Una joventut corrompuda i egoista.

Per llei els circs ya no poden oferir espectàculs en animals. Encara que els polítics no s’atrevixquen -de moment- en les corregudes de bous, estes tenen els dies contats perque acabaran desapareixent per pur relleu generacional. Molts demanen també la prohibició dels bous embolats, els bous al carrer i els bous a la mar en l’argumentació (discutible) de que suponen tortura. Es clama contra les pells animals. No falten els qui inclús troben condenable montar a cavall. La joventut cada vegada està més conscienciada contra el maltracte animal i la pressió social obliga als llegisladors a moure ficha per a no perdre vots.

Diuen que la nostra joventut és molt sensible i solidària. Yo no estic d’acort. Els mateixos jóvens que reclamen defendre la vida animal estan a favor de matar persones. ¿Cóm és possible que una bactèria en Mart siga vida pero l’embrió en el ventre de la mare no ho siga? ¿Si un embrió no és un ser humà qué és, un ser animal o un ser vegetal? ¿Per qué els antitaurins i els animalistes tenen més vots que els provida? ¿Cóm és possible que un vegetarià o un vegà puga estar a favor de l’abort? Tenim la joventut més corrompuda i egoista de l’història… la que preferix la vida d’un bou abans que la d’un chiquet.

Anuncios

Els bous: oda a la festa nacional dels espanyols.

047 infamia21

No entenc a qué ve fer un drama per l’espanyolissima festa dels bous. I a que es retransmeten les corregudes per la televisio. Yo mateix he reivindicat –sense sort, aixo sí- la retransmissio en directe de les baralles de galls pero no m’han fet cas. ¡En lo divertit que sería vore com s’arranquen els ulls a picotades, tu! Tampoc no estaria gens malament que el llançament de cabres des de lo alt del campanari fora deport olimpic perque aixina la gloriosa seleccio espanyola podria collir un nou entorchat, una nova medalla d’or per a brindar honor i gloria a la patria espanyola, comuna i indivisible de tots els espanyols. ¡No tots els estats poden presumir de tindre els millors llançadors de cabres del món! Tambe és bonico comprovar cóm els nostres fills, hereus ells de la patria, conserven les tradicions i les perpetuen de generacio en generacio, com el fi i elegant llançament de pedres contra els nius dels pardalets. ¡Que no es perguen els valors i el pes de la tradicio, per favor! ¡Aixo mai! ¡Quín orgull ser espanyol, pertanyer a esta patria, que és cada dia més una, més gran i més lliure! Ya podrien deprendre de mosatros tota eixa panda de barbars que hi ha pertot a Europa, eixos salvages plens de prejuïns i supersticions que mantenen costums migevals i que viuen en països pobretons i retrasats com Holanda, Suïssa, Luxemburc, Suecia, Islandia… ¡Més valdria que es fixaren un poc eixos barbars en la nostra evolucionadissima Espanya, breçol de la civilisacio i reserva espiritual d’Occident! ¡Qué més voldrien ells!

 

FONT: Critica Social. 10-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: