¿Sabías que la telebasura de España nació en Valencia?

tombola

A día de hoy es tal el nivel de mediocridad, zafiedad, grosería y esperpento de los distintos canales de España que se identifican como sinónimos los conceptos “televisión” y “telebasura” . El actual modelo de cotilleo y marujeo que reina en todas las parrillas españolas nació en Valencia. Tenemos un país pionero en lo bueno… y en lo malo.

En 1997 Jesús Sánchez Carrascosa -director de Canal 9 (la televisión pública valenciana)- inventó el programa Tómbola, una especie de tertulia de peluquería que consistía en airear cotilleos, rumores y escándalos de los personajes de la farándula. Contaba con periodistas sin escrúpulos como Jesús Mariñas, Karmele Marchante, etc.

Tómbola nació con polémica; la invitada estrella, Chabeli Iglesias, hija del cantante Julio Iglesias, abandonó el programa a mitad de entrevista acusando de “gentuza” a los periodistas que la atacaban. A partir de aquel escándalazo, Tómbola creció en audiencia y popularidad hasta que fue cancelado por una decisión política y de imagen en el año 2004.

En todo este tiempo Canal 9 pagó con dinero de todos los valencianos a fulanas y personajillos del tres al cuarto para que vocearan las miserias de los personajes del mundo de la farándula o directamente detallaran sus aventuras de cama con los famosos. Tómbola tuvo tanto éxito que el programa fue exportado a Latinoamérica y copiado en España.

Tómbola también fue pionero en dar entrada en la televisión a los adivinos en plan estelar. En el programa un supuesto vidente, Rappel, revelaba el futuro al invitado estrella. Sin duda, fue el pistoletazo de salida para el aluvión de pitonisos y programas del tarot que hoy infectan los canales españoles en horario nocturno (y a veces incluso diurno).

El prostíbulo que es la televisión en el Estado Español, fornicaria, grosera y chabacana, tuvo su nacimiento en Valencia, concretamente en el programa Tómbola de Canal 9. Los méritos no obstante recaen en dos murcianos, Eduardo Zaplana y Jesús Sánchez Carrascosa, presidente de la Generalitat Valenciana y director del Canal 9 en los años 90 respectivamente.

Zaplana, l’Anti-Mides, convertix en merda tot lo que toca.

037 camps1

Amics llectors, si un dia vos trobeu en l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana pel carrer, fugiu a tota pressa. Està malait, és un Anti-Mides i convertix automaticament en merda tot lo que toquen les seues mans. Tots els negocis que inicia són maquines de perdre diners, dixa deutes alla a on va. Si Edu tocara en la mà a Microsoft, aniria a la bancarrota en una semana. A Edu, si li dixen, és capaç de matar a la gallina dels ous d’or.

Quan arribà al poder, RTVV tenía una programacio acceptable (que no bona) i un deficit minuscul. El PSPC feu una gestio economica decent de RTTV. Pero Zaplana introdui una programacio fem per a fer-la comercial, feu del Canal Nueve la seua televisio personal i el resultat fon la multiplicacio per cinquanta del deficit en set anys i el descens vertiginos d’anunciants, ingressos i audiencia (sobretot a Radio Nueve, que ningu sent ya).

Com que el deficit començava a ser titanic, pensà Edu en pseudoprivatisar la gestio del Canal Nueve. Aplicaria el mateix sistema de pseudoprivatisacio de la sanitat que ha fet en l’Hospital de la Ribera d’Alzira, que es resum lliterament en “Si hi ha beneficis són per a l’empresari, si hi ha perdues les paga el poble”. Este nou sistema no nomes ha demostrat resultar deficitari sino que ademes ha empijorat l’atencio medica als pacients, etc.

El seu somi més faronic, Terra Mitica (un parc tematic ubicat en la capital mundial del turisme, Benidorm), era, s’agarrara per a on s’agarrara, la gallina dels ous d’or. Aixo no podia perdre diners de cap de les maneres. Pero en quant Edu tocà Terra Mitica en les seues mans magiques, de sobte un maremot de merda es precipità sobre l’empresa: quatre anys consecutius de perdues des del naiximent i suspensio de pagaments. ¿Quí dona més?

En acabant de que durant anys mos prometera proyectes molt ambiciosos al temps que necessaris i que cap d’ells es concretara (Parc Central, AVE, PHN…) i de que balafiara el capital public en faraonismes com Terra Mitica o la Ciutat de les Arts i les Ciencies (empreses que deurien haver correspost a l’iniciativa privada) mos trobem en que les arques publiques estan buides i que no queda ni un centim per a construir res de lo que realment mos cal.

FONT: Critica Social. 30-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Canal Nueve, la televisión de Zaplana.

030 5amordazado

Si el president de la Diputacio de Castello, el pepero Carles Fabra governa les comarques del Nort com si foren el seu mas particular, no podem dir menys de l’us mesianic que l’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, fa de la televisio publica valenciana. Esta televisio rendix verdadera idolatria al murcià, el trau més voltes que a qualsevol politic de Valencia, fins i tot més que a Paco Camps, l’actual president. Més que Canal Nou, Televisio Valenciana, podriem dir-li el Canal Nueve, la Televisión de Zaplana, em pareix a mi.

Diu un estudi que els informatius del Canal Nueve, són -de tot l’Estat- els que més li fan la pilota al govern. De fet, el 50% de les noticies emitides ixen del gabinet de prensa del Partido Popular (PP). La pluralitat no és que abunde massa: als sociates els trauen molt poc, unionistes i bloqueros no tenen dret a existir per estar fòra de les Corts i pel que fa a Esquerra Unida (EU) ix de milacre pero ix. Casualment a Zaplana el trauen sempre pel seu perfil bo, i a l’oposicio just en el moment més inoportu: per eixemple quan s’estan furgant el nas.

Els informatius es fan en un catala ininteligible i ortopedic en tot tipo d’animalades a l’estil de robatori (furt), nado (bebe), madera (fusta), etc. És una barreja de Valencià, catala i espanyol que fa por. És per aixo que molts batejaren al Canal Nou com Canal Noi. Sols has de sentir este NO-DO diari per a descobrir per qué. Ni cal dir que en els noticiers les manifestacions no existixen a menys, clar està, que li siguen favorables al PP. El restant de la programacio és practicament tota en espanyol, per a que no se’ns oblide qui mana realment aci.

A pesar de que els continguts són un fem supercomercial, el Canal Nueve té cada volta menys audiencia i més deficit. Els seus programes de famosos (que els fan a tota hora) inciten a la prostitucio ya que la mostren com algo divertit i com el cami per a triumfar en la vida, molt especialment Tombola. Un chiquet arriba del colege a les cinc i mija de la vesprada i pot trobar-se en una tertulia sobre el tamany del penis d’un famos o en una entrevista a una chica el tema de conversa del qual orbita en torn a una felacio. Puix aixina és tot lo sant dia.

Cal tindre molt en conte que els periodistes i els professionals no són en cap cas els responsables de que el Canal Nueve s’haja convertit en un abocador a on va a parar tota la merda. Estan nugats de mans i peus, no tenen cap llibertat d’accio i per tant tota la culpa és dels directius. Si finalment es pseudoprivatisa l’ent, els sous dels treballadors baixarien per a que un tio s’embojacara tota la pasta per tocar-se els ous en el despaig. I el deficit creixeria encara més. El Canal Nueve és la classe de televisio que ni en una dictadura s’atrevirien a fer.

FONT: El Palleter. 19-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El crepuscul de Zaplana.

019 zaplanacapabaix2
No sé si l’amic llector haura vist El crepuscul dels deus de Billy Wilder. És un classic de Hollywood que mos relata l’historia d’una diva del cine mut que entra en decadencia en l’arribada del cine sonor, pero que està tan trastornada que no veu que ya no és l’actriu estelar d’abans i que ara és sols una vella gloria que ya no conta per a ningu. Els seus amics decidixen seguir-li la corrent i li fan creure que encara és la millor del món.

U, quan veu la trayectoria politica de l’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, no pot dixar de recordar l’obra mestra de Wilder. Zaplana era un deu en Valencia. Confessà “estar en la politica per a forrar-se” i un millo de valencians li donà la majoria absoluta com a premi. ¡Vixca l’ignorancia! Monopolisà RTTV, triturà UV i PSPC i a pesar d’oficialisar el catala es feu passar per valencianiste. L’actor del sigle. ¡Un geni, tu!

Pero Edu volia més, i el chic de provincies decidi anar-se’n a Madrit a provar sort. Abandonà la Generalitat (¿qué importen els valencians?) i acceptà el carrec de Ministre de Treball i Assunts Socials i el de Portaveu del Govern. I qui sap si podia aspirar a més… Potser a la vicepresidencia… O inclus la presidencia ¿per qué no? Al cap i a la fi, mireusté encara no havia designat un successor i ¿per qué no podria ser ell? Somiar no costava res.

Pero el 11-M el despullà de sa divinitat. Ara patix fret en l’oposicio. I el seu galfi en Valencia, Paco Camps, no resultà l’home de palla que aparentava. Zaplana anhelava ser candidat a la Generalitat en 2007 (¿i quí no? ¡El valencià és el poble docil i indolent que tot dictador desijaria!). No pogue ser. Fa poc pergue la presidencia del PP valencià. Ta bona fortuna i carrera ascendent han passat a millor vida. T’acompanye en el sentiment, Edu.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Guerra Civil en el PP valencià.

017 aznar

Lo del Titanic és una broma en comparacio en lo del Partido Popular (PP), que s’afona per moments. La crisis de la succesio en el PP valencià ha desplegat unes lluites tribals que riu-te tu de les guerres fraticides del PSPC. L’ex–president de la Generalitat Eduardo Zaplana trià a Paco Camps com el seu galfi en l’intencio de que fora un home de palla tipo José Luis Olivas, un ninot al que poder dirigir per control remot des de la Meseta, pero Camps resultà ser com eixa serp traïcionera que mossega la mà de qui li dona de menjar… ¡Pobre Edu!

En pocs mesos passarem de la tricefalia a una lluita encarnissada pel poder. Com en un duel de l’Oest, Edu i Paquito es batiren per la presidencia nacional del PP valencià. Com que no la podia retindre més temps, Edu va propondre a un vassall docil i obedient com Joaquim Ripoll per a succeir-lo en el carrec. Pero al final, sense eleccions democratiques ni res, i despres de mesos de ganivetades per l’esquena i somriures en la tele, Camps fon triat president del partit al ser senyalat pel dit cosmic de Mariano Rajoy i la cabotada general del PP.

La crisis de la succesio no és sols un tema de personalismes sino una qüestio més complexa de lo que pareix. I és que supon el choc de la vella dreta catolica de Camps (Deu, patria, rei, furs) en la nova dreta neolliberal que és la de Zaplana (la globalisacio, el mercat, el deu dolar, el meco d’or). Són dos visions antagoniques de la vida i d’acometre la politica, puix en tan sols un any de govern, Paquito Camps ha dixat morir els proyectes mercantilistes i especuladors d’Edu: Terra Mitica, PHN, pseudoprivatisacio del Canal Nueve i la sanitat, etc, etc.

La ferida sagna i li tiren sal. Camps és ara president del PP pero està rodejat per zaplaneros. El 70% del partit recolza al murcià; com Ripoll, el nou secretari general. Rita Barberà i Carles Fabra són els unics bastions forts de Camps. El trepa de Vicent Ferrer ya sembra margall per si hi hi ha cessacions generals i moviments de sillons, com els que perdrien zaplaneros de la talla de Ferran Giner o Juli de Espanya. El PP valencià ya es troba quebrat i la guerra civil en el seu sí no ha fet sino començar. Aci encara hem de vore més sanc que en el 36.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Yo tambe vullc ser amic del PP.

013 zaplanaiglesias1

Estos dies es publiquen novetats de l’escandal Julio Iglesias. Recordem que la Generalitat contractà en 1997 al cantant “per a promocionar els productes valencians en el món” (!!!) En la practica Julito s’embojacà almenys 533 millons de pessetes –de la bojaca de tots els valencians- a canvi de fer una gira de recitals pel món. Aço és furtar llegalment al poble. És com si yo convide a putes al meu veï pero li passe la factura a l’empresa. Ara s’ha destapat que dos firmes de California cobraren comissions al IVEX pel recital de Moscou i que una tercera facturà 156 millons de pessetes pel concert al Teatre del Kremlin. I és que resulta molt rendible ser amic del PP.

Qué dir de les pseudoprivatisacions que du a terme la Generalitat, primer en la sanitat, i qui sap, despres potser en uns atres negocis interessants: Canal Nueve, ferrocarril, metro, educacio… Mmmm, ¡quin pastiç mes dolç! El model de pseudoprivatisacio de l’Hospital de la Ribera en Alzira és ben clar i es resumix en una frase: “Si hi ha beneficis són per a l’empresari i si hi ha perdues són per al poble”. Tal qual. Com sona. És del tot impossible (per a l’empresari) perdre diners. Ya no cal ser un Bill Gates o un John Davison Rockefeller per a fer negocis; basta en ser un bon amic del PP… Ya vaig notant una nova i naixent vocacio empresarial yo…

Pero com sé que la casa no s’escomença pel terrat i que cal besar moltes mans i molts culs per a poder pujar l’escala, de moment me conformaria en un puesto en que guanye uns 60.000 € a l’any per tocar-me els collons. Per eixemple, senador com Josep Maria Chiquillo. Basta en tildar al PP de traidor i catalanufo i despres posar-te més sumis que un podenc a les seues ordes ¿a que sí Chiqui? O membre de l’Academia de Zaplana (AZ) com Angel V. Calpe. Tan sols hauria d’anar de victima progre i autoexiliada per la vida, per a despres parlar de l’unitat de les llengües i la gran necessitat dels accents, en el somriure postcoital de qui te la cartera plena.

Que em diga el senyor Camps qué cal fer per a que el Consell em regale una pasta gansa. ¿Cal despotricar contra la Llengua Valenciana i acusar de radicals a qui la defenguen? ¡Perque a mi, a catalanitat i a dir destarifos tipo deu ni do no em guanya ningu! ¿Cal tildar de rojos separatistes i batasunos als qui no estiguen d’acort en la sumissio a la Meseta? ¡Aixo està fet, senyor Camps! Si vol, inclus onege l’estanquera en el pardalot, ya sap, per a rememorar els bons temps… Pero crec que al final renunciare a ser amic del PP. ¿De qué li servix a l’home guanyar el món sancer si despres pert la seua anima? Preferixc ser pobre a traicionar a Deu i al meu païs.

FONT: El Palleter. 17-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

A %d blogueros les gusta esto: