El Pla Ibarretxe i les miseries del periodisme.

02 Mar 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Periodismo Etiquetas:, , , , ,

090 ibarretxe--200x260

En est articul vaig a referir-me a la manipulacio mediatica que els periodistes fan quan parlen de la proposta d’estat lliure associat de Juan José Ibarretxe, president d’Euskadi. No vaig a detindre’m per tant en valorar si tal proposta és convenient o no. En aixo ya caldria analisar si és una prioritat de la societat vasca o no, si acabarà en ETA o no, si es pot produir un efecte contagi en unes atres autonomies o no… En tot cas, soc dels qui pensa que qualsevol idea pot defendre’s en democracia sempre, aixo sí, seguint les corresponents regles del joc.

1) Del pla es diu que és secessioniste, que vol balcanisar Espanya i atomisar-la en un grapat d’estats menuts com de fet ya ocorregue en Yugoslavia. Pero els periodistes mentixen al dir aço. Perque un estat lliure associat no és un estat independent. Si Euskadi se constituira com estat lliure associat continuaría sent territori espanyol, i el cap d’estat sería el Rei d’Espanya, igual que l’Estat Lliure Associat de Puerto Rico és territori estadounidenc. Els de Puerto Rico són tan estadounidencs com els de Ohio o Nebraska. Exactament igual passaria en el Païs Vasc.

2) Del Pla Ibarretxe es diu que és sobiraniste, independentiste pero és cosobiraniste i semiindependentiste. El pla lo que reclama és una cosobirania vasca i espanyola. I encara que reclamara nomes la sobirania vasca aixo no vol dir necessariament que estiga reivindicant l’independencia politica d’Euskadi. De fet, la sobirania d’Escocia recau en el poble escoces (no en el poble britanic) i no per aixo el Regne Unit dixa d’estar-ho. En este tipo de qüestions moltes voltes parlem més de matisos i de les formes que d’alterar la propia essencia en sí.

3) Diuen del Pla Ibarretxe que és inconstitucional i efectivament ho és. Pero no per atentar contra l’articul 2 de la Constitucio (en tant que un estat lliure associat no trenca l’indisoluble unitat de la Nacio Espanyola) sino per reclamar l’adhesio de Navarra (lo qual està prohibit per l’articul 145.1 que en cap cas permet que dos autonomies es federen). 4) Diuen del Pla Ibarretxe que no és democratic pero la realitat és que este ha segut aprovat per majoria absoluta del parlament vasc i que es preten sometre dit pla a referendum a la societat vasca.

En resum, no cal pensar en el Pla Ibarretxe com en l’independencia sino com un autogovern més apli, més be. De fet, en el Quebec s’ha somes a referendum dos voltes exactament lo mateix que vol Ibarretxe: en este cas concret la possibilitat de que Quebec es constituixca com un estat lliure associat a Canada. I el govern de Canada li ho permet perque sap que en cas de que guanye el sí, Quebec continuaria formant part integral de Canada. Per cert, en els dos referendums que es feren en Quebec (1980 i 1995), en les dos ocasions guanyà el no.

 

FONT: Critica Social. 2-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Catala, idioma de ficcio, impostura i fanfarria.

02 Mar 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

089 terraplana1qx

Fa segles es donà una situacio curiosa en Europa. La gent parlava en frances, castellà, portugues o Valencià al temps que convivia en un idioma de ficcio: el llati. M’explique; el llati era l’idioma en que es feyen les misses, en que s’escrivien els llibres i l’idioma dels cientifics. Pero la gent real no l’usava. Es considerava al llati idioma “cult” i “cientific”, en contraposicio a les llengües neollatines, que eren “vulgars” o “planes”. Pero al final eixe idioma elitiste acabà com llengua morta, perque li havia donat l’esquena precissament al poble pla.

Algo aixina ocorre hui en el catala en Valencia. El catala és l’idioma de la paperassa de l’administracio, el dels cartells del metro, l’autobus i l’ hospital, el dels periodistes de Canal Noi (que en quant s’apaguen les camares parlen en castellà entre ells) i l’idioma dels cientifics. El catala és un idioma de ficcio, una mentira, és com eixos falsos escenaris de cartopedra de les pelicules. S’ha convertit en un idioma teoricament kult que a l’hora de la veritat ningu parla en el carrer. Com el llati, tambe el catala és l’idioma dels pedants pero no el de la gent real.

Tot aço ve a conte d’una recentissima noticia que diu que el numero de ciutadans que parla el Valencià en el nostre païs porta estancat des de 1986. És dir, que vint anys de donar catala en les escoles no han valgut per a res. És cert que ha aumentat el coneiximent del “valencià” (catala) pero no aixina l’us. De fet, l’estudi diu que tan sols el 49% de la poblacio parla en Valencià. Cada volta es coneix més el catala (perque aixo és lo que donen en les escoles) pero cada volta s’usa menys. Curios. Algo paregut a lo que passava en el seu dia en el llati.

Em pareix a mi que el catala, idioma d’escaparat i ficcio, compatirà el desti del llati. No mos enganyem, si el numero de valenciaparlants no ha millorat gens en 20 anys és perque la gent no s’identifica en el catala. El coneix pero no l’utilisa perque no s’identifica en ell. Igual que l’angles. Ad este pas el Valencià despareixerà per a dixar pas a una societat que parlarà en castellà i que tindra els rotuls en catala. ¡Si estos 20 anys els chiquets hagueren estudiat Llengua Valenciana en Normes d’El Puig, l’espanyol estaria tremolant a hores d’ara!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡Senyors empresaris, moltissimes gracies!

24 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

088 lladro

En principi la missio dels empresaris no és una atra que obtindre ingressos (per a que la seua empresa siga rendible), la de crear puestos de treball, pagar els corresponents imposts i complir en la llei. Fins ahi tot correcte i normal. De totes estes funcions possiblement la més beneficiosa de cara al conjunt de la societat és la de crear puestos de treball (en tant que la millor politica social és dispondre d’un bon treball). Els empresaris en principi no tenen l’obligacio de fer res més. Donar de menjar a mils de families no és poca cosa. És algo impagable, més be.

Ara be, si no tenen l’obligacio llegal sí que tenen una obligacio moral de contribuir en una part dels seus molts ingressos al benestar de la societat en la qual tenen instalat el seu negoci. Cada empresari en la mida de les seues possibilitats. Ells, que són persones de recursos, poden donar-li treball a dònes maltractades, crear una fundacio destinada a obres de caritat o invertir en cultura. D’igual modo, els ciutadans d’a peu tambe deuen contribuir fins a on arribe la bojaca. Puix per eixemple apadrinant un chiquet del Tercer Món o donant sanc.

M’ompli de goig vore que Valencia conta en uns empresaris que fan lo que deuria fer la Generalitat: invertir en la promocio del Valencià. Gracies a alguns empresaris s’editen llibres en Normes d’El Puig, s’organisen Gales i Seminaris sobre la llengua o manifestacions en defensa de l’independencia de l’idioma. És trist vore que els politics valencians, que són els que deurien fer aço, no ho fan. Pero al mateix temps reconforta vore que els empresaris valencians, que no tindrien per que fer tot aço, es rasquen la seua bojaca per amor al seu païs.

Als empresaris que contribuixen al foment de la Cultura Valenciana, dir-los gracies. I quina millor gratitut que comprar els seus productes. Estic segur de que vostes no estan massa acostumats a que els diguen gracies. En tots els puestos es pinta als empresaris com els roïns de la pelicula (en ocasions en rao, i atres moltes sense rao). Ara be, els done les gracies de tot cor perque vostes invertixquen en una llengua secular que es la de tots els valencians i que donen ale al valencianisme en uns temps de crisis, de politics servils, traidors i fills de puta.

I als empresaris que no es mullen, dir-los que el fet de que la Llengua Valenciana estiga subordinada a la catalana va de la mà de que l’economia valenciana estiga subordinada a la catalana: en un Idioma Valencià independent, els politics valencians es llevarien fantasmes de damunt i no tindrien complexos d’inferioritat a l’ hora de defendre el PHN, el AVE, les infraestructures, el turisme, etc. S’acabaria per fi en el servilisme, i els negocis valencians prosperarien. Pensen-s’ho i per favor, invertixquen en el valencianisme. Gracies de tot cor.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 24-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

19-2-2005: 30.000 valencians demanen la dissolucio de la AVLLC.

21 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

087 concengran4

Hi ha qui no es cansa de repetir que l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC) és un ent que du la pau llingüistica, el consens, la superacio d’un conflicte esteril que no porta a cap de lloc. Pero lo cert és que l’Academia de Zaplana (AZ) és una institucio que es desacredita ella sola, i que la Batalla de Valencia està hui més viva que mai. Despres de que la AZ haja firmat un dictamen que diu que el Valencià és la mateixa llengua que el catala, Coalicio Valenciana (CV) s’ha afanyat a convocar una concentracio en la Plaça de la Verge, a escasos 100 metros de la Generalitat, per a protestar contra este Partit Prostituit (PP) venut a Catalunya que per tal de tornar a governar en Espanya, està dispost a fer-ne de Valencia la Catalunya Sur.

Encara que apenes ha hagut temps de publicitar-la, més de 30.000 valencians han secundat esta concentracio de protesta del 19 de Febrer. Els chiulits s’han succeit de forma atronadora contra Camps, el PP i la AVLLC. Una marea blava i valencianista ha dixat ben clar lo que pensa: “¡Camps dimissio!” i “¡AVLL, derogacio!”. I és que Joan Garcia Sentandreu ha criticat durament al PP, el qual manté un pacte en Convergencia i Unio (CIU) per a catalanisar i colonisar Valencia a canvi de que CIU recolze al PP en la governabilitat d’Espanya. Valencia és moneda de canvi entre Espanya i Catalunya. L’interes general de l’Estat passa per sacrificar i humillar a Valencia. Aixo mos ocorre als valencians per votar per partits catalanufos com PP-CIU o PSOE-ERC.

CV pren cada volta més força, està inaugurant seus locals a ritme frenetic i en 2007 estarà dins de les Corts, si Deu vol. Per contra, al president Paquito Camps li cau la merda pel camal: sap que en el seu deliri catalanufo ya ha autodinamitat la seua majoria absoluta i porta al Partido Popular cap a l’immolacio. Ya no mos val aixo de que Camps defen el Valencià (no, ell defen nomes el nom “valencià” pero res més, és dir, defen que els valencians parlem catala pero que li diem “valencià”). Ni tampoc que no compartix les tesis de la AVLLC perque si aixina fora, la dissoldria. Camps fa oficial el catala en Valencia i despres va de valencianiste per la vida. Mos pren per imbecils pero ya no enganya ni als chiquets. El teu somriure d’hipocrita desapareixerà en 2007.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 21-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’AVE?

17 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

ave

No entenc a alguns sectors de l’esquerra i de l’ecologisme. Batallen incessantment en contra de qualsevol cosa que aporte progrés. S’oponen no ya a un traçat concret de l’AVE (que es pot discutir, estudiar i canviar) sino a l’existencia del propi AVE. El tilden d’elitiste pero els països més desenrrollats tenen tots transports d’alta velocitat ¿Són tots elitistes? No, en realitat es tracta de grups catalanufos que consideren “progressista” una infraestuctura en Catalunya pero “fascista” en Valencia. Tan sols volen boicotejar el progrés del nostre païs.

Des d’esta esquerra patetica i acomplexada que mos ha tocat patir als valencians es perseguix que Valencia siga un païs servil a Catalunya, que no progresse mai. Per aixo mos neguen coses de justicia com el PHN o l’AVE. Cal que, en caracter d’urgencia, es construixca un AVE que conecte a Madrit en les quatre grans ciutats del païs (Castello de la Plana, Valencia capital, Alacant i Elig), pero que tambe conectara en Benidorm, que és la gran capital mundial del turisme i que, a banda d’incrementar el numero de turistes, podria reactivar Terra Mitica.

Eixe sería un bon traçat, encara que el prioritari deuria ser el de l’Arc Mediterraneu. Cal un AVE que enllace a Almeria, Murcia, Valencia, Catalunya, França i Italia. Molta gent creu erroneament –per influencia de la tradicio manipuladora catalanufa- que l’Arc Mediterraneu es correspon en els territoris de l’antiga Corona d’Arago. I aixo no és cert, ya que l’Arc Mediterraneu està conformat per la costa mediterranea d’Espanya, França i Italia (que té forma d’arc). Un AVE que mos conecte en Europa deuria ser el nostre objectiu numero u.

Tambe convindria un AVE que conectara el nostre païs en la cordillera cantabrica i en Bordeus, a través d’Arago. Sería una infraestructura que comunicaria Valencia en ciutats tan importants com Saragossa, Bilbao o Bordeus. Si estes ciutats estigueren conectades a través d’AVE o d’una bona xarcia d’autopistes o autovies, es podria obrir noves oportunitats de negoci, reforçar els vinculs entre pobles i crear una alternativa a la xarcia radial de comunicacions que hi ha en la Peninsula Iberica a on tot orbita en torn a Madrit. Tot, absolutament tot.

 

FONT: Critica Social. 17-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan un Miss Nacio Valenciana?

15 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

085 versus4

Pot ser que en Espanya els concursos de bellea no conten en cap de prestigi ni rellevancia social (en lo qual s’està desperdiciant una sucossisima oportunitat de negoci que aprofiten països com Veneçuela o Puerto Rico). De fet, a ben pocs els interessa el Miss Espanya; espectacul cada volta més devaluat pels constants escandals de corrupcio i favoritisme que espanten patrocinadors i espectadors per igual. El Miss Espanya està més trucat que una escopeta de fira; les concursants són horribles, van mal maquillades i pentinades, i no saben ni parlar, etc.

El Miss Espanya és un horror carent de tradicio i serietat, un concurs avorrit, llamentable, gens professional i de mal gust. Pero els certamens de misses són importants; fomenten l’image i el prestigi d’un estat, el “situen al mapa” puix el Miss Univers ix en tots els noticiers i el nom del païs que té algu entre les finalistes s’escolta per tot lo món. Aço fomenta el turisme (li vindria be a Valencia, que té molts visitants europeus pero pocs de Canada, Estats Units, Japo o Australia) i l’image de ser una nacio bella i no sols en dònes sino en general en tot.

Que un concurs de bellea fet d’una forma seria, responsable i professional constituix un negoci molt suculent i una excelent promocio internacional ho saben i molt be en Veneçuela, “el païs de les dones fermoses” com ya se li coneix en tot lo món. És per aço que potser caldria crear el Miss Nacio Valenciana al marge del cutre Miss Espanya. Les candidates no es presentarien per provincies sino per comarques, no participarien en el Miss Espanya, sino que la vencedora del concurs valencià representaria de forma directa a Valencia en el món.

Es tracta de construir una industria de la bellea com Veneçuela o Puerto Rico, dos autentiques superpotencies de la fermosura, que el païs siga una gran fabrica de regines del Miss Univers, Miss Món, Miss Internacional… Es recorreria a la cirugia i a assessors que li ensenyaren a les chiques idiomes, a parlar correctament en public, a pentinar-se i maquillar-se com cal, a lluir una elegancia i un caminar sensual, etc. En resum, que feren d’elles grans dives, regines de la bellea. Els empresaris de la construccio i el turisme podrien financiar molt be tot aço.

 

FONT: Critica Social. 15-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan el requisit llingüistic?

02 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

082 09102004
A proposit del requisit llingüistic molta gent especula sobre si no resulta exagerat que un titul de Valencià que en un moment donat puga dispensar l’administracio valga més punts que una tesis doctoral o la publicacio d’un llibre a l’ hora de fer unes oposicions. Per a mi el requisit llingüistic deu ser imprescindible. Els tituls que valida la Junta Qualificadora de Coneiximents del “valencià” (JQCV), són obviament de catala –lo qual em repugna profundissimament-, ara be si estos foren de Llengua Valenciana, els consideraria absolutament vitals.

Deu haver una discriminacio positiva cap a la Llengua Valenciana. La majoria d’immigrants (i lo que és pijor, de valencians) no es molesta en deprendre el Valencià perque no és imprescindible, perque no li pareix util, puix sap que en l’espanyol hi ha prou i de sobra per a viure i desenrollar-se laboralment. Estudiar Valenciano es una gilipollez, no vale para nada, si acaso inglés que es más útil. ¿Li sona? A mi sí. Cal deprendre de Suïssa i Belgica, a on dominar la llengua respectiva es convertix per a cadascuna de les comunitats etniques en algo vital.

Ningu imagina que un valencià, sense saber espanyol, puguera ser juge, professor o funcionari. Lo mateix deu ocorrer en la Llengua Valenciana. Saber Valencià deu ser obligatori de cara a aprovar unes oposicions i no sols meritori com és ara. No es tracta de que et donen uns punts extra per saber Valencià sino de que resulte del tot impossible ser funcionari sense saber Valencià (com de fet es impossible sense l’espanyol). I si algu pensa que aço és de nacionalisme excloent, dire que el requisit llingüistic s’aplica en la Galicia de Manuel Fraga.

Cal exigir el requisit llingüistic per a treballar en l’administracio i fer de la llengua algo util, que valga la pena, els coneiximents de Valencià deurien ser imprescindibles per a viure i treballar aci i no sols meritoris. El Valencià deu ser igual d’important que l’espanyol, puix les dos llengües són igual d’oficials. En el segle XV a Valencia el 75% del poble parlava Valencià i el 25% espanyol. En el segle XXI el 100% del poble parla espanyol i el 50% del poble parla Valencià. ¿Quant més ha de retrocedir la Llengua Valenciana per a que algu faça algo?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una Academia de la Llengua Valenciana?

31 Ene 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

081 mani27n

L’intent de soterrar el conflicte llingüistic en la creacio d’una Academia Valenciana de la Llengua (catalana, s’enten) (AVLL), que no és sino una delegacio de comissaris politics fruit dels acorts a tres bandes de José María Aznar, Jordi Pujol i Eduardo Zaplana, ha segut un espectacular fracas. L’Academia de Zaplana (AZ) és un ent que tan sols aporta crispacio, que carix de tota llegitimitat etica, moral i cientifica, que és la mera filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que ha oficialisat el catala en contra de la voluntat majoritaria del poble.

La AZ és un organisme viciat de naiximent i que es supera dia a dia en descredit. Cal derogar este cavall de Troya catalanufo i constituir una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV), en academics valencianistes que oficialisen les Normes d’El Puig i reconeguen l’independencia de la Llengua Valenciana. L’ent deuria naixer en 21 academics i a partir d’ahi que foren ells mateixos els qui democraticament –i sense ingerencies dels politics- votaren per a incorporar nous membres que cobrixquen les baixes que vagen causant-se poc a poc.

Gent qualificada i de pes intelectual ne tenim de sobra. Podrien formar part de la ALLV Josep Maria Guinot, Anfos Ramon, Chimo Lanuza, Toni Fontelles, Leopolt Penyarroja, Manolo Gimeno, Josep Esteve Rico Sogorb, Joan Batiste Sancho i Gea, Jesualt Masià, Joan Comes i Nacher, Laura Garcia, Miquel Castellano, Albert Quadrado, Antje Voss, Hans-Josef Niederehe, Josep Angeles Castello, Just Llorca, Ricart García Moya, Vicent Lluïs Simo Santonja, Joan Costa i Catala, Antoni Atienza, Josep Puchades, etc.

La constitucio de la ALLV deuria fer-se en molt de dialec, per a acostar a tots els sectors valencianistes en pro de l’unitat. A partir d’ahi caldria organisar un III Congres de la Llengua Valenciana, a on s’escenificara l’unio del valencianisme i es marcaren les directrius llingüistiques per als proxims anys. La ALLV –que hauria de ser ratificada en un referendum pel poble valencià- deuria conformar el punt de partida per a resucitar la carrera de Filologia Valenciana, descatalanisar totes les aules i recuperar la Llengua Valenciana, hui ferida de mort.

 

FONT: Llengua Valenciana Si. 31-1-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una societat de lliure mercat?

28 Ene 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

080 productes

Durant els anys de mandat sociata la majoria de servicis d’interes public perteneixien a l’Estat. Despres el govern pepero inicià una serie de pseudoprivatisacions teoricament per a crear una societat de lliure mercat pero otorgà les grans empreses als seus amics i companyers de pupitre sense ni tan sols molestar-se en promoure una competencia real. Per lo tant, passarem de monopolis publics a monopolis privats, i clar, per a que un monopoli privat no abuse de la seua posicio i esprena als clients, l’Estat ha de llimitar les seues tarifes, és clar.

Aixina és que els peperos feren una barreja de privatisacions a la britanica i intervencionisme a la sovietica. Total, un empastre made in Spain. Uns pocs eixemples de monopolis: hui en Valencia si vols internet per cable sols tens una empresa per a triar (Ono). Si vols suministre electric sols tens una empresa per a triar (Iberdrola). Si vols telefonar des d’una cabina sols tens una empresa per a triar (Telefonica). En la Republica Dominicana pots triar en quina companyia vols telefonar des d’una cabina simplement usant una targeta habilitada per a l’us.

I la tendencia de fusionar companyies i construir monopolis no sols no aminora, sino que cobra força. Com ara Via Digital i Canal Satélite que firmaren l’acort de fusionar abdos plataformes per a crear Digital +, que, despres de la desaparicio de Quiero TV, resta com unica empresa del sector. De tant en tant ixen globos sonda sobre la fusio de macroconglomerats energetics, com el que volien dur a terme a Iberdrola i Endesa, o Endesa, Gas Natural i Aguas de Barcelona. Superempreses que anirien en detriment de la competencia, dels clients, etc.

No em pareix mal que grans empreses es fusionen entre sí, de cara a poder competir internacionalment en un món cada volta mes globalisat. Resulta ser natural i comprensible. Ara be, correspon als poders publics velar per a que hi haja una verdadera societat de lliure mercat, promoure una competencia real a on els usuaris, els clients, puguen triar entre distintes ofertes. Tot lo que no siga aixo no beneficiarà a l’economia nacional ni a la productivitat, puix comportarà que tot un païs siga rehe d’un monopoli privat o d’un oligopoli en el millor cas.

 

FONT: Critica Social. 28-1-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una politica fiscal inteligent?

20 Ene 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

079 comunisme

A l’hora d’establir una politica fiscal hi ha dos models: el socialdemocrata, propi dels estats escandinaus –en Suecia al capdavant- que consistix en pagar un elevat numero d’imposts a canvi d’un alt grau de benestar pero que resta atractiu a un païs a l’hora de captar inversions estrangeres, i el lliberaldemocrata, en el que es paga menys imposts; aixo dinamisa l’economia, crea puestos de treball i estimula als empresaris a invertir, en la desventaja de que cal tindre molta cura a l’hora de gastar puix cal mantindre estable la contabilitat, és clar.

Est és el model que usa l’Estat de Utah per a competir en California i Nova York, els més rics d’Estats Units. Este sistema ha permes que en pocs anys Irlanda quasi haja doblat el seu PIB, en un creiximent anual quatre voltes superior al d’Espanya i huit voltes superior al de la UE. L’exit s’ha basat en una pressio fiscal baixa, una educacio elitista en la que nomes va a l’Universitat qui de veritat té bones notes i l’aposta per la diversificacio front a la mà d’obra barata del Tercer Món. La politica fiscal d’Irlanda i Utah es la que mos cal aci.

D’una atra banda des d’Espanya s’espolia a Valencia, els nostres imposts servixen per a fer infraestructures en uns atres llocs, alentint el nostre creiximent economic i comercial o per a balafiar-los ostentant en unes atres regions quan aci patim carencies en Sanitat, seguritat o Educacio. I lo pijor és que se mos mentix dient que és per a ajudar a les autonomies pobres, pero la realitat és que qui repartix –Madrit- es queda sempre en la millor part del patiç. Som els primers en aportar diners i els ultims en rebre. Cal detindre l’espoli i que dixen d’espremer-mos.

En Valencia cal un regim fiscal inspirat en la foralitat navarresa ab una administracio tributaria propia que no depenga de Madrit i a on el 100% dels diners dels nostres imposts es queden dins del païs, com es preten en el Quebec. Si els diners són nostres deuen permaneixer i reinventir-se tots ells dins de les nostres fronteres. Cap euro deu escapar al restant de l’Estat. Pagarém la part proporcional en concepte de competencies estatals comunes, com per eixemple la defensa, en la condicio de que es reinvertixquen proporcionalment eixos diners aci.

 

FONT: Critica Social. 20-1-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes