Els escacs valencians, deport nacional valencià.

Molt pocs valencians saben que encara que els escacs és un joc que originalment va nàixer en Índia allà pel sigle VI, els escacs moderns són obra d’un valencià. Concretament de Francesch Vicent, natural de Sogorb, qui en 1475 va introduir la dama o reina en substitució de l’alferes, que era la peça original. La reina, en la seua ampla capacitat de moviments, passava a ser la més poderosa del tauler i la segona en importància en acabant del rei.

Francesch Vicent també fon l’autor del primer tractat d’escacs del món, escrit en llengua valenciana i imprés en Valéncia el 15 de maig de 1495. El seu títul és El llibre dels Jochs Partits dels Schacs en nombre de 100. Este manual fon capital perque exportà a tota Europa la figura de la reina i va donar a conéixer les regles d’este deport. Desgraciadament l’últim eixemplar conegut fon destruït per Napoleó en Montserrat en 1811.

També el primer poema de l’història dedicat als escacs és un poema valencià, escrit per valencians i en valencià i publicat en el Regne de Valéncia en el sigle XV.  El seu títul complet és Hobra intitulada scachs d’amor feta per don franci de Castelvi e Narcis vinyoles e mossen fenollar, pero és més conegut per  Scachs d’amor, i fon escrit pels poetes Francesc de Castellví, Bernat Fenollar i Narcís de Vinyoles

Alguna cosa haurem fet malament els valencians quan tants dels nostres desconeixen esta singular història o quan no hem conseguit que «els escacs valencians» siga la denominació d’este deport, a l’estil de la «paella valenciana» o la «pilota valenciana», que clarament sí que mostren unes arrels clamorosament valencianes i que mos situen en el mapa. Ha arribat l’hora de reivindicar l’orige dels escacs i anunciar que són tan valencians com la paella.

Esta història deuria ensenyar-se en les escoles. És més, els escacs valencians deurien ser una assignatura en el currículum escolar, tal i com recomana la Unesco i que, cas de fer-se realitat, contaria inclús en subvencions de l’Unió Europea. Els escacs tenen múltiples aplicacions pedagògiques, són una barreja perfecta de deport i cultura, ajuden a desenrollar la llògica i matemàtiques i guarden relació en les llengües, la lliteratura, el cine…

¿Arribarà el dia en que tots els nostres chiquets ixquen del colege i de l’institut sabent jugar als escacs igual que saben jugar al fútbol o al bàsquet? Només donant a conéixer este joc entre els nostres fills és que podrem tindre en el futur un gran número de escaquistes i d’entre la quantitat eixirà la qualitat. ¿Arribarà el dia en que un(a) valencià(na) siga campeó(na) del món? Eixe dia mos haurem retrobat, per fi, en la nostra història.

 

Dos teories sobre el Valéncia C.F.

campeones0102

1. Teoria del tercer en discòrdia.

Tinc dos teories respecte del Valéncia C.F. La primera és que els autèntics rivals del club che no són Real Madrit i Barça perque degut al seu elevat presupost són d’una atra galaxia sino Athletic de Bilbao, Atlètic de Madrit i Sevilla FC. Valéncia és la tercera ciutat més important d’Espanya i pel seu pes demogràfic, econòmic i social deuria tindre el tercer equip més llorejat de l’Estat (pero té el quint). Llevat de que vinga un archimillonari com Rupert Murdoch, a lo màxim a lo que pot aspirar el Valéncia és a ser el tercer en discòrdia, a ser algo aixina com l’Arsenal en Anglaterra o l’Inter de Milà en Itàlia. Deuriem tindre dotze o tretze lligues, dotze o tretze copes i una o dos Copes d’Europa. Per això lo que a mosatros mos interessa és guanyar títuls i que el Bilbao, Atlètic de Madrit i Sevilla no guanyen res.

2. Teoria de l’equip menys golejat.

La meua segona teoria és que el Valéncia CF deu centrar-se en la defensa. Per les llimitacions del nostre presupost, és pràcticament impossible fichar al millor davanter del món. Una operació aixina et pot costar uns cent millons d’euros més dèu millons nets per temporada per al jugador. Això només ho pot pagar Real Madrit, Barça, Milà i Manchester United. Pero els porters i els defenses són prou més barats que els davanters i ahí sí que mos arriba el presupost. El Valéncia deu fichar als millors porters i defenses del món, deu aspirar a ser l’equip menys golejat del torneig, perque això et garantisa que a final de temporada estaràs en disposició de disputar campeonats. El Valéncia que entrenava Rafa Benítez tenia una porteria imbatible i una defensa inexpugnable. I sense apenes gol, fon campeó.

Espanya pert, Valencia guanya.

cantada.1

És curios pero en la Seleccio Espanyola de futbol sempre passa lo mateix. Recorde fa uns anys que la prensa destacava que Espanya era la favorita per a guanyar el mundial. I ho dia unicament perque havia fet una fase de classificacio brillant. Aixo sí, obviaven que en dita fase els rivals eren Chipre, Israel, Austria, Bosnia, etc., etc. Novament s’ha tornat a escampar l’euforia i el triumfalisme pel fet de vencer a equips com Arabia Saudita i de nou s’ha tornat a oblidar que tradicionalment Espanya acostuma a ser forta en els debils i debil en els forts…

Pero l’unica veritat és que Espanya mereixia perdre. ¿Per qué?

-Perque no poden dir que Espanya es troba al mateix nivell que Alemanya, Argentina o Brasil pel sol fet de vencer per quatre gols a zero a una panda d’aficionats com Ucrania.
-Perque aci es pensaven que per vencer a Tunisia, Espanya guanyaria la Copa del Món.
-Perque l’alineacio la fa el Marca, la SER i la prensa de la Meseta.
-Perque Luis Aragonés ya no és lo que era.
-Perque no pots dixar en la banqueta a un porter quatre voltes vencedor del Zamora com Santiago Cañizares i ficar de titular a Iker Casillas, que no ha segut el millor porter de la lliga mai.
-Perque no es pot subestimar a una campeona del món com França.
-Perque no es pot subestimar a un tres vegades millor jugador del món com Zinedine Zidane.
-Perque els valencians per un minim de decencia hauriem de donar l’esquena a una Seleccio Espanyola que representa a un estat que mos diu que “els valencians parlen catala” i que “als valencians aigua ni per a paelles”.
-Perque l’alcalde de Paiporta ha insultat als valencians i europeus retirant les banderes valenciana i europea i dixant tota sola la bandera estatal en l’excusa d’animar a la Seleccio de la Gran Madrit.
-Perque la Seleccio dels valencians és la Seleccio Valenciana.

M’alegre de que Espanya haja caigut. Sincerament. Yo sols podria animar a eixe païs si em permetera fer-ho en la meua llengua, pero com que Espanya prohibix i extermina el Valencià, per amor propi em negue a fer-ho. Molts espanyols entenen que Espanya es la Gran Madrit. Per aixo que no es sorprenguen si despres en Galicia, Euskadi, Catalunya o inclus en Valencia en menor mida s’escolten coets i cants celebrant els gols de França. Algo rar està passant en esta Espanya en la que cada dia més espanyols pareixen no tindre cabuda ni lloc.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan uns Jocs Olimpics en Valencia?

blackpower

Molts valencians somiem que la nostra terra puga acollir uns Jocs Olimpics algun dia. És un proyecte molt a llarc determini obviament, pero no cap dubte de que cal treballar de valent des de ya si volem que siga realitat. El primer pas deu ser la construccio del nou Mestalla, un estadi olimpic que tinga capacitat per a albergar uns Jocs. El segon prestigiar i potenciar la pilota valenciana per a que siga deport olimpic en un futur. I el tercer, fer un curriculum espectacular de cara a ser mereixedors d’organisar el maxim acontenyiment deportiu en el món.

Saint Louis, Atlanta, Estocolm, Helsinki, Amsterdam, Amberes, Melbourne… Totes són ciutats olimpiques a les que Valencia no té res que envejar per lo que soc optimiste sobre les nostres possibilitats reals. Aixo sí, és del tot imprescindible anar acumulant un palmares deportiu excelent si és que els valencians volem l’exit. Fins fa poc, sols mos hem llimitat a ser els convidats de pedra d’actes com el Mundial de Futbol d’Espanya 1982 (en la participacio del Mestalla) o els Jocs de Barcelona 1992, a on Alacant fon la subseu olimpica. Poc més.

Més recentment, el païs ha segut protagoniste en primera persona de grans proves deportives com el Mundial de Pilota Valenciana de 2000 celebrat en Valencia capital o les carreres dels Mundials de Motociclisme al Circuit Ricart Tormo de Chest, inaugurat en 1999. Ad eixos tornejos s’ha de sumar la Copa America de Vela de 2007 (que podria tornar a repetir-se en Valencia capital si venç el vigent campeo, el barco suïs Alinghi) aixina com els Mundials d’Atletisme de Pista Coberta que tindran lloc en el Velodrom Lluïs Puig en 2008.

El proxim exit en caure podria ser l’organisacio de carreres dels Mundials de Formula 1 en el Circuit de Chest. Pero cal continuar fent curriculum. Per eixemple, organisar uns mundials de natacio, d’atletisme a l’aire lliure, d’escacs, la final de la Copa Davis, etc. Acollir uns Jocs és molt complicat, hi ha una competencia atroç a nivell internacional. Fins i tot dins d’Espanya, i despres de Barcelona 1992, les candidatures de Madrit o Sevilla són més solides que l’aposta valenciana hui per hui. En materia de deures encara els tenim tots per fer.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 26-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Seleccions Nacionals Valencianes: estat de la qüestio.

067 seleccio.0

Al voltant de les Seleccions Nacionals Valencianes m’agradaria aportar algunes reflexions. La nostra Seleccio més destacada és la de Pilota, que ha conseguit disputar partits i tornejos oficials, i fins i tot fer-se en els tituls de Sis Nacions, Europeu i Mundial. És sense dubte el conjunt nacional que ha arribat més llunt. El gran inconvenient és que oficialment continúa representant a Espanya en lloc de fer-ho a Valencia, com hauria de ser.

La Seleccio Nacional Valenciana de futbol poc a poc va consolidant-se i mostrant un progrés. Ya ha jugat contra Lituania, Yugoslavia, Nigeria, Bulgaria i Colombia. I encara que el resultat no importa en un amistos, no podem passar per alt els triumfos de Valencia front a combinats d’una certa entitat, com Nigeria (campeona d’Africa) o Colombia (campeona d’America). Oferim bona image front a conjunts forts, donem espectacul, etc.

Tambe està la Seleccio Valenciana de Baloma que recentment s’ha enfrontat a Espanya, actual campeona del món. El combinat valencià estigue dominant durant bona part de l’encontre pero com és normal, Espanya –molt més rodada i entrenada- acabà vencent. El resultat és lo de menys en un amistos, aixo sí, no dixa de ser una fita que Valencia s’haja batut en Espanya. Poc a poc, anem creant consciencia nacional. Poc a poc, fem païs.

I d’una atra banda tambe contem en seleccions valencianes en uns atres deports (com l’atletisme, el rugbi, el karate…) que participen en els tornejos autonomics i en alguns casos inclus disputen amistosos internacionals com és el cas de la Seleccio Valenciana de Rugbi, que ha medit les seues forces front al poderos America XV. En resum, que poc a poc cada dia que passa hi ha més seleccions valencianes en distints deports. I aixo és bo per al nostre païs.

Lo negatiu: 1) La desidia dels valencians cap a les seleccions valencianes. 2) La desidia de futbolistes que rebugen jugar per Valencia (Josep Molina, Davit Albelda…) 3) Nul recolzament institucional i mediatic a l’hora de promocionar les seleccions. 4) Que nomes juguen partits amistosos. 5) Que la Seleccio Valenciana de Pilota, que és l’unica que juga partits oficials, represente oficialment a Espanya i no a Valencia, com deuria ser.

És molt en lo que cal treballar. Es molt lo que hem de canviar i millorar. Ara be, preferixc quedar-me en lo bo i és que les distintes seleccions nacionals valencianes, poc a poc vant donant els seus passos. Passos de bebe ya que el seu naiximent és molt recent. Les seleccions vasques i catalanes mos porten molts anys de ventaja. És l’espill en que cal mirar-mos. Pero el nostre es un proyecte molt incipient, és un atre ritme. Lo que cal és anar fent.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 10-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Madrit 2012.

117 jjoo.0

M’he alegrat molt de que haja perdut la candidatura de Madrit per als Jocs Olimpics de 2012. Ho reconec. Pero no nomes yo. Molta gent pertot de l’Estat Espanyol es troba ara d’enhorabona. I no parle sols dels nacionalistes separatistes que tots tenim en ment. Sino tambe de gent que se sent espanyola pero que està fins als collons de tant de centralisme, de que la Meseta acapare totes les infraestructures quan es marginen a unes atres terres, fins als collons d’un estat a on nomes conten madrilenys, vascs i catalans i ya no conta ningu més.

Madrit no era una bona candidatura. Conta en greus deficiencies en quant a capacitat hotelera i de seguritat, com ha quedat pales en l’atentat terroriste de ETA a poc més d’una semana per a l’eleccio de la vencedora. I encara que la meua preferida era Nova York, ya que no em pareix just que urbs com Paris, Londres o Moscou hagen celebrat varis Jocs Olimpics a lo llarc de l’historia quan unes atres grans ciutats no els han acollit mai, no dixe de congratular-me per la derrota madrilenya. Admet que volia que vencera qualsevol ciutat excepte la de Madrit.

Despres del boicot a la Copa America de Valencia 2007, despres del menyspreu total als Jocs Mediterraneus d’Almeria 2005, lo ultim que podria haver soportat és que els madrilenys s’hagueren eixit en la seua. Que despres de que mos neguen l’aigua, la llengua, les infraestructures i tot, els valencians haguerem d’haver pagat en els nostres imposts els Jocs Olimpics d’una ciutat que despectivament mos diu “Llevant” era massa. No m’importaria uns Jocs per eixemple en Sevilla, pero en la Meseta… ¡Gracies a Deu, ha segut que no!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan seleccions nacionals valencianes?

seleccio

Aixo de viure en una nacio sense estat com és Valencia té molts inconvenients. Un d’ells és careixer de seleccions nacionals propies més alla d’una de futbol que juga un partit amistos a l’any el dia dels inocents. Espanya és un estat opressor de pobles, una carcel de nacions, un camp d’extermini de llengües i cultures, i per un minim de coherencia passe d’animar a la seleccio d’un estat (Espanya) que em diu que parle catala. Al contrari, cada volta que Espanya juga yo vaig de la mà del rival, i si pert m’alegre. ¡Gracies Corea del Sur per tot!

Al careixer de seleccio nacional he de buscar-me unes atres que em representen millor de lo que fa Espanya (per a lo qual no cal massa: basta en que no siga la d’un estat antivalencià com ho és l’Espanyol). Aixina és que vaig en Servia i Montenegro en el balocistella, en Canada per al hockey i en Veneçuela per als concursos de bellea. En el futbol tinc el cor més dividit i recolze a Holanda en l’Eurocopa, a Uruguay en la Copa America i per supostissim a Argentina en el mundial. Pero el problema és que, en el fondo, cap d’elles és la del meu païs.

¿Quan tindrem seleccions nacionals propies? Algunes nacions sense estat tenen i no per aixo s’acaba el mon. És més, els va be: Gales i Escocia són potencies en el rugby, Anglaterra campeona del món de futbol i Puerto Rico ha conquistat varies corones en el Miss Univers. Palestina i Taiwan tambe tenen seleccions. Els vascs ya fa temps que les reclamen i els catalans ya reivindiquen que les seleccions catalanes de patinage (entre elles hockey patins) puguen disputar competicions internacionals baix bandera de la marfega. Pero… ¿i Valencia quan?

No cal subestimar el potencial dels nostres deportistes. De fet, la Seleccio Valenciana de Pilota és campeona d’Europa i del món. En la de balocistella tindriem a Nacho Rodilla i en la de futbol a Josep Molina, Andreu Palop, Davit Albelda, Francesc Farinos, Vicent Rodríguez, Xavi Moreno… ¿T’imagines que en un mundial la Seleccio Nacional de Valencia eliminara a la de Catalunya en semifinals i que derrotara a la d’Espanya en la finalissima en gol de penalti injust chiulat en l’ultim minut? ¡Aixo sería un orgasme! ¡Puix no em riuria yo ni res!

 

FONT: Critica Social. 1-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Supercampeons en Europa i superperdedors en Espanya.

050 valencia-supercopa2004

En sabor agredolç comença la temporada futbolistica per al Valencia C.F. L’oportunitat en el passat més d’Agost d’adjudicar-se un doblet historic –el segon consecutiu- s’ha esfumat. Si be el Valencia derrotà a l’Oporto i es proclamà campeo de la Supercopa d’Europa –la segona del conjunt che des de 1980- la decepcio patida contra el Real Saragossa en la Supercopa d’Espanya pesa encara en l’anim de molts valencianistes. Si tenim en conte que cap atre club valencià ha pogut guanyar tituls fins a dia de hui, el Valencia -que ademes conta en un palmares exigu per a la seua rellevancia social- deuria aprofitar al maxim estes autentiques oportunitats d’or.

El Valencia té una urgencia historica de tituls. Pel pes relatiu d’esta ciutat en el conjunt de l’ Estat, en teoria al Valencia li correspondria ser el tercer club en tituls, per darrere de Real Madrit i Barça. Deuria ser algo aixina com l’Inter de Mila en respecte a Italia; un club que ha conquistat dotze o tretze lligues, dotze o trezte copes i que s’haguera adjudicat la Copa d’Europa i l’Intercontinental en almenys una ocasio. Pero per a desgracia nostra, el club té un palmares que és la mitat de lo que deuria tindre a causa d’uns dirigents historics que no han sabut brindar-li gloria que li cal i per una aficio poc exigent que clama: “¡No passa res, la copa a l’any que ve!”.

D’igual manera la nostra nacio –Valencia- deuria tindre molts més exits dels que té: deuriem contar des de fa molts anys en el PHN, el AVE, un pla anti-inundacions per a evitar les riuades de l’autumne, el Parc Central, el Parc Industrial de Sagunt, una Radio Televisio Valenciana (RTTV) al servici de tots els valencians, un bon aeroport en Castello de la Plana, la Dama d’ Elig en Elig, uns ports d’Alacant i Valencia molt millors i per supost una Llengua Valenciana independent i escudada contra l’anexionisme catalanufo. Pero d’aixo no hi ha res. Ni tindrem mai res mentres el poble valencià siga meninfot i carixca de politics patriotes que amen al seu païs.

 

FONT: Critica Social. 20-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Per a ofrenar noves glories a Espanya.

pilotavalenciana

La semana passada es produï un fet capital. La Seleccio Valenciana de Pilota es proclamà campeona del món en la modalitat de Llargues en el Mundial 2004 d’Alba i Imperia (Italia). El restant d’ors han segut per a Mexic (en Fronto) i per a l’anfitriona Italia (en Joc Internacional i en Pallapugno). Encara que no hem estat al nivell d’anteriors campeonats, cal estar satisfets puix hem conquistat el titul de Llargues –prova reina- per quinta edicio consecutiva. Pero Punt Dos no ha retransmitit les partides en directe i l’informacio sobre el tema als diaris i radios valencians ha segut molt marginal. ¡La qüestio és que som campeons del món i la gent ni ho sap!

La Seleccio és campeona del Cinc Nacions, l’Europeu, el Mundial… Campeona de tot. Els valencians som a la pilota lo que Brasil al futbol. Pero a pesar de tot, ni tan sols tenim dret de disputar els tornejos baix el nom del nostre païs –Valencia- sino que anem representant oficialment a l’Estat Espanyol. I ho fem a pesar de que la Pilota Valenciana no es juga en cap atra autonomia més de l’Estat a banda de Valencia. A pesar de que tots els integrants de la Seleccio són valencians. A pesar de que, i aço és lo més fort de tot, la Federacio Espanyola de Pilota desprecià les regles de la Pilota Valenciana per a jugar en Espanya i tan sols acceptà com a valides les de la Pilota Vasca (quan la modalitat valenciana és moltissim més antiga que la dels vascs). A pesar de que s’hague de crear una Federacio de Pilota Valenciana al marge de l’espanyola per a poder jugar en el nostre propi païs ¡perque ni aixo podiem fer…! ¡Puix a pesar de tot, li ofrenem els tituls a Espanya! ¡Aixina de fort, aixina de cruel!

¿Qué li anem a fer? Els valencians som aixina. No mos espavilem. Rebem galtades per part d’Espanya i dels espanyols tots els dies de la semana totes les semanes de l’any, pero aixina i tot mos agrada ofrenar noves glories a un estat que passa de mosatros com de la merda. Aci la Seleccio Valenciana de Pilota no tira, per molt campeona del món que siga. Aci lo unic que emociona a la gent és la Seleccio Espanyola de futbol, eixa de la que diuen tots els anys que és maxima favorita per a conquistar la Copa del Món i que sempre torna cap a casa en els quarts de final en acabant de ser humillada per grans potencies futbolistiques de la talla de Corea del Sur.

FONT: El Palleter. 1-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: