¿Sabías que la primera película sonora de Valencia fue en valenciano?

El_faba_de_Ramonet-351590472-large

El faba de Ramonet es un cortometraje de 1933 dirigido por Joan Andreu i Moragas. Es la primera película sonora rodada y dirigida en el Reino de Valencia y además en valenciano. Está basada en un sainete de Lluís Martí (tío del cineasta Lluís García Berlanga) e Ismael Serneguet sobre la no violencia. El film, de 39 minutos de duración, contó con un presupuesto de 11.000 pesetas y nos muestra las salas de baile de moda de aquel momento, el barrio de la Malvarrosa, los barracones en la playa y en resumidas cuentas el Cap i Casal de la época.

Esta película -la primera del cine sonoro valenciano- es una comedia en blanco y negro que se nutre de elementos populares. Sus actores protagonistas son Paco Fernández y Juli Espí. Ésta es su sinopsis: Ramonet es faba (tonto) o al menos se lo hace. Su madre es la propietaria de un taller de confección y está preocupada por él, así que deja en manos de un peluquero descarado y vividor, llamado Joano, la tarea de espabilarlo. Éste lo lleva a un cabaret, donde Ramonet no para de hacer tonterías, de molestar a algunos espectadores y de meterse en líos.

Anuncios

¿Sabías que Lluís García Berlanga fue uno de los mejores cineastas del mundo pese a no saber usar una videocámara?

cineasta-Luis-Garcia-Berlanga 

El mejor director y guionista valenciano de la historia, Lluís García Berlanga (Valencia 1921-Madrid 2010), dirigió muchas obras maestras: Bienvenido Mister Marshall, Calabuch, Plácido, El verdugo, Tamaño natural, La escopeta nacional, La vaquilla, Moros y cristianos, Todos a la cárcel, París Tombuctú… Pero lo curioso es que apenas tenía conocimientos técnicos de cinematografía. Prácticamente ni siquiera sabía usar una videocámara. Ni falta que le hacía. Este maestro era la mente creativa que elucubraba una historia genial y luego su equipo ya se encargaba, bajo sus órdenes, de la realización y el montaje.

Decía Berlanga que sus películas eran “como una falla”. En efecto, su cine combina a la perfección un humor ácido y corrosivo con un toque de surrealismo típicamente valenciano y un erotismo muy fino. Tanto es así que se forjó el calificativo de “berlanguiano” para definir cualquier episodio de la vida real que se caracterice por ser una situación especialmente disparatada. Él, como ningún otro, supo fotografiar la ideosincrasia del pueblo valenciano, en todo su esplendor y toda su miseria. Introdujo la modernidad en el cine valenciano y sin duda que la historia de nuestro país no se podría entender sin su ironía, humor y crítica  social.

Cuando Berlanga murió enfermo de Alzheimer en 2010 a la edad de 89 años, el mundo del cine se deshizo en elogios. La actriz Concha Velasco, por ejemplo, comentó: “Berlanga está entre los tres cineastas más grandes de la historia junto a Federico Fellini y Billy Wilder. La muerte de Berlanga es una pérdida importantísima no sólo para el cine español, sino para el mundial”. El director y guionista Bigas Luna destacó que Berlanga era el representante más importante del cine ibérico por su capacidad de ironizar sobre cualquier drama. Y es que este ilustre valenciano fue un cineasta inclasificable, un anarquista irónico y sentimental.

El director Pedro Almodóvar declaró: “A mí como cineasta me deja muy huérfano. A la hora de hacer una comedia española que esté inspirada en nuestra realidad y que este dicha en nuestra lengua es casi imposible evadirse a la influencia de Berlanga. A mí desde luego me ha influido muchísimo”. El también director Álex de la Iglesia dijo: “Berlanga se encuentra en el Olimpo de los grandes, no sólo de este país sino del mundo entero. Nadie en la historia del cine ha llegado tan lejos en talento y tan cerca de nuestras almas malheridas. Buñuel es el único que puede mirarle frente a frente. No hay nadie tan grande como Berlanga”.

Lluís García Berlanga: el gran geni del cine valencià.

Quan em pare a reflexionar i pense en l’época en que m’ha tocat viure, em done conte de lo profundament afortunat que he segut per gojar lo que es podria denominar l’época dorada del cine valencià. Afirmava el prestigiós lliterat català Josep Pla que el seu és un país tan menut que només dona per a un gran escritor, per a un gran pintor, per a un gran escultor. També la nostra nació, el Regne de Valéncia, és un país tan menut que dona només per a un gran cineasta. Perque el director Lluís García Berlanga és el cine valencià i el cine valencià és Lluís García Berlanga.

Diu Berlanga que les seues películes són com una falla. En efecte, el seu cine combina a la perfecció un humor àcit i corrosiu en un toc de surrealisme típicament valencià i un erotisme molt fi… Tant és aixina que s’ha forjat el calificatiu de “berlanguià”  per a definir qualsevol episodi de la vida real que es caracterise per ser una situació especialment esperpèntica, patètica i absurda.  O siga, un autèntic destarifo, com diriem els valencians. I mosatros estem ben aveats a viure situaciones sense trellat ni forrellat en esta terra a on no mos podem ficar d’acort ni en el nom del nostre país.

El cine de Berlanga constituïx el retrat realiste i fidedigne d’una societat pasmada i surrealista, pero no a través de l’història oficial, eixa que apareix en els llibres de text, sino a través de l’intrahistòria, de les chicotetes anècdotes del dia a dia de personages casolans. Ell, com cap atre, ha sabut fotografiar l’ideosincràsia del nostre poble valencià, en tot el seu esplendor i totes les seues misèries, en els seus encants, truculències i cutrors. El seu estil inconfudible i personalíssim li ha valgut per a erigir-se en un referent de primer orde del cine en Europa i en el món.

Bienvenido Mister Marshall, Calabuch, Plácido, El verdugo, La escopeta nacional, La vaquilla, Moros y cristianos, Todos a la cárcel, París Tombuctú… Potser Berlanga es trobe en l’ocàs de la seua vida, pero mos ha donat un grapat  d’obres inmortals que han passat a l’història com alguns dels millors films del segle XX. I lo més sorprenent  és que casi no sap usar una càmera. Lluís no entén de qüestions tècniques; al contrari, és un esperit lliure i anàrquic que té el talent per a plasmar una gran història pero que deixa els detalls tècnics per als especialistes i colaboradors més directes.

Berlanga és un dels grans directors del cine europeu de tots els temps i està a l’altura d’autors com Marcel Carné, Federico Fellini o Emir Kusturica. Ell s’encarregà de dignificar a l’Estat Espanyol en una época primer, la del franquisme, que era de forta censura i durant la transició més tart, quan el cine espanyol era tan cutre que la gent renegava d’ell i el qualificava d’espanyolada.  García fon hereu de Luis Buñuel i li passà el testimoni a Pedro Almodóvar i Alejandro Amenábar. Deixà el pavelló ben alt a pesar de que, a diferència dels atres, li tocà viure els temps més durs.

No cap dubte de que el cine de Berlanga és clamorosament valencià. En eixe toc de folclor, música i festa, de foc i pòlvora, en eixe sabor regionaliste tan nostre. El seu treball té aires de la Mediterrània i fa gust a paella. Ara be, en una época com la nostra, a on el nostre poble patix un genocidi cultural i la llengua valenciana està sent substituida per la catalana, lamente profundament que el nostre millor cinesta no s’haja volgut mullar mai en el tema de la llengua. Perque un intelectual deu estar compromés no únicament en el seu art sino també en la seua pàtria.

¿Per a quan la Ciutat de la Llum?

120 ficiuluz

El cine és un dels negocis més fructifers que existixen. Dos són els grans estudis cinematografics que dominen el món. El primer és Bollywood, en Bombay, una enorme industria que produïx més de 1.000 pelicules a l’any i que resulta la més productiva del planeta en el seu sector. L’atre és el famos Hollywood, en Los Angeles, que és el negoci que més riquea crea en California, el qual si fora un estat independent sería el quint païs més ric del món, per davant de Gran Bretanya, Italia o Canada. Son mils de millons de dolars els que mou el sector de l’oci.

La qüestio és que en Alacant es vol fer realitat La Ciutat de la Llum, uns estudis cinematografics que seran els més grans de tot el continent i que aspiren a convertir-se en el Hollywood europeu. Valencia conta en una tradicio cinematografica de solera; destaca una productora com Cifesa (que contà en les grans estrelles estatals de l’epoca) i un director com Lluïs García Berlanga, qui al remat fon un dels millors cineastes del segle XX. Ademes la llum encegadora i el clima mediterraneu fan d’Alacant l’enclau perfecte per a rodar infinitut de films.

La Ciutat de la Llum dispondra de 10 estudis (dos enormes de 2.400 m2 i els atres de 1.700 m2), capacitat de rodage en exteriors (22 hectarees), un area independent per a rodar en ambient aquatic, tot tipo d’almagasems per a decorats, vestuari i uns atres utensilis, taller d’efectes especials i de manteniment de les camares, tres edificis de recolzament a la produccio, oficines, sales per a conferencies, etc. I tot computerisat. En fi, que pot ser un motor per al creiximent de l’economia i la cultura que faça del municipi d’Alacant una nova meca del cine.

Ara be, no tot és tan bonico. Els estudis naixen entre un desert de productores. Per lo que caldrà promocionar-ho per a que les grans industries fixen els seus ulls en La ciutat de la Llum per a filmar cine espanyol, europeu i estadounidenc. I si pot ser, que les productores es relocalisen en Alacant. Ara be, de poc servirà tot aço si en un futur els valencians no conseguim dotar-mos d’una o dos productores propies fortes, si no es promou la creacio audiovisual valenciana i en Valencià, i si no contem en cap festival de cine de renom ubicat en el nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 7-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La passio de Crist.

criscreu

La passio de Crist, la polemica obra mestra de l’ultracatolic director de cine Mel Gibson, és un fabulos film. Gibson portava madurant este proyecte des de fa més de dotze anys i és una aposta personal arriscada puix l’ha produït en diners de sa propia bojaca i està rodat en llati i en arameu (encara que té subtituls). La pelicula, que ningu volia distribuir, s’ha convertit en un arrollador exit de critica i public. Se li acusa d’haver fet un film antisemita (aixo és com dir que La llista de Schindler és una pelicula antialemana) i violent (més que violent és realiste, lo irreal és eixe Jesus galà d’ulls blaus que no patix dolor al que estavem acostumats fins ara).

Jesus supon el canvi del Deu iracunt i venjatiu de l’Antic Testament a un Deu redentor dispost a perdonar-nos els pecats quantes voltes calga i a salvar-nos a traves de la fe i l’arrepenediment, un Deu capaç de sacrificar al seu propi fill per a salvar a l’humanitat. Hi ha qui pensa que el cristianisme és anacronic, obsolet. Res més llunt de la realitat; quan veus l’odi del terrorisme islamic i etarra, el d’Estats Units que li declara la guerra a Iraq sols per a furtar-li el petroleu o l’opressio catalanoespanyolera sobre el poble valencià (que recorda a l’opressio romana sobre Israel) et dones conte de que el revolucionari mensage de Crist no ha segut entes encara hui.

El valencianisme deu apostar fermament pel cristianisme per a dotar-se d’una cohesio moral, etica i humana. Al cap i a la fi el nostre poble entrà en decadencia precisament per la falta de fe (en Deu i en ell mateix). Molts valencians pensen que no valem per a res, que som un poble inferior que nomes servix per a ser tutelat des de fòra, que Valencia deu ser l’apendix de Catalunya o el d’Espanya perque som incapaços de fer res de bo per mosatros mateixos. Yo no estic d’acort. Crec que un dia els valencians forem molt grans i que si vullguerem podriem tornar a ser-ho. Hui més que mai recobrem la fe en el poble valencià que és el nostre i en Deu.

FONT: El Palleter. 23-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: