Pedro Sánchez: un manicomi nomenat Espanya.

Pedro Sánchez, president del Govern, em recorda cada dia més a En Quixot de la Mancha. Perque igual que En Quixot es passava la vida combatent enemics imaginaris, Sánchez ha estat bregant des de 2018 contra problemes imaginaris. La mitat del temps ha lluitat contra Francisco Franco, la qual cosa té mèrit en 2023, i l’atra mitat del temps contra el patriarcat, com si Espanya la dirigiren els talibans i no els socialistes. I clar, mentres mos enfrontem als problemes imaginaris, els problemes reals se mos mengen vius.

Sánchez és, de bon tros, el pijor president de l’història recent d’Espanya (la qual cosa té molt de mèrit tenint en conte els seus predecessors). En el seu mandat s’han fet pactes en filoterroristes; s’han rebaixat les penes per malversació de cabals públics i per sedició; hem trencat relacions en Algèria; hem traïcionat als saharauis; mos hem entregat al chantagiste de Rabat; hem conseguit una sanitat absolutament colapsada i hem construït un sistema educatiu mediocre que està seqüestrat per propagandistes feministes, LGTBI i trans.

Lo millor de tot són les delirants lleis que ha implementat el sanchisme. Gràcies a la llei del només sí és sí, que volia protegir a les dònes, Sánchez ha excarcerat a dotzenes de violadors. En la llei trans, si ningú ho impedix, arribarà el dia en que vorem agressors sexuals en presons femenines. En la llei de vivenda, els okupes poden viure debades en les cases dels propietaris. Finalment, en la llei animalista es permeten les corregudes de bous, que són una salvajada, pero en acabant tu eres un delinqüent si tens un periquito en ta casa.

És som si hagueren obert de bat a bat les portes del manicomi i hagueren lliberat a tots els folls. És més, diria que ara els folls són els que estan en el Parlament i aproven lleis. Este país s’ha convertit en un autèntic manicomi. Estem a un tres i no res de tancar en els frenopàtics als qui s’atrevixquen a dir que dos més dos són quatre. La situació és insostenible. Espanya no pot aguantar quatre anys més de sanchisme. És urgent revertir esta situació, recuperar encara que siga un poc de cordura, posar la camisa de força al president.

Eleccions a la gallega.

218 manuelfraga.0

Despres de dotze anys de govern pepero en Valencia, el Partido Popular (PP) pot trobar-se al final d’un cicle. El president de Coalicio Valenciana (CV) Joan Garcia Sentandreu vaticina que en Valencia es pot repetir lo de Galicia, a on l’inclit mandatari Manuel Fraga es va quedar a un sol escany de la majoria absoluta i pergue la presidencia, en unir-se contra ell tant els socialistes com els nacionalistes de Bloc Nacionaliste Gallec (BNG).

Qué haguera donat Fraga per tindre un partit frontiça sobre el que recolzar-se per a perpetuar-se en el poder. Pero el PP estava sol. Algo semblant va ocorrer tambe en Balears en 1999. El Partido Popular no va atenyer la majoria absoluta i al final es creà un un pentapartit que es feu en el poder en ses illes (Partit Socialiste de les Illes Balears, Partit Socialiste de Mallorca, Esquerra Unida, Els Verts i Unio Mallorquina). Tots units contra el PP.

El PP juga en foc. Vol amalgamar a tota la dreta en un sol bloc, des de la moderada fins a l’extrema passant per la democristiana, lliberal o regionalista. I per a aixo s’ha dedicat a triturar als partits de dreta en els que ha pactat (Partit Nacionaliste Vasc (PNV), Partit Aragones Regionaliste (PAR), Partit Regionaliste Cantabro (PRC), Unio Valenciana (UV)…) Esta estrategia equivocada i suïcida ha abocat al PP a trobar-se absolutament sol.

En unes atres paraules, el PP o trau majoria absoluta o no governa. Perque en que es quede a un sol escany de l’absoluta, tots els demes partits s’uniran contra ell per a impedir que governe, com passà en Galicia o Balears. En el nou Estatut Catalano-Valencià, les Corts Valencianes es compondran de 99 diputats. L’absoluta ne són 50. I despres de 12 anys de desgast, de corrupcio i de lluites internes el PP ni de conya podra atenyer eixa sifra.

¿Que passarà llavors? Com Sentandreu, tambe Eliseu Climent parla d’“eleccions a la gallega” i apela a l’unitat de PSPV, Entesa, BNC i ERPC per a desbancar al PP. Si volem impedir un tetrapartit de socialistes, comunistes, nacionalistes catalans, ecologistes, feministes, rojos cremaesglesies, okupes i demes flora i fauna sols mos resta una sola opcio: que Coalicio supere la barrera del 5% i tinga la clau de la governabilitat en les Corts.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 20-6-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Se’n van els fascistes del PP i tornen els lladres del PSOE.

quien1

Els resultats de les eleccions estatals del 14 de Març són eloqüents: el sociata José Luis Rodríguez Zapatero ha desbancat -en un gir sense precedents en l’historia de la pseudodemocracia espanyola- a un govern que tenía la majoria absoluta practicament assegurada a escasos dies dels comicis. Els atentats del 11-M i la posterior i vergonyant manipulacio mediatica que l’eixecutiu feu de la crisis, insistint per activa i per passiva en l’autoria de ETA i negant la més que probable implicacio del terrorisme islamic, movilisà un electorat esquerrà tradicionalment abstencioniste que més que votar a favor del PSOE eixerci un vot de castic contra el PP.

Pero no ha segut sols el 11-M. La botella ya estava que se n’eixia. Han segut huit anys de fascisme molt llarcs i durs. El Prestige, el decretas, les vaques folles, l’invasio de l’Iraq, la precarietat laboral, la carestia de la vida i la vivenda, les subvencions a la Fundacio Francisco Franco, el malestar general, la sumissio a Estats Units…

Ya anava sent hora de passar pagina. A partir d’ara tot sera diferent. Ya podem donar-li la benvinguda al deficit, la pujada d’imposts, el boicot al Pla Hidrologic Nacional (PHN) i al Tren d’Alta Velocitat (TAV), la sumissio a l’eix franc-alema, la corrupcio generalisada… Aixo sí, hi ha una cosa en que tot continuarà igual que abans i és l’antivalencianisme. I és que eixa és una de les poques coses en que PP i PSOE sí estan d’acort.

FONT: El Palleter. 20-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: