Madrit, forat negre econòmic.

De les 35 empreses que componen el IBEX 35 únicament 23 tenen la seua sèu social (és dir, el lloc a on paguen imposts) en Madrit. 23 de 35. El 65%. El 35% restant se’l repartixen les atres 18 autonomies restants juntes. L’imparable fuga de capitals en direcció a la Meseta resulta absolutament sagnant. Inclús empreses que no cotisen en el IBEX 35 i que tenen el seu centre de producció fòra de Madrit tenen la sèu social allí. Aixina, per eixemple, Ford fabrica coches en Almussafes pero paga els seus imposts en Madrit.

Com la Facenda central està en Madrit els dinerets es queden allí. En 2003 per eixemple l’ampliació de l’Aeroport de Barajas s’emportà el triple de lo presupostat per a tot el Regne de Valéncia. Quan se demana un tren d’alta velocitat que vaja des d’Almeria fins a França se mos nega, perque la prioritat és unir Madrit-Valladolit, Madrit-Burgos, Madrit-Villabajo de los Cabezudos…  Un apunt: és més senzill i ràpit anar en tren de Valéncia a Madrit i de Madrit a Saragossa que anar de Valéncia a Saragossa de manera directa.

Valéncia és l’autonomia pijor finançada per habitant de l’Estat: l’única comunitat pobra que en lloc de cobrar, paga. En teoria, i segons l’artícul 138.1 de la Constitució de 1978 deuriem cobrar perque estem per baix de la renta mija espanyola, pero en la pràctica els valencians transferim diners a comunitats més riques que la nostra. I quan demanem una facenda pròpia com la que tenen Euskadi o Navarra mos la neguen (contradient el 138.2 de la Constitució que diu que cap autonomia podrà fruir de privilegis econòmics o socials).

Com els imposts i les infraestructures es queden en la Villa y Corte, les empreses s’instalen allí i generen llocs de treball allí. Açò produïx un èxodo massiu de gent que ha de fer les maletes i migrar a Madrit si no vol morir-se de fam: la Comunitat de Madrit té pràcticament el mateix número d’habitants que Castella i Lleó, Castella-La Mancha, Extremadura, La Rioja i Aragó tots junts. L’Espanya interior és un autèntic desert demogràfic que pert població a tota velocitat per falta d’oportunitats i perspectives de futur.

Diuen els qui entenen que els forats negres engulen tot lo que hi ha al seu voltant: planetes, estreles, inclús la llum i el temps… ¡Absolutament tot! Aixina és Madrit: un autèntic forat negre enmig de la Península Ibérica que s’ho engul tot: imposts, factories, llocs de treball, població, infraestructures… ¡Absolutament tot! Els madrilenys han creat un oasis irreal de riquea i prosperitat sobre les costelles de tots els habitants de l’Estat… ¿Potser soc l’únic que pensa que Espanya seria un lloc millor si tinguera forma de dònut?

Anuncios

Madrit 2012.

117 jjoo.0

M’he alegrat molt de que haja perdut la candidatura de Madrit per als Jocs Olimpics de 2012. Ho reconec. Pero no nomes yo. Molta gent pertot de l’Estat Espanyol es troba ara d’enhorabona. I no parle sols dels nacionalistes separatistes que tots tenim en ment. Sino tambe de gent que se sent espanyola pero que està fins als collons de tant de centralisme, de que la Meseta acapare totes les infraestructures quan es marginen a unes atres terres, fins als collons d’un estat a on nomes conten madrilenys, vascs i catalans i ya no conta ningu més.

Madrit no era una bona candidatura. Conta en greus deficiencies en quant a capacitat hotelera i de seguritat, com ha quedat pales en l’atentat terroriste de ETA a poc més d’una semana per a l’eleccio de la vencedora. I encara que la meua preferida era Nova York, ya que no em pareix just que urbs com Paris, Londres o Moscou hagen celebrat varis Jocs Olimpics a lo llarc de l’historia quan unes atres grans ciutats no els han acollit mai, no dixe de congratular-me per la derrota madrilenya. Admet que volia que vencera qualsevol ciutat excepte la de Madrit.

Despres del boicot a la Copa America de Valencia 2007, despres del menyspreu total als Jocs Mediterraneus d’Almeria 2005, lo ultim que podria haver soportat és que els madrilenys s’hagueren eixit en la seua. Que despres de que mos neguen l’aigua, la llengua, les infraestructures i tot, els valencians haguerem d’haver pagat en els nostres imposts els Jocs Olimpics d’una ciutat que despectivament mos diu “Llevant” era massa. No m’importaria uns Jocs per eixemple en Sevilla, pero en la Meseta… ¡Gracies a Deu, ha segut que no!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: