Josué Ferrer.

I es dira Montenegro. L’Unio Europea (UE) exigia dos requisits per a validar la seua secessio de Servia. Que al manco el 51% del poble votara en el referendum d’autodeterminacio i que el Sí a l’independencia superara el 55%. Els dos s’han cumplit. 55,4% per al Sí i una participacio de més del 86%. Montenegro, un païs que té el tamany de Murcia, 670.000 habitants i Podgorica de capital, obte aixina la sobirania despres de que Eslovenia, Croacia, Bosnia-Herzegovina i Macedonia ho feren als 90. Montenegro fon sobirana entre 1878 i 1918.

Els montenegrins sempre han estat per l’unio en Servia. De fet, en 1992 votaren en referendum continuar units. Pero els permanents conflictes interns han multiplicat l’independentisme en l’opinio publica. El poble s’ha cansat de tants problemes i el primer ministre Milos Djukanovic -abans unioniste- s’ha convertit en el pare de la nacio. Es confirma la disolucio de Servia i Montenegro (hereua de Yugoslavia) i ara Servia, per autoritaria i centralista, es queda sola i sense eixida a la mar. Que prenga nota Madrit per lo que puga ocorrer aci.

El dret d’autodeterminacio és una cosa que no deu espantar a ningu. En els països del nostre entorn s’ha donat. De fet, en 1946 el poble feroes decidi en un plebiscit que les Illes Feroe s’independisaren de Dinamarca (encara que el govern danes anulà la votacio). Actualment, Dinamarca no es nega a l’independencia feroe. En Chipre es feu un referendum en 2004 per a vore si es reunificava l’illa. I arraïl de les negociacions del govern d’ Espanya en ETA es posa sobre la taula l’exigencia del dret d’autodeterminacio per a Euskadi i el poble vasc.

La ONU avala el dret d’autodeterminacio per al Sahara Occidental. Tal dret està expressament reconegut per les lleis per a l’illa de Bouganville (Papua-Nova Guinea) i per als estats federats que componen Etiopia. Una de les ultimes nacions en independisar-se en el planeta fon Timor Occidental, que es separà d’Indonesia arraïl del referendum de 1999. Quebec ha plantejat el seu proyecte d’estat lliure associat en les consultes de 1980 i 1995. I en el món hi ha un bon grapat d’estats “de fet”: Abjasia, Palestina, Taiwan, Somalilandia, Puntlandia, etc.

Si fem paralelismes entre Yugoslavia i Espanya, Eslovenia sería Euskadi i Croacia Catalunya. És dir, dos pobles que tenen molt clara sa identitat. Montenegro és més com Galicia o Valencia; un poble historicament fidel, lleal i partidari com el que més de l’unitat estatal pero que en el pas del temps comença a vore que no té sentit continuar en un païs-problema, que més val sol que mal acompanyat. Montenegro ha pegat un gir de 180º: d’unionistes a separatistes. Algo comença a canviar. El germen independentiste s’escampa i pot arribar aci.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 23-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!