Esglesia Catolica: corrupcio, hipocresia i ara tambe catalanofascisme.

057 diables

L’Esglesia Catolica demana diners per als pobres i despres ho invertix en Gescartera. Recomana abstinencia sexual als jovens perque les relacions prematrimonials són pecat pero despres li dona suport a un govern valencià -el del Partido Popular– que fica programes com Tombola que promouen la prostitucio. Clama contra el colectiu homosexual pero encobrix els bruts casos de pederastia dels sacerdots catolics d’Estats Units d’America.

Publíca un document de doscentes fulles a favor de la familia tradicional i l’indisolubilitat del matrimoni i despres casa al Princip Felip en la divorciada Letizia Ortiz. I l’alta jerarquia catolica dona el vist i plau a l’unio. I concedir una nulitat matrimonial previ pagament em sona a aquelles bules papals de fa segles per les quals si pagaves uns diners podies pecar tranquilament i menjar carn en el Divendres Sant perque no passava res.

No pot ser que l’Esglesia Catolica passege baix palc a un assessi com Francisco Franco durant quaranta anys i no demane perdo, i que despres alardege de ser la gran defensora del dret a la vida. No pot ser que parle dels debils i despres forge aliances en dictadors fascistes, empresaris supercorruptes i militars pretorians. Hui més que mai és la Catolica una esglesia que apesta a corrupcio, a fariseisme, a hipocresia, a anticristianisme, etcetera.

Que no s’estranyen si despres veuen que la societat valenciana passa cada dia més de la doctrina catolica (¡si ni tan sols l’Esglesia la complix!). O si els jovens són cada volta més ateus, més llaics. O si els temples estan buits entre semana i tan sols els dumenges es plenen… de gent anciana. O si les vocacions són cada volta menys. O si les X en la casella de l’Esglesia –que mos recorden marcar- descedixen paulatinament any rere any.

Sí, l’Esglesia fa ya mes de mil anys que s’apartà de la senda de Jesus de Nazareth. Quan ha hagut algun Papa que ha pretes una esglesia humil i pobra d’acort a lo que predicava Crist, com fon el cas de Joan Pau I, ha mort al cap d’un més. Hui que els catolics apelen a l’unitat de tot el cristianisme es fa més evident que mai que l’escissio protestant iniciada per Marti Luter és lo que més s’acosta al cristianisme pur i primigineu de Jesucrist.

Ara, l’Esglesia Catolica de Valencia, en lloc de oferir el seu suport al valencianisme, que és un moviment que mai renegà de catolic, decidix que una volta més cal estar del costat del poder i recolzar al catalanofascisme… Encara que este siga ateu, anticlerical i es mofe de Deu. ¡Pero que ningu confonga el mensage de Crist en els mensagers corruptes i plens d’imperfeccions! ¡Aparteu-vos de l’Esglesia si voleu, pero no vos allunteu mai de Deu!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 22-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La passio de Crist.

criscreu

La passio de Crist, la polemica obra mestra de l’ultracatolic director de cine Mel Gibson, és un fabulos film. Gibson portava madurant este proyecte des de fa més de dotze anys i és una aposta personal arriscada puix l’ha produït en diners de sa propia bojaca i està rodat en llati i en arameu (encara que té subtituls). La pelicula, que ningu volia distribuir, s’ha convertit en un arrollador exit de critica i public. Se li acusa d’haver fet un film antisemita (aixo és com dir que La llista de Schindler és una pelicula antialemana) i violent (més que violent és realiste, lo irreal és eixe Jesus galà d’ulls blaus que no patix dolor al que estavem acostumats fins ara).

Jesus supon el canvi del Deu iracunt i venjatiu de l’Antic Testament a un Deu redentor dispost a perdonar-nos els pecats quantes voltes calga i a salvar-nos a traves de la fe i l’arrepenediment, un Deu capaç de sacrificar al seu propi fill per a salvar a l’humanitat. Hi ha qui pensa que el cristianisme és anacronic, obsolet. Res més llunt de la realitat; quan veus l’odi del terrorisme islamic i etarra, el d’Estats Units que li declara la guerra a Iraq sols per a furtar-li el petroleu o l’opressio catalanoespanyolera sobre el poble valencià (que recorda a l’opressio romana sobre Israel) et dones conte de que el revolucionari mensage de Crist no ha segut entes encara hui.

El valencianisme deu apostar fermament pel cristianisme per a dotar-se d’una cohesio moral, etica i humana. Al cap i a la fi el nostre poble entrà en decadencia precisament per la falta de fe (en Deu i en ell mateix). Molts valencians pensen que no valem per a res, que som un poble inferior que nomes servix per a ser tutelat des de fòra, que Valencia deu ser l’apendix de Catalunya o el d’Espanya perque som incapaços de fer res de bo per mosatros mateixos. Yo no estic d’acort. Crec que un dia els valencians forem molt grans i que si vullguerem podriem tornar a ser-ho. Hui més que mai recobrem la fe en el poble valencià que és el nostre i en Deu.

FONT: El Palleter. 23-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: