De la regeneracio democratica i el nou talant.

zp5

¿S’enrecorden del president espanyol Felipe González? ¿S’enrecorden d’allo de “OTAN, d’entrada no”, els 800.000 puestos de treball que anava a crear i el cent anys d’honradea? Al final Espanya acabà ingressant en l’aliança atlantista, patint una desocupacio de més de tres millons de parats i la major orgia de corrupcio des de l’inici de la pseudodemocracia espanyola en 1975. A nivell de Valencia, els sociates mos impongueren el catala en 1983 i sumiren al nostre païs en una llarga, angoixosa i continuada decadencia durant més de dèu anys.

Despres li aplegà el torn a José María Aznar. Front al caos heretat dels sociates, bigotes va prometre una “regeneracio democratica”; ell ho explicaria tot en el Parlament, crearia unes comissions d’investigacio quan li ho demanara les Corts o l’oposicio i governaria per a tots. O aixo dia. Al final mireusté ni es molestava en compareixer en el Parlament, de les comissions d’investigacio no saberem mai res més, i acabarem enrolats tots en una guerra contra Iraq en l’oposicio del 90% del poble. El PP valencià oficialisà el catala en el nostre païs.

Huit anys de fascisme més tart, ha arribat al poder per pura carambola José Luis Rodríguez Zapatero. A lo llarc de tota la campanya ha insistit mils de voltes en que ell tindria un “nou talant”, un atre estil de governar, que el poder no li canviaria, que ho faria tot en consens i dialec. La qüestio és que sa primera decisio –la retirada de tropes d’Iraq- fon presa sense ni tan sols consultar-li al Parlament. I ya ha anunciat que paralisarà el PHN via decret. No fa ni quatre dies que està en el poder i ya té el mateix bigot de facha que Aznar. Este talant no és nou.

No puc evitar fer una caraça d’oix i de repugnancia quan veig un politic espanyol. És com si una panderola passara per davant de mi. No es tracta de dretes ni d’esquerres… ¿No vos doneu conte de que tots són iguals? ¿No vos doneu conte de que són uns cacics? No espereu res bo d’Espanya ni dels espanyols. No confieu mai en ells. Espanya nomes veu en Valencia una puta moneda de canvi. Sols quan els valencians tingam un partit valencianiste fort en Espanya i en Europa, els espanyols dixaran de riure’s en la nostra cara i de prendre’ns el pèl.

FONT: El Palleter. 19-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Yo tambe vullc ser amic del PP.

013 zaplanaiglesias1

Estos dies es publiquen novetats de l’escandal Julio Iglesias. Recordem que la Generalitat contractà en 1997 al cantant “per a promocionar els productes valencians en el món” (!!!) En la practica Julito s’embojacà almenys 533 millons de pessetes –de la bojaca de tots els valencians- a canvi de fer una gira de recitals pel món. Aço és furtar llegalment al poble. És com si yo convide a putes al meu veï pero li passe la factura a l’empresa. Ara s’ha destapat que dos firmes de California cobraren comissions al IVEX pel recital de Moscou i que una tercera facturà 156 millons de pessetes pel concert al Teatre del Kremlin. I és que resulta molt rendible ser amic del PP.

Qué dir de les pseudoprivatisacions que du a terme la Generalitat, primer en la sanitat, i qui sap, despres potser en uns atres negocis interessants: Canal Nueve, ferrocarril, metro, educacio… Mmmm, ¡quin pastiç mes dolç! El model de pseudoprivatisacio de l’Hospital de la Ribera en Alzira és ben clar i es resumix en una frase: “Si hi ha beneficis són per a l’empresari i si hi ha perdues són per al poble”. Tal qual. Com sona. És del tot impossible (per a l’empresari) perdre diners. Ya no cal ser un Bill Gates o un John Davison Rockefeller per a fer negocis; basta en ser un bon amic del PP… Ya vaig notant una nova i naixent vocacio empresarial yo…

Pero com sé que la casa no s’escomença pel terrat i que cal besar moltes mans i molts culs per a poder pujar l’escala, de moment me conformaria en un puesto en que guanye uns 60.000 € a l’any per tocar-me els collons. Per eixemple, senador com Josep Maria Chiquillo. Basta en tildar al PP de traidor i catalanufo i despres posar-te més sumis que un podenc a les seues ordes ¿a que sí Chiqui? O membre de l’Academia de Zaplana (AZ) com Angel V. Calpe. Tan sols hauria d’anar de victima progre i autoexiliada per la vida, per a despres parlar de l’unitat de les llengües i la gran necessitat dels accents, en el somriure postcoital de qui te la cartera plena.

Que em diga el senyor Camps qué cal fer per a que el Consell em regale una pasta gansa. ¿Cal despotricar contra la Llengua Valenciana i acusar de radicals a qui la defenguen? ¡Perque a mi, a catalanitat i a dir destarifos tipo deu ni do no em guanya ningu! ¿Cal tildar de rojos separatistes i batasunos als qui no estiguen d’acort en la sumissio a la Meseta? ¡Aixo està fet, senyor Camps! Si vol, inclus onege l’estanquera en el pardalot, ya sap, per a rememorar els bons temps… Pero crec que al final renunciare a ser amic del PP. ¿De qué li servix a l’home guanyar el món sancer si despres pert la seua anima? Preferixc ser pobre a traicionar a Deu i al meu païs.

FONT: El Palleter. 17-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

¿Qué és el lanuzisme?

012 somvalencians

Des de Jesus de Nazareth a David Beckham, des del cristianisme fins a la beckhammania tots els –ismes de l’historia que s’han basat en el nom d’una persona revelen que eixe és un individu singular en un aspecte o atre.

Tots sabem que la realitat és més complexa que la visio simplista i unineuronal de “Si soc de dretes vullc una Llengua Valenciana independent, si soc d’esquerres vullc un dialecte valencià supeditat al catala”. Aço és com dir que els negres han de votar als democrates quan hi ha republicans com Colin Powell o Condolezza Rice, o que els rics voten a PP i els pobres a PSOE, quan sempre existi l’esquerra caviar i els obrers de dretes. Pero per als pancatalanufos els 6.000 millons d’habitants de la Terra es dividixen en dos inmensos grups. Sols en dos. Els pancatalanufos i els fascistes. O eres lo un o lo atre. No hi ha més. ¿Pero fins a quin punt és cert aço?

Cada dia em trobe en més i més gent jove que es declara obertament “lanuzista”. Per tant descriuré el lanuzisme basant-me no en les qualitats del lliterat Chimo Lanuza sino en les dels qui diuen identificar-se en ell. Es tracta de gent jove, valencianista, que anhela una Llengua Valenciana independent de la catalana i un Estat Valencià independent d’Espanya i de Catalunya (encara que la majoria de lanuzistes és conscient de la tristissima realitat valenciana i al final del dia tampoc espera la lluna ni utopies). Els lanuzistes solen ser jovens nacionalistes valencians, esquerrans, progressistes, be ateus o be llaics, jovens que ya estan més que farts del catalanoespanyolisme, gent que vol una Nacio Valenciana lliure i sobirana, que preferix que li diguen fill de puta a que li diguen catala o espanyol, perque aixo són dos insults moltissim pijors, com tot lo món sap be.

No soc yo un lanuziste en el sentit estricte de la paraula puix sempre fiu un cas a banda, un inclassificable que no encaixa be en cap de puesto. Pero he de dir que em sent proxim al lanuzisme, perque és un sentiment de patriotisme valencià (i nomes valencià) basat en la dignitat i la coherencia, un crit de llibertat. Els lanuzistes, els verdaders lanuzistes, són hereus del cami iniciat pel difunt autor Federic Feases (que Deu el tinga en el cel), gent que, com Chimo Lanuza, no es ven per un premi de merda ni per un sillo en una academia de merda. Es tracta de patriotes valencians, de gent honrada i sincera disposta a treballar pel seu païs. I cada dia en són més.

FONT: El Palleter. 14-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El nostre 11-M de cada dia.

011 small_109_0980

Des de 2001 estem lluitant en una encarnissada Tercera Guerra Mundial. Pero no és una guerra convencional; no combatem contra eixercits sino contra celules terroristes en una gran creuada internacional contra el terror. El fanatic Osama Bin Laden ya demostrà quant mos odia el 11-S en més de 3.000 inocents assessinats en Nova York, i el 11-M en més de 200 victimes en Madrit. Que ningu s’alegre de lo que passà en Nova York o en Madrit, perque una matança pijor podria perpetrar-se en qualsevol de les localitats de Valencia, el nostre païs.

Molta gent es pensa que el retorn de les tropes espanyoles de l’Iraq és una vacuna contra Al-Qaeda. Pero aixo no és cert: els extremistes islamics no mos odien perque l’Estat Espanyol desplegara tropes a l’Iraq sino per ser occidentals. Per ad ells solament som simples infidels i si no fora per Iraq ficarien una atra excusa per a atacar-mos: que hi ha soldats a l’Afganistan o que Espanya no vol cedir Ceuta, Melilla, Canaries, Perejil i Chafarines al Marroc o que no fiquem una assignatura de religio islamica en l’escola o que cal reconquistar Al-Andalus, etc.

Des de fa molt els valencians patim en les nostres carns un 11-M diari. És un terrorisme cultural que inculca als nostres fills en les escoles un complex d’inferioritat cap a Catalunya, que parlen catala, que són catalans, que els valencians no tenim llengua ni cultura propia… Dins de poc el Regne de Valencia mai haura existit, sera borrat dels llibres d’historia. Yo maleïxc als terroristes –espanyols i catalans- que han fet de Valencia un camp d’extermini de llengües i cultures, a aquells que mos assessinen dia a dia sense que a ningu li importe res.

FONT: El Palleter. 13-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

L’atre milacre economic espanyol.

capitalism

Els ultims huit anys de govern del PP en Espanya s’han caracterisat per un auge economic notable, tal és aixina que la prensa anglosaxona -sorpresa ella- batejà el fenomen com “milacre economic espanyol”. El paro ha baixat d’un 20% a un 9%, s’ha batut l’ historica sifra de setze millons de cotisants a la Seguritat Social, els resultats economics de les multinacionals i els bancs han superat totes les expectatives, Espanya s’ha converit en una semipotencia economica que competix en Canada per entrar en el G-8 i quasi s’ha conseguit el deficit zero.

Tot aço és veritat pero nomes és mija veritat. Anem a completar en l’atra mija: Per a crear puestos de treball s’han rebaixat els salaris d’una generacio a la següent fins en un 50%. Cada any el sou d’un treballador puja un 2% i el preu de la vivenda el 20%. Com a nivell municipal la corrupcio és generalisada (comparable a la d’America Llatina) molts alcaldes es pugen el salari un 100% nomes arribar al poder pero despres prediquen les bondats de la moderacio salarial per a creixer. Els espanyols de 18-35 anys cobren uns 600-700 € al mes (cal 1.200 € per a viure en dignitat, per baix dels 900 € n’eres oficialment pobre i el salari minim interprofessional es d’uns 450 €). Si tens un contracte temporal cobres un 50% menys que algu que té un contracte fix per fer la mateixa faena (el 90% dels contractes són temporals i alguns són de dies o d’hores). Les dònes cobren un 25% menys que els varons per igual treball. Espanya té una de les tases de sinistralitat laboral més altes de la UE.

El deute de les families ha aumentat a mida que ha disminuit el de l’Estat. El 60% de les families no arriba a final de més, un jove d’entre 18-35 anys destina el 60% del seu salari a pagar l’hipoteca del pis. Si té de 18 a 25 anys llavors destinaria el 91%. Els bancs informen de que el maxim llimit que es pot soportar es el 30% del sou. En Espanya una vivenda (normaleta) de 120.000 € és barata. En alguns puestos et demanen més del doble. Espanya és l’estat en la natalitat més baixa del món (un fill per parella) i a on més tart s’independisen els jovens (en més de 30 anys i tan sols si tens una parella estable). No es compatibilisa els horaris laborals i la vida familiar, i quedar-te embarasada sol ser un motiu de despediment o de no renovacio del contracte encara hui.

Hui estudiar cinc anys una carrera en la Facultat val per a guanyar 600 € al més. Un amic meu, mege, percep als seus vora 30 anys 700 € al mes. Un atre amic, quimic, cobra menys que sa germana que ven borles en el cine. Els mijos i els politics diuen que mos acostumem, que lo del treball per a tota la vida s’ha acabat, que aço és el futur (pero ells tenen sous millonaris). En un panorama aixina l’autentic milacre economic espanyol és el de qui paga l’hipoteca, les despeces del dia a dia, cria un fill i encara té l’heroïcitat i l’audacia d’arribar a final de més.

FONT: El Palleter. 10-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Amnesies d’Espanya.

insignia2

La serie Memories d’Espanya de TVE -un conjunt de documentals que preten cada semana mostrar l’historia de l’ Estat- és un total frau. Per a començar mos parla de l’ historia d’Espanya fins i tot abans de que esta existira, com si Espanya fora una realitat mes alla del temps i de l’espai. Aixina veus per eixemple que ibers, romans, al-andalusis o els valencians (quatre pobles que existixen previament al d’Espanya) no eren ni ibers ni romans ni al–andalusis ni valencians com podriem pensar, sino espanyols encara que no ho saberen ni ells.

En estes falsejadissimes memories es tracta de borrar el Regne de Valencia del passat. S’oculta qualsevol cosa que puga eclipsar l’historia de Catalunya i es destaca i exagera qualsevol merit dels comtats precatalans. Per al programa l’Idioma Valencià i balear mai existiren (encara que se citen llengües minoritaries com el bable), ni el Sigle d’Or de les Lletres Valencianes, i autors com Ausias March i Joanot Martorell escrivien en catala, a pesar de que ells mateixos dixaren escrit del seu propi puny i lletra que escrivien en Valencià. Molt fort.

L’expansio cultural, comercial i economica del Regne de Valencia entre 1200 i 1500 no existi mai. La repoblacio es dugue a terme exclusivament per castellans, aragonesos i catalans (sorprenent si tenim en conte que Catalunya no existia i que els comtats precatalans (Barcelona, Girona…) no són lo mateix que Catalunya). En la repoblacio no participaren, segons el programa, gent d’atres nacions. ¿Qué dirien els meus antepassats escocesos, els del clan Ferrer, que vingueren durant la reconquista i escamparen el seu llinage per tot arreu del païs?

Memories d’Espanya diu que són els catalans els qui lluiten en Sicilia per a ampliar els territoris de la Confederacio Catalano-Aragonesa (que no Regne d’Arago). Els aragonesos i valencians que lluitaren alli no conten. Quan el port de Valencia era superior al de Barcelona silenci total, pero es destaca quan és al reves. ¡Ah! ¡Ultima hora! ¡El Llibre del Consolat del Mar es redactà en Barcelona! Etc., etc., etc. Si despres de tot lo que els valencians hem fet per l’Estat, estes son les memories d’Espanya, no vullc ser yo el qui forme part d’ella.

FONT: El  Palleter. 7-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Felacions a sis euros.

chiquillotrai1

¡Unio Valenciana (UV) està a la venda! ¡Són les rebaixes! ¡Aprofiten senyors per emportar-se lo que vullguen! ¡Tot a un euro! ¡L’escritori, un euro! ¡Aquell despaig, un euro! ¡La sèu local, per un euro! ¡La dignitat per sols un euro! Diu un amic meu que si ell fora dòna sería una puta. “¡Pero una de les de lux ¿eh?, que mamant-la per 6 € no vas a cap de lloc!” -aclarix el tros d’animal-. En la cupula de UV hi ha molta puta, pero de les de 6 €. Ya ho demostrà l’orangutanot del secretari general de UV, Valer Eustaquio, quan feu el “Pacte de la Dipu”, pel que UV recolzà al PP en la Diputacio de Valencia a canvi d’un salari per a Eustaquio, qui passaria aixina a eixercir el flamant control de la fotocopiadora. “¡Per a omplir la Diputacio de més valenciania encara, si cap!” -afirmà Eustaquio, referint-se al pacte en la dreta espanyolera del PP-. Lo dit, tot completet per tan sols 6 €.

Independentment de que el llector simpatise o no en UV i lo que representa, no em negarà lo trist i lo patetic de la debacle d’un grup que és un cadaver picotejat pels buitres. Un partit com UV que arribà a ser el tercer de la nacio, ara es troba a la venda, a preu de saldo, per practicament una almoina. ¡Qué patetic vore als seus dirigents suplicant un puesto en les files del PP (Josep María Chiquillo, Valer Eustaquio, Juli Chanzà…) o del BNC (Héctor Villalba, Lorena Ferrandis, Davit Marchuet…), els mateixos partits que han fet tot lo possible per afonar UV! Tots ells estan tan morts de fam que recorden a l’autor Manuel Sanchis Guarner, qui sent valencianiste de sempre (defensor d’una Llengua Valenciana i balear independents) en els anys sixanta passà a ser catalanufo per un premi que li donaren. ¡Es vengue per un plat de fessols! ¡Mira si estava mort de fam!

¡Tot lo món a terra, que venen els nostres! –esta és la situacio que viu UV-. Els caps unionistes estan entregant-se al PP i desmantellant UV per un entrepa de mortadela. El 50% dels afiliats s’ha donat de baixa. I a aquells que com l’ortodox Joan Culla s’atrevixen a denunciar la corrupcio de la directiva puix se’ls expulsa i punt. Pero de poc els valdra la seua traïcio a estes putes de 6 €. Joan Culla, en el lletrat Joan García Sentandreu, ha denunciat a Chanzà i Eustaquio font a la justicia, els juges acosen -ab l’ estat de dret- als cacics, l’ acort PP-UV podria ser anulat per no haver respectat el Consell Nacional la decisio dels compromisaris i el Segon Pacte del Pollastre no dona els seus fruits perque no s’ha produït l’esperada fuga de vots de UV al PP, lo que evidencia la necessitat de construir un gran partit valencianiste que cobrixca l’espai que no cobrix ni BNC ni UV.

FONT: El Palleter. 5-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El Segon Pacte del Pollastre.

money

El Segon Pacte del Pollastre és l’acort entre PP i UV per a que UV no es presentara a les eleccions estatals a canvi de que els unionistes Josep María Chiquillo i Valer Eustaquio concorregueren com a independents en les llistes del PP al Senat, en lo que podriem denominar transfuguisme llegal. Este Pacte del Pollastre es dugue a terme en els comicis de 2004 a pesar de que el 89% dels compromisaris unionistes votà a favor de que UV es presentara en solitari a les eleccions del 14-M. En aço els panchacontents de Chiqui i Valer conseguixen un sou –que és lo que sempre han buscat- a canvi de l’absorcio de UV a mans del PP, que per fi podria aglutinar a totes les dretes del païs, des de la moderada a l’ultradreta, passant per la regionalista tambe ara.

¿I de qué es queixen ara? UV mai fon un partit democratic. De fet, tan sols els compromisaris tenen dret a vot en representacio dels militants que no poden votar sino de forma indirecta en una formula que recorda al caciquisme del sigle XIX. Aixina que ningu clame al cel si la cupula directiva es passa pels collons la decisio dels compromisaris. Que si es tracta de jugar a ser cacics, el president unioniste Juli Chanzà és un de soca i arrel. UV mai fon un partit valencianiste. Nomes és un apendix de la dreta espanyolera del PP. El servilisme i la sumissio al PP han segut maxims tota la vida. Tal és aixina que la gent pensa: “¿Votar a UV? ¿Per a qué? Per a que li done el meu vot al PP, millor vote directament al PP…” Esta espiral d’autodestruccio ya arranca en 1991.

UV està morta i enterrada, representa una dreta cavernicola, fa olor a naftalina i s’ha venut al PP a preu de saldo. Pero lo més divertit de l’assunt és que este nou Pacte del Pollastre no fona fruits (per als peperos). Els votants de UV no han passat a recolzar al PP –que de fet ha baixat en vots en Valencia- ni tampoc al PSOE (a pesar que son creiximent ho puga fer pensar). Si el PSOE ha creixcut és gracies a eixos esquerrans més critics que tradicionalment es refugien en l’abstencio pero que enguany s’han movilisat per a castigar al PP en motiu dels atroços atentats del 11-M. Per contra, els votants de UV han passat a l’abstencio, lo que palesa la necessitat real d’un gran partit valencianiste que cobrixca eixe sector de l’electorat que no aten ni BNC ni UV.

FONT: El Palleter. 3-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Per a ofrenar noves glories a Espanya.

pilotavalenciana

La semana passada es produï un fet capital. La Seleccio Valenciana de Pilota es proclamà campeona del món en la modalitat de Llargues en el Mundial 2004 d’Alba i Imperia (Italia). El restant d’ors han segut per a Mexic (en Fronto) i per a l’anfitriona Italia (en Joc Internacional i en Pallapugno). Encara que no hem estat al nivell d’anteriors campeonats, cal estar satisfets puix hem conquistat el titul de Llargues –prova reina- per quinta edicio consecutiva. Pero Punt Dos no ha retransmitit les partides en directe i l’informacio sobre el tema als diaris i radios valencians ha segut molt marginal. ¡La qüestio és que som campeons del món i la gent ni ho sap!

La Seleccio és campeona del Cinc Nacions, l’Europeu, el Mundial… Campeona de tot. Els valencians som a la pilota lo que Brasil al futbol. Pero a pesar de tot, ni tan sols tenim dret de disputar els tornejos baix el nom del nostre païs –Valencia- sino que anem representant oficialment a l’Estat Espanyol. I ho fem a pesar de que la Pilota Valenciana no es juga en cap atra autonomia més de l’Estat a banda de Valencia. A pesar de que tots els integrants de la Seleccio són valencians. A pesar de que, i aço és lo més fort de tot, la Federacio Espanyola de Pilota desprecià les regles de la Pilota Valenciana per a jugar en Espanya i tan sols acceptà com a valides les de la Pilota Vasca (quan la modalitat valenciana és moltissim més antiga que la dels vascs). A pesar de que s’hague de crear una Federacio de Pilota Valenciana al marge de l’espanyola per a poder jugar en el nostre propi païs ¡perque ni aixo podiem fer…! ¡Puix a pesar de tot, li ofrenem els tituls a Espanya! ¡Aixina de fort, aixina de cruel!

¿Qué li anem a fer? Els valencians som aixina. No mos espavilem. Rebem galtades per part d’Espanya i dels espanyols tots els dies de la semana totes les semanes de l’any, pero aixina i tot mos agrada ofrenar noves glories a un estat que passa de mosatros com de la merda. Aci la Seleccio Valenciana de Pilota no tira, per molt campeona del món que siga. Aci lo unic que emociona a la gent és la Seleccio Espanyola de futbol, eixa de la que diuen tots els anys que és maxima favorita per a conquistar la Copa del Món i que sempre torna cap a casa en els quarts de final en acabant de ser humillada per grans potencies futbolistiques de la talla de Corea del Sur.

FONT: El Palleter. 1-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Carod-Rovira, l’amic de ETA.

carod-tregua

Senyor Carod, per favor, diga-li als seus amics que no em maten. Si ho preferix, li ho demane en catala. I si vol, li balle una sardana i tot. Lo que voste vullga pero que els seus amics de ETA no em maten. Yo no vaig a ser qui clame al cel perque algu es reunixca a parlar en una banda terrorista. Que el dialec és bo i al cap i a la fi UCD, PSOE, PP i PNV s’han trobat en secret alguna volta en ETA. I no passa res. Lo que és del tot immoral és que Carod li demane a ETA que no assassine en Catalunya i que no li importe que ho faça fora d’ella.

Carod no ha confessat de quin tema parlà en França, pero si tenim en conte que al cap d’un mes de la reunio en ETA, la banda assessina declarà una treva nomes per a Catalunya i que Carod ya havia demanat aixo mateix per escrit fa anys, pareix estar ben claret. Dic yo que no quedaria en els bochins per a parlar de futbol ni per a fer-se unes palles tots junts en un dia d’ardor nacionaliste. ¿Vos imagineu a l’etarra Mikel Antza imitant a Torrente: “¡Venga, Carod, vamos a hacernos juntos unas pajillas!”? Carod i ETA són bons amics… ¡Pero no tant!

Si ETA assessina en Arago, Valencia o Balears ¿està tot be? ¿Pero no diu Carod que som catalans? ¿O per a aço no? M’és igual que agarre per l’ouera al president catala, Pasqual Margall (sense a). Un autentic democrata li haguera demanat a ETA que no matara. I punt. Ni en Catalunya ni en cap atre lloc. Carod demostra sa condicio de bestia inhumana al evidenciar que no li importa que assessinen un “charnego” quan precissament son pare es un d’ells. Carod, t’ofrene el més profunt dels meus desprecis. No eres un ser huma. Eres pura escoria nazi.

FONT: El Palleter. 29-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes