¿Sabías que en valenciano se dice vacacions y no vacances?

CULLERA-PLAJA-PLENA-

Agradecimientos a Joan Vanrell Nadal (Valencia).

Uno de los barbarismos más extendidos en la lengua valenciana es la palabra vacances, un galicismo introducido al catalán por el químico Pompeu Fabra. El término correcto es vacacions (vacaciones, en castellano) que, en contra de lo que pueda parecer, no es un castellanismo. El vocablo vacacions proviene del latín vacatio, vacationis. Es de hecho la misma raíz latina que oratio, orationis, de la que deriva la palabra oracions (oraciones, en español). Si a partir de oratio, orationis decimos oracions (y no orances) entonces por la misma regla de tres de vacatio, vacationis debemos decir vacacions (y no vacances).

—————————————————————————

¿Te gusta el artículo? Puedes leer muchos más como éste en mi libro ANECDOTARIO HISTÓRICO Y CULTURAL VALENCIANO. ¡Haz clic en la portada!

¿Sabías que la lengua catalana tiene un siglo de vida?

013 cat

La lengua catalana ha cumplido los cien años de vida. No fue hasta el I Congreso de la Lengua Catalana (1906) en la que el catalán abandonó su condición de dialecto para adquirir de forma oficial el estatus de lengua independiente por primera vez en su historia. Hasta entonces el catalán era considerado un dialecto de las lenguas de Oc.

El catalán Antoni Badia Margarit, rector de la Universidad de Barcelona, dejó escrito en su Gramática Histórica Catalana (1951): “No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente”.

Antes de eso, se dio el Renacimiento de la cultura catalana en pleno siglo XIX. El punto de inflexión lo marca una obra que es un hito para los catalanes. Se trata del poema Oda a la patria de Bonaventura Carles Aribau. Este poema, publicado en el periódico El vapor en 1833, está considerado el gran símbolo del Renacimiento de Cataluña y de su cultura. En él, Carles Aribau elogia continuadamente una lengua que, para sorpresa de muchos catalanes, no es el catalán sino el lemosín. Y cita “lemosín” hasta en cinco ocasiones.

A partir de la codificación del idioma catalán que hizo el ingeniero químico Pompeu Fabra a comienzos del siglo XX, se fue apoyando cada vez más desde la burguesía barcelonesa un nacionalismo expansionista que, no satisfecho con que el catalán pasara de dialecto a lengua independiente, anhelaba que tanto el valenciano como el mallorquín y el aragonés iniciaran el camino inverso para absorberlas. El proceso de genocidio cultural prosigue aún hoy.

—————————————————————————

¿Te gusta el artículo? Puedes leer muchos más como éste en mi libro ANECDOTARIO HISTÓRICO Y CULTURAL VALENCIANO. ¡Haz clic en la portada!

¿Sabías que el pueblo valenciano afirma que el valenciano es una lengua distinta del catalán?

012 valenciaisnotcatalonia

Según un estudio del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) con fecha de 2004, la amplia mayoría de la sociedad valenciana considera que el valenciano no es el mismo idioma que el catalán. Hasta la actualidad todos los estudios y encuestas efectuados al pueblo valenciano han ido siempre en la misma línea. Y eso a pesar del adoctrinamiento pancatalanista que reciben los niños y jóvenes en colegios, institutos y universidades.

Si preguntamos sobre la identidad de su lengua, el 64’4% de los valencianos considera que el valenciano “es una lengua diferente y diferenciada del catalán” por tan sólo el 29’9% que cree que el valenciano es “la misma lengua que se habla en Cataluña e Islas Baleares”. Un 5’1% no sabe y un 0’5% no contesta.

Uno de los apartados más significativos del discurso está relacionado con la opinión sobre esta misma cuestión de los votantes de cada uno de los partidos políticos. En la mayoría de los grupos políticos –Partido Popular (PP), Partido Socialista del País Valenciano (PSPV), Unio Valenciana (UV) y abstencionistas–, la opinión más respaldada es la que señala que catalán y valenciano son lenguas distintas.

Esa creencia cuenta con un respaldo mayoritario entre los sectores conservadores. Concretamente con el 76% de los votantes de UV y el 74% de los del PP. También los socialistas piensan igual; para ser exactos el 63,2% del PSPV. Sólo los votantes de la extrema izquierda catalanista (Esquerra Unida (EU) y Bloc Nacionalista Valencià (BNV)) defienden de forma mayoritaria que valenciano y catalán son la misma lengua. El estudio toma como referencia el voto en las elecciones autonómicas de mayo de 2003.

Por lo que respecta a la importancia que los valencianos le dan al debate lingüístico, el estudio del CIS proclama que “la resolución del problema lingüístico no es un tema prioritario para el conjunto de los valencianos. A pesar de ello, cuatro de cada diez opinan que la resolución de este problema es muy o bastante importante; tres de cada diez consideran que es algo importante y dos de cada diez le conceden escasa importancia, poca o ninguna”.

—————————————————————————

¿Te gusta el artículo? Puedes leer muchos más como éste en mi libro ANECDOTARIO HISTÓRICO Y CULTURAL VALENCIANO. ¡Haz clic en la portada!

¿Sabías que Tirant lo Blanch es «el mejor libro del mundo»?

002 Tirant_lo_Blanch_I

Tirant lo Blanch (Tirante el Blanco en lengua castellana) es la obra capital de las Letras Valencianas y el gran superventas de la Edad Media. Se publicó originalmente en valenciano en el año 1490 y sus autores son los valencianos Joanot Martorell y Martí Joan de Galba. Se cree que Martorell redactó el grueso de la novela y, una vez fallecido, Galba escribió los capítulos finales y la publicó.

Se trata de una novela de caballerías en la que el protagonista, Tirant, vive diversas aventuras a lo largo de Europa, combate a los turcos y se enamora de la joven Carmesina. Lo que lo diferencia del resto de libros de su género, es que aquí se presentan tramas realistas y personajes que aman, sufren, enferman o mueren, muy alejados de los estereotipos de la época, que mostraban unos personajes perfectos.

Esta obra está considerada la primera novela moderna de la historia y ha recibido elogios de los más grandes escritores. El literato Miguel de Cervantes la tildó de «el mejor libro del mundo», el erudito Marcelino Menéndez Pelayo de «uno de los mejores libros de caballerías», el poeta Dámaso Alonso de «el mejor libro europeo del siglo XV» y por último el Nobel Mario Vargas Llosa de «novela total».

El mismo Joanot Martorell escribió de su puño y letra en la dedicatoria de la novela haberla hecho en lengua valenciana para que la nación de la que él era natural se pudiera alegrar.  Es motivo de orgullo para nuestro pueblo y una gran fortuna que el considerado «mejor libro del mundo» se redactara en el Reino de Valencia por autores valencianos en lengua valenciana durante nuestro Siglo de Oro.

—————————————————————————

¿Te gusta el artículo? Puedes leer muchos más como éste en mi libro ANECDOTARIO HISTÓRICO Y CULTURAL VALENCIANO. ¡Haz clic en la portada!

Nihil (Amazon).

Títul: Nihil.

Autor: Josué Ferrer.

Edició: Josué Ferrer.

Correcció: Josué Ferrer.

Portada: Josué Ferrer.

Primera edició: Almassora, Regne de Valéncia, octubre de 2012 (Amazon).

ISBN: 978-84-615-6322-7.

Format: Mobi.

Preu: 1,59 € (Amazon Espanya, Itàlia, França i Alemanya), 1,28 £ (Amazon Regne Unit), 2,07 $ (Amazon Estats Units i Índia).

Sinopsis:

Nihil és una narració que aborda l’angoixa existencial que fa sentir-mos buits als sers humans, ademés d’una crítica al nihilisme que mos aparta de Deu i que nega un sentit trascendent a la vida. Els llectors més desperts sabran trobar en ella una metàfora d’esta societat postmoderna buida de valors morals, espirituals, culturals i artístics en la que estem vivint.

Es tracta d’una novela curta, o millor dit d’una antinovela, que desenrolla la seua trama a lo llarc d’un tractament clàssic de plantejament, nuc i desenllaç; un llibre de llectura àgil que transmet desassossec des de la primera pàgina fins a l’última. Nihil és una profunda reflexió sobre este nihilisme que sempre mos deixa una amarga sensació de buidor en l’ànima.

És esta una obra carregada de contingut simbòlic i filosòfic pero escrita en una tinta màgica que únicament les persones inteligents són capaces de vore i que resulta invisible per als estúpits. Només els inteligents podran llegir el mensage entre llínies. Els demés diran que tan sols es tracta d’un llibre en les fulles en blanc ya que no podran vore absolutament res.

Per a adquirir-lo puncha ací:

–> Nihil (Amazon Espanya).

–> Nihil (Amazon Itàlia).

–> Nihil (Amazon França).

–> Nihil (Amazon Alemanya).

–> Nihil (Amazon Regne Unit).

–> Nihil (Amazon Estats Units).

nihilportada6

Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon).

Titul: Per a ofrenar noves glories a Valencia.

Autor: Josué Ferrer.

Prolec: Manuel Latorre.

Edicio: Josué Ferrer.

Correccio: Josué Ferrer.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edicio: Almassora, Regne de Valencia, octubre de 2012 (Amazon).

ISBN: 978-84-615-6324-1.

Format: Mobi.

Preu: 1,58 € (Amazon Espanya, Italia, França i Alemanya), 1,28 £ (Amazon Regne Unit), 2,06 $ (Amazon Estats Units i India).

Sinopsis:

El present llibre és un volum recopilatori compost per cent articuls i un discurs publicats per Josué Ferrer en distints mijos de comunicacio entre 2004 i 2009. El govern socialiste de Zapatero en Espanya, les majories absolutistes dels populars en Valencia, els chantages de Carod-Rovira, l’envestida pancatalanista, l’afonament del valencianisme, l’actualitat de ETA, l’auge del abort, el frau de la Constitucio Europea o el Pla Ibarretxe són nomes algunes de les moltes i candents qüestions que l’autor analisa a lo llarc d’estes pagines. L’obra, no obstant, és per damunt de tot valencianista i denuncia l’etnocida proces de substitucio llingüistica que el poble valencià patí a principis de segle XXI i cóm el Regne de Valencia fon utilisat com una mera moneda de canvi entre Espanya i Catalunya. És este un llibre necessari per a la memoria historica i per a que les generacions futures coneguen, en noms i llinages, qui donà sa vida per Valencia i qui la vengue per trenta monedes de plata.

Per a adquirir-lo puncha aci:

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Espanya).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Italia).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon França).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Alemanya).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Regne Unit).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la noticia de l’aparicio d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTICIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/10/17/per-a-ofrenar-noves-glories-a-valencia/

portada-sa-lluna-3a

9 d’Octubre: En defensa de les nostres senyes d’identitat.

A lo llarc dels sigles, els valencians sempre hem segut lleals a Espanya i esta sempre mos ha recompensat en la més pèrfida traïció. Les fellonies més greus: el 25 d’Abril de 1707, a on la derrota en la Batalla d’Almansa comportà l’extermini dels Furs i del Regne de Valéncia com un estat sobirà; el Decret de Francisco Javier de Burgos  de 20 novembre de 1833 pel qual el Regne de Valéncia és desquarterat en tres províncies que tan sols han servit per a fabricar provincians i dividir al poble; el dictamen de la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) de 9 de febrer de 2005 que proclama que valencià i català són la mateixa llengua; i la reforma estatutària de 11 d’abril de 2006 a on el gens honorable president de la Generalitat Valenciana, Paco Camps, -un autèntic emissari dels interessos de Madrit- introduïx dins de l’Estatut la AVL (és dir, el català).

Hui la nostra identitat torna una volta més a estar amenaçada. L’actual president de la Generalitat (tot siga dit votat per ningú) Albert Fabra pretén que la festivitat del 9 d’Octubre, dia nacional dels valencians, se trasllade al dilluns d’eixa semana per a evitar fer ponts, per lo que el 9 d’Octubre perfectament podria acabar celebrant-se un dia 8 o un 11. Paregut passa en la Festa de les Falles, puix vol que la cremà del dia de Sant Josep es trasllade també al dilluns, per lo que podríem acabar cremant les falles el dia de Santa Gertrudis. ¿Per qué no propon que es trasllade la festivitat del 12 d’octubre? ¡Ah, és que eixa sí que li pica, perque en lloc d’un president de tots els valencians ací tenim a un ninot que és el governador civil del llevant espanyol! Ni una cessió més en la nostra identitat. Ha arribat l’hora de dir prou a tant d’etnocidi i començar a ofrenar noves glòries a Valéncia.

L’Estat Valencià (Amazon).

Títul: L’Estat Valencià.

Autor: Josué Ferrer.

Edició: Josué Ferrer.

Correcció: Josué Ferrer.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edició: Burriana, Regne de Valéncia, maig de 2009 (Mosseguello).

Segona edició: Almassora, Regne de Valéncia, octubre de 2012 (Amazon).

ISBN: 978-84-615-6320-3.

Format: Mobi.

Preu: 1,61 € (Amazon Espanya, Itàlia, França i Alemanya), 1,28 £ (Amazon Regne Unit), 2,00 $ (Amazon Estats Units i Índia).

Sinopsis:

¿Qué fa que un home passe de ser un fervorós espanyoliste a un independentiste valencià convençut? ¿A quant ascendix l’espoli fiscal? ¿Seria viable econòmicament una Valéncia sobirana? ¿Tindria els dies contats el catalanisme si fórem una nació lliure?

Este llibre analisa cóm a lo llarc dels sigles el Regne de Valéncia sempre ha segut lleal a Espanya pero esta sempre mos ha recompensat en la traïció, per lo que ya ha arribat l’hora de deixar d’ofrenar noves glòries a qui mos nega la llengua i l’aigua.

Tan sols hi ha un camí que pot salvar-mos de la dominació política, l’explotació econòmica i la substitució llingüística i cultural que patim els valencians: retornar a l’independència nacional que el Regne de Valéncia no degué haver perdut mai.

L’única vida per a salvaguardar  la nostra llengua i cultura i no ser exterminats com a poble és dotar-mos d’un estat propi: l’Estat Valencià.

NOTA: Esta és la segona edició del llibre, corregida i aumentada respecte de la primera apareguda en paper en 2009. Inclou senyes actualisades, l’adaptació a la normativa vigent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), un prefaci a la segona edició i un nou capítul.

Per a adquirir-lo puncha ací:

–> L’Estat Valencià (Amazon Espanya).

–> L’Estat Valencià (Amazon Itàlia).

–> L’Estat Valencià (Amazon França).

–> L’Estat Valencià (Amazon Alemanya).

–> L’Estat Valencià (Amazon Regne Unit).

–> L’Estat Valencià (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la notícia de l’aparició d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTÍCIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/10/09/lestat-valencia-de-josue-ferrer/

estatvalencic3a0_8_1200px_sense_proleg

La consciència de ser valencians (Amazon).

Títul: La consciència de ser valencians.

Autor: Josué Ferrer.

Pròlec: Josep Esteve Rico Sogorb.

Edició: Josué Ferrer.

Correcció: Joan Ignaci Serrano.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edició: Almassora, Regne de Valéncia, juliol de 2012.

ISBN: 978-84-615-6319-7.

Format: Mobi.

Preu: 1,63 € (Amazon Espanya, Itàlia, França i Alemanya), 1,31 £ (Amazon Regne Unit), 2,00 $ (Amazon Estats Units).

Sinopsis:

El valencià és un poble de passat gloriós, present fosc i futur incert. En el pas dels sigles la nostra gent ha segut bombardejada en un continu rentat de cervell que ha debilitat la nostra personalitat. Hui el poble valencià no té consciència de poble valencià sino de poble espanyol. I estem tan embadalits pensant en Espanya que se mos ha oblidat que som valencians. Ho som i no mos donem ni conte. No li concedim cap importància a ser-ho. No es contempla la valenciania com una identitat sino com una anècdota i haver naixcut en Valéncia no és un orgull sino una casualitat. Pensem sempre en els interessos generals d’Espanya abans que en els propis de la nostra terra. Per a mosatros tot lo valencià és secundari i queda relegat per lo espanyol. Pero ser valencians no és la nostra forma de ser espanyols. Ni de ser catalans ni europeus. És la nostra forma de ser persones. És hora de véncer els complexos d’inferioritat que per sigles mos han inoculat des de Madrit i Barcelona i recuperar la consciència perduda de poble: la consciència de ser valencians.

Per a adquirir-lo puncha ací:

–> La consciència de ser valencians (Amazon Espanya).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Itàlia).

–> La consciència de ser valencians (Amazon França).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Alemanya).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Regne Unit).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la notícia de l’aparició d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTÍCIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/07/15/la-consciencia-de-ser-valencians-de-josue-ferrer/

portadaconciencia07_1200px

Una historia d’humiltat.

Amic llector, permeta’m contar-li una historia. Estats Units, decada dels 90. La NBA és la lliga de balocistella més important de tots els temps. En estos moments alli es concentra la practica totalitat dels millors jugadors nortamericans que mai s’haja dedicat a este deport:  Magic Johnson, Larry Bird, Kareem Abdul Jabbar, Michael Jordan, Hakeem Olajuwon, John Stockton, Karl Malone…

Entre esta constelacio d’estrelles destacava el nostre protagoniste de hui, David Robinson, pivot de San Antonio Spurs. No sé si voste està familiarisat en este deport. Si no és aixina, li dire quin és el perfil de jugador que busquen els entrenadors: algu que no siga el millor en res pero que siga bo en tot.  David complia a la perfeccio eixe paper. Era dels cinc millors en casi totes les facetes del joc.

Prova d’aixo és que David Robinson fon novat de l’any (1990), maxim rebotejador de la lliga (1991), maxim taponador (1992), millor defensor (1992), maxim anotador (1994) i millor jugador (1995). Havia guanyat casi tots els tituls  pero se li resistia el més important de tots: la lliga. Any rere any el seu equip era fulminat en les eliminatories. David començava a envellir i pensava que potser mai seria campeo.

En 1999 el seu entrenador, Gregg Popovich, demanà a Robinson un gran sacrifici. Li havia de cedir tot el protagonisme a un jovenet que havia arribat a l’equip nomes dos anys abans, l’ala-pivot Tim Duncan. El club no necessitava dos pivots ofensius, sino u ofensiu i un atre defensiu i a David li tocava defendre, fer la faena fosca per a que la gloria se l’enduguera un nouvingut que no era ningu.

Allo a David li va saber molt malament. Una cosa sería que els Spurs hagueren fichat a Michael Jordan, pero que Duncan acaparara tots els titulars de la prensa fon un colp molt gran per al seu orgull. Pero ho acatà. Robinson passà de ser l’estrella a ser jugador d’equip. En quant a estadistiques firmà la pijor temporada de la seua carrera. Pero ¿endevina qué? San Antonio guanyà la NBA aquell mateix any.

El valencianisme és un moviment massa menut en egos massa grans. Aci tot lo món es veu a sí mateix com el nou Palleter, el nou Francesc de Vinatea o  el nou Jaume I. Som un moviment atomisat no per accents, dretes-esquerres o nacionalismes-regionalismes, sino per orgulls i vanitats. Tot lo món vol ser el llider de la seua propia secta abans de cedir el protagonisme a un atre en benefici del regne.

Tots mos hem pensat que estem en una pelicula i que som els actors protagonistes. Que som imprescindibles, que sense mosatros no se pot rodar cap escena. I no, potser nomes som actors de repartiment. Potser el nostre paper en estos moments de l’historia sols es llimite a passar el testic als nostres fills per a que les generacions futures, esperem que en més trellat que la nostra, oficialisen el valencià.

Els valencians mos pareixem massa als argentins. Tot són individualismes i ganes de figurar. A mi m’agrada més Japo; 125 millons de persones que actuen en bloc, tots a una, com un sol home. M’agrada el balocistella perque és un deport d’equip a on ser suplent no és cap deshonra. I m’agrada David Robinson perque ha demostrat que quan u és humil i juga en equip la victoria no tarda molt en arribar.

FONT: SOM nº 254. Maig 2012.

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes