Esglesia Catolica: corrupcio, hipocresia i ara tambe catalanofascisme.

057 diables

L’Esglesia Catolica demana diners per als pobres i despres ho invertix en Gescartera. Recomana abstinencia sexual als jovens perque les relacions prematrimonials són pecat pero despres li dona suport a un govern valencià -el del Partido Popular– que fica programes com Tombola que promouen la prostitucio. Clama contra el colectiu homosexual pero encobrix els bruts casos de pederastia dels sacerdots catolics d’Estats Units d’America.

Publíca un document de doscentes fulles a favor de la familia tradicional i l’indisolubilitat del matrimoni i despres casa al Princip Felip en la divorciada Letizia Ortiz. I l’alta jerarquia catolica dona el vist i plau a l’unio. I concedir una nulitat matrimonial previ pagament em sona a aquelles bules papals de fa segles per les quals si pagaves uns diners podies pecar tranquilament i menjar carn en el Divendres Sant perque no passava res.

No pot ser que l’Esglesia Catolica passege baix palc a un assessi com Francisco Franco durant quaranta anys i no demane perdo, i que despres alardege de ser la gran defensora del dret a la vida. No pot ser que parle dels debils i despres forge aliances en dictadors fascistes, empresaris supercorruptes i militars pretorians. Hui més que mai és la Catolica una esglesia que apesta a corrupcio, a fariseisme, a hipocresia, a anticristianisme, etcetera.

Que no s’estranyen si despres veuen que la societat valenciana passa cada dia més de la doctrina catolica (¡si ni tan sols l’Esglesia la complix!). O si els jovens són cada volta més ateus, més llaics. O si els temples estan buits entre semana i tan sols els dumenges es plenen… de gent anciana. O si les vocacions són cada volta menys. O si les X en la casella de l’Esglesia –que mos recorden marcar- descedixen paulatinament any rere any.

Sí, l’Esglesia fa ya mes de mil anys que s’apartà de la senda de Jesus de Nazareth. Quan ha hagut algun Papa que ha pretes una esglesia humil i pobra d’acort a lo que predicava Crist, com fon el cas de Joan Pau I, ha mort al cap d’un més. Hui que els catolics apelen a l’unitat de tot el cristianisme es fa més evident que mai que l’escissio protestant iniciada per Marti Luter és lo que més s’acosta al cristianisme pur i primigineu de Jesucrist.

Ara, l’Esglesia Catolica de Valencia, en lloc de oferir el seu suport al valencianisme, que és un moviment que mai renegà de catolic, decidix que una volta més cal estar del costat del poder i recolzar al catalanofascisme… Encara que este siga ateu, anticlerical i es mofe de Deu. ¡Pero que ningu confonga el mensage de Crist en els mensagers corruptes i plens d’imperfeccions! ¡Aparteu-vos de l’Esglesia si voleu, pero no vos allunteu mai de Deu!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 22-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

9 d’Octubre: «¡Que vullguen, que no, Valencia és nacio!»

055 somnacio

Este 9 d’Octubre no ha segut un dia qualsevol. Acostumat a que el dia nacional de tots els valencians siga una cita depriment, m’he sorpres gratament al vore que al fi comencem a substituir el folclor per la reivindicacio. Tradicionalment, el 9 d’Octubre és patetic. És tristissim vore que les festes patronals d’inclus la més menuda vila del païs són celebracions majors que les que es fan en el dia de la patria. Sincerament no m’interessa gens la provesso civica ni les mascletades (no parlem ya de l’himne espanyol) puix si no venen acompanyats d’un esperit reivindicatiu sols es queden en folclor i un patriotisme de pandereta que de res val. La meua idea de fer valencianisme no es resum en “¡Falles, traques i bunyols!” precisament. Per a mi fer valencianisme és una atra cosa.

Per a mi valencianisme és lo que s’ha fet enguany. Valencianisme és que els nacionalistes valencians s’hagen fet notar més que mai, tots ells en les Senyeres i cantant un atronador “¡Que vullguen, que no, Valencia és nacio!” que s’ha filtrat a traves del Canal Nueve. Valencianisme és la manifestacio dels foralistes valencians i Coalicio Valenciana (CV), aperitiu de la gran manifestacio valencianista que tindra lloc en Madrit este dia 15. Valencianisme és vore que més gent que mai ha tildat de traidors, catalanufos i venuts a la classe politica valenciana, que tracta a Valencia com a una bagassa que es ven al millor postor. Valencianisme és els chiulits a l’himne espanyol; un himne que està de sobra el dia 9 si tenim en conte que l’himne valencià no sona el dia 12.

I sobretot valencianisme és l’eixemple de Rosa Monedero, una patriota valenciana que s’ha clavat en mig de la manifestacio pancatalanufa i per desplegar la Real Senyera i cridar: “¡Esta és nostra Senyera i esta és nostra terra, mai nos fareu catalans!” ha segut apalisada per trenta catalanufos. Trenta homens contra una dòna sola. ¡Que valents! Rosa és l’heroina de la jornada i ha demostrat tindre més collons que tots els homens valencians. Yo tan sols espere que este cas de violencia junt a les filmacions de manifestants catalanufos fent apologia del terrorisme front a les camares del Canal Nueve, servixca per a prohibir estes manifestacions que sols venen a provocar. Tan sols un desig: que l’any vivent foralistes i nacionalistes vagen tots junts, colze a colze, mà a mà.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La cultura elitista, la cultura popular i la pseudocultura.

053 upb

El de cultura és un concepte complex. Hi ha tantes definicions de cultura com persones, i els debats en torn a ella són continus. En la meua opinio, cultura hi ha de dos tipos: la cultura elitista i la popular. L’elitista és Miquel Angel Buonarroti, Ludwig Van Beethoven, Ausias March… És dir, la cultura en mayuscules… I despres està la cultura popular que és la del poble: les festes, les costums, les tradicions… La cultura popular és molt ampla i abarca des dels tebeos de Batman fins a la religio cristiana passant per les Fogueres de Sant Joan.

Tambe convivim en un tercer tipo de cultura que no ho és en absolut… La podriem denominar com cultura fem, incultura o millor encara: pseudocultura. Parlem de coses com el Forum de les Cultures de Barcelona 2004, la Fura dels Baus, la Bienal de Valencia, el IVAM o l’art abstracte. I és que quan u va al teatre i se troba en una banda de borinots ballant en pilotes com aborigens de Papua-Nova Guinea o si un va a un museu i es troba en una peixera plena de tornells sap que en el fondo aixo ni és art ni cultura; tan sols és una presa de pèl.

Per a mi, la popular és una cultura superior a l’elitista. A pesar de que la fama i el prestigi acompanyen a l’elit. A sovint es desprecia a la cultura popular, per ser la del poble, la de gent plana, honesta, decent i senzilla. Yo preferixc estar del costat d’eixe poble al que alguns desprecien que del costat de mediocres intelectuals de salo que viuen de subvencions i de parar la mà, que es creuen algu per tindre un premi, tan remilgats i repipis ells que pareix com si algu els haguera introduit un carabassi pel cul, i que gosen parlar de tot quan no saben de res.

La cultura popular és la més important perque és el ADN d’un poble, la radiografia d’una societat, és l’identitat i l’estil de vida d’una nacio, el DNI d’una patria i aixo és més important que la Capilla Sixtina, En Quixot o La 5ª sinfonia. Per aixo, quan alguns analfabets –partidaris clars de la cultura elitista- afirmen que “totes les universitats del món diuen que tal o qual” yo responc lo que diu el meu poble: que el Valencià és una llengua i no un dialecte. Perque que yo sapia la llengua, i la cultura, són patrimoni del poble. I de ningu més.

 

FONT: El Palleter. 5-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan separacio de bens i custodia compartida?

052 fototendra

Des del Consell es prepara per a 2007 la reinstauracio del dret tradicional valencià, el qual fon eliminat i substituit pel dret castellà a partir de la derrota de la Guerra de Successio de 1707. Aço mos canviarà la vida a tots. El dret tradicional valencià fara per eixemple que si un pare de familia mor i no hi ha testament herede sa dòna. En el dret castellà són els fills qui hereden automaticament, lo qual ha produit l’afonament de no poques empreses que han desaparegut en la segona generacio, una volta els fills s’han fet en la propietat del pare.

En 2007 tambe s’acabarà com a formula predeterminada el regim de bens de guany en els matrimonis i al fi es recuperarà la separacio de bens com sistema predeterminat, tal i com era abans d’un cert 25 d’Abril de 1707. L’actual regim de bens de guany en la practica fa que quasi sempre en cas de separacio o divorç la dòna es quede en casa, fills, coche, cochera, chalet i mitat del sou del marit i el marit es quede en les factures. Darrere d’esta injusticia mos trobem en molts casos d’esposos que preferixen matar a la dòna a separar-se i perdre-ho tot.

Si be les femines carixen de proteccio contra la violencia domestica, estan ultraprotegides en les separacions i els divorços. El regim de separacio de bens és lo més just, ademes de lo habitual en Europa. Al cap i a la fi, si una dòna no vol saber res del seu ex-marit no em pareix just que sí que vullga saber de la seua cartera. Ademes, si en les unions homosexuals no ix beneficiada en la separacio una de les parts pel seu sexe (les dos parts tenen el mateix) no s’enten per qué en els matrimonis heterosexuals es partix de la base de castigar per norma a l’home.

La custodia compartida dels fills deu ser lo predeterminat. Un fill no deu usar-se com arma llançadissa ni deu vore al pare una volta cada quinze dies. Ara, en un 99% de casos la custodia es per a la mare, lo qual comporta un seqüestre llegal del fill. En lloc d’enviar el chiquet d’una casa a una atra com una pilota, deuria ser el fill qui vixquera sempre en la casa i els seus pares els qui es desplaçaren per a viure en ell (per temporades). Tant l’impagament de pensio com l’incompliment del regim de visites haurien de ser punits en igual força per la llei.

 

FONT: Critica Social. 2-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El circul vicios de l’anticiencia.

052 einstein2

«Lo important es no dixar mai de fer-se preguntes». Albert Einstein.

Socrates alentà a la joventut a que pensara per sí mateixa, a que no acatara els dogmes, a que no acceptara una cosa nomes per que la digueren els sofistes, que eren els sabis oficials de l’epoca. Estos no consentiren que algu qüestionara la seua sabiduria i el mataren. Hui, Socrates és el més gran lliurepensador de l’historia del món.

Nicolau Copernic afirmà que era la Terra la que orbitava en torn al Sol i no al reves com es creïa. Els filosofs i l’iglesia carregaren contra ell. Galileu Galilei va reforçar esta teoria i sentencià que la Terra no era plana… I el vullgueren cremar. Gracies a abdos, un tal Cristofol Colon s’atrevi a creuar l’Atlantic i descobri un Nou Món.

Charles Darwin plantejà que el ser huma i els simis tenien antepassats comuns. Els cientifics del seu temps –que eren defensors de la teoria del creacionisme- el tractaren d’analfabet per plantejar una tesis tan absurda i tan destrellatada com la de l’evolucio. Al cap i la fi, la ciencia tenia clar que Deu feu a Adam i Eva a partir del fanc.

Henry Schilemann, arqueolec alema enamorat de l’Atenes classica, va dir que Troya existi fisicament, que no era sols una ciutat imaginaria retratada en noveles epiques. Les carcallades dels cientifics de la seua epoca foren realment espectaculars. Va descobrir les ruïnes de Troya i hui si sabem que esta urps existi és gracies ad ell.

Albert Einstein plantejà la Teoria de la Relativitat que sostenia que, en paraules que tots entengam, el temps pot circular a distintes velocitats. Les burles, mofes, escarnis i els insults que hague d’aguantar Einstein per part dels seus colegues cientifics foren cosa de no dir. Hui Albert Einstein és el més gran fisic de tot el sigle XX.

Fins fa poc, tot aquell que plantejara que hi havia aigua en el Sistema Solar més alla de la Terra era tildat de foll. Fins fa poc, molts astrofisics es burlaven de qui sostinguera l’existencia de vida estraterrestre. Hui sabem que en Mart –és dir, el següent carrer en el cosmos- hi ha aigua i hem trobat microorganismes marcians –és dir, vida-.

Els sofistes de hui en dia –els professors universitaris- asseguren que la romanistica internacional afirma que el Valencià és un dialecte del catala, que aixo és indiscutible, que posar-ho en dubte és propi de barbars. ¿Quí diu que els sofistes desaparegueren en l’Atenes classica? El circul vicios de l’anticiencia no para de repetir-se mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 24-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Supercampeons en Europa i superperdedors en Espanya.

050 valencia-supercopa2004

En sabor agredolç comença la temporada futbolistica per al Valencia C.F. L’oportunitat en el passat més d’Agost d’adjudicar-se un doblet historic –el segon consecutiu- s’ha esfumat. Si be el Valencia derrotà a l’Oporto i es proclamà campeo de la Supercopa d’Europa –la segona del conjunt che des de 1980- la decepcio patida contra el Real Saragossa en la Supercopa d’Espanya pesa encara en l’anim de molts valencianistes. Si tenim en conte que cap atre club valencià ha pogut guanyar tituls fins a dia de hui, el Valencia -que ademes conta en un palmares exigu per a la seua rellevancia social- deuria aprofitar al maxim estes autentiques oportunitats d’or.

El Valencia té una urgencia historica de tituls. Pel pes relatiu d’esta ciutat en el conjunt de l’ Estat, en teoria al Valencia li correspondria ser el tercer club en tituls, per darrere de Real Madrit i Barça. Deuria ser algo aixina com l’Inter de Mila en respecte a Italia; un club que ha conquistat dotze o tretze lligues, dotze o trezte copes i que s’haguera adjudicat la Copa d’Europa i l’Intercontinental en almenys una ocasio. Pero per a desgracia nostra, el club té un palmares que és la mitat de lo que deuria tindre a causa d’uns dirigents historics que no han sabut brindar-li gloria que li cal i per una aficio poc exigent que clama: “¡No passa res, la copa a l’any que ve!”.

D’igual manera la nostra nacio –Valencia- deuria tindre molts més exits dels que té: deuriem contar des de fa molts anys en el PHN, el AVE, un pla anti-inundacions per a evitar les riuades de l’autumne, el Parc Central, el Parc Industrial de Sagunt, una Radio Televisio Valenciana (RTTV) al servici de tots els valencians, un bon aeroport en Castello de la Plana, la Dama d’ Elig en Elig, uns ports d’Alacant i Valencia molt millors i per supost una Llengua Valenciana independent i escudada contra l’anexionisme catalanufo. Pero d’aixo no hi ha res. Ni tindrem mai res mentres el poble valencià siga meninfot i carixca de politics patriotes que amen al seu païs.

 

FONT: Critica Social. 20-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Per qué Valencia sí és nacionalitat historica i Catalunya no.

049 catalunyanazi

En Catalunya hi ha un millo de pobres en una societat d’un total de sis millons, jovens barcelonesos s’han de marchar a 50 km de distancia de la seua Barcelona natal per a poder comprar-se un pis (algo més a prop és del tot impossible pel preu prohibitiu de la vivenda), dònes maltractades que són apalissades pels seus homens, un Forum Barcelona 2004 que ha especulat en més de 3.000 millons d’euros… I davant estos problemes ¿quína és la prioritat d’un govern que s’autoproclama socialiste, progressiste, d’esquerres i republicà? Puix discutir al voltant de si Catalunya és “nacionalitat historica” o de si és “comunitat nacional”. Per a cagar-se i no torcar-se.

Mentres les empreses tanquen i dixen a les families obreres sense pa, el tripartit discutix sobre la quadratura del circul en un debat d’intelectuals de salo. Catalunya, Nacio Catalana, Nacionalitat de Catalunya, Principat de Catalunya (sense princip conegut), Comunitat Nacional Catalana… Ha d’apareixer algun nom que siga encara més rupturiste, algo que cap atra autonomia puga copiar mai. Yo, si fora Pasqual Margall, convocaria un concurs d’ idees. ¿Qué tal “Catalunya, mare de totes les nacions, patries i pobles de la Terra”? No estaria mal. Pero lo cert és que quan Margall afirma que Catalunya és una “nacionalitat historica” mentix puix aço és fals.

