Zaplana, l’Anti-Mides, convertix en merda tot lo que toca.

037 camps1

Amics llectors, si un dia vos trobeu en l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana pel carrer, fugiu a tota pressa. Està malait, és un Anti-Mides i convertix automaticament en merda tot lo que toquen les seues mans. Tots els negocis que inicia són maquines de perdre diners, dixa deutes alla a on va. Si Edu tocara en la mà a Microsoft, aniria a la bancarrota en una semana. A Edu, si li dixen, és capaç de matar a la gallina dels ous d’or.

Quan arribà al poder, RTVV tenía una programacio acceptable (que no bona) i un deficit minuscul. El PSPC feu una gestio economica decent de RTTV. Pero Zaplana introdui una programacio fem per a fer-la comercial, feu del Canal Nueve la seua televisio personal i el resultat fon la multiplicacio per cinquanta del deficit en set anys i el descens vertiginos d’anunciants, ingressos i audiencia (sobretot a Radio Nueve, que ningu sent ya).

Com que el deficit començava a ser titanic, pensà Edu en pseudoprivatisar la gestio del Canal Nueve. Aplicaria el mateix sistema de pseudoprivatisacio de la sanitat que ha fet en l’Hospital de la Ribera d’Alzira, que es resum lliterament en “Si hi ha beneficis són per a l’empresari, si hi ha perdues les paga el poble”. Este nou sistema no nomes ha demostrat resultar deficitari sino que ademes ha empijorat l’atencio medica als pacients, etc.

El seu somi més faronic, Terra Mitica (un parc tematic ubicat en la capital mundial del turisme, Benidorm), era, s’agarrara per a on s’agarrara, la gallina dels ous d’or. Aixo no podia perdre diners de cap de les maneres. Pero en quant Edu tocà Terra Mitica en les seues mans magiques, de sobte un maremot de merda es precipità sobre l’empresa: quatre anys consecutius de perdues des del naiximent i suspensio de pagaments. ¿Quí dona més?

En acabant de que durant anys mos prometera proyectes molt ambiciosos al temps que necessaris i que cap d’ells es concretara (Parc Central, AVE, PHN…) i de que balafiara el capital public en faraonismes com Terra Mitica o la Ciutat de les Arts i les Ciencies (empreses que deurien haver correspost a l’iniciativa privada) mos trobem en que les arques publiques estan buides i que no queda ni un centim per a construir res de lo que realment mos cal.

FONT: Critica Social. 30-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Canal Nueve, la televisión de Zaplana.

030 5amordazado

Si el president de la Diputacio de Castello, el pepero Carles Fabra governa les comarques del Nort com si foren el seu mas particular, no podem dir menys de l’us mesianic que l’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, fa de la televisio publica valenciana. Esta televisio rendix verdadera idolatria al murcià, el trau més voltes que a qualsevol politic de Valencia, fins i tot més que a Paco Camps, l’actual president. Més que Canal Nou, Televisio Valenciana, podriem dir-li el Canal Nueve, la Televisión de Zaplana, em pareix a mi.

Diu un estudi que els informatius del Canal Nueve, són -de tot l’Estat- els que més li fan la pilota al govern. De fet, el 50% de les noticies emitides ixen del gabinet de prensa del Partido Popular (PP). La pluralitat no és que abunde massa: als sociates els trauen molt poc, unionistes i bloqueros no tenen dret a existir per estar fòra de les Corts i pel que fa a Esquerra Unida (EU) ix de milacre pero ix. Casualment a Zaplana el trauen sempre pel seu perfil bo, i a l’oposicio just en el moment més inoportu: per eixemple quan s’estan furgant el nas.

Els informatius es fan en un catala ininteligible i ortopedic en tot tipo d’animalades a l’estil de robatori (furt), nado (bebe), madera (fusta), etc. És una barreja de Valencià, catala i espanyol que fa por. És per aixo que molts batejaren al Canal Nou com Canal Noi. Sols has de sentir este NO-DO diari per a descobrir per qué. Ni cal dir que en els noticiers les manifestacions no existixen a menys, clar està, que li siguen favorables al PP. El restant de la programacio és practicament tota en espanyol, per a que no se’ns oblide qui mana realment aci.

A pesar de que els continguts són un fem supercomercial, el Canal Nueve té cada volta menys audiencia i més deficit. Els seus programes de famosos (que els fan a tota hora) inciten a la prostitucio ya que la mostren com algo divertit i com el cami per a triumfar en la vida, molt especialment Tombola. Un chiquet arriba del colege a les cinc i mija de la vesprada i pot trobar-se en una tertulia sobre el tamany del penis d’un famos o en una entrevista a una chica el tema de conversa del qual orbita en torn a una felacio. Puix aixina és tot lo sant dia.

Cal tindre molt en conte que els periodistes i els professionals no són en cap cas els responsables de que el Canal Nueve s’haja convertit en un abocador a on va a parar tota la merda. Estan nugats de mans i peus, no tenen cap llibertat d’accio i per tant tota la culpa és dels directius. Si finalment es pseudoprivatisa l’ent, els sous dels treballadors baixarien per a que un tio s’embojacara tota la pasta per tocar-se els ous en el despaig. I el deficit creixeria encara més. El Canal Nueve és la classe de televisio que ni en una dictadura s’atrevirien a fer.

FONT: El Palleter. 19-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

L’infamia d’Iraq.

029 bush_is_hitler

Els EUA (com China, Marroc o Catalunya) té l’afany imperialiste comu a tots els pobles immadurs. Tal és aixina que el seu president George W. Bush declarà la Tercera Guerra del Golf Persic, iniciada en 2003 i que encara hui seguix. Les edicions anteriors foren en 1990-91 i 1998-99 en George Bush i Bill Clinton respectivament. De res servi que el 15-2-03 més de trenta millons de manifestants en el món clamaren que no a la guerra en el seu nom.

Per a justificar l’invasio s’apelà a tot tipo de calumnies com la de que Iraq tenía armes de destruccio massiva, que hi havia conexions en el terrorisme (quan Osama Bin Laden i Sadam Hussein no es podien ni vore) o que el sanguinolent autocrata d’Iraq era una amenaça mundial (quan contava en soldats famolencs i desmoralisats i en un armament obsolet). Pero com totes estes excuses no colaren s’hagueren de traure de la chistera unes atres.

Més tart es digue que Iraq no complia les resolucions de la ONU (tampoc Israel, ni EUA al declarar una guerra ilegal). S’afirmà que en Iraq es violaven els drets humans (com tambe ocorre en Guantanamo, Estats Units). Al final es sentencià que calia derrocar a Hussein per ser un satrapa cruel (al pareixer no ho era en els 80, quan era el tonto util de EUA que combatia a Iran. EUA no protestà mai perque el llavors aliat Hussein gasejara als kurts).

L’unica rao real d’esta guerra monstruosa ha segut el petroleu. Bush havia de compensar d’alguna forma a uns empresaris (petroleres, constructores, factories d’armament) que li han finançat la campanya i instalat en el poder. Poc importa si la guerra és una ruïna total per al poble estadounidenc mentres els empresaris amics de Bush puguen expoliar impune i tranquilament les reserves petroliferes i gasistiques d’Iraq, les segones del món.

Nos prometeren que el derrocament de Hussein duria la democracia a Iraq i sols arribà l’anarquia. Nos varen dir que s’acabarien eixes violacions de drets humans de Sadam i nos hem aborronat en fotos de tortures macabres als presoners iraquians. Proclamaren que era una guerra contra el terror i hui Iraq està plagat dels terroristes que abans no tenía. Tot aço es podria haver evitat dixant que els inspectors de la ONU feren el seu treball i punt.

Els Estats Units volen ara un govern porrito que els permeta saquejar el petroleu iraquia, acusen de terrorisme a la resistencia i parlen de “guerra humanitaria i de lliberacio”. Pero dir guerra de lliberacio a aço és com dir que Els fusilaments del 2 de Maig de Francisco de Goya representa uns llibertadors francesos assessinant terroristes espanyols. No vullc ser yo complice d’esta infamia en el meu silenci. No a la guerra. No en el meu nom.

FONT: El Palleter. 15-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan un PHN responsable?

LEAL-MANIFESTACIONVALENCI60.tif

Valencia té set d’aigua i de justicia. El Partido Popular (PP) defen un PHN especulador i inutil, i l’esquerra que la sequera és progressista ya que mos recorda que contra l’atroç deficit hidric no mos cal aigua sino “una nova cultura de l’aigua”; aixo és com dir que els chiquets del Tercer Món no necessiten menjar sino “una nova cultura de l’alimentacio”. Potser els aragonesos deurien a partir d’ara apanyar-se en “una nova cultura de la finançacio” en lloc de furtar-mos diners als valencians en concepte de la solidaritat que no practiquen ells.

El PHN que proponia el PP era inviable des del punt de vista economic, ecologic, geografic i geopolitic. Esta era una obra faraonica puix el transvas de l’Ebre supon el doble de diners que costaria desalar l’aigua, la mort de la conca del Xuquer, i ademes -degut a l’efecte de la desertisacio que afecta a tota la peninsula-, és molt provable que no es poguera transvassar aigua entre Maig i Octubre o un any de cada quatre. Este PHN era més una oda a l’especulacio per donar de menjar a les constructores que una solucio a la sequera que patim aci.

Pel que fa al Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE), la seua alternativa de substituir el transvas de l’Ebre per desaladores no és un bon remei. En desaladores nomes no es resol el problema. A banda de que són cares, molt contaminants i de que no poden aportar tot el caudal d’aigua que mos cal, unicament es podrien instalar en les localitats costaneres (lo qual no resol la falta d’aigua als pobles de l’interior), i ademes espanten el turisme, el qual recorde que és la primera industria nacional de Valencia i la que més treball directe i indirecte crea al nostre païs.

No cal criminalisar els camps de golf com si foren camps d’extermini nazi. No tenen res de roïn. Les nostres fonts de riquea són l’agricultura i el turisme, i si no els arriba aigua Valencia pot convertir-se en el nou Terol. Un PHN responsable podria consistir en un transvas de l’Ebre a les comarques del Nort, un transvas del Tajo al Sur i rec per degoteig generalisat. Si encara calguera més aigua completariem la diferencia en desaladores i la millora de canonades per a evitar fugues d’aigua, que en determinats punts oscilen entre un 30-70% del total, etc.

FONT: El Palleter. 27-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Se’n van els criats d’Estats Units i tornen els lacais de França.

025 4zaplana11

Se’n van els gossos falders d’Estats Units i Gran Bretanya, i tornen els llepaculs de França, Alemanya i Marroc. En les europees, pirrica victoria sociata en Espanya i ample triumfo del Partit Popular Europeu (PPE) en la UE. Encara que estes votades s’han presentat per PP i PSOE com una segona volta de les estatals, la gent no ha entes aixina: són les eleccions europees en la participacio més baixa ab una abstencio historica de més del 50%.

Els candidats no eren els millors. Jaime Mayor Oreja (PP) és un nacionaliste espanyol centraliste i facha que ya s’havia presentat dos voltes a les eleccions vasques i pergue les dos. I ara, tres de tres. Mariano Rajoy li ha obligat a menjar-se el marro de les europees per por a que li fera ombra. Pel que fa a Josep Borrell (PSOE) dimiti en el seu dia de la candidatura a la presidencia d’Espanya per raons de corrupcio. Ahi en Brusseles estan be.

Els ultims anys ab el PP han segut durs: l’alluntament entre Espanya i Europa, la submissio total a Estats Units –que destruï l’Imperi d’Espanya- i a Gran Bretanya –que no retorna Gibraltar- a canvi tan sols d’eixir en una foto, la participacio en una guerra illegal i immoral… Pero a pesar de tot, els peperos són millors negociadors que els sociates i si PSOE pot ser el mal menor a nivell nacional i estatal, a nivell europeu el mal menor es diu PP.

Si estavem mal, ara estarem pijor. Donem la benvinguda a la submissio a França i Alemanya, les concessions al Marroc (entrada de citrics marroquins en perjuï dels valencians, qui sap si la traïcio definitiva al Sahara…), l’abandonament del ventajos Tractat de Niza, el boicot al PHN, l’anticristianisme en la Constitucio Europea, la perdua de subvencions per a l’agricultura, etc. Europa sera antivalenciana cinc anys més gracies a PSOE i PP.

FONT: El Palleter. 16-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Good Bye, Spain (ara em toca riure a mi).

img_jor_0004_06102003

“Good bye, Spain” és un dels lemes acunyats pels jovens vasquistes arraïl de la presentacio del Pla Ibarretxe. El proyecte d’estat lliure associat propugnat pel nacionalisme vasc va vent en popa. És imparable i Madrit ho sap. La Caixa de Pandora per fi s’ha obert, pero qui l’ha destapat ha segut PP i PSOE, els dos partits estatals que tant presumixen de ser els garants de l’unitat d’ Espanya. El PP oficialisà el catala en Valencia i li fa el joc als Païsus Imaginaris de CIU. I el PSOE li fa el cul gros al nacionalisme gallec, vasc i catala, els mateixos que van creixent a costa de furtar-li vots al socialisme. PP i PSOE alimentant al monstruo que ha de devorar-los.

Ara Espanya té un govern debil -el del PSOE- que regix l’Estat en minoria i que necessitarà de nacionalistes disposts a chuplar-li la sanc. Hi ha quatre formacions que reclamen un estat lliure associat (CIU, PNV, EA, NA-BAI). ERC és provable que tambe ho acabe reivindicant. El PSC vol federalisme asimetric. I dos partits més, BNG i CHA, recolzen l’autodeterminacio i possiblement els proyectes citats ades. Yo ya tinc preparada la cerveseta, les borles, i el millor dels meus sofas. La llegislatura promet ser molt pero que molt divertida. ¡Si ha de reventar Espanya puix que revente ya d’una volta! ¿No volien aixo? ¡Puix ya ho tenen! ¡Ara em toca riure a mi!

FONT: El Palleter. 15-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Zapatitos, un ninot per a la foguera.

023 elabrazodeloso

El nou president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, és un home tocat per la fortuna. Es presentà a les primaries del PSOE i contra tot pronostic les acabà guanyant en detriment del maxim favorit, José Bono. A ultima hora es produï una fuga de vots de la candidatura guerrista de Matilde Fernández cap a zapatitos. Tot siga perque no ixca el dretos de Bono. En les eleccions estatals 2004 es repeti l’historia: un imprevist d’ultima hora (els atentats del 11-M) permete la carambola: ¡zapatitos president! Un triumfo que no esperava ni ell.

S’ha presentat a dos eleccions i les dos les ha guanyades a la primera. Ara be, una cosa és que la tombola de la vida t’acabe espentant a governar un estat i una atra cosa molt distinta és saber governar-lo… A lo llarc de tota la campanya hem vist a zapatitos com un home sense espenta ni caracter i que es contradia ell a soles. La crisis del tripartit catala, en que Pasqual Maragall demostrà manar més que zapatitos, i Carod-Rovira més que abdos junts, a punt estigue de convertir-lo en cadaver politic. Pero una atra volta la fortuna tocà a la porta un 11 de Març.

El PSOE cada dia pensava una cosa distinta. Sobre el PHN, els sociates estaven en contra en Catalunya, Arago i Valencia, a favor en La Mancha, Murcia i Andalusia i zapatitos no sap, no contesta. Un dia et parlava de que baixaria més els imposts i al sandema prometia una educacio publica de lux. Igual el PSOE presumia de l’Espanya plural i al poc eixia el president d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, reclamant el desterrament dels partits nacionalistes del Parlament Espanyol i el retorn al bipartidisme de la Restauracio, etc.

Ya en el govern tot seguix igual. Es promet 180.000 noves vivendes. Despres resulta que de vivendes res, que eren 180.000 “actuacions” o “solucions habitacionals”. Un dia Josep Borrell diu adeu al deficit zero i acte seguit Pedro Solbes li contradiu. El PSOE autorisa al Parlament que les seleccions autonomiques disputen tornejos internacionals i al sandema Bambi aclarix que seran competicions no oficials. És tanta l’inutilitat i les hipoteques que els malabaristes de l’interpretacio del PSOE fan de l’improvisacio la seua millor i unica arma.

Diuen –i és una veritat- que en eixe païs veï anomenat Espanya quan més inutil i incompetent és una persona, més possibilitats te d’arribar llunt en la vida. I l’amic zapatitos és la prova vivent d’este apotegma. Sera francament divertit vore els proxims quatre anys a zapatitos tractant de governar tot un estat quan ni tan sols pot governar el seu partit, o dur a la practica un programa electoral dissenyat des de i per a l’oposicio. Zapatero va pegant bacs. És un ninot com el de les Fogueres de Sant Joan. I no sere yo qui l’indulte. ¡Foc en ell!

FONT: El Palleter. 8-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quín és el resultat d’inocular el catala en les escoles valencianes? (2/2)

nicastellanicatala

Aixo de que la reivindicacio d’una Llengua Valenciana independent és un invent de la dreta espanyolera per a impedir la recuperacio del Valencià ya no cola. Sobretot si tenim en conte que José María Aznar “parla catala en l’intimitat”, que precisament la dreta espanyolera (Partido Popular) ha fet oficial el catala en Valencia, creat l’Academia de Zaplana (AZ) i obert més llinies en “valencià” (catala) que el regim sociata de Joan Lerma. ¿I quín es el resultat? L’us del Valencià ha caigut un 30% des de 1995, segons un estudi de la AZ.

A la puta dreta espanyolera li interessa posar el catala en Valencia per a espanyolisar-la i que no es recupere el Valencià. El Partido Popular pensa: “Fiquem el catala en les escoles valencianes, aixina els jovens valencians voran que és un idioma estrany i ho estudiaran com qui estudia matematiques: una volta aprovat l’examen ya no ho usaran mai més. En la practica els valencians seran monolingües (espanyols) i Valencia un gran bastio de l’espanyolisme a on mai podra quallar un quart nacionalisme que poguera desestabilisar definitivament l’Estat”.

Donar catala en les escoles obliga als jovens a passar-se a l’espanyol. Un companyer de Facultat estudià en l’institut en llinia en “valencià” (catala). Hui parla sempre en espanyol. Es diu “efecte bumerang”. La gent no s’identifica en els aquest, mirall, robatori, amb, clatell del professor pero sí en els este, espill, furt, en, bascoll de la gent real. No parle ya de les Normes del 32; una ortografia barcelonina ella i extremadament complicada que imposibilita l’us generalisat del “valencià” (catala). És esta una ortografia del segle XV feta en el segle XX.

Potser aumente l’ “us virtual” del “valencià” (catala): el que diu que ara hi ha més rotuls en catala o que els jovens es trauen titulets per la Junta Qualificadora que despres mai més tornaran a usar. Pero tots sabem que l’us real del Valencià recula perillosament des de fa 25 anys. Nomes si es dona a les escoles un Idioma Valencià independent que de veritat siga el que parla el poble, farem cami. Si no, dins de cent anys el Valencià nomes sera un fossil residual com el lleones, idioma majoritari de Lleo a principi del segle XX i a proxim a l’extincio hui.

Per desgracia, cada dia som més espanyols i menys valencians. Aquells que somiaven en els Païsus Imaginaris que s’hi vajen oblidant; gracies precisament al seu delirant imperialisme pancatalanufo els valencians mos precipitem cap als Països Castellans. I anem en turbo i l’accelerador chafat al maxim. El “valencià” és cada dia més una llengua estrangera i peregrina per als propis valencians. Seguim aixina, i dins de 50 anys n’hi hauran tres Castelles a l’Estat; Castella-Lleo, Castella La Mancha i la Castella Valenciana, és clar.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El crepuscul de Zaplana.

019 zaplanacapabaix2
No sé si l’amic llector haura vist El crepuscul dels deus de Billy Wilder. És un classic de Hollywood que mos relata l’historia d’una diva del cine mut que entra en decadencia en l’arribada del cine sonor, pero que està tan trastornada que no veu que ya no és l’actriu estelar d’abans i que ara és sols una vella gloria que ya no conta per a ningu. Els seus amics decidixen seguir-li la corrent i li fan creure que encara és la millor del món.

U, quan veu la trayectoria politica de l’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, no pot dixar de recordar l’obra mestra de Wilder. Zaplana era un deu en Valencia. Confessà “estar en la politica per a forrar-se” i un millo de valencians li donà la majoria absoluta com a premi. ¡Vixca l’ignorancia! Monopolisà RTTV, triturà UV i PSPC i a pesar d’oficialisar el catala es feu passar per valencianiste. L’actor del sigle. ¡Un geni, tu!

Pero Edu volia més, i el chic de provincies decidi anar-se’n a Madrit a provar sort. Abandonà la Generalitat (¿qué importen els valencians?) i acceptà el carrec de Ministre de Treball i Assunts Socials i el de Portaveu del Govern. I qui sap si podia aspirar a més… Potser a la vicepresidencia… O inclus la presidencia ¿per qué no? Al cap i a la fi, mireusté encara no havia designat un successor i ¿per qué no podria ser ell? Somiar no costava res.

Pero el 11-M el despullà de sa divinitat. Ara patix fret en l’oposicio. I el seu galfi en Valencia, Paco Camps, no resultà l’home de palla que aparentava. Zaplana anhelava ser candidat a la Generalitat en 2007 (¿i quí no? ¡El valencià és el poble docil i indolent que tot dictador desijaria!). No pogue ser. Fa poc pergue la presidencia del PP valencià. Ta bona fortuna i carrera ascendent han passat a millor vida. T’acompanye en el sentiment, Edu.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Carta oberta a Chimo Lanuza.

018 chimo21

Benvolgut Chimo:

Sé be que estas cremat, que s’han portat malament en tu. Són molts anys de lluita i pocs els fruits collits. Pero ya saps que la del valencianisme és una guerra llarga, en la que cal molta paciencia. “Treballar, persistir, esperar”. Este lema acunyat per eixe gran bibliofil i prohome que fon Nicolau Primitiu ha esdevingut en el de tot el valencianisme. T’has entregat en cos i anima a ta patria. Has escrit llibres fabulosos que han desmontat les mentires del catalanofascisme, que han obligat a pensar, que han desfet molts rentats de cervell. I aixo et fa gran.

¿I cóm t’ho han pagat? Molt mal, ho sé. Has hagut d’aguantar que et tildaren de venut pels qui s’han venut al PP, que t’acusaren de lladre els qui usaren la politica per a lucrar-se, de radical els qui caminen per terceres vies que no conduixen a cap lloc. “Aci n’hi ha molta puta i molt de fill de puta” que escrigue el poeta Miquel Hernández. Pero recorda lo que deya Winston Churchill: “Les grans nacions són desagraïdes”. I lo que deya John Fitzgerald Kennedy: “No penses en lo que el teu païs pot fer per tu sino en lo que tu pots fer pel teu païs”.

I sobretot tin present que la gent valencianista –la bona, la de veritat- et vol. No has de demostrar res a ningu. Són moltes les vegades que t’has sacrificat per Valencia. Pero, aixina i tot, he de demanar-te un sacrifici més. I és el de que encapçales un partit nacionaliste valencià i de progrés que plante cara al catalanoespanyolisme, un partit que ilusione a tots eixos jovens que usen un llinage, el teu llinage, per a definir-se a sí mateixos. No els pots defraudar, Chimo. No pots. Has segut i eres un eixemple per a molta gent. ¡Torna a ser-ho una volta més!

Sé que pots tindre dubtes, indecisions… Al cap i a la fi, dubtar és huma. Pero tin molt en conte que la gent et vol, Chimo. ¿Acas no sents una mà invisible que es posa sobre el teu muscle i et diu: “Avant. No tingues por, no estas a soles. Estem esperant a que dones el pas»? Necessitem a algu que encapçale el nacionalisme valencià per a combatre a tota eixa banda de fascistes i de fills de puta, eixos saquejadors que es repartixen com a buitres el nostre païs. Et volem, et llegim, et respectem i t’admirem. I a partir d’ara tambe volem votar-te.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes