2-10-2005: 50.000 persones acodixen a la Festa de la Valencianitat.

05 Oct 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

126 paellas

L’alcaldesa de Valencia Rita Barberà havia ficat tot tipo de traves burocratiques ademes de l’exigencia d’un segur de casi dos millons d’euros –la sifra més alta mai exigida en la ciutat- per a convocar la concentracio. Els catalanufos volien desanimar als valencianistes per a que no anaren: “L’orage es preveu roïn. Segur que plou”. Pero aixina i tot, peperos i pantumakes han fracassat estrepitosament. El darrer dumenge 2-10-2005 mes de 50.000 valencians han acodit al llit del Turia a secundar la convocatoria de Coalicio Valenciana (CV) i Joan García Sentandreu. ¿I qué és lo que se celebra exactament en esta Festa de la Valencianitat? El fet de que per cada valencià malparit que renega de la seua llengua ne trobaras cent valencians disposts a defendre-la.

En dita festa el gran cuiner Manuel Velarte ha preparat una paella Anti-Carod-Rovira per a 50.000 persones en desagravi a la paella que el dirigent ultranacionaliste feu per a celebrar la derogacio del transvas de l’Ebre. Ademes, s’ha contat en castells unflables, jocs infantils i actuacio en directe del cantant valencià Vicent Segui. Inclus s’ha rifat una Scooter Yamaha Neos i s’ha venut Loteria en la cara de Carod-Rovira en orelles de ruc. Joan García Sentandreu ha aprofitat per a arremetre contra Carod, l’Academia de Zaplana i ha reivindicat que gracies a CV Accio Cultural del Païs Catala (ACPC) s’ha quedat sense sèu local en l’Edifici El siglo i que enguany els catalanufos no podran manifestar-se el 9 d’Octubre, com tradicionalment venien fent tots els anys.

En fi, que la Festa de la Valencianitat passarà a l’historia per ser un acte ludic i civic del valencianisme per tot lo alt. En Coalicio Valenciana saben cóm organisar actes espectaculars “a la americana”, a lo gran, com toca. Primer la manifestacio “Ara els valencians!” de 15-10-2004 a Madrit (mes de 5.000 assistents i 100.000 firmes a favor de la Llengua Valenciana), despres la de 27-11-2004 “En defensa de la Llengua Valenciana i contra l’intromissio de Catalunya!” (més de 600.000 manifestants) i la concentracio de 19-2-2005 en contra de la catalanufa Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC) (més de 30.000 valencians). Ara ya sols queda esperar que Coalicio Valenciana (CV) i Unio Valenciana (UV) sumen les seues forces de cara a 2007.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 5-10-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan el punt val?

26 Sep 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

valencianet

Els catalans ya han conseguit el seu punt cat (.cat). I els felicite. Com sol ser habitual, ells van per davant. I ara que ells ya ho tenen i veem que ni ha arribat l’Apocalipsis ni s’ha trencat Espanya ni han caigut sobre el món les sèt plagues bibliques com auguraven els més agorers em pregunte a mi mateix ¿per a quan el .val? Si no volem que s’incloga a Valencia com una regio catalana més, ¿a qué esperem per a demanar el .val? ¿Quína millor manera de demostrar al món que Valencia existix al marge de Catalunya que fent-se visible per a tot lo món?

No hi ha que ser alarmistes en este tema ni fer una montanya d’un granet d’arena. L’existencia del .cat no té res a vore en separatismes, ni en independencies ni en anticonstitucionalismes ni res paregut. Ni tampoc té res a vore en l’existencia d’una suposta “nacio cultural” ni en el reconeiximent internacional d’una llengua. No. El .cat fa referencia exclusivament a una mera procedencia geografica, a un lloc (és dir, Catalunya). Abogue per l’existencia d’un .val. Sería molt util per a trobar en més celeritat les pagines valencianes que hi ha en la xarcia.

I ficare un eixemple real. Fa poc una universitaria belga m’escrigue al meu correu-e dient-me que estava fent una tesis doctoral de l’arquitectura valenciana i que si per favor li podia recomanar algunes pagines sobre el tema. Ni cal dir té que si existira el .val ella podria haver localisat més rapidament este tipo d’informacio, ya que a la belga no li interessava l’arquitectura canaria, madrilenya o riojana, sols la valenciana. I precisament quan busques una informacio molt concreta d’una zona molt concreta del món, este tipo de dominis poden ser utils.

Si estic fent un treball sobre les festes, costums i tradicions d’Andalusia em facilitaria molt la faena un .and. I d’igual forma, si busque informacio exclusiva de l’Estat de Nova York o de l’historia del Regne de Napols potser un .nys o un .nap podrien ajudar-me a localisar l’informacio mes rapidament. En fi, que m’agradaria molt que existira en este tipo de dominis en internet no sols per a Espanya sino per a tot lo món. No és per res, pero, dixant qüestions politiques i culturals a banda, com a usuari d’internet tal iniciativa sería util per a tot lo món.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’Himne Nacional Valencià?

19 Sep 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

serrano

L’Himne Nacional Valencià és una peça vital del patrimoni historic i cultural valencià. Per desgracia marca una clara subordinacio a Espanya i ninguneja el passat sobirà que tingue el Regne de Valencia. Per tant, cal fer-la més valenciana. De primeres, canviar el titul d’ “Himne Regional” pel de “Himne Nacional Valencià”. Ademes, cal eliminar la frase inicial “Per a ofrenar noves glories a Espanya” i substituir-la per la de “Tots baix dels plecs de la nostra Senyera”, i que l’humillant vocable “regio” es canvie pel de “nacio”; que és lo que som.

Hem de fer oficial esta segona versio, més valenciana ella, per dos raons basiques. La primera que en la versio valencianista es reaferma l’identitat de nacio de Valencia, dins o fòra d’Espanya som una nacio, mentres que en l’atra versio som simplement un apendix d’Espanya, una mera, vulgar i rebaixada regio. I la segona que despres dels menyspreus constants i diaris a que mos sotmet Espanya (que si els valencians parlen catala, que si ni una gota d’aigua per als valencians), sería un eixercici de flagelacio masoquista ofrenar-li alguna gloria o exit.

L’himne ademes sera obligatori cantar-lo una volta al dia, normalment a l’inici de la jornada laboral, en tots els llocs de titularitat publica; administracio, empreses publiques, institucions politiques i gubernamentals i molt especialment en escoles, instituts i universitats; a on els estudiants deprendran des de ben menuts la lletra de l’himne. Vullc vore als chiquets entonant l’Himne Nacional Valencià en veu emocionada i la mà dreta en el cor. No és aço un nacionalisme estrambotic sino educar als chiquets en l’amor a la patria, en l’amor a lo que és seu.

En l’assignatura de musica s’ensenyarà als chiquets la partitura i la solfa de l’himne de tots els valencians, per a que coneguen no sols sa lletra de Maximilia Thous sino tambe la musica de Josep Serrano que la compon. ¿Algun partit s’atrevirà a potenciar l’ himne de tots els valencians? És necessari dixar de costat l’obsoleta versio regionela de l’himne i fer oficial la versio valencianista per a no ferir sensibilitats ni crispar l’ambient com ocorre ara, per a poder atenyer al fi un himne que siga plenament respectuos en la tradicio foral del nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 19-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la comarcalisacio de la patria?

15 Sep 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

comarques

Una de les més nefastes desgracies ocorregudes en temps recents ha segut dividir la patria en tres provincies. Una catastrofe comparable a la Batalla d’Almansa o la Guerra Civil. La divisio provincial és artificial, arbitraria i aliena a la propia societat valenciana, a la que no es consultà mai. Ademes, fomenta la confrontacio entre els distints municipis, minva el sentiment de valenciania i sobretot alimenta un provincianisme extrem en les ciutats d’Alacant i de Castello de la Plana. La provincialisacio ha dividit al nostre poble encara més si cap.

Propugne eliminar les tres provincies i ficar comarques com a uniques divisions administratives. Aixo permetria una major agilisacio de la burocracia i una optimisacio dels recursos, al resoldre un ciutada les seues gestions en la capital de comarca i no en la de provincia com ocorre ara. A banda d’aixo, eliminaria el provincianisme i, clar, contribuiria a l’unitat nacional valenciana i a la vertebracio del nostre poble. Fixem-nos en Suïssa, ab el seu cantonalisme, o en Irlanda, dividida en comtats. Aporten cohesio nacional, eficacia administrativa i són utils.

Els inconvenients són que les despeces en concepte d’administracio aumentarien (encara que no en exces) i, de fet, es poden sufragar molt be en una bona planificacio economica, i que per a participar en el Senat Espanyol s’hauria de buscar una nova formula que fera possible la nostra representacio –comarcal en este cas- en la Camara Alta. Es poden suprimir totes les administracions intermiges (diputacions, etc.) i unir tots els pobles lindants (com Manuel i L’Enova, Benifayo i Almussafes, etc.) per a abaratir la gestio publica i les despeces en el païs.

No mos podem permetre tindre trentaquatre comarques com ara, pero sí les reduïm a quinze o vint és prou. Cal tindre en conte que moltes de les actuals, per sa toponimia, son facilment fusionables (La Plana Alta i la Baixa podrien combinar-se en una unica Plana i lo mateix en casos com El Maestrat, L’Horta, El Vinalopo, etc.). La comarcalisacio obediria a criteris historics, geografics, economics, llingüistics, socials, demografics… Al remat, suprimir les provincies i substituir-les per comarques sería per als valencians una benediccio de Deu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan democracia directa?

14 Sep 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

122 ano05017a

Sóc dels qui pensa que els politics estan per a servir a la gent i no la gent per a servir als politics, que estan per a resoldre els problemes de la societat i no per a crear-ne de nous. La democracia és molt més que votar una volta cada quatre anys; la democracia és el govern del poble i per tant deu ser el poble qui detente el poder. En Suïssa la gent és la que té sempre l’ultima paraula puix pot convocar un referendum per a acceptar o tombar una hipotetica llei. El govern, encara que tinga una majoria superabsoluta, està obligat a acatar lo que el poble diu.

La democracia directa contempla tres tipos distints de referendums en la Confederacio Helvetica. El primer quan un parlament pren una decisio (sancionant una llei o canviant la Constitucio) i despres la gent la vota. I el segon és l’iniciativa popular, originada fòra del sistema politic i que busca una cosa nova que politics i govern no volen. Tambe hi ha un tercer cas: que siga l’estat el que convoque el referendum. Hi ha tres etapes, la discussio previa (s’informa a la gent), la votacio i la situacio posterior (l’eixecutiu obeïx a la ciutadania i punt).

El referendum en Suïssa: 1) Es du a terme en tots els nivells de govern (municipal, cantonal i confederal). 2) Les barreres per a impulsar-lo són baixes; si es modifica la Constitucio és obligatori, si el govern o parlament sancionen lleis es preveu un referendum opcional que requerix un 1% de firmes. L’iniciativa popular directa el 2%. 3) El referendum és usat intensivament. 4) Els resultats són vinculants, el govern acata lo que diga el poble. 5) Els referendums en Suïssa es poden convocar -sense excepcions ni restriccions-, sobre qualsevol tema.

La democracia és més que votar cada cert temps. Es el govern del poble, que es faça la voluntat majoritaria del poble. Sempre. I en el nostre païs no vivim en democracia, sino en una dictadura disfrassada. I la prova és que el catala és la llengua oficial en Valencia, quan el poble la rebuja. Aposte perque Valencia siga una democracia directa en que la Generalitat no necessite el vist i plau de Madrit per a convocar un referendum si este no afecta a la Constitucio Espanyola de 1978. Valencia deuria aspirar a ser la nacio més democratica de tot lo món.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 14-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’Estat Lliure Associat de Valencia?

12 Sep 2005 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

MF3-A006

La supervivencia de la nostra llengua, de la nostra etnia i el nostre poble depen de tindre o no un estat. Un estat lliure associat és la millor de les opcions per a Valencia. Seriem oficialment un estat, en veu i vot en Europa i en el món i podriem fer lo que creguerem convenient, sense sumissions a Madrit i Barcelona, com ara. Ademes, mos beneficiariem de compartir la defensa en Espanya i el mercat en l’Unio Europea (UE), per lo que Valencia no es resentiria gens ni economica ni militarment. Valencia es relacionaria aixina en Espanya de tu a tu.

En la meua opinio, fer de Valencia un estat lliure associat a Espanya i Europa té plena cabuda constitucional puix tal proyecte no planteja l’independencia sino una semi-independencia, ni la sobirania sino la cosobirania. No és la balcanisacio d’Espanya sino el canvi d’un model d’estat centralista i uniformisador per un atre model d’estat plurinacional. Com tambe té cabuda en la UE, que de fet accepta l’estatus de colonia de l’Ulster i tampoc fica cap inconvenient a un proyecte de cosobirania per a Gibraltar. Llavors… un estat lliure associat ¿per qué no?

El païs deu recuperar els Furs. Ademes, la sobirania deu recaure en el poble valencià –i no en el poble espanyol- tal i com passa en Gran Bretanya, a on és el poble escoces –no el britanic- qui detenta la sobirania d’Escocia. L’Estat Lliure Associat de Valencia s’investirà de plens poders llegislatius, eixecutius i judicials. El president de la Generalitat –i demes politics- deu ser obligatoriament naixcut en territori valencià i el Rei d’Espanya sería el cap d’Estat de Valencia, a l’igual que la Regina d’Anglaterra és la regina tambe d’Australia, Canada, etc.

No cal ficar el crit en el cel davant d’esta proposta. Puerto Rico és un estat lliure associat a Estats Units, les Illes Cook a Nova Zelanda, el Quebec ho sera en respecte al Canada i fins i tot l’Unio Europea (UE) es podria interpretar com una unio d’estats lliures associats. Este model s’entronca en la tradicio foral d’Espanya, la qual fon en el passat una suma d’estats associats: Castella, Arago, Navarra, Valencia, Mallorca, Lleo, etc. Si els valencians disponguerem d’un estat propi els catalans ya no podrien fer-nos mal. Al fi mos dixarien en pau.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 12-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la Ciutat de la Llum?

07 Sep 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

120 ficiuluz

El cine és un dels negocis més fructifers que existixen. Dos són els grans estudis cinematografics que dominen el món. El primer és Bollywood, en Bombay, una enorme industria que produïx més de 1.000 pelicules a l’any i que resulta la més productiva del planeta en el seu sector. L’atre és el famos Hollywood, en Los Angeles, que és el negoci que més riquea crea en California, el qual si fora un estat independent sería el quint païs més ric del món, per davant de Gran Bretanya, Italia o Canada. Son mils de millons de dolars els que mou el sector de l’oci.

La qüestio és que en Alacant es vol fer realitat La Ciutat de la Llum, uns estudis cinematografics que seran els més grans de tot el continent i que aspiren a convertir-se en el Hollywood europeu. Valencia conta en una tradicio cinematografica de solera; destaca una productora com Cifesa (que contà en les grans estrelles estatals de l’epoca) i un director com Lluïs García Berlanga, qui al remat fon un dels millors cineastes del segle XX. Ademes la llum encegadora i el clima mediterraneu fan d’Alacant l’enclau perfecte per a rodar infinitut de films.

La Ciutat de la Llum dispondra de 10 estudis (dos enormes de 2.400 m2 i els atres de 1.700 m2), capacitat de rodage en exteriors (22 hectarees), un area independent per a rodar en ambient aquatic, tot tipo d’almagasems per a decorats, vestuari i uns atres utensilis, taller d’efectes especials i de manteniment de les camares, tres edificis de recolzament a la produccio, oficines, sales per a conferencies, etc. I tot computerisat. En fi, que pot ser un motor per al creiximent de l’economia i la cultura que faça del municipi d’Alacant una nova meca del cine.

Ara be, no tot és tan bonico. Els estudis naixen entre un desert de productores. Per lo que caldrà promocionar-ho per a que les grans industries fixen els seus ulls en La ciutat de la Llum per a filmar cine espanyol, europeu i estadounidenc. I si pot ser, que les productores es relocalisen en Alacant. Ara be, de poc servirà tot aço si en un futur els valencians no conseguim dotar-mos d’una o dos productores propies fortes, si no es promou la creacio audiovisual valenciana i en Valencià, i si no contem en cap festival de cine de renom ubicat en el nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 7-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El problema no és el nom.

15 Jul 2005 7 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

119 no es el nom.1

Recorde en perspicuïtat que quan anava a l’institut una cosa em cridava molt l’atencio. I era que els mestres quan havien de parlar de la Llengua Valenciana, evitaven sempre este nom. Aixina és que li dien de mil i una formes distintes. El terme més escoltat era “la nostra llengua”. El repetien a totes les hores. Que si “la nostra llengua” per aci, que si “la nostra llengua” per alla. I yo sempre em preguntava a mi mateix: “Si la nostra llengua és la Llengua Valenciana, ¿per qué no ho diuen obertament sense voler amagar el nom com si fora pecat?”

La denominacio de la llengua que parlen els valencians s’havia convertit en un estigma: era una llengua sense nom. Aixina és que hui en dia encara hi ha molta gent que parla de “la llengua”. Yo em pregunte: “¿quína? ¿la russa, la lituana?” Hi ha uns atres que parlen de “la llengua comuna”. I yo, que soc tot candor i ingenuïtat, suponc que es referixen a l’espanyol… Perque no sé quina atra llengua tenim en comu els valencians en uns atres pobles. Tot lo món té por de dir el nom de la llengua. És una llengua innomenable. ¡Si la cites segur que s’apareix Satan!

Ha hagut molts intents de colar-mos-la. Que si “cavaba”, “cavabes”, “cavabanic”… tots ells han compartit la sort de l’esperanto. Ara volen dir-li “catala-valencià”, invent que recorda molt a l’intent servi d’anexionar-se la llengua croata, parle de l’utopic idioma servo-croat. L’Academia de Zaplana (AZ) parla de “una llengua que pertany al mateix sistema llingüistic que la dels atres pobles de l’antiga Corona d’Arago”. Dit aixina, pareix que parlen del sistema occita. Pero la qüestio és que mos volen clavar el catala per la força i ya no saben ni com.

Els catalanufos s’enganyen: el conflicte llingüistic no és una qüestio de simples nomenclatures. Ells es creuen que els valencians acceptem que parlem catala pero que mos neguem a dir-li catala per raons historiques. Pero no es tracta de parlar catala i dir-li “valencià”. Es tracta de que el Valencià i el catala són dos idiomes distints (aixina ho considera el 70% de valencians segons el CIS de 2004). I és que per molt que s’encaboten estem parlant de dos llengües i no d’una. I aixo no ho dic yo, sino que ya ho dia Fra Antoni Canals en el segle XIV.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La vostra llengua.

13 Jul 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

118 llengua3

Em sorpren que els catalanufos valencians parlen de “la nostra llengua” per a referir-se a l’idioma que parlem els valencians, que, segons ells, és el catala. Pel que es veu, tant els catalanufos com els espanyoleros estan molt contents de que Valencia no tinga una llengua ni cultura propia. Perque aixo és lo que significa que el Valencià siga un dialecte del catala i no una llengua propia naixcuda i conreada en terres valencianes. No sé a que ve aixo de “la nostra llengua”, eufemisme per a referir-se a una llengua –el catala- que no és nostra sino d’ells.

Seguint la tesis catalanufa si en Valencia parlem catala no hi ha per qué identificar-ho en “la nostra llengua” puix no és una llengua propiament nostra. El castellà prove de Castella i el catala dels comtats precatans / Catalunya per lo tant abdos són llengües foranees, estrangeres, cap de les dos ha naixcut propiament en Valencia, sino que foren importades com ho fon el llati en els romans o l’arap en els al-andalusis. Si resulta que en Valencia tenim dos llengües i les dos les han portat de fòra ¿cóm puc dir “nostra llengua” a una de les dos?

¿Per qué he de sentir com “nostra” la llengua catalana? ¿Al cap i a la fi no ve de fòra igual que el castellà? ¿Per qué hauria de sentir com a propia una de les dos llengües i com estrangera i aliena una atra? Al remat, les dos venen de fòra segons els catalanufos ¿no? En principi tan estrangera és l’una com l’atra, i per tant tan nostra pot ser l’una com l’atra. Una atra cosa sería que el Valencià haguera naixcut en Valencia pero com eixa tesis la rebugen visceralment els catalanufos resulta que els valencians no tenim cap llengua “nostra” propiament dita.

Yo tinc clar que el Valencià és una llengua que naixque en terres valencianes, i que és una llengua independent i distinta de la catalana. Per aixo sent el Valencià com una llengua nostra propiament dita. I els valencians no sentim com a propia una llengua estrangera –la catalana- que no és la nostra sino que és la vostra llengua, la dels catalanufos, pero que no és la dels valencians. Si el catala és un idioma de filolecs i cientifics que el parlen ells, yo preferixc la Llengua Valenciana, eixa en la que el gran Joanot Martorell assegurà escriure sa obra.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 13-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Madrit 2012.

08 Jul 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

117 jjoo.0

M’he alegrat molt de que haja perdut la candidatura de Madrit per als Jocs Olimpics de 2012. Ho reconec. Pero no nomes yo. Molta gent pertot de l’Estat Espanyol es troba ara d’enhorabona. I no parle sols dels nacionalistes separatistes que tots tenim en ment. Sino tambe de gent que se sent espanyola pero que està fins als collons de tant de centralisme, de que la Meseta acapare totes les infraestructures quan es marginen a unes atres terres, fins als collons d’un estat a on nomes conten madrilenys, vascs i catalans i ya no conta ningu més.

Madrit no era una bona candidatura. Conta en greus deficiencies en quant a capacitat hotelera i de seguritat, com ha quedat pales en l’atentat terroriste de ETA a poc més d’una semana per a l’eleccio de la vencedora. I encara que la meua preferida era Nova York, ya que no em pareix just que urbs com Paris, Londres o Moscou hagen celebrat varis Jocs Olimpics a lo llarc de l’historia quan unes atres grans ciutats no els han acollit mai, no dixe de congratular-me per la derrota madrilenya. Admet que volia que vencera qualsevol ciutat excepte la de Madrit.

Despres del boicot a la Copa America de Valencia 2007, despres del menyspreu total als Jocs Mediterraneus d’Almeria 2005, lo ultim que podria haver soportat és que els madrilenys s’hagueren eixit en la seua. Que despres de que mos neguen l’aigua, la llengua, les infraestructures i tot, els valencians haguerem d’haver pagat en els nostres imposts els Jocs Olimpics d’una ciutat que despectivament mos diu “Llevant” era massa. No m’importaria uns Jocs per eixemple en Sevilla, pero en la Meseta… ¡Gracies a Deu, ha segut que no!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes