Josué Ferrer.

A l’hora d’establir una politica fiscal hi ha dos models: el socialdemocrata, propi dels estats escandinaus –en Suecia al capdavant- que consistix en pagar un elevat numero d’imposts a canvi d’un alt grau de benestar pero que resta atractiu a un païs a l’hora de captar inversions estrangeres, i el lliberaldemocrata, en el que es paga menys imposts; aixo dinamisa l’economia, crea puestos de treball i estimula als empresaris a invertir, en la desventaja de que cal tindre molta cura a l’hora de gastar puix cal mantindre estable la contabilitat, és clar.

Est és el model que usa l’Estat de Utah per a competir en California i Nova York, els més rics d’Estats Units. Este sistema ha permes que en pocs anys Irlanda quasi haja doblat el seu PIB, en un creiximent anual quatre voltes superior al d’Espanya i huit voltes superior al de la UE. L’exit s’ha basat en una pressio fiscal baixa, una educacio elitista en la que nomes va a l’Universitat qui de veritat té bones notes i l’aposta per la diversificacio front a la mà d’obra barata del Tercer Món. La politica fiscal d’Irlanda i Utah es la que mos cal aci.

D’una atra banda des d’Espanya s’espolia a Valencia, els nostres imposts servixen per a fer infraestructures en uns atres llocs, alentint el nostre creiximent economic i comercial o per a balafiar-los ostentant en unes atres regions quan aci patim carencies en Sanitat, seguritat o Educacio. I lo pijor és que se mos mentix dient que és per a ajudar a les autonomies pobres, pero la realitat és que qui repartix –Madrit- es queda sempre en la millor part del patiç. Som els primers en aportar diners i els ultims en rebre. Cal detindre l’espoli i que dixen d’espremer-mos.

En Valencia cal un regim fiscal inspirat en la foralitat navarresa ab una administracio tributaria propia que no depenga de Madrit i a on el 100% dels diners dels nostres imposts es queden dins del païs, com es preten en el Quebec. Si els diners són nostres deuen permaneixer i reinventir-se tots ells dins de les nostres fronteres. Cap euro deu escapar al restant de l’Estat. Pagarém la part proporcional en concepte de competencies estatals comunes, com per eixemple la defensa, en la condicio de que es reinvertixquen proporcionalment eixos diners aci.

FONT: Critica Social. 20-1-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!