Carta oberta a Chimo Lanuza.

018 chimo21

Benvolgut Chimo:

Sé be que estas cremat, que s’han portat malament en tu. Són molts anys de lluita i pocs els fruits collits. Pero ya saps que la del valencianisme és una guerra llarga, en la que cal molta paciencia. “Treballar, persistir, esperar”. Este lema acunyat per eixe gran bibliofil i prohome que fon Nicolau Primitiu ha esdevingut en el de tot el valencianisme. T’has entregat en cos i anima a ta patria. Has escrit llibres fabulosos que han desmontat les mentires del catalanofascisme, que han obligat a pensar, que han desfet molts rentats de cervell. I aixo et fa gran.

¿I cóm t’ho han pagat? Molt mal, ho sé. Has hagut d’aguantar que et tildaren de venut pels qui s’han venut al PP, que t’acusaren de lladre els qui usaren la politica per a lucrar-se, de radical els qui caminen per terceres vies que no conduixen a cap lloc. “Aci n’hi ha molta puta i molt de fill de puta” que escrigue el poeta Miquel Hernández. Pero recorda lo que deya Winston Churchill: “Les grans nacions són desagraïdes”. I lo que deya John Fitzgerald Kennedy: “No penses en lo que el teu païs pot fer per tu sino en lo que tu pots fer pel teu païs”.

I sobretot tin present que la gent valencianista –la bona, la de veritat- et vol. No has de demostrar res a ningu. Són moltes les vegades que t’has sacrificat per Valencia. Pero, aixina i tot, he de demanar-te un sacrifici més. I és el de que encapçales un partit nacionaliste valencià i de progrés que plante cara al catalanoespanyolisme, un partit que ilusione a tots eixos jovens que usen un llinage, el teu llinage, per a definir-se a sí mateixos. No els pots defraudar, Chimo. No pots. Has segut i eres un eixemple per a molta gent. ¡Torna a ser-ho una volta més!

Sé que pots tindre dubtes, indecisions… Al cap i a la fi, dubtar és huma. Pero tin molt en conte que la gent et vol, Chimo. ¿Acas no sents una mà invisible que es posa sobre el teu muscle i et diu: “Avant. No tingues por, no estas a soles. Estem esperant a que dones el pas»? Necessitem a algu que encapçale el nacionalisme valencià per a combatre a tota eixa banda de fascistes i de fills de puta, eixos saquejadors que es repartixen com a buitres el nostre païs. Et volem, et llegim, et respectem i t’admirem. I a partir d’ara tambe volem votar-te.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament un partit nacionaliste valencià i de progrés.

015 germansalfront

Despres de la desfeta d’Unio Valenciana (UV) en les autonomiques de 2003 i del Segon Pacte del Pollastre, el valencianisme politic s’està rearmant per a començar de nou, pero ara en la lliço depresa dels erros del passat. Un eixemple és el naiximent de Nou Valencianisme (NV), en Joan García Sentandreu al capdavant, un partit que es definix com a foraliste, conservador, social i valencianiste. Sentandreu té els collons ben posats i NV es un partit, o una coalicio de partits, que de moment ya ha tornat l’ilusio a moltissima gent en el nostre païs.

Pero no tots els valencianistes es senten plenament representats en una opcio foralista i conservadora. Hi ha cada dia més jovens valencianistes que es definixen com a nacionalistes i progressistes. I ells no tenen a cap partit que votar. Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) es troba hivernant, el Bloc Nacionaliste Catala (BNC) és regionaliste catalanufo i els escindits de UV –l’Opcio Nacionalista Valenciana (ONV) d’Hector Villalba– pareixen seguir la vella senda de transfuguisme iniciada per l’ex–unioniste i actual bloquero Vicent Flor.

Ho dire ben clar: Necessitem imperiosament un partit nacionaliste valencià i de progrés. Es cert que NV oferta una defensa dels valors cristians i del foralisme que són més que interessants. Pero tambe mos cal un partit valencianiste d’esquerres que parle obertament de la nacio que és Valencia, que amplie més els drets civils, que defenga a les families treballadores i el sistema del benestar, i que faça una politica social “a l’holandesa” per eixemple en la llegalisacio de la prostitucio i de les drogues, algo que sería més que aplaudit entre la gent jove.

Proponc que el cap d’este nou partit siga el filolec i escritor Chimo Lanuza. No vaig a ser yo qui descobrixca ara els merits culturals de l’autor de Valencià ¿llengua o dialecte? ni la rectitut de qui ha demostrat tindre una honestitat a prova de bomba. Pero, com el propi Sentandreu digue d’ell, “Chimo és un dels caps morals del valencianisme”. De fet, té molt d’estiro entre la joventut, que sol qualificar-se de “lanuzista”. Una coalicio de Nou Valencianisme de Sentandreu i del partit de Lanuza mos representaria i mos ilusionaria absolutament a tots.

FONT: El Palleter. 21-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Qué és el lanuzisme?

012 somvalencians

Des de Jesus de Nazareth a David Beckham, des del cristianisme fins a la beckhammania tots els –ismes de l’historia que s’han basat en el nom d’una persona revelen que eixe és un individu singular en un aspecte o atre.

Tots sabem que la realitat és més complexa que la visio simplista i unineuronal de “Si soc de dretes vullc una Llengua Valenciana independent, si soc d’esquerres vullc un dialecte valencià supeditat al catala”. Aço és com dir que els negres han de votar als democrates quan hi ha republicans com Colin Powell o Condolezza Rice, o que els rics voten a PP i els pobres a PSOE, quan sempre existi l’esquerra caviar i els obrers de dretes. Pero per als pancatalanufos els 6.000 millons d’habitants de la Terra es dividixen en dos inmensos grups. Sols en dos. Els pancatalanufos i els fascistes. O eres lo un o lo atre. No hi ha més. ¿Pero fins a quin punt és cert aço?

Cada dia em trobe en més i més gent jove que es declara obertament “lanuzista”. Per tant descriuré el lanuzisme basant-me no en les qualitats del lliterat Chimo Lanuza sino en les dels qui diuen identificar-se en ell. Es tracta de gent jove, valencianista, que anhela una Llengua Valenciana independent de la catalana i un Estat Valencià independent d’Espanya i de Catalunya (encara que la majoria de lanuzistes és conscient de la tristissima realitat valenciana i al final del dia tampoc espera la lluna ni utopies). Els lanuzistes solen ser jovens nacionalistes valencians, esquerrans, progressistes, be ateus o be llaics, jovens que ya estan més que farts del catalanoespanyolisme, gent que vol una Nacio Valenciana lliure i sobirana, que preferix que li diguen fill de puta a que li diguen catala o espanyol, perque aixo són dos insults moltissim pijors, com tot lo món sap be.

No soc yo un lanuziste en el sentit estricte de la paraula puix sempre fiu un cas a banda, un inclassificable que no encaixa be en cap de puesto. Pero he de dir que em sent proxim al lanuzisme, perque és un sentiment de patriotisme valencià (i nomes valencià) basat en la dignitat i la coherencia, un crit de llibertat. Els lanuzistes, els verdaders lanuzistes, són hereus del cami iniciat pel difunt autor Federic Feases (que Deu el tinga en el cel), gent que, com Chimo Lanuza, no es ven per un premi de merda ni per un sillo en una academia de merda. Es tracta de patriotes valencians, de gent honrada i sincera disposta a treballar pel seu païs. I cada dia en són més.

FONT: El Palleter. 14-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: