Josué Ferrer.

En el pas del temps, i en la mida que s’ha evidenciat la descomunal ruïna politica, economica, moral i humana que ha significat la Tercera Guerra del Golf Persic, pareix que la maldat de l’eix del mal (Iran-Iraq-Corea del Nort) ya no és tanta i que els vents de guerra s’allunten. I es que aixo d’encadenar una guerra darrere atra –en la sagnia economica que comporten- és un destarifo propi d’un geni com el president George W. Bush.

Nomes aplastar a Iraq, Bush amenaçà a Siria en l’excusa de que esta ocultava les armes quimiques del seu veï. Pero en la Casa Blanca s’ho degueren pensar millor. “¿Invadir Siria? ¡Pero si no té petroleu…!” I desafiar Iran, un païs en més extensio, poblacio, armament, eixercit i cohesio nacional que Iraq pero menys petroleu que este, no pareix tampoc massa rendible. Un os massa dur de rossegar per a la poca molla que li trauries ¿eh Bush?

Potser en Corea del Nort la gent es muiga de fam, pero l’estat conta en 1.200.000 soldats regulars, 4.000.000 de paramilitars, armes atomiques i capacitat tecnologica suficient per a que els seus missils impacten en la Costa Oest d’Estats Units. Si a aixo sumes una poblacio de més de 23 millons d’habitants, que l’estat asiatic no té conexions en el terrorisme internacional i que careix de petroleu… ¿quín profit es trau en invadir eixe païs?

El que Corea del Nort desenrolle armes atomiques em preocupa pero no més que si fora un atre païs. És hipocrita ficar el crit en el cel per Corea quan ningu demana conters a Estats Units, Israel, França, Gran Bretanya, Russia, China, India, Pakistan… És com si les bombes sols foren perilloses si les tenen una serie d’estats i inocues si les tenen uns atres estats que clamen contra les armes de destruccio massiva quan no paren de rearmar-se.

Si be Corea del Nort és una dictadura comunista a on la prosperitat i els drets humans brillen per la seua absencia, a nivell nuclear és una potencia. I potser s’estiga rearmant pero ¿quí no ho faria tenint un contencios en el seu veï, Corea del Sur, i l’amenaça d’invasio americana? Lo rar sería no fer-ho. El comerç enriquix les nacions i la guerra les arruïna, en paraules d’Adam Smith. Pero Estats Units i Corea del Nort continuen sense enterar-se.

FONT: Critica Social. 7-8-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!