Els valencians, més rics que els britànics.

Existix la falsa creença de que els britànics són més rics que els valencians. ¡Pero qué va, és tot lo contrari! Els britànics no poden permetre’s formar part d’eixa elefantiàsica i caríssima administració que és l’Unió Europea (UE), per això han iniciat el Brexit. Mosatros en canvi sí que podem. Damunt, sabem que fòra de la UE només hi ha fam i misèria: que li ho pregunten si no a Andorra, Israel o Suïssa.

Encara més: els valencians mos podem permetre ser l’autonomia pijor finançada d’Espanya i a l’hora pagar el PER dels andalusos, l’ordenador per aula dels extremenys, l’Aeroport de Barajas… ¡Che, això ho pague yo, collons! Els britànics mai de la vida es plantejarien tindre diputacions provincials. Mosatros en canvi en tenim no una ni dos sino ¡tres! i estudiem, adicionalment, afegir administracions comarcals.

Regne Unit té 65 millons d’habitants i 406 Ajuntaments. Regne de Valéncia 5 millons d’habitants i 542 Ajuntaments. ¡Els diners i els collons per a les ocasions! En Regne Unit és impossible un consistori per a 17 veïns. Pero ací tenim Castell de Cabres, que en eixos habitants té Ajuntament propi. Suprimir-lo és impensable perque, clar, és un poble en molta història: allí naixqueren Cleopatra i Juli César.

En Regne Unit no es poden permetre sostindre consistoris insostenibles, per això és que procediren a fusionar molts d’ells en la década dels huitanta. Ací per contra tenim casos com el de Manuel i L’Énova, uns pobles lliteralment apegats que entre els dos sumen tresmil habitants. Hi ha dos Ajuntaments. Impossible fusionar-los: en un municipi són catòlics i parlen valencià i en el del costat són budistes i parlen cantonés.

En fi, que la pròxima vegada que et diguen que fulano se’n va a Manchester a treballar perque allí nuguen els gossos en llonganises, dis-li que no, que això és una simple llegenda urbana. Els britànics són un voler i no poder, no com mosatros que no mos privem de res: diputats, alcaldes, regidors, secretaris, vicesecretaris, assessors, administratius, funcionaris… ¡Ací mos sobren els diners, che!

Anuncios

¿Per a quan el requisit llingüistic?

082 09102004
A proposit del requisit llingüistic molta gent especula sobre si no resulta exagerat que un titul de Valencià que en un moment donat puga dispensar l’administracio valga més punts que una tesis doctoral o la publicacio d’un llibre a l’ hora de fer unes oposicions. Per a mi el requisit llingüistic deu ser imprescindible. Els tituls que valida la Junta Qualificadora de Coneiximents del “valencià” (JQCV), són obviament de catala –lo qual em repugna profundissimament-, ara be si estos foren de Llengua Valenciana, els consideraria absolutament vitals.

Deu haver una discriminacio positiva cap a la Llengua Valenciana. La majoria d’immigrants (i lo que és pijor, de valencians) no es molesta en deprendre el Valencià perque no és imprescindible, perque no li pareix util, puix sap que en l’espanyol hi ha prou i de sobra per a viure i desenrollar-se laboralment. Estudiar Valenciano es una gilipollez, no vale para nada, si acaso inglés que es más útil. ¿Li sona? A mi sí. Cal deprendre de Suïssa i Belgica, a on dominar la llengua respectiva es convertix per a cadascuna de les comunitats etniques en algo vital.

Ningu imagina que un valencià, sense saber espanyol, puguera ser juge, professor o funcionari. Lo mateix deu ocorrer en la Llengua Valenciana. Saber Valencià deu ser obligatori de cara a aprovar unes oposicions i no sols meritori com és ara. No es tracta de que et donen uns punts extra per saber Valencià sino de que resulte del tot impossible ser funcionari sense saber Valencià (com de fet es impossible sense l’espanyol). I si algu pensa que aço és de nacionalisme excloent, dire que el requisit llingüistic s’aplica en la Galicia de Manuel Fraga.

Cal exigir el requisit llingüistic per a treballar en l’administracio i fer de la llengua algo util, que valga la pena, els coneiximents de Valencià deurien ser imprescindibles per a viure i treballar aci i no sols meritoris. El Valencià deu ser igual d’important que l’espanyol, puix les dos llengües són igual d’oficials. En el segle XV a Valencia el 75% del poble parlava Valencià i el 25% espanyol. En el segle XXI el 100% del poble parla espanyol i el 50% del poble parla Valencià. ¿Quant més ha de retrocedir la Llengua Valenciana per a que algu faça algo?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: