Josué Ferrer.

Estos dies es publiquen novetats de l’escandal Julio Iglesias. Recordem que la Generalitat contractà en 1997 al cantant “per a promocionar els productes valencians en el món” (!!!) En la practica Julito s’embojacà almenys 533 millons de pessetes –de la bojaca de tots els valencians- a canvi de fer una gira de recitals pel món. Aço és furtar llegalment al poble. És com si yo convide a putes al meu veï pero li passe la factura a l’empresa. Ara s’ha destapat que dos firmes de California cobraren comissions al IVEX pel recital de Moscou i que una tercera facturà 156 millons de pessetes pel concert al Teatre del Kremlin. I és que resulta molt rendible ser amic del PP.

Qué dir de les pseudoprivatisacions que du a terme la Generalitat, primer en la sanitat, i qui sap, despres potser en uns atres negocis interessants: Canal Nueve, ferrocarril, metro, educacio… Mmmm, ¡quin pastiç mes dolç! El model de pseudoprivatisacio de l’Hospital de la Ribera en Alzira és ben clar i es resumix en una frase: “Si hi ha beneficis són per a l’empresari i si hi ha perdues són per al poble”. Tal qual. Com sona. És del tot impossible (per a l’empresari) perdre diners. Ya no cal ser un Bill Gates o un John Davison Rockefeller per a fer negocis; basta en ser un bon amic del PP… Ya vaig notant una nova i naixent vocacio empresarial yo…

Pero com sé que la casa no s’escomença pel terrat i que cal besar moltes mans i molts culs per a poder pujar l’escala, de moment me conformaria en un puesto en que guanye uns 60.000 € a l’any per tocar-me els collons. Per eixemple, senador com Josep Maria Chiquillo. Basta en tildar al PP de traidor i catalanufo i despres posar-te més sumis que un podenc a les seues ordes ¿a que sí Chiqui? O membre de l’Academia de Zaplana (AZ) com Angel V. Calpe. Tan sols hauria d’anar de victima progre i autoexiliada per la vida, per a despres parlar de l’unitat de les llengües i la gran necessitat dels accents, en el somriure postcoital de qui te la cartera plena.

Que em diga el senyor Camps qué cal fer per a que el Consell em regale una pasta gansa. ¿Cal despotricar contra la Llengua Valenciana i acusar de radicals a qui la defenguen? ¡Perque a mi, a catalanitat i a dir destarifos tipo deu ni do no em guanya ningu! ¿Cal tildar de rojos separatistes i batasunos als qui no estiguen d’acort en la sumissio a la Meseta? ¡Aixo està fet, senyor Camps! Si vol, inclus onege l’estanquera en el pardalot, ya sap, per a rememorar els bons temps… Pero crec que al final renunciare a ser amic del PP. ¿De qué li servix a l’home guanyar el món sancer si despres pert la seua anima? Preferixc ser pobre a traicionar a Deu i al meu païs.

FONT: El Palleter. 17-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!