Som Valencians.

SOM V LOGO NET

Som Valencians (SV) es un partit politic que naix en decembre de 2014. El va crear un conjunt de gent molt preocupada per la situacio de la nostra terra. Es tracta d’un partit valencianiste, obert i plural com ho es el propi poble valencià. Alli hi ha catolics, protestants, ateus, conservadors, progressistes, tradicionalistes, lliberals, republicans… Pero tots tenim una cosa en comu: que volem la nostra terra per damunt de tot. Tambe es un partit obert als immigrants que amen Valencia. Al cap i a la fi, valencià es tot el qui viu en el Regne de Valencia en voluntat integradora. Volem una societat mes democratica i justa, de tots i per a tots.

En Som Valencians volem una Agencia Tributaria propia, com la que te Navarra, per a que els diners dels valencians es queden en casa. De conseguir-ho, recuperariem 6000 millons d’euros anuals que ara es perden tots els anys. Volem rebaixar la quota mensual dels autonoms, que els autonoms i les pimes paguen zero euros d’imposts durant el seu primer any d’activitat economica. Volem baixar els imposts a treballadors i empresaris per a poder crear riquea i puestos de treball. Volem un transvas de l’aigua sobrant de l’Ebre. Volem una societat mes prospera i lliure, llistes obertes i la desaparicio de l’injusta barrera electoral del  5%.

Apostem per un model d’educacio trilingüe en un terç d’assignatures en castellà, un terç en llengua valenciana i un terç en angles. Volem guarderies publiques debades, i que els llibres de text siguen gratuïts en primaria i secundaria. Volem aprovar la dacio en pagament de la vivenda per a poder cancelar l’hipoteca en el banc i prohibir per llei que es talle la llum a les families pobres en hivern.  Volem l’horari laboral europeu per a compatibilisar vida laboral i familiar. Volem una radiotelevisio valenciana lliure i independent inspirada en la BBC. Volem oficialisar les Normes d’El Puig i desterrar el catalanisme de la nostra terra per a sempre.

No es tracta de que guanye l’esquerra o la dreta sino de que guanyem els valencians. ¿De qué mos val que guanye Podemos si no lleva el catala de les escoles? ¿De qué mos val que guanye el Partido Popular (PP) si som la quarta autonomia mes pobra d’Espanya? El mal nomenat vot util tan sols ha servit per a estafar als jubilats en les preferents, pujar els imposts i baixar els salaris als treballadors i per a que la gent jove, en acabant d’haver estudiat una carrera, no puga trobar faena. Si et sents unicament  valencià o mes valencià que espanyol, si penses que cal defendre el Regne de Valencia per damunt de tot, este es el teu partit.

El llibre electronic, la salvacio de l’idioma valencià.

amazon-kindle-ebook

Els llibres electronics, llibres-e o e-books, com vullgam dir-los, ya han superat en numero de vendes als llibres en paper en Estats Units. El futur passa perque els escolars tinguen els seus llibres de text en una llaugera pantalla en lloc d’anar carregats com a burros al colege en una mochila que reventa del pes. El desti final del llibre-e és desplaçar al llibre tradicional com el telefon movil ha arraconat al fix.

Estem vivint una autentica revolucio cultural de dimensions historiques, a la qual el valencianisme -que sempre reacciona tart- encara no s’ha sumat. En estos temps de crisis economica en que la nostra causa a penes té diners per a traure publicacions, Amazon -la major llibreria del planeta- és una ferramenta perfecta per als nostres interessos i pot supondre la salvacio del valencià. Vejam algunes ventages:

1) Facilitat per a publicar. El valencianisme conta en escasos recursos pecuniaris. Les editorials són menudes, no poden competir contra les editorials en catala (que tenen les subvencions) ni contra les del castellà (que tenen el mercat). Traure una tirada de 500 eixemplars pot costar entre 1500 i 2000 euros. ¿Quin sentit té gastar els diners que no se tenen quan simplement pots publicar un llibre-e a cost zero?

2) Facilitat de distribucio. Les editorials valencianistes casi no tenen distribucio més alla d’uns pocs punts de venda (Paris Valencia, algunes entitats culturals i para de contar). I a mida que t’alluntes del Cap i Casal més dificil és trobar este tipo de materials. En canvi, en format digital, pots estar vivint en Japo i descarregar-te un llibre en valencià i tindre’l llest per a llegir-lo en menys d’un minut.

3) Aprofitament de l’espai. Els que som llectors empedernits tenim el problema de que no sabem a on clavar tant de llibre. En lloc d’anar posant més i més estanteries en una vivenda per a finalment acabar discutint en la nostra parella perque no hi ha espai per a unes atres coses, si tens un llector electronic pots guardar-te mils de texts en un chicotet aparatet que cap en qualsevol raco de la casa.

4) Proximitat autor-editor. Una editorial en paper sol oferir a l’autor el 5% dels ingressos per la venda del llibre. Pero en Amazon l’escritor pot arribar a guanyar fins a un 70%. El llector tambe es beneficia ya que troba decenes de mils de llibres per un euro i aixina i tot el lliterat guanya diners ya que els intermediaris (editor, maquetador, distribuïdor…) han segut eliminats i ya no poden chuplar més del pot.

Encara hi ha gent reticent al canvi. Suponc que per ignorancia. Te pots comprar un llector Amazon Kindle per nomes 80 euros. ¿Car? En absolut si tens en conte te permet la descarrega de més de 20.000 llibres completament debades i molts atres a preus simbolics. Tambe els pots llegir en el teu ordenador o en uns atres dispositius movils gracies a les aplicacions que te pots instalar completament debades.

Ya tenim els primers llibres-e en valencià en Amazon (Els assessinats de la rue Morgue d’Edgar Allan Poe i L’Estat Valencià, La consciencia de ser valencians, Per a ofrenar noves glories a Valencia i Nihil, els quatre d’un servidor). Pero cal més. Els autors valencianistes deuen pujar-se al carro de publicar llibres-e i la societat al de llegir-los. És un tren que no podem dixar passar.

FONT: SOM nº 257. Març 2013.

Nihil (Amazon).

Títul: Nihil.

Autor: Josué Ferrer.

Edició: Josué Ferrer.

Correcció: Josué Ferrer.

Portada: Josué Ferrer.

Primera edició: Almassora, Regne de Valéncia, octubre de 2012 (Amazon).

ISBN: 978-84-615-6322-7.

Format: Mobi.

Preu: 1,59 € (Amazon Espanya, Itàlia, França i Alemanya), 1,28 £ (Amazon Regne Unit), 2,07 $ (Amazon Estats Units i Índia).

Sinopsis:

Nihil és una narració que aborda l’angoixa existencial que fa sentir-mos buits als sers humans, ademés d’una crítica al nihilisme que mos aparta de Deu i que nega un sentit trascendent a la vida. Els llectors més desperts sabran trobar en ella una metàfora d’esta societat postmoderna buida de valors morals, espirituals, culturals i artístics en la que estem vivint.

Es tracta d’una novela curta, o millor dit d’una antinovela, que desenrolla la seua trama a lo llarc d’un tractament clàssic de plantejament, nuc i desenllaç; un llibre de llectura àgil que transmet desassossec des de la primera pàgina fins a l’última. Nihil és una profunda reflexió sobre este nihilisme que sempre mos deixa una amarga sensació de buidor en l’ànima.

És esta una obra carregada de contingut simbòlic i filosòfic pero escrita en una tinta màgica que únicament les persones inteligents són capaces de vore i que resulta invisible per als estúpits. Només els inteligents podran llegir el mensage entre llínies. Els demés diran que tan sols es tracta d’un llibre en les fulles en blanc ya que no podran vore absolutament res.

Per a adquirir-lo puncha ací:

–> Nihil (Amazon Espanya).

–> Nihil (Amazon Itàlia).

–> Nihil (Amazon França).

–> Nihil (Amazon Alemanya).

–> Nihil (Amazon Regne Unit).

–> Nihil (Amazon Estats Units).

nihilportada6

Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon).

Titul: Per a ofrenar noves glories a Valencia.

Autor: Josué Ferrer.

Prolec: Manuel Latorre.

Edicio: Josué Ferrer.

Correccio: Josué Ferrer.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edicio: Almassora, Regne de Valencia, octubre de 2012 (Amazon).

ISBN: 978-84-615-6324-1.

Format: Mobi.

Preu: 1,58 € (Amazon Espanya, Italia, França i Alemanya), 1,28 £ (Amazon Regne Unit), 2,06 $ (Amazon Estats Units i India).

Sinopsis:

El present llibre és un volum recopilatori compost per cent articuls i un discurs publicats per Josué Ferrer en distints mijos de comunicacio entre 2004 i 2009. El govern socialiste de Zapatero en Espanya, les majories absolutistes dels populars en Valencia, els chantages de Carod-Rovira, l’envestida pancatalanista, l’afonament del valencianisme, l’actualitat de ETA, l’auge del abort, el frau de la Constitucio Europea o el Pla Ibarretxe són nomes algunes de les moltes i candents qüestions que l’autor analisa a lo llarc d’estes pagines. L’obra, no obstant, és per damunt de tot valencianista i denuncia l’etnocida proces de substitucio llingüistica que el poble valencià patí a principis de segle XXI i cóm el Regne de Valencia fon utilisat com una mera moneda de canvi entre Espanya i Catalunya. És este un llibre necessari per a la memoria historica i per a que les generacions futures coneguen, en noms i llinages, qui donà sa vida per Valencia i qui la vengue per trenta monedes de plata.

Per a adquirir-lo puncha aci:

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Espanya).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Italia).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon França).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Alemanya).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Regne Unit).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la noticia de l’aparicio d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTICIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/10/17/per-a-ofrenar-noves-glories-a-valencia/

portada-sa-lluna-3a

9 d’Octubre: En defensa de les nostres senyes d’identitat.

A lo llarc dels sigles, els valencians sempre hem segut lleals a Espanya i esta sempre mos ha recompensat en la més pèrfida traïció. Les fellonies més greus: el 25 d’Abril de 1707, a on la derrota en la Batalla d’Almansa comportà l’extermini dels Furs i del Regne de Valéncia com un estat sobirà; el Decret de Francisco Javier de Burgos  de 20 novembre de 1833 pel qual el Regne de Valéncia és desquarterat en tres províncies que tan sols han servit per a fabricar provincians i dividir al poble; el dictamen de la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) de 9 de febrer de 2005 que proclama que valencià i català són la mateixa llengua; i la reforma estatutària de 11 d’abril de 2006 a on el gens honorable president de la Generalitat Valenciana, Paco Camps, -un autèntic emissari dels interessos de Madrit- introduïx dins de l’Estatut la AVL (és dir, el català).

Hui la nostra identitat torna una volta més a estar amenaçada. L’actual president de la Generalitat (tot siga dit votat per ningú) Albert Fabra pretén que la festivitat del 9 d’Octubre, dia nacional dels valencians, se trasllade al dilluns d’eixa semana per a evitar fer ponts, per lo que el 9 d’Octubre perfectament podria acabar celebrant-se un dia 8 o un 11. Paregut passa en la Festa de les Falles, puix vol que la cremà del dia de Sant Josep es trasllade també al dilluns, per lo que podríem acabar cremant les falles el dia de Santa Gertrudis. ¿Per qué no propon que es trasllade la festivitat del 12 d’octubre? ¡Ah, és que eixa sí que li pica, perque en lloc d’un president de tots els valencians ací tenim a un ninot que és el governador civil del llevant espanyol! Ni una cessió més en la nostra identitat. Ha arribat l’hora de dir prou a tant d’etnocidi i començar a ofrenar noves glòries a Valéncia.

L’Estat Valencià (Amazon).

Títul: L’Estat Valencià.

Autor: Josué Ferrer.

Edició: Josué Ferrer.

Correcció: Josué Ferrer.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edició: Burriana, Regne de Valéncia, maig de 2009 (Mosseguello).

Segona edició: Almassora, Regne de Valéncia, octubre de 2012 (Amazon).

ISBN: 978-84-615-6320-3.

Format: Mobi.

Preu: 1,61 € (Amazon Espanya, Itàlia, França i Alemanya), 1,28 £ (Amazon Regne Unit), 2,00 $ (Amazon Estats Units i Índia).

Sinopsis:

¿Qué fa que un home passe de ser un fervorós espanyoliste a un independentiste valencià convençut? ¿A quant ascendix l’espoli fiscal? ¿Seria viable econòmicament una Valéncia sobirana? ¿Tindria els dies contats el catalanisme si fórem una nació lliure?

Este llibre analisa cóm a lo llarc dels sigles el Regne de Valéncia sempre ha segut lleal a Espanya pero esta sempre mos ha recompensat en la traïció, per lo que ya ha arribat l’hora de deixar d’ofrenar noves glòries a qui mos nega la llengua i l’aigua.

Tan sols hi ha un camí que pot salvar-mos de la dominació política, l’explotació econòmica i la substitució llingüística i cultural que patim els valencians: retornar a l’independència nacional que el Regne de Valéncia no degué haver perdut mai.

L’única vida per a salvaguardar  la nostra llengua i cultura i no ser exterminats com a poble és dotar-mos d’un estat propi: l’Estat Valencià.

NOTA: Esta és la segona edició del llibre, corregida i aumentada respecte de la primera apareguda en paper en 2009. Inclou senyes actualisades, l’adaptació a la normativa vigent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), un prefaci a la segona edició i un nou capítul.

Per a adquirir-lo puncha ací:

–> L’Estat Valencià (Amazon Espanya).

–> L’Estat Valencià (Amazon Itàlia).

–> L’Estat Valencià (Amazon França).

–> L’Estat Valencià (Amazon Alemanya).

–> L’Estat Valencià (Amazon Regne Unit).

–> L’Estat Valencià (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la notícia de l’aparició d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTÍCIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/10/09/lestat-valencia-de-josue-ferrer/

estatvalencic3a0_8_1200px_sense_proleg

La consciència de ser valencians (Amazon).

Títul: La consciència de ser valencians.

Autor: Josué Ferrer.

Pròlec: Josep Esteve Rico Sogorb.

Edició: Josué Ferrer.

Correcció: Joan Ignaci Serrano.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edició: Almassora, Regne de Valéncia, juliol de 2012.

ISBN: 978-84-615-6319-7.

Format: Mobi.

Preu: 1,63 € (Amazon Espanya, Itàlia, França i Alemanya), 1,31 £ (Amazon Regne Unit), 2,00 $ (Amazon Estats Units).

Sinopsis:

El valencià és un poble de passat gloriós, present fosc i futur incert. En el pas dels sigles la nostra gent ha segut bombardejada en un continu rentat de cervell que ha debilitat la nostra personalitat. Hui el poble valencià no té consciència de poble valencià sino de poble espanyol. I estem tan embadalits pensant en Espanya que se mos ha oblidat que som valencians. Ho som i no mos donem ni conte. No li concedim cap importància a ser-ho. No es contempla la valenciania com una identitat sino com una anècdota i haver naixcut en Valéncia no és un orgull sino una casualitat. Pensem sempre en els interessos generals d’Espanya abans que en els propis de la nostra terra. Per a mosatros tot lo valencià és secundari i queda relegat per lo espanyol. Pero ser valencians no és la nostra forma de ser espanyols. Ni de ser catalans ni europeus. És la nostra forma de ser persones. És hora de véncer els complexos d’inferioritat que per sigles mos han inoculat des de Madrit i Barcelona i recuperar la consciència perduda de poble: la consciència de ser valencians.

Per a adquirir-lo puncha ací:

–> La consciència de ser valencians (Amazon Espanya).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Itàlia).

–> La consciència de ser valencians (Amazon França).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Alemanya).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Regne Unit).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la notícia de l’aparició d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTÍCIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/07/15/la-consciencia-de-ser-valencians-de-josue-ferrer/

portadaconciencia07_1200px

Una historia d’humiltat.

Amic llector, permeta’m contar-li una historia. Estats Units, decada dels 90. La NBA és la lliga de balocistella més important de tots els temps. En estos moments alli es concentra la practica totalitat dels millors jugadors nortamericans que mai s’haja dedicat a este deport:  Magic Johnson, Larry Bird, Kareem Abdul Jabbar, Michael Jordan, Hakeem Olajuwon, John Stockton, Karl Malone…

Entre esta constelacio d’estrelles destacava el nostre protagoniste de hui, David Robinson, pivot de San Antonio Spurs. No sé si voste està familiarisat en este deport. Si no és aixina, li dire quin és el perfil de jugador que busquen els entrenadors: algu que no siga el millor en res pero que siga bo en tot.  David complia a la perfeccio eixe paper. Era dels cinc millors en casi totes les facetes del joc.

Prova d’aixo és que David Robinson fon novat de l’any (1990), maxim rebotejador de la lliga (1991), maxim taponador (1992), millor defensor (1992), maxim anotador (1994) i millor jugador (1995). Havia guanyat casi tots els tituls  pero se li resistia el més important de tots: la lliga. Any rere any el seu equip era fulminat en les eliminatories. David començava a envellir i pensava que potser mai seria campeo.

En 1999 el seu entrenador, Gregg Popovich, demanà a Robinson un gran sacrifici. Li havia de cedir tot el protagonisme a un jovenet que havia arribat a l’equip nomes dos anys abans, l’ala-pivot Tim Duncan. El club no necessitava dos pivots ofensius, sino u ofensiu i un atre defensiu i a David li tocava defendre, fer la faena fosca per a que la gloria se l’enduguera un nouvingut que no era ningu.

Allo a David li va saber molt malament. Una cosa sería que els Spurs hagueren fichat a Michael Jordan, pero que Duncan acaparara tots els titulars de la prensa fon un colp molt gran per al seu orgull. Pero ho acatà. Robinson passà de ser l’estrella a ser jugador d’equip. En quant a estadistiques firmà la pijor temporada de la seua carrera. Pero ¿endevina qué? San Antonio guanyà la NBA aquell mateix any.

El valencianisme és un moviment massa menut en egos massa grans. Aci tot lo món es veu a sí mateix com el nou Palleter, el nou Francesc de Vinatea o  el nou Jaume I. Som un moviment atomisat no per accents, dretes-esquerres o nacionalismes-regionalismes, sino per orgulls i vanitats. Tot lo món vol ser el llider de la seua propia secta abans de cedir el protagonisme a un atre en benefici del regne.

Tots mos hem pensat que estem en una pelicula i que som els actors protagonistes. Que som imprescindibles, que sense mosatros no se pot rodar cap escena. I no, potser nomes som actors de repartiment. Potser el nostre paper en estos moments de l’historia sols es llimite a passar el testic als nostres fills per a que les generacions futures, esperem que en més trellat que la nostra, oficialisen el valencià.

Els valencians mos pareixem massa als argentins. Tot són individualismes i ganes de figurar. A mi m’agrada més Japo; 125 millons de persones que actuen en bloc, tots a una, com un sol home. M’agrada el balocistella perque és un deport d’equip a on ser suplent no és cap deshonra. I m’agrada David Robinson perque ha demostrat que quan u és humil i juga en equip la victoria no tarda molt en arribar.

FONT: SOM nº 254. Maig 2012.

Una historia de fe.

Amic llector, permeta’m contar-li una historia. A finals del segle XIX, existia una chicoteta nacio independent: la Republica del Veneto. En segles anteriors va tindre una historia gloriosa en el context d’Europa pero just en aquells moments era ya una republica decadent i debil militarment. Era el temps de l’unificacio italiana i en 1886 fon anexionada militarment per la en aquell moment naixent Italia.

Per a llegitimar l’invasio es celebrà un referendum delirant a on es plantejava pertanyer o no a Italia. No hi hague secret de vot (els ciutadans tenien una urna per al sí i una atra per al no, i havien de depositar la papereta en una de les dos baix l’estricta mirada de la policia italiana), la propaganda electoral acusava de traïcio als defensors del no i el reconte de vots fon un frau. El resultat se’l pot imaginar.

De la nit al mati els venecians passaren a ser italians i la llengua veneciana un dialecte de l’italià. Durant més d’un segle Italia cantà als venecians una canço que mosatros coneguem be: que si el venecià és un dialecte perque ho diuen totes les universitats del món, que si penses lo contrari  eres incult, que el venecià fòra de Venecia no val per a res, que quina sort compartir un idioma ab molts millons de parlants…

Molta gent començà a avergonyir-se de les seues arraïls pero un chicotet grup de patriotes continuà tot este temps reivindicant la veritat: associacions culturals que defenien el venecià, poetes que escrivien en venecià en lloc d’en italià, pares que s’encabotaven en transmetre als seus fills una llengua que tot lo món deya que no existia… Molts moriren durant eixe segle llarc pero gracies ad ells l’idioma no va morir.

Estem acabant l’historia i té un final feliç: el 28 de març de 2007 el Consell Regional del Veneto reconegue oficialment al venecià com un idioma independent i no com un dialecte. El proces d’anexio llingüistica tocava a la seua fi. Ara el venecià s’estudia en les escoles i els chiquets el parlen de nou. I tot gracies a que des del segle XIX fins al XXI un grapat de patriotes dedidi no donar-se per vençut.

Germans, que ningu es desmoralise per la trista situacio actual. La Batalla de Valencia no ha acabat. No hem perdut encara. No mentres sigam lluitant. Potser el nostre paper en l’historia nomes siga passar el testic a la següent generacio, confiant en que arribe el dia en que es faça justicia. Yo sé que algun dia el valencià tornarà a ser reconegut de nou com un idioma oficial. Yo pose la mà en el foc per ell.

Mosatros mos desmoralisem perque portem 30 anys de substitucio llingüistica. Pero són moltes les llengües que han patit el mateix calvari en torn a un segle (croat, litua, eslovac, ucranià…) i ahi estan. Més vives que mai. Una de tantes, l’aranes, de la qual deyen que era dialecte del catala fins a 1990. Si els aranesos, que són quatre gats, han pogut vencer ¿no podrem els valencians? Fe, germans, fe.

FONT: SOM nº 253. Març 2012.

Una societat encanallada.

Una Universitat d’Estats Units ha fet recentment un estudi que apunta a que en Valéncia els polítics imputats per corrupció no sols no dimitixen sino que damunt la gent encara els vota més. Els nortamericans es fan creus i no entenen cóm pot ocórrer açò. Clar, la diferència radica en que Estats Units és del Primer Món pero Valéncia cada dia es pareix més a Argentina i a les repúbliques bananeres de Subamèrica. Quan un poble tria polítics embrutats per la corrupció, mos trobem davant d’una societat encanallada, que és complice del latrocini i a la que no importa gens que li furten, sempre que els canalles que li espolien siguen dels seus.

Falten hores per a les eleccions autonòmiques i locals i totes les enquestes apunten a que el Partido Popular (PP) tornarà a arrasar, incrementant inclús el número de vots i diputats. Açò no deixa de sorprendre tenint en conter que som l’autonomia més endeutada de tot l’Estat, que els casos de corrupció afloren per totes bandes i que la situació econòmica és crítica, ab la desfeta del teixit empresarial valencià, del sistema financer -que es ven al millor postor-, i de les famílies que es percipiten a l’abisme. I açò és res comparat en els retalls en sanitat i educació que faran els peperos al sandemà de les eleccions. Sempre hi hagut societats en vocació de suicidi.

Este és un poble meninfot que ha perdut l’identitat i que va camí a la desintegració. Ací només hi ha complex d’inferioritat i pasotisme. És un poble sense collons, que ni llig ni coneix l’història ni defén lo seu. És el poble que tot dictador somia governar, tan mans i sumís com un corderet al que pots portar al matader i ni tan sols s’atrevix a rechistar. El poble valencià està enamorat, enchisat, hipnotisat pels cants de sirena del PP. En una democràcia un poble té lo que es mereix i els valencians mos mereixem totes les catàstrofes i bancarrotes que lliurement demà triarem per majoria absoluta. És el fi de festa… el cataclisme final.

Soprén encara més que no hi haja cap força valencianista capaç d’irrompre en les Corts, quan no sols Galícia, Euskadi i Catalunya disponen de forts partits autonomistes sino també Navarra, Astúries, Cantàbria o Canàries per posar alguns eixemples. Pero el valencianisme es troba atomisat en mil capelletes i cadascuna d’elles té el seu particular profeta. Hi ha egos massa grans en un moviment massa menut. La salvació no la portarà cap mesíes sino el treball en equip. Primer cal unir tot el valencianisme cultural, dividit des de la reintroducció dels accents, si volem tornar a tindre algun dia un valencianisme polític i social fort.

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes