Good Bye, Spain (ara em toca riure a mi).

15 Jun 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

img_jor_0004_06102003

“Good bye, Spain” és un dels lemes acunyats pels jovens vasquistes arraïl de la presentacio del Pla Ibarretxe. El proyecte d’estat lliure associat propugnat pel nacionalisme vasc va vent en popa. És imparable i Madrit ho sap. La Caixa de Pandora per fi s’ha obert, pero qui l’ha destapat ha segut PP i PSOE, els dos partits estatals que tant presumixen de ser els garants de l’unitat d’ Espanya. El PP oficialisà el catala en Valencia i li fa el joc als Païsus Imaginaris de CIU. I el PSOE li fa el cul gros al nacionalisme gallec, vasc i catala, els mateixos que van creixent a costa de furtar-li vots al socialisme. PP i PSOE alimentant al monstruo que ha de devorar-los.

Ara Espanya té un govern debil -el del PSOE- que regix l’Estat en minoria i que necessitarà de nacionalistes disposts a chuplar-li la sanc. Hi ha quatre formacions que reclamen un estat lliure associat (CIU, PNV, EA, NA-BAI). ERC és provable que tambe ho acabe reivindicant. El PSC vol federalisme asimetric. I dos partits més, BNG i CHA, recolzen l’autodeterminacio i possiblement els proyectes citats ades. Yo ya tinc preparada la cerveseta, les borles, i el millor dels meus sofas. La llegislatura promet ser molt pero que molt divertida. ¡Si ha de reventar Espanya puix que revente ya d’una volta! ¿No volien aixo? ¡Puix ya ho tenen! ¡Ara em toca riure a mi!

FONT: El Palleter. 15-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Zapatitos, un ninot per a la foguera.

08 Jun 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

023 elabrazodeloso

El nou president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, és un home tocat per la fortuna. Es presentà a les primaries del PSOE i contra tot pronostic les acabà guanyant en detriment del maxim favorit, José Bono. A ultima hora es produï una fuga de vots de la candidatura guerrista de Matilde Fernández cap a zapatitos. Tot siga perque no ixca el dretos de Bono. En les eleccions estatals 2004 es repeti l’historia: un imprevist d’ultima hora (els atentats del 11-M) permete la carambola: ¡zapatitos president! Un triumfo que no esperava ni ell.

S’ha presentat a dos eleccions i les dos les ha guanyades a la primera. Ara be, una cosa és que la tombola de la vida t’acabe espentant a governar un estat i una atra cosa molt distinta és saber governar-lo… A lo llarc de tota la campanya hem vist a zapatitos com un home sense espenta ni caracter i que es contradia ell a soles. La crisis del tripartit catala, en que Pasqual Maragall demostrà manar més que zapatitos, i Carod-Rovira més que abdos junts, a punt estigue de convertir-lo en cadaver politic. Pero una atra volta la fortuna tocà a la porta un 11 de Març.

El PSOE cada dia pensava una cosa distinta. Sobre el PHN, els sociates estaven en contra en Catalunya, Arago i Valencia, a favor en La Mancha, Murcia i Andalusia i zapatitos no sap, no contesta. Un dia et parlava de que baixaria més els imposts i al sandema prometia una educacio publica de lux. Igual el PSOE presumia de l’Espanya plural i al poc eixia el president d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, reclamant el desterrament dels partits nacionalistes del Parlament Espanyol i el retorn al bipartidisme de la Restauracio, etc.

Ya en el govern tot seguix igual. Es promet 180.000 noves vivendes. Despres resulta que de vivendes res, que eren 180.000 “actuacions” o “solucions habitacionals”. Un dia Josep Borrell diu adeu al deficit zero i acte seguit Pedro Solbes li contradiu. El PSOE autorisa al Parlament que les seleccions autonomiques disputen tornejos internacionals i al sandema Bambi aclarix que seran competicions no oficials. És tanta l’inutilitat i les hipoteques que els malabaristes de l’interpretacio del PSOE fan de l’improvisacio la seua millor i unica arma.

Diuen –i és una veritat- que en eixe païs veï anomenat Espanya quan més inutil i incompetent és una persona, més possibilitats te d’arribar llunt en la vida. I l’amic zapatitos és la prova vivent d’este apotegma. Sera francament divertit vore els proxims quatre anys a zapatitos tractant de governar tot un estat quan ni tan sols pot governar el seu partit, o dur a la practica un programa electoral dissenyat des de i per a l’oposicio. Zapatero va pegant bacs. És un ninot com el de les Fogueres de Sant Joan. I no sere yo qui l’indulte. ¡Foc en ell!

FONT: El Palleter. 8-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡Ni Lliga ni Copa ni Lliga de campeons!

07 Jun 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

022 vcfweb2
Ab el desastre de l’Armada Invencible, l’emperador Felip II declarà no haver enviat a les flotes a lluitar contra els elements. El Valencia s’ha proclamat campeo de Lliga i UEFA a base de bregar cada dia contra arbits que li atracaven a cada partit i contra una prensa mesetera desestabilisadora. El Valencia ha vençut a Madrit, Barça, Marsella… i als elements. Campeo de Lliga per sexta volta i de UEFA per tercera… Encara que els galactics siguen uns atres. L’entrenador Rafa Benítez –que per culpa dels inutils de la directiva se n’ha anat- fon el maxim artifex del doblet. Santiago Cañizares -que s’ha fet en el seu quart Zamora-, Roberto Fabián Ayala i Vicent Rodríguez s’han consagrat en les seues respectives posicions com els millors jugadors del món.

No m’oblide tampoc de l’excelsa temporada que ha fet el Vilarreal. Ha arribat a les semifinals de la UEFA. Yo volia que el Vilarreal guanyara la UEFA i el Valencia la Lliga… ¡Per a repartir-ho tot com bons germans! Més que res perque el Valencia ya havia vençut en dos edicions i perque sería bo per al païs tindre un segon club valencià en tituls, a banda del Valencia. Pero no ha pogut ser. En qualsevol cas, dixa molt bon sabor de boca el submari groc, al que ya tilden de “nou Parma” i que pot conquistar trofeus en un futur proxim, si Deu vol. Per a acabar de completar la festa, el Llevant ha pujat a primera. La temporada vinent hi haura tres clubs del nostre païs a la categoria d’or. I a vore si al proxim eixercici té sort l’Elig i en són quatre en l’ajuda de Deu.

Ho sent per Manu Sánchez i els imparcials informatius d’Antena 3. Per la prensa espanyola, sempre atacant al club che quan despunta. I per Manuel Díaz Vega, l’home que més tituls ha fer guanyar al Real Madrit, més inclus que Hugo Sánchez o Alfredo Di Stéfano. Ho sent per eixos espanyols que venen a estiuejar aci i mos bramen : “¡Ei tu, a mi parla’m en cristia!”. Per Raúl i Figo, que de res els valgue tirar-se a la piscina a cada partit. I per Roberto Carlos i el seu complex de superioritat. Ho sent pels qui pensen que els diners pesen més que el treball, pels qui creuen que Davit no pot en Goliat, pels merengues del PP i pels cules del BNC. ¡Antivalencians: ni Lliga ni Copa ni Lliga de Campeons! Valencia dos, Confederacio Catalano-Espanyolera zero.

FONT: El Palleter. 7-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quín és el resultat d’inocular el catala en les escoles valencianes? (2/2)

06 Jun 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

nicastellanicatala

Aixo de que la reivindicacio d’una Llengua Valenciana independent és un invent de la dreta espanyolera per a impedir la recuperacio del Valencià ya no cola. Sobretot si tenim en conte que José María Aznar “parla catala en l’intimitat”, que precisament la dreta espanyolera (Partido Popular) ha fet oficial el catala en Valencia, creat l’Academia de Zaplana (AZ) i obert més llinies en “valencià” (catala) que el regim sociata de Joan Lerma. ¿I quín es el resultat? L’us del Valencià ha caigut un 30% des de 1995, segons un estudi de la AZ.

A la puta dreta espanyolera li interessa posar el catala en Valencia per a espanyolisar-la i que no es recupere el Valencià. El Partido Popular pensa: “Fiquem el catala en les escoles valencianes, aixina els jovens valencians voran que és un idioma estrany i ho estudiaran com qui estudia matematiques: una volta aprovat l’examen ya no ho usaran mai més. En la practica els valencians seran monolingües (espanyols) i Valencia un gran bastio de l’espanyolisme a on mai podra quallar un quart nacionalisme que poguera desestabilisar definitivament l’Estat”.

Donar catala en les escoles obliga als jovens a passar-se a l’espanyol. Un companyer de Facultat estudià en l’institut en llinia en “valencià” (catala). Hui parla sempre en espanyol. Es diu “efecte bumerang”. La gent no s’identifica en els aquest, mirall, robatori, amb, clatell del professor pero sí en els este, espill, furt, en, bascoll de la gent real. No parle ya de les Normes del 32; una ortografia barcelonina ella i extremadament complicada que imposibilita l’us generalisat del “valencià” (catala). És esta una ortografia del segle XV feta en el segle XX.

Potser aumente l’ “us virtual” del “valencià” (catala): el que diu que ara hi ha més rotuls en catala o que els jovens es trauen titulets per la Junta Qualificadora que despres mai més tornaran a usar. Pero tots sabem que l’us real del Valencià recula perillosament des de fa 25 anys. Nomes si es dona a les escoles un Idioma Valencià independent que de veritat siga el que parla el poble, farem cami. Si no, dins de cent anys el Valencià nomes sera un fossil residual com el lleones, idioma majoritari de Lleo a principi del segle XX i a proxim a l’extincio hui.

Per desgracia, cada dia som més espanyols i menys valencians. Aquells que somiaven en els Païsus Imaginaris que s’hi vajen oblidant; gracies precisament al seu delirant imperialisme pancatalanufo els valencians mos precipitem cap als Països Castellans. I anem en turbo i l’accelerador chafat al maxim. El “valencià” és cada dia més una llengua estrangera i peregrina per als propis valencians. Seguim aixina, i dins de 50 anys n’hi hauran tres Castelles a l’Estat; Castella-Lleo, Castella La Mancha i la Castella Valenciana, és clar.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quín és el resultat d’inocular el catala en les escoles valencianes? (1/2)

06 Jun 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

octavilla_05

Tots els estudis i totes les estadistiques ho confirmen: l’us del Valencià està caiguent en picat. El descens de l’us real de la llengua nacional dels valencians és realment espectacular i alarmant. Un dels ultims estudis ha vingut a carrec de l’Academia de Zaplana (AZ) que recentment ha publicat unes sifres ben aborronadores: des de l’any 1995 els valencians que entenen el Valencià han descendit en un 13% i els que ho utilisen en casa en un 30%. A aixo se li hauria de sumar la trayectoria descendent que portava el Valencià abans ya de 1995.

¿A qué es pot deure tot aço? En part a l’immigracio, cada volta més numerosa. Pero aixina i tot, este no és un factor que puga explicar un descens tan brusc de l’us en les domicilis com és eixe brutal 30%. En la meua opinio este és el resultat de posar catala en les escoles, de fer estudiar als nostres chiquets un idioma estranger en el que no s’identifiquen i que acaben abandonant per a engrossar el jagant espanyol. Estos són els fruits de 25 anys de subnormalització llingüistica, d’ensenyar el catala en els coleges ab l’eufemisme de “valencià”, etc.

És curios lo que ocorre en les escoles: els jovens estudien l’assignatura de “valencià” (catala) com qui estudia angles o frances, és dir, com un idioma foraneu més. Estudien catala per a fer unes oposicions o per a tindre una llinia més en el curriculum, pero despres no ho usen en el dia a dia puix no ho identifiquen en el Valencià en que els parlen els seus pares. Yo domine l’angles correctament pero no per aixo vaig a parlar en angles en la meua familia, en els meus amics o en la meua novia. Ni vaig a preguntar en angles quant costa una barra de pa.

Una chica de la Facultat, valenciana de les comarques del Sur, valenciaparlant i filla de valenciaparlants, em digue un dia: “El Valencià este és molt rar, és com si fora un idioma estranger, com si estudiarem vasc o algo aixina”. Es referia a l’assignatura de “valencià” (ella ignorava que era catala). Per increïble que puga pareixer, els estudiants hispanoparlants trauen millors notes en l’assignatura de “valencià” (catala) que els alumnes valenciaparlants, que troben dificultats per a aprovar l’examen d’un idioma que no és el que parlen en la seua casa.

Pero despres els hispanoparlants continuaran usant l’espanyol mentres que els valenciaparlants es dividixen entre els qui continuen en el Valencià oral dels seus pares i els qui es passen a l’espanyol, unica llengua escolar que senten com a propia, ya que ni s’identifiquen en el catala ni en l’angles. I és que el 90% dels valencians pensa que el Valencià és una llengua independent i distinta del catala. I si no, fem un referendum i eixim de dubtes. Pero aixo millor que no ¿veritat?, no siga que el gueto catalanufo el perga per dotze gols a zero.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El crepuscul de Zaplana.

06 Jun 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

019 zaplanacapabaix2
No sé si l’amic llector haura vist El crepuscul dels deus de Billy Wilder. És un classic de Hollywood que mos relata l’historia d’una diva del cine mut que entra en decadencia en l’arribada del cine sonor, pero que està tan trastornada que no veu que ya no és l’actriu estelar d’abans i que ara és sols una vella gloria que ya no conta per a ningu. Els seus amics decidixen seguir-li la corrent i li fan creure que encara és la millor del món.

U, quan veu la trayectoria politica de l’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, no pot dixar de recordar l’obra mestra de Wilder. Zaplana era un deu en Valencia. Confessà “estar en la politica per a forrar-se” i un millo de valencians li donà la majoria absoluta com a premi. ¡Vixca l’ignorancia! Monopolisà RTTV, triturà UV i PSPC i a pesar d’oficialisar el catala es feu passar per valencianiste. L’actor del sigle. ¡Un geni, tu!

Pero Edu volia més, i el chic de provincies decidi anar-se’n a Madrit a provar sort. Abandonà la Generalitat (¿qué importen els valencians?) i acceptà el carrec de Ministre de Treball i Assunts Socials i el de Portaveu del Govern. I qui sap si podia aspirar a més… Potser a la vicepresidencia… O inclus la presidencia ¿per qué no? Al cap i a la fi, mireusté encara no havia designat un successor i ¿per qué no podria ser ell? Somiar no costava res.

Pero el 11-M el despullà de sa divinitat. Ara patix fret en l’oposicio. I el seu galfi en Valencia, Paco Camps, no resultà l’home de palla que aparentava. Zaplana anhelava ser candidat a la Generalitat en 2007 (¿i quí no? ¡El valencià és el poble docil i indolent que tot dictador desijaria!). No pogue ser. Fa poc pergue la presidencia del PP valencià. Ta bona fortuna i carrera ascendent han passat a millor vida. T’acompanye en el sentiment, Edu.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Carta oberta a Chimo Lanuza.

30 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

018 chimo21

Benvolgut Chimo:

Sé be que estas cremat, que s’han portat malament en tu. Són molts anys de lluita i pocs els fruits collits. Pero ya saps que la del valencianisme és una guerra llarga, en la que cal molta paciencia. “Treballar, persistir, esperar”. Este lema acunyat per eixe gran bibliofil i prohome que fon Nicolau Primitiu ha esdevingut en el de tot el valencianisme. T’has entregat en cos i anima a ta patria. Has escrit llibres fabulosos que han desmontat les mentires del catalanofascisme, que han obligat a pensar, que han desfet molts rentats de cervell. I aixo et fa gran.

¿I cóm t’ho han pagat? Molt mal, ho sé. Has hagut d’aguantar que et tildaren de venut pels qui s’han venut al PP, que t’acusaren de lladre els qui usaren la politica per a lucrar-se, de radical els qui caminen per terceres vies que no conduixen a cap lloc. “Aci n’hi ha molta puta i molt de fill de puta” que escrigue el poeta Miquel Hernández. Pero recorda lo que deya Winston Churchill: “Les grans nacions són desagraïdes”. I lo que deya John Fitzgerald Kennedy: “No penses en lo que el teu païs pot fer per tu sino en lo que tu pots fer pel teu païs”.

I sobretot tin present que la gent valencianista –la bona, la de veritat- et vol. No has de demostrar res a ningu. Són moltes les vegades que t’has sacrificat per Valencia. Pero, aixina i tot, he de demanar-te un sacrifici més. I és el de que encapçales un partit nacionaliste valencià i de progrés que plante cara al catalanoespanyolisme, un partit que ilusione a tots eixos jovens que usen un llinage, el teu llinage, per a definir-se a sí mateixos. No els pots defraudar, Chimo. No pots. Has segut i eres un eixemple per a molta gent. ¡Torna a ser-ho una volta més!

Sé que pots tindre dubtes, indecisions… Al cap i a la fi, dubtar és huma. Pero tin molt en conte que la gent et vol, Chimo. ¿Acas no sents una mà invisible que es posa sobre el teu muscle i et diu: “Avant. No tingues por, no estas a soles. Estem esperant a que dones el pas»? Necessitem a algu que encapçale el nacionalisme valencià per a combatre a tota eixa banda de fascistes i de fills de puta, eixos saquejadors que es repartixen com a buitres el nostre païs. Et volem, et llegim, et respectem i t’admirem. I a partir d’ara tambe volem votar-te.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Guerra Civil en el PP valencià.

29 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

017 aznar

Lo del Titanic és una broma en comparacio en lo del Partido Popular (PP), que s’afona per moments. La crisis de la succesio en el PP valencià ha desplegat unes lluites tribals que riu-te tu de les guerres fraticides del PSPC. L’ex–president de la Generalitat Eduardo Zaplana trià a Paco Camps com el seu galfi en l’intencio de que fora un home de palla tipo José Luis Olivas, un ninot al que poder dirigir per control remot des de la Meseta, pero Camps resultà ser com eixa serp traïcionera que mossega la mà de qui li dona de menjar… ¡Pobre Edu!

En pocs mesos passarem de la tricefalia a una lluita encarnissada pel poder. Com en un duel de l’Oest, Edu i Paquito es batiren per la presidencia nacional del PP valencià. Com que no la podia retindre més temps, Edu va propondre a un vassall docil i obedient com Joaquim Ripoll per a succeir-lo en el carrec. Pero al final, sense eleccions democratiques ni res, i despres de mesos de ganivetades per l’esquena i somriures en la tele, Camps fon triat president del partit al ser senyalat pel dit cosmic de Mariano Rajoy i la cabotada general del PP.

La crisis de la succesio no és sols un tema de personalismes sino una qüestio més complexa de lo que pareix. I és que supon el choc de la vella dreta catolica de Camps (Deu, patria, rei, furs) en la nova dreta neolliberal que és la de Zaplana (la globalisacio, el mercat, el deu dolar, el meco d’or). Són dos visions antagoniques de la vida i d’acometre la politica, puix en tan sols un any de govern, Paquito Camps ha dixat morir els proyectes mercantilistes i especuladors d’Edu: Terra Mitica, PHN, pseudoprivatisacio del Canal Nueve i la sanitat, etc, etc.

La ferida sagna i li tiren sal. Camps és ara president del PP pero està rodejat per zaplaneros. El 70% del partit recolza al murcià; com Ripoll, el nou secretari general. Rita Barberà i Carles Fabra són els unics bastions forts de Camps. El trepa de Vicent Ferrer ya sembra margall per si hi hi ha cessacions generals i moviments de sillons, com els que perdrien zaplaneros de la talla de Ferran Giner o Juli de Espanya. El PP valencià ya es troba quebrat i la guerra civil en el seu sí no ha fet sino començar. Aci encara hem de vore més sanc que en el 36.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per qué puja el preu dels carburants?

27 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

016 bushantichrist

El preu de la gasolina ha experimentat una escalada espectacular (14%) en els ultims cinc mesos. El consumidor es queixa de lo molt que li costa a la bojaca i no és per a menys. ¿I aço per qué passa? Ara no és com en la crisis de 1973, en que els estats productors i exportadors de petroleu decidiren tancar l’aixeta per a que el preu es disparara, sino que es deu a que l’oferta de petroleu és mante prou estable mentres que la demanda creix dia a dia.

Les potencies industrials (Canada, Estats Units, Unio Europea (UE) i Japo) reclamen cada volta més energia, a lo que es pot afegir la demanda creixent d’estats emergents com China i els tigres asiatics. Russia, que s’ha colocat en els ultims anys com primer exportador mundial de cru, tambe té un consum intern creixent de combustible fruit de la recuperacio economica que viu el païs. Si l’India despegara, hi hauria un atre gran client més.

Cada volta hi ha més estats en necessitats enormes de cru i l’oferta no aumenta. Qatar ya ha agotat quasi tots els seus pous petrolifers, Iraq no exporta lo que deuria pel conflicte en Estats Units i a banda d’en Russia no deu quedar moltes més grans reserves inexplorades en el món. En la decada de 2010 a 2020 la produccio petrolera es trobarà en el seu cim i el preu del cru passarà a ser car sempre per a no dixar de ser-ho mai més.

El repunt del cru ha destruit un 1% de riquea en el món des de giner i dificulta la recuperacio de Japo i la UE. En uns preus dels carburants que es dispararan en els proxims decenis, els problemes migambientals i la dependencia energetica que el Primer Món té d’estats bandits filoterristes, caldria que Valencia i Europa anaren pensant en les energies renovables, a pesar de les fortes pressions de les petroleres. Si no, ¿quin món heredaran els nostres fills?

FONT: El Palleter. 27-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament un partit nacionaliste valencià i de progrés.

21 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

015 germansalfront

Despres de la desfeta d’Unio Valenciana (UV) en les autonomiques de 2003 i del Segon Pacte del Pollastre, el valencianisme politic s’està rearmant per a començar de nou, pero ara en la lliço depresa dels erros del passat. Un eixemple és el naiximent de Nou Valencianisme (NV), en Joan García Sentandreu al capdavant, un partit que es definix com a foraliste, conservador, social i valencianiste. Sentandreu té els collons ben posats i NV es un partit, o una coalicio de partits, que de moment ya ha tornat l’ilusio a moltissima gent en el nostre païs.

Pero no tots els valencianistes es senten plenament representats en una opcio foralista i conservadora. Hi ha cada dia més jovens valencianistes que es definixen com a nacionalistes i progressistes. I ells no tenen a cap partit que votar. Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) es troba hivernant, el Bloc Nacionaliste Catala (BNC) és regionaliste catalanufo i els escindits de UV –l’Opcio Nacionalista Valenciana (ONV) d’Hector Villalba– pareixen seguir la vella senda de transfuguisme iniciada per l’ex–unioniste i actual bloquero Vicent Flor.

Ho dire ben clar: Necessitem imperiosament un partit nacionaliste valencià i de progrés. Es cert que NV oferta una defensa dels valors cristians i del foralisme que són més que interessants. Pero tambe mos cal un partit valencianiste d’esquerres que parle obertament de la nacio que és Valencia, que amplie més els drets civils, que defenga a les families treballadores i el sistema del benestar, i que faça una politica social “a l’holandesa” per eixemple en la llegalisacio de la prostitucio i de les drogues, algo que sería més que aplaudit entre la gent jove.

Proponc que el cap d’este nou partit siga el filolec i escritor Chimo Lanuza. No vaig a ser yo qui descobrixca ara els merits culturals de l’autor de Valencià ¿llengua o dialecte? ni la rectitut de qui ha demostrat tindre una honestitat a prova de bomba. Pero, com el propi Sentandreu digue d’ell, “Chimo és un dels caps morals del valencianisme”. De fet, té molt d’estiro entre la joventut, que sol qualificar-se de “lanuzista”. Una coalicio de Nou Valencianisme de Sentandreu i del partit de Lanuza mos representaria i mos ilusionaria absolutament a tots.

FONT: El Palleter. 21-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes