Josué Ferrer.

Anem a partir d’eixa idea generalisada de que la dreta és per naturalea conservadora i reticent al canvi, que té por de que les coses alvancen, i que l’esquerra és per naturalea progressista, moderna i que vol canviar el món per a millorar-lo. Be, est és un simplisme tan discutible com acceptat socialment i en el que personalment no estic d’acort, les coses no són tan facils, pero en qualsevol cas -i encara que siga per una volta- el donare per bo.

Aixina veem que l’esquerra ha promogut canvis positius en l’historia com el sufragi universal masculi, el dret al vot de la dòna, l’alfabetisacio general dels chiquets, l’estat del benestar, la millora de la vida de la classe obrera. Per contra el conservadurisme -temeros de tot canvi- es nega per sistema a qualsevol alteracio que afecte als privilegis de l’elit: no al sufragi universal, no a la sanitat publica, no a l’educacio publica de calitat, etc.

Si partim de la base de que promoure canvis per a fer alvançar la societat és esquerrà i progressiste i que pretendre que el món continue immutable fins al juï final és dretà i conservador, llavors l’ecologisme és en el fondo la dreta més conservadora i antiprogressista del món. La cita «Un conservador és un home que creu que res deuria fer-se per primera volta» d’Alfred Wiggam definix a la perfeccio lo que és un ecologiste, un vert.

¿Fem un transvas d’aigua? ¡No al transvas d’aigua! ¿Fem una autovia? ¡No a l’autovia! ¿Fem una carretera? ¡No a la carretera! ¿Fem l’AVE? ¡No a l’AVE! Esta és la forma de pensar dels verts (que ademes són catalanufos). El no per norma al progrés material i economic. Si per ells fora viuriem en l’Edat de Pedra… ¿Inventem la roda? ¡No a la roda! ¿Inventem les cases? ¡No a les cases! ¡Ya estem be en la cova, que per algo és més ecologica que una casa!

És la mateixa gent que en el seu dia anava a tirar pedres al tren al vore-lo passar o que assegurava que el coche era un artefacte de Satan o que les vacunes -per artificials- havien de ser forçosament nocives per al ser huma. Tant els conservadors de dretes –que s’oponen al progrés social i civil- com els conservadors d’esquerres –que s’oponen al progrés material i economic- són possiblement els dos majors llastres que pot arrossegar qualsevol païs.

No dic yo que no calga un respecte per al mig ambient; les tonellades de merda que estem llançant als rius a i l’atmosfera més tart o més pronte mos han de passar factura. Cal protegir la naturalea. Pero aixo no significa fer un ecologisme tronat, irresponsable i catalanufo que s’oponga per norma a qualsevol infraestructura. Sols quan la gent es done conte de que ecologia i economia no són incompatibles, començarém a anar pel bon cami.