¿Qué és una “nacionalitat historica”? Uns diuen que els territoris que en 1936 tenien un Estatut d’ Autonomia (Galicia, Euskadi i Catalunya). La veritat és que este és un criteri ben ridicul… ¿Per qué no tirem més arrere en l’historia quan Valencia tenía els seus Furs propis i ni Galicia ni Euskadi ni Catalunya existien? Uns atres diuen que nacionalitat historica és un territori en llengua propia. En tot cas aixo sería una “nacionalitat llingüistica” i en cas que fora historica, la Vall d’Aran -a on es parla l’idioma aranes (reconegut com a tal per la Generalitat, abans deyen que era un dialecte del catala) sería una “nacionalitat historica” pero al marge de Catalunya, és clar.

Tots podem jugar a inventar significats estrambotics que adeqüen un concepte als nostres interessos. Pero sigam serios, ¿qué pot significar el terme “nacionalitat historica”? El propi nom ho diu. Es tracta d’un territori que historicament és o ha segut nacio. Aixina de clar. Nacionalitats historiques són Castella, Lleo, Navarra, Arago, Balears, Valencia… Totes elles foren nacions sobiranes en algun moment de l’historia, pero lamente dir-li a Margall que si Valencia fon un Regne independent en el passat, Catalunya no fon nacio independent mai. Per esta rao Valencia sí es una nacionalitat historica mentres que els catalans no passen de comtat de mig pèl.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El preocupant sentiment propalesti dels valencians.

mod

Vaja per davant que soc partidari de l’independencia de Palestina i la pau per a Israel. Ara be, em preocupa el fort sentiment propalesti dels valencians. Yo, que no crec en maniqueismes, no puc entendre la visio simplista que diu que els israelians són molt roïns i els palestins molt bons. Tant uns com atres són victimes i bochins a l’hora. Pero Israel patix cinquanta anys de guerres, revoltes i acossament. I si fa lo que fa és per pura supervivencia nacional. Voriem quants valencians recolzarien als palestins si tingueren uns fills vivint alli que hagueren de pujar tots els dies a l’autobus per a anar al colege i un suicida pujara un dia al mateix en que van els seus fills.

Tant Yaser Arafat com Ariel Sharon són un obstacul per a la pau. No vullc justificar el terrorisme d’estat d’Israel, que és injustificable, pero aixina i tot hi ha una gran diferencia: els palestins busquen assessinar a proposit a civils inocents mentres que els israelians volen matar tan sols un objectiu terroriste, encara que moltes voltes sense voler se puguen produir victimes inocents. Els jueus numeraren fa uns anys als palestins… Tot lo món criticà als israelians: “Li feu als palestins lo que els nazis vos feren a vosatres”. Pero els nazis numeraven als judeus per a matar-los i els judeus numeraven als palestins per a evitar que estos els mataren. Igualet lo un que lo atre.

Pero la qüestio és que el palesti és un poble de desagraïts. Espanya és l’estat occidental més propalesti del món… ¿Algu ha vist manifestacions de palestins condenant la massacre del 11-M? Yo no. Si es produira un atentat com el del 11-M en Valencia ¿creeu que li llevaria la son als palestins? Quan el dictador iraqui Sadam Hussein invadi Kuwait en 1990 els palestins celebraren una gran festa… A pesar de que Kuwait regalava un manà de millons de petrodolars a la causa palestina i acollia en el seu sí a mils d’immigrants palestins. Si és esta la forma que tenen d’agrair-li la solidaritat a un païs que els dona refugi i treball ¿qué podem esperar d’ells?

Pot ser que els judeus no siguen els més simpatics del món, pero no en conec a cap que vullga tallar-me el coll pel sol fet de ser occidental o cristia o ateu. No puc dir lo mateix d’alguns musulmans. I em preocupa eixe fort sentiment propalesti dels valencians… Més encara sabent que hi ha terroristes islamics en Valencia i que estos mantenen conexions innegables en Palestina. Els valencians deuriem reforçar els vinculs en Israel, puix tenim més interessos en comu de lo que pareix. I si lo que volem és solidarisar-nos en algun poble estranger colonisat, els “palestins” que a mi m’importen estan en el Sahara Occidental. Pero d’eixos ningu s’enrecorda mai.

 

FONT: Critica Social. 15-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Els bous: oda a la festa nacional dels espanyols.

047 infamia21

No entenc a qué ve fer un drama per l’espanyolissima festa dels bous. I a que es retransmeten les corregudes per la televisio. Yo mateix he reivindicat –sense sort, aixo sí- la retransmissio en directe de les baralles de galls pero no m’han fet cas. ¡En lo divertit que sería vore com s’arranquen els ulls a picotades, tu! Tampoc no estaria gens malament que el llançament de cabres des de lo alt del campanari fora deport olimpic perque aixina la gloriosa seleccio espanyola podria collir un nou entorchat, una nova medalla d’or per a brindar honor i gloria a la patria espanyola, comuna i indivisible de tots els espanyols. ¡No tots els estats poden presumir de tindre els millors llançadors de cabres del món! Tambe és bonico comprovar cóm els nostres fills, hereus ells de la patria, conserven les tradicions i les perpetuen de generacio en generacio, com el fi i elegant llançament de pedres contra els nius dels pardalets. ¡Que no es perguen els valors i el pes de la tradicio, per favor! ¡Aixo mai! ¡Quín orgull ser espanyol, pertanyer a esta patria, que és cada dia més una, més gran i més lliure! Ya podrien deprendre de mosatros tota eixa panda de barbars que hi ha pertot a Europa, eixos salvages plens de prejuïns i supersticions que mantenen costums migevals i que viuen en països pobretons i retrasats com Holanda, Suïssa, Luxemburc, Suecia, Islandia… ¡Més valdria que es fixaren un poc eixos barbars en la nostra evolucionadissima Espanya, breçol de la civilisacio i reserva espiritual d’Occident! ¡Qué més voldrien ells!

 

FONT: Critica Social. 10-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Realitat virtual catalanufa (2).

046 llengua2

A voltes –i és algo que ocorre més a sovint de lo que pareix- mos podem arribar a fer juïns equivocats de tota una societat a partir d’un grapat d’individus. És com aquell que viaja a Canada de turiste i es troba eixe dia en gent molt maleducada que no li diu l’hora o que ni es molesta en contestar-li a on està tal o qual lloc. Clar, d’ahi a generalisar i pensar que els trenta millons de canadencs són maleducats, descortesos i prepotents va un pas. Pero aixo no significa que tots siguen aixina sino tan sols que el reduït grup en que has tractat ho era. És lo que ocorre quan no coneixem la realitat social d’un poble, mos guiem per prejuïns, mos fem l’image mental d’un individu i més tart transplantem eixa image estereotipada a tot un colectiu i clar, confonem la part en el tot.

Crec que algo aixina és lo que li ocorre als catalans en respecte a Valencia. I més concretament, als panques. Ells no han chafat Valencia en sa vida en la gran majoria de casos, o si ho han fet solament s’han relacionat en un microscopic i marginal grupuscul: el guetto dels catalanufos valencians. I este guetto els vol fer creure que en el nostre païs, els valencians estem desijant convertir-nos en catalans del Sur de la nit al mati, que sentim el catala com a propi i que estariem encantats en que Valencia fora una provincia catalana mes. I clar, els catalans es pensen que quatre millons de valencians pensen igual que els quatre gats en els que han tractat. Despres venen els malentesos, perque quan retornen a Catalunya s’emporten una image de Valencia que és falsa.

Este guetto –que com a molt es el 1% de la societat valenciana- vol fer vore que és la majoria i que en tot cas el restant de la societat –eixe 99% que no pensa com ells- és un tall de faches als que no cal tindre en conte. Pero lo cert és estos grupusculs confonen les seus fantasies en la realitat i ahi venen els malentesos. O es tracta de gent que viu de subvencions de Catalunya i clar, quan arriba l’amo i senyor del Nort a vore els progressos que estan fent en els seus diners, volen amagar al 99% de valencians i fer vore que en Valencia tots pensem com ells. Tot siga perque continuen amollant la pasta i no es donen conte de que són diners balafiats. Aixina són els catalanufos: confonen la fantasia en la realitat i parlen en nom de tot el poble valencià sense escoltar-lo mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes