Josué Ferrer.

«Lo important es no dixar mai de fer-se preguntes». Albert Einstein.

Socrates alentà a la joventut a que pensara per sí mateixa, a que no acatara els dogmes, a que no acceptara una cosa nomes per que la digueren els sofistes, que eren els sabis oficials de l’epoca. Estos no consentiren que algu qüestionara la seua sabiduria i el mataren. Hui, Socrates és el més gran lliurepensador de l’historia del món.

Nicolau Copernic afirmà que era la Terra la que orbitava en torn al Sol i no al reves com es creïa. Els filosofs i l’iglesia carregaren contra ell. Galileu Galilei va reforçar esta teoria i sentencià que la Terra no era plana… I el vullgueren cremar. Gracies a abdos, un tal Cristofol Colon s’atrevi a creuar l’Atlantic i descobri un Nou Món.

Charles Darwin plantejà que el ser huma i els simis tenien antepassats comuns. Els cientifics del seu temps –que eren defensors de la teoria del creacionisme- el tractaren d’analfabet per plantejar una tesis tan absurda i tan destrellatada com la de l’evolucio. Al cap i la fi, la ciencia tenia clar que Deu feu a Adam i Eva a partir del fanc.

Henry Schilemann, arqueolec alema enamorat de l’Atenes classica, va dir que Troya existi fisicament, que no era sols una ciutat imaginaria retratada en noveles epiques. Les carcallades dels cientifics de la seua epoca foren realment espectaculars. Va descobrir les ruïnes de Troya i hui si sabem que esta urps existi és gracies ad ell.

Albert Einstein plantejà la Teoria de la Relativitat que sostenia que, en paraules que tots entengam, el temps pot circular a distintes velocitats. Les burles, mofes, escarnis i els insults que hague d’aguantar Einstein per part dels seus colegues cientifics foren cosa de no dir. Hui Albert Einstein és el més gran fisic de tot el sigle XX.

Fins fa poc, tot aquell que plantejara que hi havia aigua en el Sistema Solar més alla de la Terra era tildat de foll. Fins fa poc, molts astrofisics es burlaven de qui sostinguera l’existencia de vida estraterrestre. Hui sabem que en Mart –és dir, el següent carrer en el cosmos- hi ha aigua i hem trobat microorganismes marcians –és dir, vida-.

Els sofistes de hui en dia –els professors universitaris- asseguren que la romanistica internacional afirma que el Valencià és un dialecte del catala, que aixo és indiscutible, que posar-ho en dubte és propi de barbars. ¿Quí diu que els sofistes desaparegueren en l’Atenes classica? El circul vicios de l’anticiencia no para de repetir-se mai.

FONT: Llengua Valenciana Sí. 24-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!