Junts pel Paripé.

Carles Puigdemont proclama l’independència i suspén els seus efectes cinc segons més tart. El Parlament vota una suposta declaració d’independència a on només el preàmbul -que no es vota- parla estrictament del tema. Quarantahuit hores més tart Puigdemont pega a fugir a Brusseles i deixa este merder als qui es queden. Oriol Junqueras en la presó, que en Espanya és, en realitat, un hotel. L’ilusió de creure’s una república sobirana quan realment únicament s’és una autonomia intervinguda des de Madrit. La cabuderia de voler fer president de la Generalitat a un pròfuc de la justícia com Puigdemont, a un empresonat com Jordi Sánchez o a un imputat com Jordi Turull. Anna Gabriel i Marta Rovira que peguen a fugir i banalisen el concepte d’exili. El famós procés ha estat a l’altura de la més important obra de la lliteratura catalana: Mortadelo y Filemón.

Ha quedat meridianament clar que quan jugues al pòquer si vas de farol i l’atre et descobrix tens la partida perduda. Inclús el més fava sap que una Catalunya independent podria arribar a ser com Holanda i Madrit és conscient de que si Catalunya se’n va això seria com obrir les portes d’esta masmorra de nacions que es diu Espanya. Ací només la CUP ha segut coherent en els seus ideals independentistes pero tant ERC com PdeCat li han pres el pèl als seus votants perque només han jugat a allargar un procés que mai arriba al seu punt final. ¿Qué passarà ara? ¿Es jugarà al processisme durant els pròxims 150 anys? ¿Es tornarà al regionalismo bien entendido com ha fet el PNV? ¿Es deixaran ya de farols i començaran a jugar de veritat per a guanyar la partida? ¿El poble català li retirarà la confiança als de Junts del Paripé o encara no s’ha fartat de tant de teatre?

Lo pijor de tot és que Catalunya podria ser independent… Si realment volguera. Tot havia funcionat relativament be fins que Puigdemont abandonà el barco com si fora una rata en lloc del capità. Només faltava un últim pas. Un últim esforç. Traure a la gent al carrer i, com deya Gandhi, quan vos peguen no vos defengau. Si dos millons de catalans ixen al carrer ¿qué pot fer l’Estat Espanyol? ¿Enviar els tancs? ¿Disparar contra civils desarmats en les càmares de la BBC davant? En només quinze o vint morts al carrer totes les nacions del món reconeixerien la República Catalana. Desgraciadament quan un Estat opressor no entén de raons sino únicament de força només la sanc dels màrtirs pot trencar les cadenes d’un poble oprimit. Pero no hi ha independència sense Guerra de l’Independència. Que li pregunten si no a Veneçuela, Irlanda, Índia o els Estats Units.

Anuncios

Una nova nacio lliure està a punt de naixer.

metro220506foto7
I es dira Montenegro. L’Unio Europea (UE) exigia dos requisits per a validar la seua secessio de Servia. Que al manco el 51% del poble votara en el referendum d’autodeterminacio i que el Sí a l’independencia superara el 55%. Els dos s’han cumplit. 55,4% per al Sí i una participacio de més del 86%. Montenegro, un païs que té el tamany de Murcia, 670.000 habitants i Podgorica de capital, obte aixina la sobirania despres de que Eslovenia, Croacia, Bosnia-Herzegovina i Macedonia ho feren als 90. Montenegro fon sobirana entre 1878 i 1918.

Els montenegrins sempre han estat per l’unio en Servia. De fet, en 1992 votaren en referendum continuar units. Pero els permanents conflictes interns han multiplicat l’independentisme en l’opinio publica. El poble s’ha cansat de tants problemes i el primer ministre Milos Djukanovic -abans unioniste- s’ha convertit en el pare de la nacio. Es confirma la disolucio de Servia i Montenegro (hereua de Yugoslavia) i ara Servia, per autoritaria i centralista, es queda sola i sense eixida a la mar. Que prenga nota Madrit per lo que puga ocorrer aci.

El dret d’autodeterminacio és una cosa que no deu espantar a ningu. En els països del nostre entorn s’ha donat. De fet, en 1946 el poble feroes decidi en un plebiscit que les Illes Feroe s’independisaren de Dinamarca (encara que el govern danes anulà la votacio). Actualment, Dinamarca no es nega a l’independencia feroe. En Chipre es feu un referendum en 2004 per a vore si es reunificava l’illa. I arraïl de les negociacions del govern d’ Espanya en ETA es posa sobre la taula l’exigencia del dret d’autodeterminacio per a Euskadi i el poble vasc.

La ONU avala el dret d’autodeterminacio per al Sahara Occidental. Tal dret està expressament reconegut per les lleis per a l’illa de Bouganville (Papua-Nova Guinea) i per als estats federats que componen Etiopia. Una de les ultimes nacions en independisar-se en el planeta fon Timor Occidental, que es separà d’Indonesia arraïl del referendum de 1999. Quebec ha plantejat el seu proyecte d’estat lliure associat en les consultes de 1980 i 1995. I en el món hi ha un bon grapat d’estats “de fet”: Abjasia, Palestina, Taiwan, Somalilandia, Puntlandia, etc.

Si fem paralelismes entre Yugoslavia i Espanya, Eslovenia sería Euskadi i Croacia Catalunya. És dir, dos pobles que tenen molt clara sa identitat. Montenegro és més com Galicia o Valencia; un poble historicament fidel, lleal i partidari com el que més de l’unitat estatal pero que en el pas del temps comença a vore que no té sentit continuar en un païs-problema, que més val sol que mal acompanyat. Montenegro ha pegat un gir de 180º: d’unionistes a separatistes. Algo comença a canviar. El germen independentiste s’escampa i pot arribar aci.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 23-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Junt a Valencia no hi ha independencia.

zproviretxe

Un dels crits de guerra més famosos del catalanofascisme de les decades dels 70 i 80 era el de “Sense Valencia no hi ha independencia”. Aço vol dir ni més ni manco que Catalunya per sí a soles no tenía suficient pes com per a poder obtindre l’independencia d’Espanya i que necessitava de l’ajuda de Valencia i Balears si volia atenyer este objectiu. Es tractava de construir una especie de Portugal de l’Est (els Païsus Imaginaris) que en este cas sí, contarien en la suficient força demografica com per a lliberar-se al fi de Castella i del seu jou.

Pero la realitat és precisament la contraria. Si Catalunya s’anexionara Valencia no tindria cap possibilitat d’atenyer un estat independent. Perque no es tracta simplement de sumar més poblacio per que sí, sino de sumar més poblacio independentista (la qual sería la clau en un referendum d’autodeterminacio) i és un fet que els valencians se senten a gust dins d’Espanya. Aixo podra agradar o no no, es podra estar d’acort o no, podra considerar-se una benediccio o una malediccio, pero lo que no pot negar ningu és que és la veritat. Agrade o no.

Ara m’estic enrecordant d’una enquesta que feren fa temps. Es tractava d’analisar el grau d’espanyolitat que hi havia autonomia per autonomia. Els més espanyolistes de tota Espanya eren els balears, els segons n’eren els valencians, tercers navarresos i quarts madrilenys. Lo de Madrit més o manco s’enten –és la capital de l’Estat-, ara be, no dixa de ser curios que els tres pobles més espanyolistes de tota Espanya tinguen els tres una cosa en comu: que se senten amenaçats d’anexio per atres pobles veïns… Aço deuria fer reflexionar a més d’u.

En Catalunya la poblacio que és favorable a independisar-se d’Espanya és aproximadament d’un 30% (és dir, els votants de ERC i una part dels votants de CIU). Pero el percentage d’independentistes en Valencia deu ser d’un 5 o 6% com a molt. Aixo significa que si Catalunya s’anexionara Valencia, s’estaria anexionant una terra a on quatre millons de persones es senten espanyoles en major o menor grau. ¿Cóm podria guanyar-se un supost referendum d’autodeterminacio als Païsus Imaginaris en una cantitat tan gran de botiflers com diuen ells?

Lo cert és que els catalans mai podrien independisar-se d’Espanya si contaren en una carrega aixina. Si yo fora un independentiste catala lo primer que faria seria oblidar-me de Valencia i Balears, dos pobles que en el fondo no serien sino un obstacul insalvable per a l’independencia de Catalunya. Els valencians i els balears sols serien un llastre del que cal lliberar-se lo més pronte possible si és que els catalans volen mamprendre el vol. Sense Valencia sí hi ha independencia. Pero junt ad ella no. La microscopica Andorra és bona prova d’aixo.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 3-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’Estat Lliure Associat de Valencia?

MF3-A006

La supervivencia de la nostra llengua, de la nostra etnia i el nostre poble depen de tindre o no un estat. Un estat lliure associat és la millor de les opcions per a Valencia. Seriem oficialment un estat, en veu i vot en Europa i en el món i podriem fer lo que creguerem convenient, sense sumissions a Madrit i Barcelona, com ara. Ademes, mos beneficiariem de compartir la defensa en Espanya i el mercat en l’Unio Europea (UE), per lo que Valencia no es resentiria gens ni economica ni militarment. Valencia es relacionaria aixina en Espanya de tu a tu.

En la meua opinio, fer de Valencia un estat lliure associat a Espanya i Europa té plena cabuda constitucional puix tal proyecte no planteja l’independencia sino una semi-independencia, ni la sobirania sino la cosobirania. No és la balcanisacio d’Espanya sino el canvi d’un model d’estat centralista i uniformisador per un atre model d’estat plurinacional. Com tambe té cabuda en la UE, que de fet accepta l’estatus de colonia de l’Ulster i tampoc fica cap inconvenient a un proyecte de cosobirania per a Gibraltar. Llavors… un estat lliure associat ¿per qué no?

El païs deu recuperar els Furs. Ademes, la sobirania deu recaure en el poble valencià –i no en el poble espanyol- tal i com passa en Gran Bretanya, a on és el poble escoces –no el britanic- qui detenta la sobirania d’Escocia. L’Estat Lliure Associat de Valencia s’investirà de plens poders llegislatius, eixecutius i judicials. El president de la Generalitat –i demes politics- deu ser obligatoriament naixcut en territori valencià i el Rei d’Espanya sería el cap d’Estat de Valencia, a l’igual que la Regina d’Anglaterra és la regina tambe d’Australia, Canada, etc.

No cal ficar el crit en el cel davant d’esta proposta. Puerto Rico és un estat lliure associat a Estats Units, les Illes Cook a Nova Zelanda, el Quebec ho sera en respecte al Canada i fins i tot l’Unio Europea (UE) es podria interpretar com una unio d’estats lliures associats. Este model s’entronca en la tradicio foral d’Espanya, la qual fon en el passat una suma d’estats associats: Castella, Arago, Navarra, Valencia, Mallorca, Lleo, etc. Si els valencians disponguerem d’un estat propi els catalans ya no podrien fer-nos mal. Al fi mos dixarien en pau.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 12-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Nacionalismes en Europa: un incendi provocat.

106 nacionalismes

Hi ha un parell de teories interessants sobre els nacionalismes en Europa. La primera és del filosof Fernando Savater. Diu que a l’igual que Espanya fon un camp d’experimentacio en els anys 30 a on esclatà una guerra que despres es traslladà al continent per efecte contagi, ara podria tornar a repetir-se l’historia pero en el fenomen nacionaliste. Si Euskadi conseguix l’independencia podria produir-se un efecte domino en Europa que afectaria a unes atres nacions sense estat (Escocia, Corsega…) per lo que passariem a l’Europa de les tribus i sería el fi de l’Unio Europea (UE). Em pareix una visio massa apocaliptica; no crec que la UE desapareguera, de fet l’Europa dels pobles podria gojar inclus de molt més acomodo i estabilitat que la dels estats que tenim ara.

L’atra teoria li la he sentit varies voltes als comunistes. Asseguren que l’auge de nacionalismes que hi ha en tota Europa no és casual; es tracta d’un “incendi provocat”. Algu es trobaria molt interessat en que una serie de pobles s’independisaren (Galicia, Euskadi, Catalunya, Bretanya, Corsega, Gals, Escocia, Veneto, Padania, etc.) i per tant estaria fomentant estos moviments de lliberacio nacional i finançant-los des de les ombres. Tal incendi provocat sería obra d’un piroman: Alemanya. De fet, si conseguira el desmembrament d’Espanya, França, Italia i Gran Bretanya, Alemanya sería l’unic estat fort de la UE i els atres estats menuts serien els satelits que orbitarien en torn a l’astre-rei alema. A canvi, tots estos pobles conseguirien l’independencia per fi.

La teoria és verosimil per les següents raons:

1) Alemanya és l’unic estat dels cinc forts de la UE que no té cap problema de nacionalismes.

2) S’ha descobert que darrere de la desintegracio de Yugoslavia, estava la mà allargada d’Alemanya, que promogue l’independencia d’Eslovenia per a aumentar la seua area d’influencia.

3) Alemanya fon el primer estat en reconeixer la sobirania dels nou-nats Eslovenia, Croacia, Macedonia, etc. i podria estar tractant de repetir la mateixa jugada en l’Estat Espanyol.

4) Alemanya podria consolidar la seua hegemonia comercial i economica sobre la UE si no existiren grans estats que li feren front de tu a tu.

De ser cert tot aço, el valencianisme podria tindre en Alemanya una sucosa font de finançacio, un manà caigut del cel.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 16-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: