9 d’Octubre: “¡Que vullguen, que no, Valencia és nacio!”

055 somnacio

Este 9 d’Octubre no ha segut un dia qualsevol. Acostumat a que el dia nacional de tots els valencians siga una cita depriment, m’he sorpres gratament al vore que al fi comencem a substituir el folclor per la reivindicacio. Tradicionalment, el 9 d’Octubre és patetic. És tristissim vore que les festes patronals d’inclus la més menuda vila del païs són celebracions majors que les que es fan en el dia de la patria. Sincerament no m’interessa gens la provesso civica ni les mascletades (no parlem ya de l’himne espanyol) puix si no venen acompanyats d’un esperit reivindicatiu sols es queden en folclor i un patriotisme de pandereta que de res val. La meua idea de fer valencianisme no es resum en “¡Falles, traques i bunyols!” precisament. Per a mi fer valencianisme és una atra cosa.

Per a mi valencianisme és lo que s’ha fet enguany. Valencianisme és que els nacionalistes valencians s’hagen fet notar més que mai, tots ells en les Senyeres i cantant un atronador “¡Que vullguen, que no, Valencia és nacio!” que s’ha filtrat a traves del Canal Nueve. Valencianisme és la manifestacio dels foralistes valencians i Coalicio Valenciana (CV), aperitiu de la gran manifestacio valencianista que tindra lloc en Madrit este dia 15. Valencianisme és vore que més gent que mai ha tildat de traidors, catalanufos i venuts a la classe politica valenciana, que tracta a Valencia com a una bagassa que es ven al millor postor. Valencianisme és els chiulits a l’himne espanyol; un himne que està de sobra el dia 9 si tenim en conte que l’himne valencià no sona el dia 12.

I sobretot valencianisme és l’eixemple de Rosa Monedero, una patriota valenciana que s’ha clavat en mig de la manifestacio pancatalanufa i per desplegar la Real Senyera i cridar: “¡Esta és nostra Senyera i esta és nostra terra, mai nos fareu catalans!” ha segut apalisada per trenta catalanufos. Trenta homens contra una dòna sola. ¡Que valents! Rosa és l’heroina de la jornada i ha demostrat tindre més collons que tots els homens valencians. Yo tan sols espere que este cas de violencia junt a les filmacions de manifestants catalanufos fent apologia del terrorisme front a les camares del Canal Nueve, servixca per a prohibir estes manifestacions que sols venen a provocar. Tan sols un desig: que l’any vivent foralistes i nacionalistes vagen tots junts, colze a colze, mà a mà.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Carta oberta a Chimo Lanuza.

018 chimo21

Benvolgut Chimo:

Sé be que estas cremat, que s’han portat malament en tu. Són molts anys de lluita i pocs els fruits collits. Pero ya saps que la del valencianisme és una guerra llarga, en la que cal molta paciencia. “Treballar, persistir, esperar”. Este lema acunyat per eixe gran bibliofil i prohome que fon Nicolau Primitiu ha esdevingut en el de tot el valencianisme. T’has entregat en cos i anima a ta patria. Has escrit llibres fabulosos que han desmontat les mentires del catalanofascisme, que han obligat a pensar, que han desfet molts rentats de cervell. I aixo et fa gran.

¿I cóm t’ho han pagat? Molt mal, ho sé. Has hagut d’aguantar que et tildaren de venut pels qui s’han venut al PP, que t’acusaren de lladre els qui usaren la politica per a lucrar-se, de radical els qui caminen per terceres vies que no conduixen a cap lloc. “Aci n’hi ha molta puta i molt de fill de puta” que escrigue el poeta Miquel Hernández. Pero recorda lo que deya Winston Churchill: “Les grans nacions són desagraïdes”. I lo que deya John Fitzgerald Kennedy: “No penses en lo que el teu païs pot fer per tu sino en lo que tu pots fer pel teu païs”.

I sobretot tin present que la gent valencianista –la bona, la de veritat- et vol. No has de demostrar res a ningu. Són moltes les vegades que t’has sacrificat per Valencia. Pero, aixina i tot, he de demanar-te un sacrifici més. I és el de que encapçales un partit nacionaliste valencià i de progrés que plante cara al catalanoespanyolisme, un partit que ilusione a tots eixos jovens que usen un llinage, el teu llinage, per a definir-se a sí mateixos. No els pots defraudar, Chimo. No pots. Has segut i eres un eixemple per a molta gent. ¡Torna a ser-ho una volta més!

Sé que pots tindre dubtes, indecisions… Al cap i a la fi, dubtar és huma. Pero tin molt en conte que la gent et vol, Chimo. ¿Acas no sents una mà invisible que es posa sobre el teu muscle i et diu: “Avant. No tingues por, no estas a soles. Estem esperant a que dones el pas”? Necessitem a algu que encapçale el nacionalisme valencià per a combatre a tota eixa banda de fascistes i de fills de puta, eixos saquejadors que es repartixen com a buitres el nostre païs. Et volem, et llegim, et respectem i t’admirem. I a partir d’ara tambe volem votar-te.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Qué és el lanuzisme?

012 somvalencians

Des de Jesus de Nazareth a David Beckham, des del cristianisme fins a la beckhammania tots els –ismes de l’historia que s’han basat en el nom d’una persona revelen que eixe és un individu singular en un aspecte o atre.

Tots sabem que la realitat és més complexa que la visio simplista i unineuronal de “Si soc de dretes vullc una Llengua Valenciana independent, si soc d’esquerres vullc un dialecte valencià supeditat al catala”. Aço és com dir que els negres han de votar als democrates quan hi ha republicans com Colin Powell o Condolezza Rice, o que els rics voten a PP i els pobres a PSOE, quan sempre existi l’esquerra caviar i els obrers de dretes. Pero per als pancatalanufos els 6.000 millons d’habitants de la Terra es dividixen en dos inmensos grups. Sols en dos. Els pancatalanufos i els fascistes. O eres lo un o lo atre. No hi ha més. ¿Pero fins a quin punt és cert aço?

Cada dia em trobe en més i més gent jove que es declara obertament “lanuzista”. Per tant descriuré el lanuzisme basant-me no en les qualitats del lliterat Chimo Lanuza sino en les dels qui diuen identificar-se en ell. Es tracta de gent jove, valencianista, que anhela una Llengua Valenciana independent de la catalana i un Estat Valencià independent d’Espanya i de Catalunya (encara que la majoria de lanuzistes és conscient de la tristissima realitat valenciana i al final del dia tampoc espera la lluna ni utopies). Els lanuzistes solen ser jovens nacionalistes valencians, esquerrans, progressistes, be ateus o be llaics, jovens que ya estan més que farts del catalanoespanyolisme, gent que vol una Nacio Valenciana lliure i sobirana, que preferix que li diguen fill de puta a que li diguen catala o espanyol, perque aixo són dos insults moltissim pijors, com tot lo món sap be.

No soc yo un lanuziste en el sentit estricte de la paraula puix sempre fiu un cas a banda, un inclassificable que no encaixa be en cap de puesto. Pero he de dir que em sent proxim al lanuzisme, perque és un sentiment de patriotisme valencià (i nomes valencià) basat en la dignitat i la coherencia, un crit de llibertat. Els lanuzistes, els verdaders lanuzistes, són hereus del cami iniciat pel difunt autor Federic Feases (que Deu el tinga en el cel), gent que, com Chimo Lanuza, no es ven per un premi de merda ni per un sillo en una academia de merda. Es tracta de patriotes valencians, de gent honrada i sincera disposta a treballar pel seu païs. I cada dia en són més.

FONT: El Palleter. 14-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: