Josué Ferrer.

Homer mos conta en l’Odissea com els antics grecs urdiren un pla per a conquistar la ciutat fortificada de Troya. Un cavall de fusta jagant fon introduït pels mateixos troyans dins del seu  país. Sense saber-ho, estaven dixant entrar a l’enemic perque el cavall estava ple de soldats amagats en el interior. L’història mos conta també que l’imperi més gran de tots els temps -Roma- va ser destruït en obrir les seues fronteres als bàrbars, qui el dinamitaren des de l’interior. Els fluxos migratoris han segut utilisats en ocasions per a destruir societats: preguntem-li als mexicans pels colons de Texas, als saharauis pels marroquins o als tibetans pels chinencs.

El ser humà és l’únic animal que entropeça dos vegades en la mateixa pedra, l’únic que no escarmenta de les experiències alienes o que oblida la seua història. Hi ha un sector de l’immigració -que no és tota, pero sí una és part- que no té la mínima intenció d’integrar-se en la nostra societat i que odia els nostres principis i valors. Este tipo d’immigració és totalment destructiva. Pero hui dir açò és políticament incorrecte, és un tema tabú. Si no combregues en l’idea de «Papers per a tots, fronteres obertes i tots cap adins», automàticament eres catalogat de raciste, xenofop i nazi. ¡Com si entre en el blanc i el negre no existiren molts tos de gris!

És fàcil sentir en els nostres dies comentaris del tipo de «No deurien existir les fronteres. La gent deuria poder circular lliurement per a on li donara la gana». Curiosament, els qui defenen açò són els mateixos que en acabant tanquen en clau la porta de sa casa i tenen una alarma de Prosegur. Ells deurien eixemple eliminant les primeres fronteres que existixen, que són les del propi domicili, i dixant obertes les portes de sa llar de bat a bat. Pero no ho fan. Potser perque tenen por de que entre en sa casa un violador o un psicòpata. Per esta mateixa raó tampoc es deuen obrir de bat a bat les fronteres d’una nació, que és la casa de tots.

«Un país en el que vosté és multat per peixcar sense llicència, per a on la gent creua la frontera sense passaport, està dirigit per idiotes». La cita és de Milos Zeman, president de Chèquia. I és que com va dir l’empresari Donald Trump: «Una nació sense fronteres no és una nació en absolut». Les fronteres s’han convertit en una espècie de bordell (en perdó) a on la gent entra i ix alegrement sense cap tipo de control o identificació. Igual entra un obrer que un yihadiste, lo mateix entra Santa Teresa de Calcuta que Jack el desbudellador. Pero denunciar açò és tabú. Ningú vol parlar d’esta situació per por a que li diguen raciste.

El fenòmen de l’immigració és inherent a la naturalea humana i, portat en orde i serietat, resulta beneficiós per a una societat. Pero sense cap control, l’immigració s’acaba convertint en un nou cavall de Troya, en una nova invasió bàrbara. Els polítics tradicionals no volen abordar esta realitat. Amaguen el cap com els esturços, i pensen que si no comenten el problema llavors no hi ha problema. L’extrema dreta és l’única que s’atrevix a parlar clarament d’estes coses, la qual cosa fa presagiar un preocupant auge dels fascismes i de l’intolerància en tota Europa. I és que els pobles que no coneixen la seua història estan condenats a repetir-la.