¿Per a quan la recuperacio del dret foral valencià?

167 escrt03

La Guerra de Successio (1700-1714) i la conseqüent derrota de les tropes valencianes en la batalla d’Almansa fa trescents anys portà conseqüencies per a la nostra terra que s’arrosseguen fins i tot encara hui. El Decret de Nova Planta de Felip V significà la desaparicio del Regne de Valencia com a poble sobirà, la supressio dels Furs Valencians per “just dret de conquista”, l’instauracio d’una Espanya borbonica, uniforme i centralista, i dins del capitul que aci mos afecta, l’abolicio del dret foral i la substitucio pel dret castellà per tot el païs.

Ara l’Estatut preten recuperar el dret foral valencià, vorem si de modo efectiu o merament ornamental. Aixo sí, en decades de retart respecte al dret aragones, catala, balear, vasc, navarres… El dret foral valencià deu ser el que predomine en territori valencià, per damunt de l’estatal, que deu ser supletori. El Tribunal Superior de Justicia de Valencia deu ser l’ultima instancia judicial en materia de dret foral, el qual deu regir a tots els ciutadans que tinguen el veïnat civil valencià, inclus a aquells que siguen estrangers o de l’Unio Europea (UE).

El dret foral valencià introduirà novetats que afectaran als actes quotidians de la nostra vida. Per eixemple, en les separacions i divorços la separacio de bens sera la formula predeterminada, no com fins ara que era la de bens de guany, propia del dret castellà. Pel que fa a les herencies, en cas de que muiga el marit sense testar, els bens passaran a l’esposa, i viceversa. En el dret castellà la transmissio era vertical i passava de pares a fills, per lo que es donava la paradoxa de que al morir un espos, la seua dòna de tota la vida es quedava sense res.

Ara be, l’autentica recuperacio del dret foral passa no tant per sa reinstauracio sino de forma molt especial per dotar-lo de contingut d’acort als nous temps. No podem pretendre que el dret valencià de 1707 siga valit hui en dia sense una necessaria actualisacio, modernisacio i adequacio als nous temps, aixina com el reconeiximent dels nous drets adquirits a lo llarc de tres centuries. El dret valencià no pot quedar-se en un mer florer simbolic buit de continguts, aixo sería tant com donar-li la rao als botiflers que aplastaren Valencia en 1707.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 4-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament l’unitat del valencianisme politic (2/2)

dv190106.0

Cal una aliança de concentracio nacional front a aquells que estan desmantellant Valencia. Tenim un Estatut que més que tal es una carta colonial, el PHN derogat, el AVE que pot arribar al 2020, el boicot a la Copa America, el deficit fiscal, l’endeutament massiu de la Generalitat i l’empobriment galopant de la societat, la falta d’una Agencia Tributaria propia, el catala en les escoles i mijos de comunicacio…Si Coalicio Valenciana i Unio Valenciana no s’unixen front a l’enemic comu, Valencia sera borrada del mapa. Mos juguem ser o no ser.

Formules s’han barallat moltes. L’absorcio de UV dins de CV, la disolucio dels dos partits per a fusionar-se en un nou que contaria en una nova estructura juridica, una coalicio dels dos grups a l’estil de Convergencia i Unio (CIU), o fins i tot es podria fer una especie d’Entesa “a la valenciana”, a on un sol paraigües incloguera a UV, CV, Accio Nacionalista Valenciana (ANV), etc. i que dixara les portes obertes a noves incorporacions. Yo no sé quina sera la millor formula, yo lo unic que sé és que cal l’unitat del valencianisme politic i cal ya.

El fet de que les forces politiques valencianistes estiguen dividides frena les aspiracions del valencianisme. Hi ha molta gent que s’animaria a votar per una candidatura unificada dels dos, o que fins i tot s’afiliaria. Pero clar, el fet de que vagen per separat els tira cap arrere. I estic convençut de que si estigueren units a hores d’ara el PP ya hauria perdut la majoria absoluta en les Corts Valencianes puix hauria precipitat el desembarc de carrecs peperos en les files de la candidatura unida, seguint l’ estela de Francesc Tomas Puchol, diputat de CV.

Hui decenes de mils de valencians esperem com mana caigut del cel la tan anhelada unitat del valencianisme politic. Sentandreu i Ballester són bons homens, que han fet un bon paper i que quan s’equivoquen no ho fan de mala fe. Pero als dos els recordaria lo que mos deia el meu mestre: cal eixercitar el punt T, el del trellat. Que negocien, que cedixquen els dos un poc. Si la candidatura unica al final no qualla, els potencials votants de segur que li tiraran en cara als dos dirigents no haver ficat suficient de la seua part per a juntar a Coalicio i Unio.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 31-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament l’unitat del valencianisme politic (1/2)

dv190705

Tenía yo en l’institut un professor que mos deya que haviem d’eixercitar el punt T. Mosatros mos pensavem que haviem oit malament, i que es referia al famos punt G de les dònes. Pero no, es referia al punt T. Deya el meu mentor que el punt T era el del trellat i que estava dins del cap. Tot ve a colacio del continu anar i vindre de reproches dels dirigents de Coalicio Valenciana (CV) i d’Unio Valenciana (UV), dos partits condenats a entendre’s que no obstant estan donant de cara a la societat i als votants potencials una image que és prou grisa.

Joan García Sentandreu ha fet un grandissim paper. Ha retornat l’ilusio i l’esperança en un moment en que tot pareixia perdut. ¿Vos enrecordeu com estaven les coses abans de que Sentandreu creara un partit politic? Josep Maria Chiquillo, el Segon Pacte del Pollastre, transfuguisme, fracassos electorals, mentires, servilisme al PP… La gent critíca molt a Sentandreu, pero ya ningu se’n recorda de com estaven les coses fa sols dos anys. Ara mateix, CV ya té representacio autonomica i el PP es troba molt acollonat. Qui ho diria fa sols dos anys.

Chimo Ballester ha conseguit reestructurar un partit a la deriva i ficar orde dins de les seues files. Actualment té la responsabilitat historica de ser el primer president de UV integre, honrat i valencianiste, cosa que no ha segut ni Vicent González Lizondo ni Hector Villalba ni Josep Maria Chiquillo ni Juli Chanzà, que han portat a un partit que arribà a ser la tercera força valenciana (i en ocasions la segona) a una debacle. Ballester deu tallar en la trista dicotomia que ha portat en l’ultima decada a UV a convertir-se en un simple apendix del PP.

A Sentandreu li diria que tinga més mà esquerra, que siga més moderat quan hi haja que ser-ho, que se cacen més mosques en una gota de mel que un barril de vinagre. I a Ballester li diria que per damunt de lliderages o de personalismes, està la tan necessaria unitat del valencianisme politic. Als de CV els diria que l’enemic no es UV i als de UV que l’enemic no és CV. L’enemic dels valencians es diu PP, PSOE, Entesa, BNC, CIU, ERC… Pense que Valencia està massa sobrada d’enemics com per a que anem mosatros tirant-mos pedres al cap.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 30-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’Aeroport de Castello?

villarreal

Les comarques del Nort són l’unic territori del païs que no conta en un aeroport propi. I aixo menyscaba la seua competitivitat front a països veïns, llimita el desenrroll turistic i l’economia nortenya. Es preveu que l’Aeroport de Castello -que mai aplega- en el seu primer any d’activitat rebra més de 600.000 passagers i contarà en un moviment de més de 5.500 avions, sifres que s’incrementaran en anys successius… Hi ha qui qüestiona l’idoneïtat de fer una inversio d’esta talla. Pero la veritat és que un aeroport tindria ventages notables per al païs.

La primera és que esta infraestructura ajudaria a vertebrar prou més la nostra nacio ya que per fi dispondriem d’un aerodrom per cada territori, junt a L’Altet en el Sur i Manises en el Centro. La segona és que oferiria un bon servici als valencians de les comarques del Nort, que ara s’han de desplaçar fins a Manises. La tercera és que constribuiria a evitar l’agravi comparatiu que supon que les Comarques del Nort carixquen d’aeroport propi quan Navarra sí té (en la mateixa poblacio) o que Euskadi, en la mitat d’habitants que Valencia, tinga tres.

Pero la més important de totes és que podria ajudar al desenrroll turistic i al dinamisme economic del Nort. I fique un eixemple: Murcia es troba subdesenrrollada a nivell economic, urbanistic i turistic en comparacio en les Comarques del Sur, a pesar de que esta una al costat de l’atra i de que el clima mediterraneu és el mateix. ¿Per qué el turisme de sol i plaja ha triumfat espectacularment en un lloc i en l’atre no? Durant molts anys Murcia no tingue aeroport i els turistes estrangers sempre estiuegen abans en un puesto al que pots accedir per avio.

No obstant, aço presenta dos inconvenients. El primer, que vivim en un estat centralisat i radial a on tot orbita en torn a la Meseta i clar, els valencians són aeroports de joguet que sols aprofiten per a fer escala en Barajas. I el segon, una infraestructura d’este tipo costa molts millons i cal vore si l’inversio realment és necessaria. Pero si sopesem els pros i els contres, mos trobem en una sucosa oportunitat de desenrroll per al Nort que aixo sí, s’hauria de complementar en una oferta més rica d’aerodroms i d’heliports en distints punts del nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 24-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Marianico Rompe-Españas.

collell-20040215

Si Vizcaya, Guipúzcoa, Álava y Navarra tienen una agencia tributaria propia es plenamente constitucional. Pero si planteamos que sea Valencia la que tenga agencia tributaria propia, ¿qué pasa entonces, Marianico?
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el PP pone el mapa de los Països Catalans en los libros de texto de los escolares de Valencia y Baleares está haciendo clara referencia a un hecho científico defendido por todas las universidades de la galaxia. Pero si ese mismo mapa aparece en versión gigante en el Nou Camp ¿qué es lo que pasa entonces, Marianico?
– Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el PP gobierna de la mano del CIU de Jordi Pujol i el PNV de Xabier Arzalluz ¿qué pasa? Ná. ¿Qué va a pasar? Pero si es el PSOE el que gobierna de la mano de IU y ERC… Ilumínanos, ¿qué sucede Marianico?
– Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el PP pacta con CIU gobernar España a cambio de catalanizar Valencia es una cuestión de estado, un acto de lealtad institucional. Pero si es el PSOE el que pacta con ERC lo mismito de antes ¿qué ocurre, Marianico?
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si José María Aznar negocia con ETA es porque busca la paz ¿pero qué pasa cuando es José Luis Rodríguez Zapatero quien hace lo mismo que José María Aznar? Venga, dinos, Marianico.
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el Museo Sorolla se instala en Madrizzz en lugar de en Valencia es porque su arte es un patrimonio cultural de todos los españoles, pero si se reclama que la Dama de Elche esté en Elche… Algo grave pasa, Marianico…
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Marianico Rompe-Españas es un estadista de nivel mundial, una mente preclara avanzada a su tiempo. Y sobre todo, es un hombre coherente que no se contradice a sí mismo nunca. Valencia necesita más hombres así.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El factor Milosevic: una historia inacabada.

159 slobo

El siglo XX se despidió de Europa con una sangría en los Balcanes. Tres guerras en diez años. La Guerra Civil de Yugoslavia (1991-1995), la de Kosovo (1998-1999) y la de Macedonia (2001). Yugoslavia reventó como una piñata en medio de genocidios y nacieron seis nuevos estados (Eslovenia, Croacia, Serbia y Montenegro, Bosnia-Herzegovina y Macedonia). El delirio imperialista de la Gran Serbia de Slobodan Milosevic nos recordó a la Gran Alemania de Adolf Hitler o la Gran Cataluña de Joan Fuster. Sin embargo, la prensa occidental quiso hacer ver al mundo que el responsable único de todo el terror era el presidente yugoslavo. Tal es así que incluso se acuñó el término “factor Milosevic” para referirse al único factor causante de todas las crisis.

La historia la cuentan los vencedores. Nada dirán los libros de historia de que Helmut Kohl financió los movimientos separatistas en Yugoslavia para desencadenar una guerra civil y que así Alemania aumentara su área de influencia (recordemos que Alemania reconoció inmediatamente a los neonatos Eslovenia y Croacia y que casualmente el marco alemán fue la moneda adoptada por estas nuevas repúblicas). Nada dirán tampoco de la esquizofrenia de crear una patria inviable desde su nacimiento como Bosnia-Herzegovina, un estado que no es reconocido por la población serbobosnia y del cual se quiere separar. Dato que no tendría la mayor trascendencia si no fuera porque los serbobosnios representan dentro del estado bosnio a un ciudadano de cada tres.

Los libros no nos hablarán de la responsabilidad de Alija Itzebegovic, Franjo Tudjman, Ibrahim Rugova, Ante Gotovina, Radovan Karadzic, Arkan… Ni tampoco de que croatas y musulmanes también violaron a las féminas serbias y asesinaron civiles, en un conflicto donde nadie era demonio y nadie era angelito. Ni de que la invasión de Estados Unidos a Yugoslavia fue una cortina de humo de Bill Clinton para que la prensa no hablara de los escándalos sexuales de su amante Monica Lewinsky. Nada dirán de que los bombardeos de la OTAN incrementaron la crisis humanitaria en Kosovo aún más si cabe. Ni de que históricamente los serbios han sido abandonados a su suerte por los demás europeos cada vez que los turcos les han invadido. Etc., etc., etc.

A Slobo le bautizaron “el carnicero de los Balcanes”. Milosevic ha muerto y el Tribunal de la Haya ya nunca podrá pronunciarse sobre sus supuestas limpiezas étnicas. Slobo fue un criminal de guerra y un mal hombre. Pero el discurso oficialista nos presenta una historia incompleta e inacabada. Los que como Javier Solana apuntaron al factor Milosevic como único responsable de todo, mintieron. La mayor prueba es que un año después de su derrocamiento, y ya fuera del poder, estalló una nueva contienda bélica, esta vez en Macedonia. Las secuelas de esta historia inacabada siguen ahí: los odios irreconciliables, los separatismos, la inviabilidad de Bosnia-Herzegovina como estado… Sólo los simplistas y los estúpidos culparán al factor Milosevic de todo.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Mira, te lo digo en castellano que me aclaro más.

158

Abans deyem “mosatros”, ara diuen “nosaltres”.
Abans deyem “en”, ara diuen “amb”.
Abans deyem “vore”, ara diuen “veure”.
Abans deyem “furtar”, ara diuen “robar”.
Abans deyem “furt”, ara diuen “robatori”.
Abans deyem “fusta”, ara diuen “madera”.
Abans deyem “esvarar”, ara diuen “relliscar”.
Abans deyem “alçar”, ara diuen “aixecar”.
Abans deyem “herba”, ara diuen “gespa”.
Abans deyem “eme”, ara diuen “ema”.
Abans deyem “baloma”, ara diuen “handbol”.
Abans deyem “bebe”, ara diuen “nado”.
Abans deyem “joguet”, ara diuen “joguina”.
Abans deyem “bascoll”, ara diuen “clatell”.
Abans deyem “bona vesprada”, ara diuen “bona tarda”
Abans deyem “eixir”, ara diuen “sortir”.
Abans deyem “lo”, ara diuen “el”.
Abans deyem “en sa casa”, ara diuen “en casa seva”.
Etc., etc., etc.

Lo que eufemisticament s’ha denominat normalisacio llingüistica no és sino una substitucio llingüistica a on poc a poc totes les paraules valencianes, considerades vulgars pel sol fet de ser valencianes, són desplaçades, anulades i substituides per paraules barcelonines, considerades cientifiques pel sol fet de ser barcelonines. Lo que diuen normalització no és una atra cosa que parlar i escriure en catala i despres dir que és Valencià. Com sona. Ah, i tot aixo en nom de la cultura, de la ciencia i de l’elegancia. I qui diga que no, puix és de fasciste cap a dalt.

Els fruits enverinats de la subnormalització fa anys que els estem collint: des de que es dona catala en l’escola, el numero de valenciaparlants cau en picat i el d’hispanoparlants creix exponencialment. ¿Potser per qué troben que el “valencià” (catala) que han depres en l’escola és estrany i no s’identifiquen en ell? Que ningu s’escandalise si cada dia més valencians, en un intent de millorar, fan l’esforç de dialogar en Valencià en un valenciaparlant pero al remat acaben pronunciant la consabuda frase magica que li dona titul ad este text.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Els valencians som catalans o no ho som?

157 erc eta

Els catalanufos constantment insistixen en que els valencians som catalans, que Valencia forma part integral d’un poble i d’una nacio que no és una atra que la “Nacio Catalana”. Ara be, pels seus fets pareix que a voltes mos consideren catalans i unes atres voltes no. Per tant ¿per a Catalunya els valencians som catalans o no ho som? Puix depen. A voltes sí i a voltes no. Aixo depen de les circumstancies. Per a lo que els conve, resulta que els valencians sí que som catalans. Pero per a lo que no els conve, els valencians dixem de ser catalans del Sur.

¿Casos en que sí som catalans? Per a que el Segle d’Or de les Lletres Valencianes siga el Segle d’Or de la Lliteratura Catalana, sí som catalans. Per a que Ausias March es considere un poeta catala naixcut en Gandia sí som catalans. Per a que la Llonja es classifique com a estil gotic catala sí som catalans. Per a que el Vilarreal C.F. siga un club dels Països Catalans sí som catalans. Per a que les figures de Lladro siguen considerades ceramica catalana sí som catalans. Per a que Valencia estiga dins l’Eurorregio sí som catalans, etc.

Pero per a que es respecte la Llengua Valenciana en Valencia no som catalans. Per a que es faça un transvas de l’Ebre als “germans valencians” com mos diuen en el Nort, no som catalans. Per a que Valencia siga la sèu de la Copa America (recordem que els catalans digueren que preferien a Napols), no som catalans. Per a ampliar el port de Valencia capital, no som catalans. Per a que es respecte la denominacio de Regne de Valencia, no som catalans. Per a estendre la treva del Protectorat Etarra de Catalunya a terres valencianes no som catalans, etc.

O soc estupit o esta germanor em recorda a la d’una metropolis en una colonia. Per als britanics els indis tambe eren britanics quan es tractava d’espoliar les seues riquees, pero en el moment en que Londres començà a rebre immigrants de l’India en busca de treball, els indis automaticament dixaven de ser britanics. No entenc per qué els valencians deuriem federar-mos en sis millons d’antivalencians. Valencia i Catalunya no són pobles germans, sino simplement veïns. Perque, en fi… en germans com els catalans, millor ser fill unic.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 7-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Junt a Valencia no hi ha independencia.

zproviretxe

Un dels crits de guerra més famosos del catalanofascisme de les decades dels 70 i 80 era el de “Sense Valencia no hi ha independencia”. Aço vol dir ni més ni manco que Catalunya per sí a soles no tenía suficient pes com per a poder obtindre l’independencia d’Espanya i que necessitava de l’ajuda de Valencia i Balears si volia atenyer este objectiu. Es tractava de construir una especie de Portugal de l’Est (els Païsus Imaginaris) que en este cas sí, contarien en la suficient força demografica com per a lliberar-se al fi de Castella i del seu jou.

Pero la realitat és precisament la contraria. Si Catalunya s’anexionara Valencia no tindria cap possibilitat d’atenyer un estat independent. Perque no es tracta simplement de sumar més poblacio per que sí, sino de sumar més poblacio independentista (la qual sería la clau en un referendum d’autodeterminacio) i és un fet que els valencians se senten a gust dins d’Espanya. Aixo podra agradar o no no, es podra estar d’acort o no, podra considerar-se una benediccio o una malediccio, pero lo que no pot negar ningu és que és la veritat. Agrade o no.

Ara m’estic enrecordant d’una enquesta que feren fa temps. Es tractava d’analisar el grau d’espanyolitat que hi havia autonomia per autonomia. Els més espanyolistes de tota Espanya eren els balears, els segons n’eren els valencians, tercers navarresos i quarts madrilenys. Lo de Madrit més o manco s’enten –és la capital de l’Estat-, ara be, no dixa de ser curios que els tres pobles més espanyolistes de tota Espanya tinguen els tres una cosa en comu: que se senten amenaçats d’anexio per atres pobles veïns… Aço deuria fer reflexionar a més d’u.

En Catalunya la poblacio que és favorable a independisar-se d’Espanya és aproximadament d’un 30% (és dir, els votants de ERC i una part dels votants de CIU). Pero el percentage d’independentistes en Valencia deu ser d’un 5 o 6% com a molt. Aixo significa que si Catalunya s’anexionara Valencia, s’estaria anexionant una terra a on quatre millons de persones es senten espanyoles en major o menor grau. ¿Cóm podria guanyar-se un supost referendum d’autodeterminacio als Païsus Imaginaris en una cantitat tan gran de botiflers com diuen ells?

Lo cert és que els catalans mai podrien independisar-se d’Espanya si contaren en una carrega aixina. Si yo fora un independentiste catala lo primer que faria seria oblidar-me de Valencia i Balears, dos pobles que en el fondo no serien sino un obstacul insalvable per a l’independencia de Catalunya. Els valencians i els balears sols serien un llastre del que cal lliberar-se lo més pronte possible si és que els catalans volen mamprendre el vol. Sense Valencia sí hi ha independencia. Pero junt ad ella no. La microscopica Andorra és bona prova d’aixo.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 3-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ni Països Catalans ni Països Valencians.

155 risk

La gran diferencia que hi ha entre els valencians i els catalans és que els catalans volen que els valencians sigam catalans del Sur a tota costa, mentres que els valencians mai de la vida consentiriem que els catalans foren valencians del Nort, ni encara que mos ho pregaren agenollats. No és que els valencians no vullgam que Valencia es convertixca en una provincia de Catalunya per a combregar en les rodes de moli pancatalanufes, és que si un dia els catalans mos propongueren que Catalunya es convertira en una provincia de Valencia, que tots junts formarem un estat nomenat Països Valencians, que tinguera la capital en el Cap i Casal, a on tots els seus habitants foren nacionalment valencians i a on es parlara la Llengua Valenciana en Normes d’El Puig (en lloc del catala), si algun dia els catalans mos propongueren aço –insistixc- els valencians contestariem que no. Els catalans volen que sigam catalans, pero mosatros en cap cas volem que siguen valencians. Aço vol dir algo.

Tot aço no ho dic en un sentit pijoratiu o de despreci, sino més be en el sentit de “cadascu en sa casa i Deu en la de tots”. A ningu se li ocorre anar al pis dels veïns i plantejar-los que podrien ajuntar-se les dos families en un sol pis i viure juntetes. Que vixquen en un pis o en l’atre és lo de menys, la qüestio és que ningu que estiga en els seus cinc sentits acceptaria aixo perque per tots és sabut que dos families vivint en un sol pis, conflicte segur. Puix a nivell de nacions passa igual. Els catalans tenen el seu pis (Catalunya) i mosatros el nostre (Valencia) i ni tenim intencio de mudar-mos al d’ells ni tampoc desigem que ells vinguen a instalar-se al nostre. Cadascu en sa casa i Deu en la de tots. I més encara si tenim en conte que Catalunya i Valencia no tenen bona relacio, que no som pobles germans sino simplement veïns, i que ajuntar als dos pobles en una mateixa nacio sería com ajuntar a hutus i tutsis, a servis i croats, a israelians i palestins o a marroquins i saharauis. 2 + 2 no sempre son 4.

Catalunya viu de llengües inventades i de nacions impossibles. ¿En quín món viviu els catalanufos? ¿Pero en serio penseu que els Païsus Imaginaris són viables? ¿Acas penseu que ERPV guanyarà les eleccions en Valencia alguna volta? ¿O que els tancs francesos es quedaran quets contemplant-vos mentres vosatres vos feu en la vostra anhelada Catalunya Nort (que per cert, en el món real es diu Occitania)? Els Païsus Imaginaris no se faran mai de la vida, pero si se feren, anirien a la guerra civil al dia següent de naixer. ¿No vos doneu conte de que sería un estat inviable que s’autodestruiria? Checoslovaquia, URSS, Yugoslavia… Els estats que se fan de la nit al mati i en els quals els seus ciutadans no s’identifiquen acaben per desapareixer. I voleu que l’historia es repetixca una volta més. En serio, més vos valdria dedicar-vos a resoldre els vostres problemes (vivenda a preu impossible, tancament d’empreses, immigracio illegal…) en lloc de perdre el temps jugant al Risk.

 

FONT: Llengua Valenciana Si. 1-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes