¿Quí pert el temps?

14 Nov 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

eliseucliment (1)

Anem a vore, catalanufos… ¿Pero és que no vos heu enterat encara que el poble valencià ha dixat molt ben claret en repetides ocasions que no és ni vol ser catala? ¿Per qué esteu donant-li voltes eternament a este tema? ¿Qué és lo que guanyeu? ¿De qué vos aprofiten estes discusions esterils? ¿Quína paradeta voleu mantindre en peu? ¿Per qué no eixiu del bunquer barretina d’una vegada i comencem a treballar per que els valencians mos sentim més valencians i més valencianistes, l’unica identitat real com a alternativa a l’espanyola? ¿Per qué insistiu en imperialismes trasnoctats? ¿Per qué parleu sempre en nom del poble valencià quan no l’escolteu mai?

¿És que no vos doneu conte de que perdeu el temps i els diners? No pareu d’enviar millons des de Catalunya per a colonisar Valencia i haveu obtingut uns resultats tendents a zero. El Bloc Nacionaliste Catala (BNC), 25 anys d’extraparlamentarisme. Esquerra Republicana del Païs Catala (ERPC), 15.000 vots el millor registre. Totes les enquestes fetes sols a valencians diuen que la gent considera que Valencià i catala són dos idiomes. 25 anys d’inocular el catala en les escoles i nomes haveu conseguit que es dispare l’us de l’espanyol. ¿Serà perque els jovens valencians no s’identifiquen en el catala rar, artificial i de laboratori que els ensenyen dia a dia?

Si roïna és la situacio de la lliteratura en general (la joventut cada volta llig menys) pijor és lo de la lliteratura catalana en Valencia. Teniu tots els premis, subvencions i ajudes oficials. I lo unic que haveu conseguit és que els chiquets avorrixquen llegir el catala. Nomes lligen en catala els escolars i bachillers –perque els obliguen- pero troben que les noveles estan en un catala tan ortopedic i distint del Valencià que parlen els pares i que parla la gent en la vida real, que una volta acaben l’escola –i ya no hi ha un professor darrere que els examine ni coaccione- no tornen a llegir un llibre en catala en la vida. Fracas rotunt sense paliatius. Reflexioneu un poc.

Els valencians se senten espanyolistes de forma abrumadora, aixo és un fet. Hem d’explicar pedagogicament que resulta un mal negoci per als valencians dependre de Madrit, que viuriem millor si mos autogovernarem mosatros, si tinguerem veu i vot a Europa… Pero no cal explicar que no som catalans, perque els valencians ya sabem que no ho som. El valencianisme, l’autentic valencianisme, passa per defendre tot lo valencià, per ser més valencians i més valencianistes cada dia, no per canviar d’amo o per defendre lo del veï en lloc de lo de casa, que aço ultim no és de ser progressiste sino de ser suro. Catalanufos, penseu. ¿Quí està perdent el temps aci?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 14-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’aniquilament definitiu del telefem?

12 Nov 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

tele_CT

Recorde que abans els chiquets quan arribaven del colege a les cinc de la vesprada i posaven la tele podien vore dibuixos animats i programes intantils com Barrio Sésamo o Les Tortugues Ninja. Ara quan arriben a casa veuen una entrevista on una bagassa diu que ha segut l’amant secreta d’un bouer i dona tot tipo de detalls de si en el llit és o no tan bo clavant l’estoc com en la plaça de bous. Recorde tambe que abans feyen cine erotic a partir de la mijanit per al public adult. Ara, a partir de la mijanit fan programes aptes per a ser vists per tot lo món.

Un dels problemes més espantosos que patix Valencia és el telefem. Precisament perque s’inventà aci. Tombola, el programa deca del telefem que promociona la prostitucio, és la principal aportacio al panorama audiovisual valencià del Partido Popular, que assegura defendre la moral cristiana. La tele és ara monotematica: banyes i putetes. I prou. En tots els canals, a totes hores, mati, vesprada i nit sols hi ha una cosa: la puteria. És aberrant parlar d’amants, infidelitats i felacions en horari infantil. La putrefaccio ya mos inunda per tots els llocs.

Com que els valencians no podem vore ni un sol programa decent i els nostres fills són educats en valors com la vagancia, la mentira i la prostitucio, cal una urgent desinsectisacio i desratisacio d’eixe prostibul que és la tele. És el deure de l’administracio erradicar el telefem de televisions publiques en tots els horaris. I als canals privats si volen posar programes immorals o violents que siga en horari adult. Com els canals fan cas omis de l’autorregulacio i codics deontologics, l’administracio deu prohibir i aniquilar el telefem per la força. ¡Per a ya!

La televisio –en especial la valenciana- és hui més que mai un abocador a on van parar totes les deixalles. Cal crear la figura del Defensor de l’Espectador i l’Oient del Poble Valencià. Dit defensor actuaria com un grup de pressio, en poders eixecutius, per a orientar als mijos de comunicacio i fer que estos deprenguen a autorregular-se a partir d’un codi etic minim comu a tots. D’una atra banda, deurien prohibir-se els repetidors i totes les emissions dels canals catalans TV3 i Canal 33 en el nostre païs. El colonialisme catalanufo tambe és fem.

 

FONT: Critica Social. 12-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Frodo ha fracassat, Bush té l’anell.

04 Nov 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

bush1

Al final ha ocorregut. El president d’Estats Units, el republicà George W. Bush –Benito Mussolini del sigle XXI- ha guanyat les eleccions federals. Molts teniem l’esperança de que una volta trencat l’eix del mal pels seus esclavons més debils (el president d’Espanya José María Aznar i el primer ministre lus José Manuel Durao Barroso) i que el tercer esclavo de la cadena, el primer ministre britanic Tony Blair, podria seguir el mateix cami, molts teniem l’esperança –insistixc- de que el maxim promotor de la coalicio de la guerra cauria en 2004. Pero no ha segut aixina. La foto de les Açores ha afiançat a Bush i debilitat als seus aliats. Bush ha eixit reelegit president per una abrumadora majoria, és de fet el president més votat de tota l’historia del seu païs.

I aixo a pesar de l’espectacular deficit fiscal. A pesar de que cap president d’Estats Units havia destruit tant de treball des del crack de 1929. A pesar de que s’han incrementat dramaticament les diferencies entre els rics i els pobres en els ultims quatre anys. A pesar dels documentals del cineastre Michael Moore denunciant totes les conexions entre la familia Bush i la familia Bin Laden. A pesar de que s’ha invadit un estat com Iraq sols per a que Bush i sos amics empresaris s’ompliguen les bojaques furtant el petroleu. A pesar de que ha quedat demostrat que no hi havia armes quimiques ni conexions ab el terrorisme en Iraq. A pesar de que les morts dels soldats estadounidencs sols han valgut per a dur l’anarquia i el terrorisme a Iraq. Bush venç a pesar de tot.

L’estrategia de posar la por en el cos ha eixit be. Cada volta que Bush està insegur posa a Estats Units en alerta, cada volta que pert recolzament apareix un video d’Osama Bin Laden. Aixina es fa en el vot tofol i aldeà de l’America profunda, el dels grangers de l’interior i Sur del païs, el dels vaquers de la pradera que ho resolen tot a tirs, el dels ranchers que pensen que Europa es troba en l’estat d’Oklahoma. Bush derrotà en 2000 a Al Gore i al gris John Kerry en 2004. Qui sap si en 2008 competiran per la presidencia Jeff Bush contra Hillary Clinton. Siria, Iran, Corea del Nort… Vorem a qui bombardeja Bush en esta ocasio. En l’eterna lluita de les forces del be i del mal, Satanas acaba de guanyar una gran batalla. ¡Felicitats per la victoria, president Bush!

 

FONT: Critica Social. 4-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una llei eficaç contra la sinistralitat en la carretera?

28 Oct 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

059 mural-pjv-02

Un dels problemes més dramatics que vivim en Valencia és l’altissima sinistralitat que hi ha en les carreteres. És esta una crisis de primer orde ya que en la nostra nacio es perden moltes més vides en la carretera que ab els mal tractes, el terrorisme i els accidents laborals tots junts. Per tant, resulta urgent que la Generalitat Valenciana aborde el problema i faça una politica vial eficaç que reduixca d’una forma notable els accidents de transit. Sense anim d’oferir receptes magiques, que no les hi ha, sí que puc oferir algunes propostes de trellat pur i dur.

1) Usar el carnet per punts, de tal manera que si es resta un numero determinat de punts al conductor se li desproveix del carnet al conductor, qui haura de fer un curs de reciclage si vol conduir de nou. Este sistema ha reduit un 50% la sinistralitat en Europa. 2) Tenint en conte que molts accidents es produixen en avançaments totes les carreteres del païs deurien ser –com a minim- de doble carril (dos carrils per a anar i dos per a tornar). 3) Si s’acaba en les jornades maratonianes de camioners i conductors professionals s’evitaria el risc que és la sòn.

4) En lloc de reduir la velocitat de l’auto, els fabricants deuen reforçar-los més. Es deu antepondre la seguritat al disseny i l’estetica. 5) Es pot donar una assignatura d’Educacio Vial a l’escola. 6) Per a obtindre el carnet deu ser imprescindible visitar hospitals i coneixer a pacients comatosos i tetraplegics victimes d’un accident. 7) Es poden fer campanyes publicitaries on es ridiculise l’actitut estupida i temeraria de conduir rapit o begut –en especial per als més jovens, que es preocupen més de la seua image-. Que ser imprudent passe a estar mal vist.

8) Per als jovens tambe es poden construir poligons d’oci (en discoteques, bars, cines…) als afores de les localitats a on puguen desplaçar-se a lo llarc i ample de tota una vasta zona de marcha sense necessitat de agafar un auto. 9) Ficar robots a les autopistes que fotografien i multen d’immediat a qui sobrepasse la velocitat permesa. Aço ha reduit la sinistralitat en un 30% en Catalunya. 10) Ficar sancions més dures i no dubtar a l’hora de retirar el carnet de conduir a qui siga. En tot aço es podria reduir els accidents de transit i molt.

 

FONT: Critica Social. 28-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡La llengua no es negocia, la llengua es defen!

26 Oct 2004 31 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

058 ManiSaragosa

Estic fart de trobar-me en individus que presumixen de nacionalistes valencians, de valencianistes 100% quan no ho són. Resulta molt important aci la terminologia. Atents al matis i al joc de paraules: no és lo mateix ser un nacionaliste valencià que un valencià nacionaliste… I és que en el primer cas es tractaria d’una persona que fa nacionalisme valencià, en el segon vol dir una persona naixcuda en Valencia que fa nacionalisme (aixo sí, no especifica si el nacionalisme és valencià, catala, espanyol, saharaui o tibeta). I clar, no és igual lo un que lo atre.

Un eixemple de valencians nacionalistes (que no de nacionalistes valencians) és Esquerra Nacionalista Valenciana, que usa el catala als comunicats interns. O és el cas d’Opcio Nacionalista Valenciana (ONV), un partit que pretenia pactar en el Bloc Nacionaliste Catala (BNC) i que actualment acata l’Academia de Zaplana (AZ), ent que diu que els valencians parlem catala. ¡Perdo! ¡Catalano-valencià! O el del propi BNC. Aço es diu tercerviisme o catalanisme de tercera via.

Molts d’estos pseudovalencianistes unflen el pit en un discurs que coincidix punt per punt en el del BNC… Usen arguments de l’estil de “la llengua ya no importa tant a la societat, hi ha unes atres coses més importants, cal superar l’esteril conflicte llingüistic i avançar en l’us de la llengua, la AZ ha acabat en el conflicte, cal arribar a un consens dialogat, a una normativa mixta que mos satisfaga a tots, etc”. En unes atres paraules cal baixar-se els pantalons i acatar que el valencià és dialecte del catala. Pero som valencianistes 100% ¿eh? ¡Que consti nois!

No soc yo una persona intransigent que no crega en el dialec i el consens. Es pot negociar sobre moltes coses. Ara be, falta vore si el fi de la negociacio és honest o més be espuri. A mi no em pareixeria mal que ONV i BNC feren una coalicio electoral… si dita unio defen la Llengua Valenciana, no la catalana. Es pot parlar sobre si calen els accents en les Normes d’El Puig o no, pero quan veus que la finalitat és acostar postures cap a l’anexionisme llingüistic catala, millor recordem que l’angles –sense accents- és la primera llengua del món.

Hi ha coses negociables. Per a mi que el Valencià funcione en accents o sense, o que use les Normes d’El Puig o l’alfabet cirilic és secundari. Són dos temes importantissims pero en el fondo secundaris i negociables. Lo que és innegociable es que el Valencià és una llengua independent i distinta de la catalana. Ahí no es pot cedir ni un milimetro. ¿O acas els catalans accepten que el catala és dialecte de l’occita? Este és un mensage per a proaccentuadors, tercerviistes i pseudovalencianistes en general: ¡la llengua no es negocia, la llengua es defen!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Esglesia Catolica: corrupcio, hipocresia i ara tambe catalanofascisme.

22 Oct 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

057 diables

L’Esglesia Catolica demana diners per als pobres i despres ho invertix en Gescartera. Recomana abstinencia sexual als jovens perque les relacions prematrimonials són pecat pero despres li dona suport a un govern valencià -el del Partido Popular– que fica programes com Tombola que promouen la prostitucio. Clama contra el colectiu homosexual pero encobrix els bruts casos de pederastia dels sacerdots catolics d’Estats Units d’America.

Publíca un document de doscentes fulles a favor de la familia tradicional i l’indisolubilitat del matrimoni i despres casa al Princip Felip en la divorciada Letizia Ortiz. I l’alta jerarquia catolica dona el vist i plau a l’unio. I concedir una nulitat matrimonial previ pagament em sona a aquelles bules papals de fa segles per les quals si pagaves uns diners podies pecar tranquilament i menjar carn en el Divendres Sant perque no passava res.

No pot ser que l’Esglesia Catolica passege baix palc a un assessi com Francisco Franco durant quaranta anys i no demane perdo, i que despres alardege de ser la gran defensora del dret a la vida. No pot ser que parle dels debils i despres forge aliances en dictadors fascistes, empresaris supercorruptes i militars pretorians. Hui més que mai és la Catolica una esglesia que apesta a corrupcio, a fariseisme, a hipocresia, a anticristianisme, etcetera.

Que no s’estranyen si despres veuen que la societat valenciana passa cada dia més de la doctrina catolica (¡si ni tan sols l’Esglesia la complix!). O si els jovens són cada volta més ateus, més llaics. O si els temples estan buits entre semana i tan sols els dumenges es plenen… de gent anciana. O si les vocacions són cada volta menys. O si les X en la casella de l’Esglesia –que mos recorden marcar- descedixen paulatinament any rere any.

Sí, l’Esglesia fa ya mes de mil anys que s’apartà de la senda de Jesus de Nazareth. Quan ha hagut algun Papa que ha pretes una esglesia humil i pobra d’acort a lo que predicava Crist, com fon el cas de Joan Pau I, ha mort al cap d’un més. Hui que els catolics apelen a l’unitat de tot el cristianisme es fa més evident que mai que l’escissio protestant iniciada per Marti Luter és lo que més s’acosta al cristianisme pur i primigineu de Jesucrist.

Ara, l’Esglesia Catolica de Valencia, en lloc de oferir el seu suport al valencianisme, que és un moviment que mai renegà de catolic, decidix que una volta més cal estar del costat del poder i recolzar al catalanofascisme… Encara que este siga ateu, anticlerical i es mofe de Deu. ¡Pero que ningu confonga el mensage de Crist en els mensagers corruptes i plens d’imperfeccions! ¡Aparteu-vos de l’Esglesia si voleu, pero no vos allunteu mai de Deu!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 22-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

9 d’Octubre: «¡Que vullguen, que no, Valencia és nacio!»

11 Oct 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

055 somnacio

Este 9 d’Octubre no ha segut un dia qualsevol. Acostumat a que el dia nacional de tots els valencians siga una cita depriment, m’he sorpres gratament al vore que al fi comencem a substituir el folclor per la reivindicacio. Tradicionalment, el 9 d’Octubre és patetic. És tristissim vore que les festes patronals d’inclus la més menuda vila del païs són celebracions majors que les que es fan en el dia de la patria. Sincerament no m’interessa gens la provesso civica ni les mascletades (no parlem ya de l’himne espanyol) puix si no venen acompanyats d’un esperit reivindicatiu sols es queden en folclor i un patriotisme de pandereta que de res val. La meua idea de fer valencianisme no es resum en “¡Falles, traques i bunyols!” precisament. Per a mi fer valencianisme és una atra cosa.

Per a mi valencianisme és lo que s’ha fet enguany. Valencianisme és que els nacionalistes valencians s’hagen fet notar més que mai, tots ells en les Senyeres i cantant un atronador “¡Que vullguen, que no, Valencia és nacio!” que s’ha filtrat a traves del Canal Nueve. Valencianisme és la manifestacio dels foralistes valencians i Coalicio Valenciana (CV), aperitiu de la gran manifestacio valencianista que tindra lloc en Madrit este dia 15. Valencianisme és vore que més gent que mai ha tildat de traidors, catalanufos i venuts a la classe politica valenciana, que tracta a Valencia com a una bagassa que es ven al millor postor. Valencianisme és els chiulits a l’himne espanyol; un himne que està de sobra el dia 9 si tenim en conte que l’himne valencià no sona el dia 12.

I sobretot valencianisme és l’eixemple de Rosa Monedero, una patriota valenciana que s’ha clavat en mig de la manifestacio pancatalanufa i per desplegar la Real Senyera i cridar: “¡Esta és nostra Senyera i esta és nostra terra, mai nos fareu catalans!” ha segut apalisada per trenta catalanufos. Trenta homens contra una dòna sola. ¡Que valents! Rosa és l’heroina de la jornada i ha demostrat tindre més collons que tots els homens valencians. Yo tan sols espere que este cas de violencia junt a les filmacions de manifestants catalanufos fent apologia del terrorisme front a les camares del Canal Nueve, servixca per a prohibir estes manifestacions que sols venen a provocar. Tan sols un desig: que l’any vivent foralistes i nacionalistes vagen tots junts, colze a colze, mà a mà.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La cultura elitista, la cultura popular i la pseudocultura.

05 Oct 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

053 upb

El de cultura és un concepte complex. Hi ha tantes definicions de cultura com persones, i els debats en torn a ella són continus. En la meua opinio, cultura hi ha de dos tipos: la cultura elitista i la popular. L’elitista és Miquel Angel Buonarroti, Ludwig Van Beethoven, Ausias March… És dir, la cultura en mayuscules… I despres està la cultura popular que és la del poble: les festes, les costums, les tradicions… La cultura popular és molt ampla i abarca des dels tebeos de Batman fins a la religio cristiana passant per les Fogueres de Sant Joan.

Tambe convivim en un tercer tipo de cultura que no ho és en absolut… La podriem denominar com cultura fem, incultura o millor encara: pseudocultura. Parlem de coses com el Forum de les Cultures de Barcelona 2004, la Fura dels Baus, la Bienal de Valencia, el IVAM o l’art abstracte. I és que quan u va al teatre i se troba en una banda de borinots ballant en pilotes com aborigens de Papua-Nova Guinea o si un va a un museu i es troba en una peixera plena de tornells sap que en el fondo aixo ni és art ni cultura; tan sols és una presa de pèl.

Per a mi, la popular és una cultura superior a l’elitista. A pesar de que la fama i el prestigi acompanyen a l’elit. A sovint es desprecia a la cultura popular, per ser la del poble, la de gent plana, honesta, decent i senzilla. Yo preferixc estar del costat d’eixe poble al que alguns desprecien que del costat de mediocres intelectuals de salo que viuen de subvencions i de parar la mà, que es creuen algu per tindre un premi, tan remilgats i repipis ells que pareix com si algu els haguera introduit un carabassi pel cul, i que gosen parlar de tot quan no saben de res.

La cultura popular és la més important perque és el ADN d’un poble, la radiografia d’una societat, és l’identitat i l’estil de vida d’una nacio, el DNI d’una patria i aixo és més important que la Capilla Sixtina, En Quixot o La 5ª sinfonia. Per aixo, quan alguns analfabets –partidaris clars de la cultura elitista- afirmen que “totes les universitats del món diuen que tal o qual” yo responc lo que diu el meu poble: que el Valencià és una llengua i no un dialecte. Perque que yo sapia la llengua, i la cultura, són patrimoni del poble. I de ningu més.

 

FONT: El Palleter. 5-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan separacio de bens i custodia compartida?

02 Oct 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

052 fototendra

Des del Consell es prepara per a 2007 la reinstauracio del dret tradicional valencià, el qual fon eliminat i substituit pel dret castellà a partir de la derrota de la Guerra de Successio de 1707. Aço mos canviarà la vida a tots. El dret tradicional valencià fara per eixemple que si un pare de familia mor i no hi ha testament herede sa dòna. En el dret castellà són els fills qui hereden automaticament, lo qual ha produit l’afonament de no poques empreses que han desaparegut en la segona generacio, una volta els fills s’han fet en la propietat del pare.

En 2007 tambe s’acabarà com a formula predeterminada el regim de bens de guany en els matrimonis i al fi es recuperarà la separacio de bens com sistema predeterminat, tal i com era abans d’un cert 25 d’Abril de 1707. L’actual regim de bens de guany en la practica fa que quasi sempre en cas de separacio o divorç la dòna es quede en casa, fills, coche, cochera, chalet i mitat del sou del marit i el marit es quede en les factures. Darrere d’esta injusticia mos trobem en molts casos d’esposos que preferixen matar a la dòna a separar-se i perdre-ho tot.

Si be les femines carixen de proteccio contra la violencia domestica, estan ultraprotegides en les separacions i els divorços. El regim de separacio de bens és lo més just, ademes de lo habitual en Europa. Al cap i a la fi, si una dòna no vol saber res del seu ex-marit no em pareix just que sí que vullga saber de la seua cartera. Ademes, si en les unions homosexuals no ix beneficiada en la separacio una de les parts pel seu sexe (les dos parts tenen el mateix) no s’enten per qué en els matrimonis heterosexuals es partix de la base de castigar per norma a l’home.

La custodia compartida dels fills deu ser lo predeterminat. Un fill no deu usar-se com arma llançadissa ni deu vore al pare una volta cada quinze dies. Ara, en un 99% de casos la custodia es per a la mare, lo qual comporta un seqüestre llegal del fill. En lloc d’enviar el chiquet d’una casa a una atra com una pilota, deuria ser el fill qui vixquera sempre en la casa i els seus pares els qui es desplaçaren per a viure en ell (per temporades). Tant l’impagament de pensio com l’incompliment del regim de visites haurien de ser punits en igual força per la llei.

 

FONT: Critica Social. 2-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El circul vicios de l’anticiencia.

24 Sep 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , ,

052 einstein2

«Lo important es no dixar mai de fer-se preguntes». Albert Einstein.

Socrates alentà a la joventut a que pensara per sí mateixa, a que no acatara els dogmes, a que no acceptara una cosa nomes per que la digueren els sofistes, que eren els sabis oficials de l’epoca. Estos no consentiren que algu qüestionara la seua sabiduria i el mataren. Hui, Socrates és el més gran lliurepensador de l’historia del món.

Nicolau Copernic afirmà que era la Terra la que orbitava en torn al Sol i no al reves com es creïa. Els filosofs i l’iglesia carregaren contra ell. Galileu Galilei va reforçar esta teoria i sentencià que la Terra no era plana… I el vullgueren cremar. Gracies a abdos, un tal Cristofol Colon s’atrevi a creuar l’Atlantic i descobri un Nou Món.

Charles Darwin plantejà que el ser huma i els simis tenien antepassats comuns. Els cientifics del seu temps –que eren defensors de la teoria del creacionisme- el tractaren d’analfabet per plantejar una tesis tan absurda i tan destrellatada com la de l’evolucio. Al cap i la fi, la ciencia tenia clar que Deu feu a Adam i Eva a partir del fanc.

Henry Schilemann, arqueolec alema enamorat de l’Atenes classica, va dir que Troya existi fisicament, que no era sols una ciutat imaginaria retratada en noveles epiques. Les carcallades dels cientifics de la seua epoca foren realment espectaculars. Va descobrir les ruïnes de Troya i hui si sabem que esta urps existi és gracies ad ell.

Albert Einstein plantejà la Teoria de la Relativitat que sostenia que, en paraules que tots entengam, el temps pot circular a distintes velocitats. Les burles, mofes, escarnis i els insults que hague d’aguantar Einstein per part dels seus colegues cientifics foren cosa de no dir. Hui Albert Einstein és el més gran fisic de tot el sigle XX.

Fins fa poc, tot aquell que plantejara que hi havia aigua en el Sistema Solar més alla de la Terra era tildat de foll. Fins fa poc, molts astrofisics es burlaven de qui sostinguera l’existencia de vida estraterrestre. Hui sabem que en Mart –és dir, el següent carrer en el cosmos- hi ha aigua i hem trobat microorganismes marcians –és dir, vida-.

Els sofistes de hui en dia –els professors universitaris- asseguren que la romanistica internacional afirma que el Valencià és un dialecte del catala, que aixo és indiscutible, que posar-ho en dubte és propi de barbars. ¿Quí diu que els sofistes desaparegueren en l’Atenes classica? El circul vicios de l’anticiencia no para de repetir-se mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 24-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes