¿Sabías que Heineken propuso un Estado Valenciano en 1992?

heinekens_europe-modificada

El multimillonario empresario holandés Freddy Heineken (Ámsterdam 1923-Noordwijk 2002) no sólo fue el presidente de la cervecera más famosa del mundo, sino que además fue también un declarado europeísta y un apasionado de las culturas. En 1992 publicó un panfleto titulado Los Estados Unidos de Europa ¿una eurotopía? en la que proponía una Europa federal -los Estados Unidos de Europa- que estaría compuesta por docenas de pequeños estados europeos (la mayoría de entre cinco y diez millones de habitantes), con una historia común, una identidad y cultura propias y una marcada homogeneidad étnica.

A principios de los 90 la Unión Soviética, Yugoslavia y Checoslovaquia se desintegraron en una veintena de países. Al mismo tiempo, en 1992 nacía la Unión Europea (UE) con la firma del Tratado de Maastrich. Heineken soñaba con una gran Europa compuesta por estados pequeños que no perdieran el tiempo compitiendo entre ellos por la hegemonía de la UE como hacen los grandes y que acercaran la administración al ciudadano. Se buscaba una superpotencia europea que a nivel exterior abordara los retos internacionales y a nivel interior estuviera compuesta por una unión mucho más equilibrada al tener todos un tamaño similar.

Heineken, inspirado tal vez por pensadores como Leopold Kohr  o Friedrich Meinecke, dividió el mapa europeo en 75 estados de pequeñas dimensiones. Por supuesto no era más que una propuesta y la reordenación territorial resultaba, en algunos casos, bastante discutible. Pero la cuestión es que dentro de ese mapa figuraba un Estado Valenciano soberano, independiente y diferenciado de España y de Cataluña. Heineken sabía bien que nuestro pueblo tiene una lengua, cultura, historia e identidad propias. Más allá de esta eurotopía, la idea de una Europa de los pueblos en la que los valencianos tengamos voz y voto continúa viva a día de hoy.

¿Sabías que el Partido Republicano Democrático Federal propuso un Estado Valenciano en 1904?

KONICA MINOLTA DIGITAL CAMERA

¿Se imaginan ustedes que los diputados valencianos del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) defendieran hoy transformar España en una república federal dentro de la cual figurara un Estado Valenciano? ¿Y que dentro de ese Estado se garantizara que la soberanía recayera en el pueblo valenciano (no en el pueblo español); la indisoluble unidad del territorio valenciano; la supresión de las provincias y la reordenación de nuestro mapa a través de comarcas; la eliminación de las Diputaciones provinciales de la mano de la creación de un Congreso y un Senado valencianos e incluso disponer de un ejército valenciano propio?

Este proyecto, que hoy parece de ciencia ficción, estuvo cerca de ser realidad. El escritor Carles Recio nos cuenta en su libro De Nación Valenciana (1999) que en 1904 diversos representantes valencianos del Partido Republicano Democrático Federal (PRFF) se reunieron para redactar y firmar un proyecto de Constitución Valenciana con unas competencias tan ambiciosas como las descritas anteriormente. En aquella época el republicanismo federal soñaba con hacer de España una gran federación en la que pudieran integrarse,si lo deseaban, Portugal y las antiguas colonias. El modelo de país a seguir era los Estados Unidos.

El PRDF llegó a tener un presidente de España, Francesc Pi i Margall, en tiempos de la I República Española. Por motivos históricos de sobra conocidos, el régimen republicano no pudo tener continuidad pero ¿y si hubiera perdurado? Sea como sea, para la posteridad quedará que los representantes valencianos de un partido político que ostentó la gobernación de España reclamaron un Estado soberano para nuestro pueblo. Y para más inri, aquella Constitución soberanista fue redactada en la ciudad de Alicante, tan reacia hoy a sumarse a cualquier proyecto autonomista que huela a valencianía o que vertebre nuestra bienamada patria.

Heineken i l’Estat Valencià de 1992.

El multimillonari empresari holandés Freddy Heineken no només fon el president de l’empresa cervesera més famosa del món-a la qual el seu llinage dona nom-, sino que ademés fon també un declarat europeiste i un apassionat de les cultures. En 1992 publicà un panflet titulat Els Estats Units d’Europa ¿una eurotopia? en la que proponia una Europa federal -els Estats Units d’Europa- composta per dozenes de chicotets estats europeus (la majoria d’entre uns 5 i 10 millons d’habitants), en una història comuna, una cultura pròpia i una homogeneïtat ètnica.

A principi dels 90 hi hagué una forta eclosió de nacionalismes en Europa que va donar pas a una vintena de nous estats després de la desintegració de l’Unió Soviètica, Yugoslàvia i Checoslovàquia. També en 1992 se firmà el Tractat de Maastrich que significava el pas d’un mercat comú  exlusivament econòmic com la Comunitat Econòmica Europea (CEE) a un ambiciós proyecte polític com l’actual Unió Europea (UE). Heineken pensà que eixa explosió de noves nacions-estat d’Europa Oriental podia traslladar-se a tot el continent i ajudar al mateix temps a forjar una gran aliança de pobles.

L’idea era que seria més fàcil construir una gran nació europea si es componia d’estats menuts que no perderen el temps competint entre ells per l’hegemonia de la UE com fan els grans. Els actuals estats europeus són massa menuts per als assunts internacionals i massa grans per a la vida del dia a dia. Per tant, calia construir una superpotència europea que a nivell exterior abordara els reptes internacionals i a nivell interior estiguera composta per estats menuts que acostaren l’administració al ciutadà i formaren una unió molt més equilibrada al tindre tots un tamany molt paregut.

Heineken, inspirat potser per pensadors com Leopold Kohr o Friedrich Meinecke, dividí el mapa europeu en 75 estats de chicotetes dimensions. Per supost no era més que una proposta i la reordenació territorial resultava, en alguns casos, prou discutible. Pero la qüestió és que dins d’eixe mapa figurava un Estat Valencià sobirà, independent i diferenciat d’Espanya i de Catalunya. Heineken sabia be que el nostre poble té identitat pròpia. Més allà d’esta eurotopia, l’idea d’una Europa dels pobles en la que els valencians tingam veu i vot continua viva a dia de  hui.

El Partit Republicà Democràtic Federal i l’Estat Valencià de 1904.

¿S’imaginen vostés que els diputats valencians del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) defeneren hui transformar Espanya en una república federal dins de la qual figurara un Estat Valencià? ¿I que dins d’eixe Estat es garantisara que la sobirania recaiguera en el poble valencià (i no en l’espanyol); l’indisoluble unitat del territori valencià; la supresió de les províncies i la reordenació del nostre mapa a través de comarques; l’eliminació de les Diputacions provincials de la mà de la creació d’un Congrés i un Senat valencians i fins i tot el naiximent d’un eixèrcit valencià propi?

Este proyecte, que hui pareix de ciència ficció, estigué prop de ser una realitat. L’escritor Carles Recio mos conta que en 1904 diversos representants valencians del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) es reuniren per a redactar i firmar un proyecte de Constitució Valenciana ab unes competències tan ambicioses com les descrites anteriorment. En aquella época el republicanisme federal somiava en fer d’Espanya una gran federació en la qual pogueren integrar-se, si ho desijaven, Portugal i les antigues colònies. L’eixemple a seguir era els Estats Units.

El PRDF no fon un partit ultraminoritari ni una colla de fanàtics sino una formació històrica que arribà a tindre un president d’Espanya, Francesc Pi i Margall, qui, per cert, resultà ser un bon català puix reconeixia l’existència del valencià i mallorquí com a llengües independents i diferenciades de la catalana. Per motius històrics sobradament coneguts, el règim republicà no pogué tindre continuïtat. Pero ¿qué haguera passat si la República haguera perdurat? Possiblement, hui Espanya seria una república federal en un Estat Valencià sobirà i autònom dins d’ella.

Ab el soterrament de la República, el somi d’un Estat Valencià quedà guardat en el calaix dels oblits. Ya no té massa sentit  elucubrar hipòtesis sobre qué haguera passat o dixat de passar. Pero per a la posteritat quedarà que els representants valencians d’un partit polític que arribà a ostentar la gobernació d’Espanya  reclamaren un Estat sobirà per al nostre poble. I per a més inri, aquella Constitució sobiranista fon redactada en la ciutat d’Alacant, tan reàcia hui a sumar-se a qualsevol proyecte autonomiste que faça olor a valenciania o que vertebre la nostra pàtria.

L’Estat Valencià (Edicions Mosseguello).

portada_def

Títul: L’Estat Valencià.

Autor: Josué Ferrer.

Pròlec: Josep Vicent Guillot.

Edita: Edicions Mosseguello.

Primera edición: Burriana, Regne de Valéncia, maig de 2009.

ISBN: 978-84-6132-118-6

Sinopsis:

¿Qué fa que un home passe de ser un fervoros espanyoliste a un independentiste valencià convençut? ¿A quant ascendix l’espoli fiscal? ¿Seria viable economicament una Valencia sobirana? ¿Tindria els dies contats el catalanisme si forem una nacio lliure?

Este llibre analisa com a lo llarc dels segles, el Regne de Valencia sempre ha segut lleal a Espanya pero esta sempre nos ha recompensat en la traïcio, per lo que ya ha arribat l’hora de deixar d’ofrenar noves glories a qui nos nega la llengua i l’aigua.

Tan sols hi ha un cami que pot salvar-nos de la dominacio politica, l’explotacio economica i la substitucio llingüistica i cultural que patim els valencians: retornar a l’independencia nacional que el Regne de Valencia no degue haver perdut mai.

L’unica via per a salvaguardar la nostra llengua i cultura i no ser exterminats com a poble, és dotar-nos d’un estat propi: l’Estat Valencià.

Per a adquirir-lo puncha ací:

-L’Estat Valencià (Edicions Mosseguello).

portada_def1

A %d blogueros les gusta esto: