Guerra Civil en el PP valencià.

017 aznar

Lo del Titanic és una broma en comparacio en lo del Partido Popular (PP), que s’afona per moments. La crisis de la succesio en el PP valencià ha desplegat unes lluites tribals que riu-te tu de les guerres fraticides del PSPC. L’ex–president de la Generalitat Eduardo Zaplana trià a Paco Camps com el seu galfi en l’intencio de que fora un home de palla tipo José Luis Olivas, un ninot al que poder dirigir per control remot des de la Meseta, pero Camps resultà ser com eixa serp traïcionera que mossega la mà de qui li dona de menjar… ¡Pobre Edu!

En pocs mesos passarem de la tricefalia a una lluita encarnissada pel poder. Com en un duel de l’Oest, Edu i Paquito es batiren per la presidencia nacional del PP valencià. Com que no la podia retindre més temps, Edu va propondre a un vassall docil i obedient com Joaquim Ripoll per a succeir-lo en el carrec. Pero al final, sense eleccions democratiques ni res, i despres de mesos de ganivetades per l’esquena i somriures en la tele, Camps fon triat president del partit al ser senyalat pel dit cosmic de Mariano Rajoy i la cabotada general del PP.

La crisis de la succesio no és sols un tema de personalismes sino una qüestio més complexa de lo que pareix. I és que supon el choc de la vella dreta catolica de Camps (Deu, patria, rei, furs) en la nova dreta neolliberal que és la de Zaplana (la globalisacio, el mercat, el deu dolar, el meco d’or). Són dos visions antagoniques de la vida i d’acometre la politica, puix en tan sols un any de govern, Paquito Camps ha dixat morir els proyectes mercantilistes i especuladors d’Edu: Terra Mitica, PHN, pseudoprivatisacio del Canal Nueve i la sanitat, etc, etc.

La ferida sagna i li tiren sal. Camps és ara president del PP pero està rodejat per zaplaneros. El 70% del partit recolza al murcià; com Ripoll, el nou secretari general. Rita Barberà i Carles Fabra són els unics bastions forts de Camps. El trepa de Vicent Ferrer ya sembra margall per si hi hi ha cessacions generals i moviments de sillons, com els que perdrien zaplaneros de la talla de Ferran Giner o Juli de Espanya. El PP valencià ya es troba quebrat i la guerra civil en el seu sí no ha fet sino començar. Aci encara hem de vore més sanc que en el 36.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anuncios

1 comentario (+¿añadir los tuyos?)

  1. J.Ferrer
    May 23, 2014 @ 23:15:02

    articul de 2004

    Responder

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: