¿Sabías que el Reino de Valéncia tiene cinco catedrales?

Valencia-Catedral-de-Valencia

El Reino de Valéncia cuenta con con tres catedrales propiamente dichas: la de Valencia, de la Oriola y la de Sogorb. Además, con motivo del Concordato España-Santa Sede de 1953 fueron elevadas a concatedrales la antigua Colegiata de Alacant y la Iglesia Arciprestal de Castelló (se llaman concatedrales porque comparten la sede o cátedra del obispo con otra catedral; Castelló con Sogorb y Alacant con Oriola). Por otra parte, en 1960 Castelló dejó de depender del Obispado de Tortosa y pasó a depender del de Sogorb.

Catedral de Valéncia. Más conocida como «la Seu», está dedicada por deseo de Jaime I a la Asunción de María. Catedral desde el siglo XIII, es una muestra distintiva del gótico valenciano y un referente turístico. En su interior se venera el ‘Santo Cáliz’, que data del siglo I y fue otorgado a la catedral por Alfons el Magnànim en 1436. Se empezó a construir en 1262 y no fue hasta el año 1356 cuando se terminó esta imponente construcción de tres naves, que fue pasando por distintos estilos con el transcurso de los siglos.

Catedral de Sogorb. Comenzó a construirse en el siglo XIII junto a la muralla gótica de la que apenas quedan algunos restos y se terminó de edificar en el año 1534. Uno de sus puntos más destacables es el claustro, también de estilo gótico valenciano, que tiene forma trapezoidal por lo irregular de la muralla a la que se adosaba. Es éste un particular y extraño detalle. El templo es catedral desde el siglo XIII y además tiene un museo que cuenta con una excelente colección artística que recoge obras desde los siglos XVI a XVI.

Concatedral de Santa María en Castelló. Este templo de estilo gótico está en la Plaza Mayor, junto al Ayuntamiento y El Fadrí. Con los años fue adquiriendo toques de estilo neogótico, tras su construcción a finales del siglo XIII. Pero un fuego lo arrasó todo y las obras se reanudaron a finales del siglo XIV. El templo final fue consagrado en 1549. En 1936, durante la Guerra Civil, fue incendiada a propósito. Fue derribada meses después por un acuerdo municipal y reconstruida nuevamente en 1939. Es concatedral desde 1960.

Catedral de Oriola.  También llamada Santa Iglesia Catedral del Salvador y Santa María de Oriola, este templo fue iniciado en el siglo XIII sobre restos visigodos e hispano-árabes. También de estilo gótico valenciano, se fue ampliando con el transcurso de los años, dejando la torre como su zona más antigua. El claustro también es uno de sus rasgos más emblemáticos, repleto de columnas y de gran belleza renacentista. En el año 1510 el papa Julio II elevó a la entonces Colegiata del Salvador a la categoría de catedral.

Concatedral de San Nicolás de Bari en Alacant. Aunque de aspecto sobrio en el exterior, su estilo es renacentista y fue edificada sobre los restos de una mezquita durante 1616 y 1662. Su claustro, sin embargo, es más antiguo y data del siglo XV, fecha que también deja su huella en un marcado estilo gótico. El interior, de grandes dimensiones, cuenta con una esbelta cúpula y con su reconocida capilla de la Comunión, considerada una de las muestras más bellas del alto barroco valenciano. Fue elevada a concatedral el año 1959.

Fuentes consultadas:

Díez Arnal, J. Catedral de Orihuela. Blog de J. Díez Arnal. http://www.jdiezarnal.com/catedraldeorihuela.html

-Díez Arnal, J. Catedral de Segorbe. Blog de J. Díez Arnal. http://www.jdiezarnal.com/catedraldesegorbe.html

-Díez Arnal, J. Catedral de Valencia. Blog de J. Díez Arnal. http://www.jdiezarnal.com/valenciacatedral.html

-Las Provincias. Un paseo por las catedrales de la Comunitat. Las Provincias. 1-12-2018. https://www.lasprovincias.es/comarcas/paseo-catedrales-comunitat-20181109202736-ga.html

 

La Magdalena de Castelló i el pancatalanisme.

La Magdalena és una d’eixes expressions de folclor de les quals cal sentir-nos ben orgullosos tots els valencians. És una festa realment singular, ya que l’originalitat de les gaiates la fa única, especial i distinta. Aglutina elements diferenciadors com les colles o la romeria de les canyes al temps que conserva atributs clamorosament valencians com per eixemple les mascletades, els focs artificials i, com no, la paella.

No obstant, en estos dies de la festa gran de Castelló de la Plana resulta ben trist vore cóm el pancatalanisme tracta d’utilisar la festa per a manipular consciències i trencar la germanor entre els valencians. És trist comprovar com pertot hi ha colles que porten la màrfega catalana mentres que la Real Senyera és ben difícil trobar-la més allà de les entitats oficials. Dividix i venceràs. És la tècnica dels catalans.

El pancatalanisme ha aniuat en la ciutat de Castelló de la Plana d’una forma alarmant. De fet, es respira molt més catalanisme o antivalencianisme en Castelló de la Plana que en Benicarló per eixemple, a on se fan Falles, o en Vinaròs, que té frontera directa en l’Imperi. I ho ha fet fomentant un provincianisme extrem, que considera que el Cap i Casal margina a Castelló i que seria millor mirar cap a Barcelona.

Pero ¿realment Valéncia margina a Castelló? En quatre voltes menys població que les comarques del sur i cinc voltes menys que les centrals, les comarques del nort disponen en les Corts Valencianes d’una representatitivitat en número de diputats molt superior a la que correspondria pel seu pes demogràfic. Açò atenta contra l’idea bàsica de «una persona, un vot» pero mai ningú ha protestat des del Cap i Casal.

Ademés Castelló, que és considerablement més menuda que Valéncia, Alacant o Elig, dispon d’aeroport propi, de l’estació de ferrocarril més moderna de tota la nació i d’una conexió ferroviària considerablement millor que la de les comarques valencianes del sur, que sempre han segut les grans damnificades en matèria de transport. Que li pregunten si no, a ciutats turístiques com Torrevella, Benidorm, etc.

Si existix algun tipo de marginació és de part de Madrit i Barcelona, que no volen un Regne de Valéncia poderós que puga competir en ells. I resulta com a mínim paradoxal que hi haja alguns castelloners que arboren la màrfega catalana, és dir, la bandera d’un poble que està dispost a fer transvasos de l’Ebre només per ad ell pero que no vol donar «ni una gota d’aigua» per a Castelló. És el típic autoodi valencià.

¿Per a quan l’Aeroport de Castello?

villarreal

Les comarques del Nort són l’unic territori del païs que no conta en un aeroport propi. I aixo menyscaba la seua competitivitat front a països veïns, llimita el desenrroll turistic i l’economia nortenya. Es preveu que l’Aeroport de Castello -que mai aplega- en el seu primer any d’activitat rebra més de 600.000 passagers i contarà en un moviment de més de 5.500 avions, sifres que s’incrementaran en anys successius… Hi ha qui qüestiona l’idoneïtat de fer una inversio d’esta talla. Pero la veritat és que un aeroport tindria ventages notables per al païs.

La primera és que esta infraestructura ajudaria a vertebrar prou més la nostra nacio ya que per fi dispondriem d’un aerodrom per cada territori, junt a L’Altet en el Sur i Manises en el Centro. La segona és que oferiria un bon servici als valencians de les comarques del Nort, que ara s’han de desplaçar fins a Manises. La tercera és que constribuiria a evitar l’agravi comparatiu que supon que les Comarques del Nort carixquen d’aeroport propi quan Navarra sí té (en la mateixa poblacio) o que Euskadi, en la mitat d’habitants que Valencia, tinga tres.

Pero la més important de totes és que podria ajudar al desenrroll turistic i al dinamisme economic del Nort. I fique un eixemple: Murcia es troba subdesenrrollada a nivell economic, urbanistic i turistic en comparacio en les Comarques del Sur, a pesar de que esta una al costat de l’atra i de que el clima mediterraneu és el mateix. ¿Per qué el turisme de sol i plaja ha triumfat espectacularment en un lloc i en l’atre no? Durant molts anys Murcia no tingue aeroport i els turistes estrangers sempre estiuegen abans en un puesto al que pots accedir per avio.

No obstant, aço presenta dos inconvenients. El primer, que vivim en un estat centralisat i radial a on tot orbita en torn a la Meseta i clar, els valencians són aeroports de joguet que sols aprofiten per a fer escala en Barajas. I el segon, una infraestructura d’este tipo costa molts millons i cal vore si l’inversio realment és necessaria. Pero si sopesem els pros i els contres, mos trobem en una sucosa oportunitat de desenrroll per al Nort que aixo sí, s’hauria de complementar en una oferta més rica d’aerodroms i d’heliports en distints punts del nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 24-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: