El factor Milosevic: una historia inacabada.

159 slobo

El siglo XX se despidió de Europa con una sangría en los Balcanes. Tres guerras en diez años. La Guerra Civil de Yugoslavia (1991-1995), la de Kosovo (1998-1999) y la de Macedonia (2001). Yugoslavia reventó como una piñata en medio de genocidios y nacieron seis nuevos estados (Eslovenia, Croacia, Serbia y Montenegro, Bosnia-Herzegovina y Macedonia). El delirio imperialista de la Gran Serbia de Slobodan Milosevic nos recordó a la Gran Alemania de Adolf Hitler o la Gran Cataluña de Joan Fuster. Sin embargo, la prensa occidental quiso hacer ver al mundo que el responsable único de todo el terror era el presidente yugoslavo. Tal es así que incluso se acuñó el término “factor Milosevic” para referirse al único factor causante de todas las crisis.

La historia la cuentan los vencedores. Nada dirán los libros de historia de que Helmut Kohl financió los movimientos separatistas en Yugoslavia para desencadenar una guerra civil y que así Alemania aumentara su área de influencia (recordemos que Alemania reconoció inmediatamente a los neonatos Eslovenia y Croacia y que casualmente el marco alemán fue la moneda adoptada por estas nuevas repúblicas). Nada dirán tampoco de la esquizofrenia de crear una patria inviable desde su nacimiento como Bosnia-Herzegovina, un estado que no es reconocido por la población serbobosnia y del cual se quiere separar. Dato que no tendría la mayor trascendencia si no fuera porque los serbobosnios representan dentro del estado bosnio a un ciudadano de cada tres.

Los libros no nos hablarán de la responsabilidad de Alija Itzebegovic, Franjo Tudjman, Ibrahim Rugova, Ante Gotovina, Radovan Karadzic, Arkan… Ni tampoco de que croatas y musulmanes también violaron a las féminas serbias y asesinaron civiles, en un conflicto donde nadie era demonio y nadie era angelito. Ni de que la invasión de Estados Unidos a Yugoslavia fue una cortina de humo de Bill Clinton para que la prensa no hablara de los escándalos sexuales de su amante Monica Lewinsky. Nada dirán de que los bombardeos de la OTAN incrementaron la crisis humanitaria en Kosovo aún más si cabe. Ni de que históricamente los serbios han sido abandonados a su suerte por los demás europeos cada vez que los turcos les han invadido. Etc., etc., etc.

A Slobo le bautizaron “el carnicero de los Balcanes”. Milosevic ha muerto y el Tribunal de la Haya ya nunca podrá pronunciarse sobre sus supuestas limpiezas étnicas. Slobo fue un criminal de guerra y un mal hombre. Pero el discurso oficialista nos presenta una historia incompleta e inacabada. Los que como Javier Solana apuntaron al factor Milosevic como único responsable de todo, mintieron. La mayor prueba es que un año después de su derrocamiento, y ya fuera del poder, estalló una nueva contienda bélica, esta vez en Macedonia. Las secuelas de esta historia inacabada siguen ahí: los odios irreconciliables, los separatismos, la inviabilidad de Bosnia-Herzegovina como estado… Sólo los simplistas y los estúpidos culparán al factor Milosevic de todo.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Mira, te lo digo en castellano que me aclaro más.

158

Abans deyem “mosatros”, ara diuen “nosaltres”.
Abans deyem “en”, ara diuen “amb”.
Abans deyem “vore”, ara diuen “veure”.
Abans deyem “furtar”, ara diuen “robar”.
Abans deyem “furt”, ara diuen “robatori”.
Abans deyem “fusta”, ara diuen “madera”.
Abans deyem “esvarar”, ara diuen “relliscar”.
Abans deyem “alçar”, ara diuen “aixecar”.
Abans deyem “herba”, ara diuen “gespa”.
Abans deyem “eme”, ara diuen “ema”.
Abans deyem “baloma”, ara diuen “handbol”.
Abans deyem “bebe”, ara diuen “nado”.
Abans deyem “joguet”, ara diuen “joguina”.
Abans deyem “bascoll”, ara diuen “clatell”.
Abans deyem “bona vesprada”, ara diuen “bona tarda”
Abans deyem “eixir”, ara diuen “sortir”.
Abans deyem “lo”, ara diuen “el”.
Abans deyem “en sa casa”, ara diuen “en casa seva”.
Etc., etc., etc.

Lo que eufemisticament s’ha denominat normalisacio llingüistica no és sino una substitucio llingüistica a on poc a poc totes les paraules valencianes, considerades vulgars pel sol fet de ser valencianes, són desplaçades, anulades i substituides per paraules barcelonines, considerades cientifiques pel sol fet de ser barcelonines. Lo que diuen normalització no és una atra cosa que parlar i escriure en catala i despres dir que és Valencià. Com sona. Ah, i tot aixo en nom de la cultura, de la ciencia i de l’elegancia. I qui diga que no, puix és de fasciste cap a dalt.

Els fruits enverinats de la subnormalització fa anys que els estem collint: des de que es dona catala en l’escola, el numero de valenciaparlants cau en picat i el d’hispanoparlants creix exponencialment. ¿Potser per qué troben que el “valencià” (catala) que han depres en l’escola és estrany i no s’identifiquen en ell? Que ningu s’escandalise si cada dia més valencians, en un intent de millorar, fan l’esforç de dialogar en Valencià en un valenciaparlant pero al remat acaben pronunciant la consabuda frase magica que li dona titul ad este text.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Els valencians som catalans o no ho som?

157 erc eta

Els catalanufos constantment insistixen en que els valencians som catalans, que Valencia forma part integral d’un poble i d’una nacio que no és una atra que la “Nacio Catalana”. Ara be, pels seus fets pareix que a voltes mos consideren catalans i unes atres voltes no. Per tant ¿per a Catalunya els valencians som catalans o no ho som? Puix depen. A voltes sí i a voltes no. Aixo depen de les circumstancies. Per a lo que els conve, resulta que els valencians sí que som catalans. Pero per a lo que no els conve, els valencians dixem de ser catalans del Sur.

¿Casos en que sí som catalans? Per a que el Segle d’Or de les Lletres Valencianes siga el Segle d’Or de la Lliteratura Catalana, sí som catalans. Per a que Ausias March es considere un poeta catala naixcut en Gandia sí som catalans. Per a que la Llonja es classifique com a estil gotic catala sí som catalans. Per a que el Vilarreal C.F. siga un club dels Països Catalans sí som catalans. Per a que les figures de Lladro siguen considerades ceramica catalana sí som catalans. Per a que Valencia estiga dins l’Eurorregio sí som catalans, etc.

Pero per a que es respecte la Llengua Valenciana en Valencia no som catalans. Per a que es faça un transvas de l’Ebre als “germans valencians” com mos diuen en el Nort, no som catalans. Per a que Valencia siga la sèu de la Copa America (recordem que els catalans digueren que preferien a Napols), no som catalans. Per a ampliar el port de Valencia capital, no som catalans. Per a que es respecte la denominacio de Regne de Valencia, no som catalans. Per a estendre la treva del Protectorat Etarra de Catalunya a terres valencianes no som catalans, etc.

O soc estupit o esta germanor em recorda a la d’una metropolis en una colonia. Per als britanics els indis tambe eren britanics quan es tractava d’espoliar les seues riquees, pero en el moment en que Londres començà a rebre immigrants de l’India en busca de treball, els indis automaticament dixaven de ser britanics. No entenc per qué els valencians deuriem federar-mos en sis millons d’antivalencians. Valencia i Catalunya no són pobles germans, sino simplement veïns. Perque, en fi… en germans com els catalans, millor ser fill unic.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 7-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Junt a Valencia no hi ha independencia.

zproviretxe

Un dels crits de guerra més famosos del catalanofascisme de les decades dels 70 i 80 era el de “Sense Valencia no hi ha independencia”. Aço vol dir ni més ni manco que Catalunya per sí a soles no tenía suficient pes com per a poder obtindre l’independencia d’Espanya i que necessitava de l’ajuda de Valencia i Balears si volia atenyer este objectiu. Es tractava de construir una especie de Portugal de l’Est (els Païsus Imaginaris) que en este cas sí, contarien en la suficient força demografica com per a lliberar-se al fi de Castella i del seu jou.

Pero la realitat és precisament la contraria. Si Catalunya s’anexionara Valencia no tindria cap possibilitat d’atenyer un estat independent. Perque no es tracta simplement de sumar més poblacio per que sí, sino de sumar més poblacio independentista (la qual sería la clau en un referendum d’autodeterminacio) i és un fet que els valencians se senten a gust dins d’Espanya. Aixo podra agradar o no no, es podra estar d’acort o no, podra considerar-se una benediccio o una malediccio, pero lo que no pot negar ningu és que és la veritat. Agrade o no.

Ara m’estic enrecordant d’una enquesta que feren fa temps. Es tractava d’analisar el grau d’espanyolitat que hi havia autonomia per autonomia. Els més espanyolistes de tota Espanya eren els balears, els segons n’eren els valencians, tercers navarresos i quarts madrilenys. Lo de Madrit més o manco s’enten –és la capital de l’Estat-, ara be, no dixa de ser curios que els tres pobles més espanyolistes de tota Espanya tinguen els tres una cosa en comu: que se senten amenaçats d’anexio per atres pobles veïns… Aço deuria fer reflexionar a més d’u.

En Catalunya la poblacio que és favorable a independisar-se d’Espanya és aproximadament d’un 30% (és dir, els votants de ERC i una part dels votants de CIU). Pero el percentage d’independentistes en Valencia deu ser d’un 5 o 6% com a molt. Aixo significa que si Catalunya s’anexionara Valencia, s’estaria anexionant una terra a on quatre millons de persones es senten espanyoles en major o menor grau. ¿Cóm podria guanyar-se un supost referendum d’autodeterminacio als Païsus Imaginaris en una cantitat tan gran de botiflers com diuen ells?

Lo cert és que els catalans mai podrien independisar-se d’Espanya si contaren en una carrega aixina. Si yo fora un independentiste catala lo primer que faria seria oblidar-me de Valencia i Balears, dos pobles que en el fondo no serien sino un obstacul insalvable per a l’independencia de Catalunya. Els valencians i els balears sols serien un llastre del que cal lliberar-se lo més pronte possible si és que els catalans volen mamprendre el vol. Sense Valencia sí hi ha independencia. Pero junt ad ella no. La microscopica Andorra és bona prova d’aixo.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 3-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ni Països Catalans ni Països Valencians.

155 risk

La gran diferencia que hi ha entre els valencians i els catalans és que els catalans volen que els valencians sigam catalans del Sur a tota costa, mentres que els valencians mai de la vida consentiriem que els catalans foren valencians del Nort, ni encara que mos ho pregaren agenollats. No és que els valencians no vullgam que Valencia es convertixca en una provincia de Catalunya per a combregar en les rodes de moli pancatalanufes, és que si un dia els catalans mos propongueren que Catalunya es convertira en una provincia de Valencia, que tots junts formarem un estat nomenat Països Valencians, que tinguera la capital en el Cap i Casal, a on tots els seus habitants foren nacionalment valencians i a on es parlara la Llengua Valenciana en Normes d’El Puig (en lloc del catala), si algun dia els catalans mos propongueren aço –insistixc- els valencians contestariem que no. Els catalans volen que sigam catalans, pero mosatros en cap cas volem que siguen valencians. Aço vol dir algo.

Tot aço no ho dic en un sentit pijoratiu o de despreci, sino més be en el sentit de “cadascu en sa casa i Deu en la de tots”. A ningu se li ocorre anar al pis dels veïns i plantejar-los que podrien ajuntar-se les dos families en un sol pis i viure juntetes. Que vixquen en un pis o en l’atre és lo de menys, la qüestio és que ningu que estiga en els seus cinc sentits acceptaria aixo perque per tots és sabut que dos families vivint en un sol pis, conflicte segur. Puix a nivell de nacions passa igual. Els catalans tenen el seu pis (Catalunya) i mosatros el nostre (Valencia) i ni tenim intencio de mudar-mos al d’ells ni tampoc desigem que ells vinguen a instalar-se al nostre. Cadascu en sa casa i Deu en la de tots. I més encara si tenim en conte que Catalunya i Valencia no tenen bona relacio, que no som pobles germans sino simplement veïns, i que ajuntar als dos pobles en una mateixa nacio sería com ajuntar a hutus i tutsis, a servis i croats, a israelians i palestins o a marroquins i saharauis. 2 + 2 no sempre son 4.

Catalunya viu de llengües inventades i de nacions impossibles. ¿En quín món viviu els catalanufos? ¿Pero en serio penseu que els Païsus Imaginaris són viables? ¿Acas penseu que ERPV guanyarà les eleccions en Valencia alguna volta? ¿O que els tancs francesos es quedaran quets contemplant-vos mentres vosatres vos feu en la vostra anhelada Catalunya Nort (que per cert, en el món real es diu Occitania)? Els Païsus Imaginaris no se faran mai de la vida, pero si se feren, anirien a la guerra civil al dia següent de naixer. ¿No vos doneu conte de que sería un estat inviable que s’autodestruiria? Checoslovaquia, URSS, Yugoslavia… Els estats que se fan de la nit al mati i en els quals els seus ciutadans no s’identifiquen acaben per desapareixer. I voleu que l’historia es repetixca una volta més. En serio, més vos valdria dedicar-vos a resoldre els vostres problemes (vivenda a preu impossible, tancament d’empreses, immigracio illegal…) en lloc de perdre el temps jugant al Risk.

 

FONT: Llengua Valenciana Si. 1-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El fals rebuig de L’Oronella a la AVLLC: de les paraules als fets.

154 BENS

Vaja per davant que a mi tambe m’enganyà l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC). Yo era ben conscient de que es tractava d’un ent de majoria catalanufa pero sempre tingui l’esperança de que per lo manco es “valencianisaria” el catala de l’administracio i escoles, que tindriem catala pero en lexic valencià. La direccio ha segut just l’oposta: des de fa poc mos dirigim a tota velocitat cap a un dialecte barceloni pur i dur.

Tot aço ve a colacio de que comprenc que a L’Oronella tambe l’hagen defraudada. Des de l’editorial es va fer un clar acostament cap a la AVLLC potser en la mateixa vana ilusio que tenía yo. No sols s’equivocaren sino que insistiren en arrossegar als demes en el seu erro. En el temps s’han donat conte de que s’han enganyat –els han enganyat- pero per desgracia són tan orgullosos que no s’atrevixen a rectificar i tallar en la AVLLC per lo sà.

Han tractat d’influir en totes les arees possibles del valencianisme, pero s’han donat conte de que estan a soles. Més del 90% dels usuaris de les Normes d’El Puig continuen fidels a les originals sense accents, tan sols una minoria molt minoritaria accentua. En L’Oronella es troben nerviosos, desquiciats, especialment des de que en la Plataforma Jovenil Valencianista (PJV) han rebujat la OPA hostil d’Andreu Tintorer i Felip Bens.

És cert que el recent discurs de Felip Bens denota un colp de timo en L’Oronella. Ara critiquen la AVLLC, diuen que els ha decepcionat, etc. Pero tambe diu aixo mateix Ferran Giner o Enric Esteve. Les paraules són aixo; paraules. Les obres són amors. Si de veritat L’Oronella rebuja la AVLLC lo que ha de fer és una serie de canvis reals en la seua politica cultural que ajuden a l’unio del valencianisme i tornen a un punt de partida zero.

1) Lo primer de tot és rectificar en el tema de l’accentuacio. Ha quedat pales que l’introduccio unilateral dels accents ni fa que es venguen més llibres, ni que la AVLLC done passos cap a una “valencianisacio” del catala. Sols ha servit per a dividir el valencianisme i trencar-lo en dos. Rectificar és de sabis. Si Bens corrig el seu erro, estic convençut de que no hi haura reproches, sino aplaudiments, gratitut i una retrobada en els braços oberts.

2) Dixar de recolzar en els forums a partits catalanistes (¡catalanistes, sí!) com ONV i ENV, perque la primera està a favor de la AVLLC i la segona usa el catala directament. I entre les dos, no sumaran mes de 2.000 vots. Si de veritat amen el Valencià deurien dixar de ficar pedres en l’unitat del valencianisme politic i apostar per una gran entesa de CV, UV, ANV i uns atres partits valencianistes de cara a concorrer tots junts a les eleccions de 2007.

3) Dixar a un costat la prepotencia i l’orgull. Tintorer es pensa que tots aquells que no editen llibres carixen de criteri per a opinar sobre el tema de la llengua i la realitat és que en el valencianisme no hi ha ningu que siga imprescindible. Insistixc: ningu. La llabor de L’Oronella ha segut fructifera pero aixo els ha emborrachat de superbia. Fixem-nos tots en Alexander Fleming que descobri la penicilina i fon un home humil tota la vida.

En resum, que fer un discurs anti-AVLLC està be pero ara cal passar a l’accio. Obres són amors i no bones raons.

 

FONT: El Palleter. 23-2-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El «Sí, buana» de Gloria Marcos y Enric Morera al señorito Joan Ignaci.

no200x200

A medida que avanzan las fechas, se va clarificando este embrollo del Estatuto Valenciano. Cada día cobra más fuerza la tesis de que socialistas y populares se han limitado a escenificar un gran teatro para consolidar una dictadura de dos partidos, aunque eso sí, con un Joan Ignaci Pla haciendo el paripé como que le importa lo del 3%, para que los serviles Entesa y Bloc claudiquen, digan “sí, buana” y le hagan presidente el próximo año.

Éste es un Estatuto hecho desde Madrid de espaldas a los valencianos, una ley de mínimos que pasará a la historia por ser el Estatuto de la vergüenza. Esto pasa de castaño oscuro. Hace falta un nuevo Estatuto, pero uno realmente democrático y que se haga pensando en el pueblo valenciano y no en “el interés general de España” y sobre todo que se haga a su debido tiempo (que no es ahora). No aprisa y corriendo, como siempre pasa.

Lo más increíble de todo es que si los partidos minoritarios de izquierdas realmente tuviesen una intención de detener este Estatuto lo harían. Bastaría con que se sentasen juntos Entesa y Bloc –o ni siquiera los dos, de hecho bastaría con uno solo de ellos- y dejasen bien clarito que si el PSPV vota a favor de esta patética carta otorgada, que no cuenten con su ayuda en 2007. Ante la certeza de ser un cadaver político, Pla echaría para atrás.

Joan Ignaci Pla le está poniendo los cuernos a sus socios de Entesa y el Bloc. Lo que me extraña es que no le hayan dicho que ya que se lleva tan bien con el PP, que sea este partido quien apoye la investidura de Pla en 2007. Lo de Bloc aún se entiende, ellos son la filial de Conveniència i Unió y por lo tanto igual les da pactar con Dios que con el demonio. Para el Bloc, todo se reduce a ese espíritu mercantilista tan catalán: la pela es la pela.

Lo que no tiene nombre es el servilismo de la Entesa. Gloria Marcos tiene la llave para abortar este Estatuto y no la usará. UV fue el lacayo del PP y acabó fagocitado. La servil Entesa no aprende de errores ajenos y ya cava su tumba. Mucho hablar del País Valencià, pero Gloria es buena chica y hará lo que le digan en Madrid. El malestar de Marcos y Enric Morera es un puro teatro. En el fondo, lo suyo es el “sí, buana” al zeñorito Pla.

Si tan en contra están del Estatuto del PPSOE, una carta otorgada que según ellos “ya es del pasado” ¿por qué no lo demuestran? Bastaría con que Marcos y Morera dieran un golpe de efecto y dejaran bien claro que con este Estatuto es imposible un pacto postelectoral con el PSPV. Imposible, no “difícil” como dicen ellos. Lo dicho; es todo un puro teatro. Pueden detener el Estatuto de la vergüenza pero no lo harán. Su lacayismo da asco.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 5-2-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Cuando matar es progresista.

141 aborts

El diario La Razón ha dado la voz de alarma: en España se han realizado 84.985 abortos en 2004, un 6% más que el año previo. La cantidad de niños asesinados antes de nacer llenaría un estadio de fútbol. En los últimos 10 años la tasa de abortos se ha duplicado al pasar de 49.367 de 1995 a los casi 85.000 de 2004. Hablamos de casi 233 muertes al día, un aborto cada 6 minutos en España. Y todo esto sólo se refiere a las interrupciones “legales” pues las clandestinas quedan lógicamente excluídas de las cifras oficiales. La realidad se revela aún peor.

El 96,7 % de las mujeres que dió el paso se acogió a la cláusula-trampa de “riesgo para la salud materna”, la cual comprende un suprepticio “riesgo psicológico” absolutamente inexistente en la vida real pero que permite en la práctica el aborto libre en España… Si en cualquier nación tercermundista mataran a un ser humano cada 6 minutos la opinión pública no tendría rubor en escandalizarse y pronunciar la palabra “genocidio”. Pero si esta sangrienta escabechina se perpetra en el Primer Mundo se acepta con naturalidad y hasta resulta bien visto.

Lo más surrealista es que eso se permita en España, que es el estado con la menor tasa de natalidad del planeta Tierra, superado únicamente por la Ciudad del Vaticano. En una época en que los políticos nos advierten de que el número de ancianos es elevado y el de bebés escaso y que eso puede llevar a la quiebra de la Seguridad Social, en lugar de fomentar la natalidad como sería lógico para los intereses del Estado, los políticos dan todo tipo de facilidades en la dirección opuesta: nacen muy pocos niños, matemos muchos para que nazcan menos aún.

Lo más increíble de todo es que esto se haga en nombre del progreso. Debo ser entonces un cavernícola pero la verdad, confieso que nada encuentro de progresista en que unos padres maten a su propio hijo. Y me choca que la izquierda que tanto presume de ser la abanderada de los derechos civiles pueda negar el más importante de todos ellos: la vida. Así como me choca también que la derecha, que tanto alardea de ser paladín de los valores morales, se ponga una venda en los ojos frente a esta inmoralidad asesina en aras de un puñado de votos.

En una sociedad como ésta, donde la clase política alienta la muerte y no la vida, con una caída en barrena de los valores, donde el 28 de diciembre se gastan bromas en lugar de recordar los asesinatos de Herodes, en que en la Navidad el protagonista es El Corte Inglés y no Cristo, en que la mujer está desprotegida y el varón a menudo se desentiende de sus cargas familiares, no es de extrañar tal genocidio. 85.000 niños asesinados en España en 2004. Me pregunto si el descubridor de la vacuna contra el SIDA se encontraba entre alguno de ellos.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 23-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

OPA hostil a la classe obrera.

140 manuel pizarro

¿A on s’haura vist que un partit que diu ser socialiste defenga els interessos d’una empresa privada en anim de lucre en contra de la classe treballadora que li ha votat? ¿Fins a on arriba l’hipocresia d’un PSOE que defen als obrers oferint-los sous de 600 euros mensuals i zulos de 30 m2 als jovens? ¿Fins a on aplega l’atreviment i la poca vergonya d’un president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero –l’home de la mascara somrient- que contra el sentit comu recolza la OPA hostil de Gas Natural a Endesa? ¡Aço és un escandal tipic del Tercer Món!

Per a començar els usuaris i consumidors de l’Estat som les victimes d’unes empreses energetiques que fan el seu agost a costa d’uns ciutadans que estem agarrats pels collons perque no tenim a on triar. En l’Estat sols hi ha tres electriques (Endesa, Iberdrola i Unión Fenosa) i una suministradora de gas natural (Gas Natural.). En qualsevol estat civilisat el govern tractaria de fomentar una major competencia donant entrada en el sector a nous ofertants. En lloc d’aixo, ZP decidix fer lo contrari: quatre empreses són massa, millor mos quedem en tres.

Gas Natural està participada accionarialment per La Caixa, que està controlada pel tripartit catala. El ministre d’Industria Josep Montilla i el president de ERC Josep Lluïs Carod-Rovira volen un monstruo energetic catala al preu que siga, encara que siga empobrint a la classe obrera catalana. Que ningu s’equivoque. La OPA hostil de Gas Natural va dirigida a la classe proletaria. Si ya de per sí, en monopolis autonomics els usuaris estem pagant tarifes altes per un suministre energetic ineficient, puix imagina’t qué ocorrerà si la fusio ix avant.

L’electricitat ya ha pujat en 2006 un 4,48% (els salaris un 0,6% en termens reals), ha de tornar a pujar en Juliol (quan més necessitem l’aire acondicionat) i per si fora poc es penalisarà als usuaris que gasten més de 650 kilovats/hora al més (sense que importe l’epoca de l’any). I des d’Octubre fins a Giner el preu del gas natural ha creixcut un 10% per als consumidors domestics i un 20% per al sector empresarial. I la bombona de butano més de lo mateix: des del dia 1 de Giner les families paguen un 10% més per ella i les empreses un 20% més.

Tot aço afecta ya a la gent més necessitada, a la classe proletaria, a la que no pot ni arribar a final de més. ¿Soc yo l’unic que escolta a la gent del carrer queixar-se de que la vida està molt cara? Estos són els fruits de de la falta de competencia. I les empreses catalanes advertixen que esta escalada és insostenible i moltes estan ya al llimit del tancament. Al final la gent treballadora, al paro. A pagar-ho els quatre desgraciats de sempre. I est depauperament massiu i accelerat de les capes socials necessitades s’accentuarà molt més si fructifica la OPA.

Hi haura alguns nacionalistes catalans tan imbecils que voran en esta OPA un triumfo per a Catalunya. Pero no, sols sera un triumfo per a quatre catalans multimillonaris que passaran a ser més rics encara pero un durissim castic per als pensionistes, treballadors i PIMES de Catalunya i de tot l’Estat. Tambe per als valencians, clar. Si aço ho fera el PP el tildarien de tall d’especuladors i fascistes. Si ho fa PSOE és progressisme. Pero clar, ¿qué importa llançar una OPA hostil al proletariat mentres el bachiller Montilla puga arribar a final de més?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 19-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (4).

139 mascatala3qg

A continuacio reproduïxc lo que diu l’amic “Patriota” en un mensage del dia 16-7-2005 titulat “Fins on arriba Catalunya?” en el forum del Raco Catala. Mos dona una més que magistral lliço de geografia. ¡Prengau nota!

«L´altre dia vaig estar per la zona sudest de la comunitat andalusa, a Castell de Ferro, on vaig fer unes fotos amb una estelada i una Creu de Sant Jordi ben maques.

Tota la zona d´Almeria i part de Granada i Jaen, és plena de toponímia catalana. Aprop de Sevilla existeix un poble que es diu La Roda de Andalucia. A la costa granadina tenim Castell de Ferro, amb les restes d´un castell possiblement català, car he llegit que és possible que aquell poble costaner fos base militar de la flota catalana; a l´escut de la localitat hi apareix la senyera, tot i que li han tret un pal vermell. A Almeria, la bandera local és la Creu de Sant Jordi. Per la província, n´hi han tot de «rambles», i encara es conserva vocabulari català (embolicar, «boria» (per «boira»…). Per la zona de Granada tenim noms de pobles tals com Castell de Ferro, Colomera, Las Gabias….

Jo penso que la província d´Almeria i, com a mínim fins a Castell de Ferro, caldria incloure´ls en una regió juntament amb Múrcia, i que junts foren la regió sud de la Nació Catalana. Ben és cert que no hi ha gent, que jo sàpiga, que es tingui per catalana (tot i que fa temps, vaig llegir una lletra a El Temps d´un home d´Almeria resident a Mallorca que reivindicava Almeria com a part dels Països Catalans), però també és cert que pocs es tenen per catalans al sud del País Valencià, i ningú per la franja valenciana de ponent, tocant a Castella.

Ni que sigui per respecte als nostres compatriotes morts en aqueixes terres… Almeria catalana!».

Mante, ad este pas en dos dies vos claveu en Ceuta i Melilla. Si vols més arguments cientifics per a aumentar el vostre imperi, pots dir que en Argentina hi ha descendents d’emigrants catalans. ¡Argentina catalana! Tambe pots afirmar que tots enteneu a Manuel Fraga quan parla gallec, i si l’enteneu és perque el gallec deu ser un dialecte del catala. ¡Galicia catalana! Pero ¿per qué detindre’s ahí? El missioner Vicent Ferrer, naixcut en Barcelona, està des de fa molts anys treballant pels desfavorits en l’India. Ya en teniu 1.000 millons més de catalanoparlants. ¡India catalana! ¿De Salses a Guardamar i de Fraga a Mao? ¡No, home! ¡Fins a Bagdad i més alla!

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 17-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes