Supercampeons en Europa i superperdedors en Espanya.

050 valencia-supercopa2004

En sabor agredolç comença la temporada futbolistica per al Valencia C.F. L’oportunitat en el passat més d’Agost d’adjudicar-se un doblet historic –el segon consecutiu- s’ha esfumat. Si be el Valencia derrotà a l’Oporto i es proclamà campeo de la Supercopa d’Europa –la segona del conjunt che des de 1980- la decepcio patida contra el Real Saragossa en la Supercopa d’Espanya pesa encara en l’anim de molts valencianistes. Si tenim en conte que cap atre club valencià ha pogut guanyar tituls fins a dia de hui, el Valencia -que ademes conta en un palmares exigu per a la seua rellevancia social- deuria aprofitar al maxim estes autentiques oportunitats d’or.

El Valencia té una urgencia historica de tituls. Pel pes relatiu d’esta ciutat en el conjunt de l’ Estat, en teoria al Valencia li correspondria ser el tercer club en tituls, per darrere de Real Madrit i Barça. Deuria ser algo aixina com l’Inter de Mila en respecte a Italia; un club que ha conquistat dotze o tretze lligues, dotze o trezte copes i que s’haguera adjudicat la Copa d’Europa i l’Intercontinental en almenys una ocasio. Pero per a desgracia nostra, el club té un palmares que és la mitat de lo que deuria tindre a causa d’uns dirigents historics que no han sabut brindar-li gloria que li cal i per una aficio poc exigent que clama: “¡No passa res, la copa a l’any que ve!”.

D’igual manera la nostra nacio –Valencia- deuria tindre molts més exits dels que té: deuriem contar des de fa molts anys en el PHN, el AVE, un pla anti-inundacions per a evitar les riuades de l’autumne, el Parc Central, el Parc Industrial de Sagunt, una Radio Televisio Valenciana (RTTV) al servici de tots els valencians, un bon aeroport en Castello de la Plana, la Dama d’ Elig en Elig, uns ports d’Alacant i Valencia molt millors i per supost una Llengua Valenciana independent i escudada contra l’anexionisme catalanufo. Pero d’aixo no hi ha res. Ni tindrem mai res mentres el poble valencià siga meninfot i carixca de politics patriotes que amen al seu païs.

 

FONT: Critica Social. 20-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Per qué Valencia sí és nacionalitat historica i Catalunya no.

049 catalunyanazi

En Catalunya hi ha un millo de pobres en una societat d’un total de sis millons, jovens barcelonesos s’han de marchar a 50 km de distancia de la seua Barcelona natal per a poder comprar-se un pis (algo més a prop és del tot impossible pel preu prohibitiu de la vivenda), dònes maltractades que són apalissades pels seus homens, un Forum Barcelona 2004 que ha especulat en més de 3.000 millons d’euros… I davant estos problemes ¿quína és la prioritat d’un govern que s’autoproclama socialiste, progressiste, d’esquerres i republicà? Puix discutir al voltant de si Catalunya és “nacionalitat historica” o de si és “comunitat nacional”. Per a cagar-se i no torcar-se.

Mentres les empreses tanquen i dixen a les families obreres sense pa, el tripartit discutix sobre la quadratura del circul en un debat d’intelectuals de salo. Catalunya, Nacio Catalana, Nacionalitat de Catalunya, Principat de Catalunya (sense princip conegut), Comunitat Nacional Catalana… Ha d’apareixer algun nom que siga encara més rupturiste, algo que cap atra autonomia puga copiar mai. Yo, si fora Pasqual Margall, convocaria un concurs d’ idees. ¿Qué tal “Catalunya, mare de totes les nacions, patries i pobles de la Terra”? No estaria mal. Pero lo cert és que quan Margall afirma que Catalunya és una “nacionalitat historica” mentix puix aço és fals.

¿Qué és una “nacionalitat historica”? Uns diuen que els territoris que en 1936 tenien un Estatut d’ Autonomia (Galicia, Euskadi i Catalunya). La veritat és que este és un criteri ben ridicul… ¿Per qué no tirem més arrere en l’historia quan Valencia tenía els seus Furs propis i ni Galicia ni Euskadi ni Catalunya existien? Uns atres diuen que nacionalitat historica és un territori en llengua propia. En tot cas aixo sería una “nacionalitat llingüistica” i en cas que fora historica, la Vall d’Aran -a on es parla l’idioma aranes (reconegut com a tal per la Generalitat, abans deyen que era un dialecte del catala) sería una “nacionalitat historica” pero al marge de Catalunya, és clar.

Tots podem jugar a inventar significats estrambotics que adeqüen un concepte als nostres interessos. Pero sigam serios, ¿qué pot significar el terme “nacionalitat historica”? El propi nom ho diu. Es tracta d’un territori que historicament és o ha segut nacio. Aixina de clar. Nacionalitats historiques són Castella, Lleo, Navarra, Arago, Balears, Valencia… Totes elles foren nacions sobiranes en algun moment de l’historia, pero lamente dir-li a Margall que si Valencia fon un Regne independent en el passat, Catalunya no fon nacio independent mai. Per esta rao Valencia sí es una nacionalitat historica mentres que els catalans no passen de comtat de mig pèl.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El preocupant sentiment propalesti dels valencians.

mod

Vaja per davant que soc partidari de l’independencia de Palestina i la pau per a Israel. Ara be, em preocupa el fort sentiment propalesti dels valencians. Yo, que no crec en maniqueismes, no puc entendre la visio simplista que diu que els israelians són molt roïns i els palestins molt bons. Tant uns com atres són victimes i bochins a l’hora. Pero Israel patix cinquanta anys de guerres, revoltes i acossament. I si fa lo que fa és per pura supervivencia nacional. Voriem quants valencians recolzarien als palestins si tingueren uns fills vivint alli que hagueren de pujar tots els dies a l’autobus per a anar al colege i un suicida pujara un dia al mateix en que van els seus fills.

Tant Yaser Arafat com Ariel Sharon són un obstacul per a la pau. No vullc justificar el terrorisme d’estat d’Israel, que és injustificable, pero aixina i tot hi ha una gran diferencia: els palestins busquen assessinar a proposit a civils inocents mentres que els israelians volen matar tan sols un objectiu terroriste, encara que moltes voltes sense voler se puguen produir victimes inocents. Els jueus numeraren fa uns anys als palestins… Tot lo món criticà als israelians: “Li feu als palestins lo que els nazis vos feren a vosatres”. Pero els nazis numeraven als judeus per a matar-los i els judeus numeraven als palestins per a evitar que estos els mataren. Igualet lo un que lo atre.

Pero la qüestio és que el palesti és un poble de desagraïts. Espanya és l’estat occidental més propalesti del món… ¿Algu ha vist manifestacions de palestins condenant la massacre del 11-M? Yo no. Si es produira un atentat com el del 11-M en Valencia ¿creeu que li llevaria la son als palestins? Quan el dictador iraqui Sadam Hussein invadi Kuwait en 1990 els palestins celebraren una gran festa… A pesar de que Kuwait regalava un manà de millons de petrodolars a la causa palestina i acollia en el seu sí a mils d’immigrants palestins. Si és esta la forma que tenen d’agrair-li la solidaritat a un païs que els dona refugi i treball ¿qué podem esperar d’ells?

Pot ser que els judeus no siguen els més simpatics del món, pero no en conec a cap que vullga tallar-me el coll pel sol fet de ser occidental o cristia o ateu. No puc dir lo mateix d’alguns musulmans. I em preocupa eixe fort sentiment propalesti dels valencians… Més encara sabent que hi ha terroristes islamics en Valencia i que estos mantenen conexions innegables en Palestina. Els valencians deuriem reforçar els vinculs en Israel, puix tenim més interessos en comu de lo que pareix. I si lo que volem és solidarisar-nos en algun poble estranger colonisat, els “palestins” que a mi m’importen estan en el Sahara Occidental. Pero d’eixos ningu s’enrecorda mai.

 

FONT: Critica Social. 15-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Els bous: oda a la festa nacional dels espanyols.

047 infamia21

No entenc a qué ve fer un drama per l’espanyolissima festa dels bous. I a que es retransmeten les corregudes per la televisio. Yo mateix he reivindicat –sense sort, aixo sí- la retransmissio en directe de les baralles de galls pero no m’han fet cas. ¡En lo divertit que sería vore com s’arranquen els ulls a picotades, tu! Tampoc no estaria gens malament que el llançament de cabres des de lo alt del campanari fora deport olimpic perque aixina la gloriosa seleccio espanyola podria collir un nou entorchat, una nova medalla d’or per a brindar honor i gloria a la patria espanyola, comuna i indivisible de tots els espanyols. ¡No tots els estats poden presumir de tindre els millors llançadors de cabres del món! Tambe és bonico comprovar cóm els nostres fills, hereus ells de la patria, conserven les tradicions i les perpetuen de generacio en generacio, com el fi i elegant llançament de pedres contra els nius dels pardalets. ¡Que no es perguen els valors i el pes de la tradicio, per favor! ¡Aixo mai! ¡Quín orgull ser espanyol, pertanyer a esta patria, que és cada dia més una, més gran i més lliure! Ya podrien deprendre de mosatros tota eixa panda de barbars que hi ha pertot a Europa, eixos salvages plens de prejuïns i supersticions que mantenen costums migevals i que viuen en països pobretons i retrasats com Holanda, Suïssa, Luxemburc, Suecia, Islandia… ¡Més valdria que es fixaren un poc eixos barbars en la nostra evolucionadissima Espanya, breçol de la civilisacio i reserva espiritual d’Occident! ¡Qué més voldrien ells!

 

FONT: Critica Social. 10-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Realitat virtual catalanufa (2).

046 llengua2

A voltes –i és algo que ocorre més a sovint de lo que pareix- mos podem arribar a fer juïns equivocats de tota una societat a partir d’un grapat d’individus. És com aquell que viaja a Canada de turiste i es troba eixe dia en gent molt maleducada que no li diu l’hora o que ni es molesta en contestar-li a on està tal o qual lloc. Clar, d’ahi a generalisar i pensar que els trenta millons de canadencs són maleducats, descortesos i prepotents va un pas. Pero aixo no significa que tots siguen aixina sino tan sols que el reduït grup en que has tractat ho era. És lo que ocorre quan no coneixem la realitat social d’un poble, mos guiem per prejuïns, mos fem l’image mental d’un individu i més tart transplantem eixa image estereotipada a tot un colectiu i clar, confonem la part en el tot.

Crec que algo aixina és lo que li ocorre als catalans en respecte a Valencia. I més concretament, als panques. Ells no han chafat Valencia en sa vida en la gran majoria de casos, o si ho han fet solament s’han relacionat en un microscopic i marginal grupuscul: el guetto dels catalanufos valencians. I este guetto els vol fer creure que en el nostre païs, els valencians estem desijant convertir-nos en catalans del Sur de la nit al mati, que sentim el catala com a propi i que estariem encantats en que Valencia fora una provincia catalana mes. I clar, els catalans es pensen que quatre millons de valencians pensen igual que els quatre gats en els que han tractat. Despres venen els malentesos, perque quan retornen a Catalunya s’emporten una image de Valencia que és falsa.

Este guetto –que com a molt es el 1% de la societat valenciana- vol fer vore que és la majoria i que en tot cas el restant de la societat –eixe 99% que no pensa com ells- és un tall de faches als que no cal tindre en conte. Pero lo cert és estos grupusculs confonen les seus fantasies en la realitat i ahi venen els malentesos. O es tracta de gent que viu de subvencions de Catalunya i clar, quan arriba l’amo i senyor del Nort a vore els progressos que estan fent en els seus diners, volen amagar al 99% de valencians i fer vore que en Valencia tots pensem com ells. Tot siga perque continuen amollant la pasta i no es donen conte de que són diners balafiats. Aixina són els catalanufos: confonen la fantasia en la realitat i parlen en nom de tot el poble valencià sense escoltar-lo mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Realitat virtual catalanufa.

045 pe28

Si el llector ha vist la pelicula “La Matriu (The Matrix)” sabra que tracta d’uns individus que viuen aventures en un món de realitat virtual… Ells les viuen intensament, quasi com si fora el món real… Pero no ho és. És sols una ficcio. Algo aixina passa en els catalanufos, que construixen la seua realitat virtual particular, creada i dissenyada al seu gust i –com en Matrix– acaben pensant que la seua fantasia es corresponen en el món real. Molts confonen cóm els agradaria que fora la societat valenciana (segons ells) en cóm és esta realment. De fet, hi ha alguns casos de negacio de la realitat tan alucinants que deurien ser tractats per psiquiatres o psicolecs. Analisem ara els arguments d’un tal “Vinaros”, catalanufo habitual dels forums valencianistes, i vejam qué diu.

Sobre el seu propi poble, el catalanufo “Vinaros” mos comenta: “Vinaros està en el centre dels Països Catalans, i tant se’n fot dir-se catala o valencià, sols és una paraula”. No content en situar a Vinaros en un païs que no existix, este autentic taliba del catalanofascisme mos continúa ilustrant. Sobre la bandera valenciana mos diu: “Tot el Regne no la va assumir, ya que no arribà mes alla de Valencia ciutat i prou. El Regne de Valencia s’identifica en la quatribarrada i el blau és un insignificant que té la bandera. Parle a nivell de poble ras. Degut a les confusions en el per què del blau, als valencians mos dona igual el blau o no, pero som fidels a les quatre barres. I no parle per Vinaros nomes”. Caram, nomes li ha faltat acabar en un sonor “ ¡Cataluña, una, grande y libre!

O siga, que per a “Vinaros” resulta que el seu poble es troba en el centre dels Païsus Imaginaris, que als vinarossencs els és igual ser valencians o catalans, que la Real Senyera no és la bandera de tota la nacio sino nomes la de la capital i que els valencians nos identifiquem en la bandera de Catalunya. Aixo és lo que es diu realitat virtual. Desgraciadament per ad ell en el món real Vinaros està en Valencia, els Païsus Imaginaris sols existixen en la ment delirant de quatre gats, els valencians no volem ser catalans ni de broma, la Real Senyera és la bandera de tots els valencians i aixina la sentim. Gent aixina que no fa sino negar la realitat en els seus deliris és digna de llastima. Pero d’ilusio tambe se viu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 3-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Coalicio Valenciana: un proyecte ilusionant.

043 cv

Des de fa mesos els valencianistes hem recobrat l’ilusio gracies a Coalicio Valenciana (CV), en Joan García Sentandreu al capdavant. Joan treballa sense pressa pero sense pausa per a construir un partit valencianiste fort que opte a les Corts en 2007. En sols uns mesos ha unit al valencianisme politic, social i cultural en torn al seu proyecte: un partit foraliste, conservador, valencianiste i social que combata el pancatalanisme i el centralisme de la Meseta, que defenga la nostra Llengua Valenciana, les nostres senyes d’identitat i la nostra terra.

Joan és un batallador infatigable contra el catalanisme i -a pesar de les adversitats- demostra tindre moltes aptituts per a la politica. No és just que hi haja gent que diga que lo unic que vol és chuplar del pot com Josep Maria Chiquillo o Vicent González Lizondo. Si d’algo no se li pot acusar es de deshonest, incoherent o fals. ¿O és que ya no s’enrecorda la gent de que Sentandreu fon un dels qui més implacablement criticà la venda de UV al PP? Yo, de moment, li done el meu vot de confiança a l’espera de que no es desvie del bon cami.

Crec que hi ha raons que conviden a l’optimisme. CV està rebent finançacio per part de l’empresariat, en uns mesos tindrà 60 seus locals i comarcals, cada volta més valencians s’estan afiliant, els descontents de PP, PSOE i UV la veuen en bons ulls i el partit està eixint en els mijos de comunicacio en les seues moltes iniciatives ciutadanes. El valencianisme no està mort. UV arribà a ser quasi la primera força en el Cap i Casal (¿per qué no pot ser-ho CV?) i més tart o pronte l’actual barrera del 5% per a entrar a les Corts es rebaixarà al 3%.

CV vol aglutinar l’unio de tot el valencianisme baix d’un gran paraigües. Partits com IRV i PRCV pareixen disposts a sumar forces. Qui sap si en un futur pot ser que tambe UV, ONV i ENV. Pero ¿per qué parar ahí? Es podrien sumar uns atres grups com Familia i Vida, Comunio Tradicionalista Carlista, Unio de Centro Lliberal, Partit Cannabis o partits locals que tinguen estiro en els seus respectius municipis. Poc importa aci ser de dretes o d’esquerres, puix tots poden mantindre un nexe d’ unio: una Llengua Valenciana independent per al païs.

No mos hem d’espantar perque CV pacte en PP, PSOE o en Satan si fa falta… Sempre que siga a canvi d’una Llengua Valenciana independent. ¡I si no es conseguix, puix a l’oposicio i a pegar canya contra el govern de torn! CV deuria fer-li la vida impossible en una pressio asfixiant: votar contra totes les iniciatives del govern, fins i tot boicotejar els presuposts… És tanta la codicia i fam de poder de Paco Camps i Joan Ignaci Pla que –si necessitaren de CV per a governar- són capaços de renunciar als ideals catalanufos per tal d’assentar-se en el sillo.

 

FONT: El Palleter. 1-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Horiso 2007: Tots units contra el PP.

7forapp

El PP està profundament acomplexat i pels seus complexos ha rebut hosties espectaculars i més que ne rebrà. ¿Recordeu a l’ex–president d’ Espanya José María Aznar tractant de fer-se amic de l’ex-president catala, Jordi Pujol? ¿Qué deu pensar mireusté ara que els seus aliats de CIU s’han fet tan amics del PSOE? ¿Pero qué deu pensar ell, l’adalit de l’unitat d’Espanya, al vore a CIU demanar un estat lliure associat? Che, José Mari, tu parlant catala en l’intimitat i estos de CIU volent trencar Espanya. ¡¡¡¡Uiiiiiiii!!!! ¡De desagraïts el món està ple!

Millor encara ha estat la llei sobre les parelles de fet que trague avant el PP “per a contentar als progres que tanta llanda donen”. ¿I cóm mostren la seua gratitut? El colectiu homosexual votant en massa per PSOE i EU. ¿I qué dir de la gran amistat del Govern del PP i el Grup Prisa? Li han dixat a Prisa que amassara una quantitat de mijos de comunicacio tan gran que inclus pot vulnerar la llei. “¡Aixina no nos criticaran!” -pensaven els peperos-. ¿I cóm li ho han pagat? ¡La SER els ha tirat de la Moncloa d’una patada en el cul! ¡Uiii, pero que desagraïïïïïïïïïts, tu!

I el PP valencià seguix acomplexadet. Primer oficialisa el catala a Valencia ab l’Academia de Zaplana (AZ). Ara pensen fins i tot en ficar la AZ en l’Estatut. “A vore si aixina es contenten els rojos i nos dixen en pau”. ¿I cóm li ho agraïxen? Preparant una coalicio pseudoprogre i pancatalanufa per a desterrar al PP de la Generalitat en les proximes votades nacionals a tota costa (Horiso 2007). PSPC, EUPC, BNC, Esquerra Verda, ERPC, Els Verts, PSAN i Esquerra Catalana tots units contra el partit que feu oficial el catala. ¡És per a pixar-se de tant de riure!

Proponc que els valencianistes tambe nos afegim a eixe proyecte batejat com Horiso 2007. Pero no sumant-nos a la coalicio pancatalanufa sino creant una gran coalicio de partits valencianistes de totes les sensibilitats (CV, ENV, ONV, UV, IRV, PRCV, UCL…) per a obtindre representacio en les Corts i influir en el futur Govern. Unim-nos tots els valencianistes per crear un tercer espai entre els franquistes del PP i la coalicio pseudoprogre. Arribà l’hora de dinamitar el govern facha i catalanoespanyolero del PP. ¡En 2007 cal triturar-lo!

FONT: El Palleter. 31-8-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

15-10-2004: Més de 100.000 firmes a favor de la Llengua Valenciana.

056 madrit1

El 15 d’Octubre de 2004 passarà a l’historia de la lluita dels valencians per la reivindicacio de sa identitat. En este dia 15 un centenar d’autobusos ha traslladat a uns 5.000 valencians a Madrit per a manifestar-se a favor dels interessos dels valencians: a favor de les infraestructures (AVE, PHN, Copa America, ampliacio dels ports de Valencia i Alacant…) i de la Llengua Valenciana i en contra de l’imposicio de la llengua catalana en Valencia, del proyecte imperialiste dels Països Catalans (ara rebatejat eufemisticament com Eurorregio) i del boicot al que el Govern d’Espanya i de Catalunya someten al poble valencià, per a cercenar el seu progrés. Mils de valencians s’han manifestat en Madrit, a pesar de ser la convocatoria divendres, dia llavorable en el païs.

Pero lo més destacat d’esta iniciativa duta a terme per Coalicio Valenciana (CV) i Joan García Sentandreu –per damunt del numero de manifestants- és que hui Sentandreu ha entregat en el Congres dels Diputats més de 100.000 firmes de valencians recolzant este proyecte intitulat Manifest per lo valencià. Més de 100.000 firmes a favor dels interessos valencians. ¡¡¡Més de 100.000 firmes a favor de l’autentica Llengua Valenciana!!! I és que si els catalanufos reunixen a 2.000 manifestants en Gandia en un dia festiu –el 50% dels quals arriba en autobusos des de Catalunya-, els valencianistes reunixen a 5.000 manifestants a Madrit en dia llavorable ademes de 100.000 firmes llargues per la Llengua Valenciana. ¡Ah, i sense subvencions publiques ni ajudes de cap tipo!

¿Imagines 100.000 valencians firmant a favor del catala, els Païsus Imaginaris i el catalanisme? En una novela d’Isaac Asimov potser. En el món real, impossible. Este 15 d’Octubre de 2004 passarà als anals de l’historia del valencianisme, junt a la manifestacio del 9 d’Octubre de 1977, quan un millo de valencians eixi als carrers per a reclamar l’autogovern o el 13 de Juny de 1997, quan més de 500.000 valencians es manifestaren a favor de l’Idioma Valencià i contra el catalanofascisme. Esta iniciativa –junt a les 15.000 firmes que Sentandreu arreplegà per a reclamar l’oficialitat del Valencià en l’Unio Europea (UE)- ha segut una bona pedra de toc per a Coalicio Valenciana. Que el valencianisme politic torne a tindre representacio en les Corts és més factible que mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 18-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Estats Units contra China: ¿la Tercera Guerra Mundial?

041 tsquare2

El contencios de Taiwan -una illa del tamany de Catalunya en 23 millons d’animes- podria desencadenar una gran conflagracio entre Estats Units i China. Pekin considera Taiwan com una mera provincia revolucionaria quan la majoria de la societat taiwanesa veu en bon ulls l’independencia. Cas d’anunciar-la, China invadiria a Taiwan d’immediat, i este reclamaria l’intervencio militar d’Estats Units, païs que ha estat proveint-lo d’armes durant decenis i en el qual té firmat un tractat de defensa mutua en cas d’una hipotetica guerra Taiwan-China.

El conflicte arranca en la revolucio comunista; ya que prou disidents chinesos s’exiliaren a Taiwan per a crear un estat paralel. Durant molts anys Taiwan s’autoproclamà l’hereua de la China nacionalista i finalment tractà de constituir-se com un estat independent i secessionat de la China comunista. Actualment Taiwan és un païs independent en la practica i una provincia china en teoria, és un estat de fet, que no de dret. Mentres, China la reclama com part integrant del seu territori nacional i amenanaça d’aniquilar l’illa si intenta separar-se.

L’actual president taiwanes, Chen Shiu-bian, és independentiste. De fet, anuncià per a 2004 un referendum d’autodeterminacio per a independisar Taiwan oficialment. Al final, ha hagut de retirar les seues pretensions per la seriosa advertencia de China d’invadir Taiwan en cas de que este anuncie l’independencia formal. Pero els nuvols de guerra no cessen; China –que encara manté colonisat Tibet- envia bucs de guerra a l’illa cada volta que alli celebren eleccions per a disuadir-la d’un sentiment independentiste que ha creixcut molt en el païs.

Personalment no crec que arribe la sanc al riu. China pesa molt politica, economica i militarment com per a que Estats Units buscara una confrontacio belica en ella; lo més provable és que abandonara a la seua sort al seu aliat Taiwan. Pel que fa a est ultim encara que acumula un armament nuclear temible dificilment és prou per a disuadir a China d’una invasio, per lo que per ara jugarà a mantindre el seu estatus de quasi-estat. El dia que caiga el comunisme en China, pot arribar la reconciliacio nacional, l’independencia o inclus la guerra, qui sap.

 

FONT: Critica Social. 11-8-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes