Josué Ferrer.

No entenc a qué ve fer un drama per l’espanyolissima festa dels bous. I a que es retransmeten les corregudes per la televisio. Yo mateix he reivindicat –sense sort, aixo sí- la retransmissio en directe de les baralles de galls pero no m’han fet cas. ¡En lo divertit que sería vore com s’arranquen els ulls a picotades, tu! Tampoc no estaria gens malament que el llançament de cabres des de lo alt del campanari fora deport olimpic perque aixina la gloriosa seleccio espanyola podria collir un nou entorchat, una nova medalla d’or per a brindar honor i gloria a la patria espanyola, comuna i indivisible de tots els espanyols. ¡No tots els estats poden presumir de tindre els millors llançadors de cabres del món! Tambe és bonico comprovar cóm els nostres fills, hereus ells de la patria, conserven les tradicions i les perpetuen de generacio en generacio, com el fi i elegant llançament de pedres contra els nius dels pardalets. ¡Que no es perguen els valors i el pes de la tradicio, per favor! ¡Aixo mai! ¡Quín orgull ser espanyol, pertanyer a esta patria, que és cada dia més una, més gran i més lliure! Ya podrien deprendre de mosatros tota eixa panda de barbars que hi ha pertot a Europa, eixos salvages plens de prejuïns i supersticions que mantenen costums migevals i que viuen en països pobretons i retrasats com Holanda, Suïssa, Luxemburc, Suecia, Islandia… ¡Més valdria que es fixaren un poc eixos barbars en la nostra evolucionadissima Espanya, breçol de la civilisacio i reserva espiritual d’Occident! ¡Qué més voldrien ells!

FONT: Critica Social. 10-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!