Josué Ferrer.

El PP pretenia lliberalisar l’horari comercial a partir de 2005. El PSOE ha reduït de dotze a huit els festius a l’any en que obriran els comerços pero dixa a les autonomies que estipulen elles el maxim, en lo que s’avança poc. No soc yo un defensor a ultrança de que es treballe tots els festius o de que no es treballe en cap. Es pot obrir en els més importants. Pero és vital procedir a una reduccio real de l’apertura comercial en festius, per a aixina evitar l’aniquilament de les chicotetes botigues valencianes, peça clau en el teixit empresarial del nostre païs.

Els lliberals afirmen que si li preguntes als ciutadans si voldrien que els comerços obriren els fins de semana, et responen que sí. Pero aixo és una pregunta capciosa perque no inclou el “a canvi de qué”. No diu que a canvi d’esta apertura desapareixerien botigues que no poden competir en els hipermercats, que degut a tal descens en l’oferta a la llarga pujaria l’inflacio, que les grans superficies de capital estranger són les que sobreviurien en detriment dels comerços valencians, que dificultaria compatibilisar la vida comercial i laboral, etc.

A tots mos agradaria que tot (comerços, administracio…) estiguera obert 24 hores al dia 365 dies a l’any. ¿Pero mos agradaria que per a atenyer aço pujaren els preus? Aço ultim ya no és tan popular entre la gent, pero és que cal explicar que si un hipermercat obri els fins de semana deu contractar més gent o pagar hores extres. I que un botiguer nomes obrira el dumenge si la pujada de preus dels seus articuls li compensa com per a estar en la botiga i no en la plaja o per a contractar algun empleat el fi de semana. I aixo vol dir que tot estaria més car.

En la lliberalisacio d’horaris, perden els menuts comerciants. Perque ells –a diferencia de les grans empreses- no poden obrir sempre, i està clar que si vaig a comprar un articul a un hipermercat el dumenge és un articul que no anire a comprar el dilluns a la botiga del canto. Per tant la pregunta real deuria ser: ¿Estem disposts a pagar tot més car a canvi de fruir d’un horari de compra més dilatat? No sé fins a quin punt voria en bons ulls una pujada de preus una societat com la valenciana, que conta en un 60% de families que no arriba a final de més.

FONT: Critica Social. 20-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!