¿Per a quan l’Estat Lliure Associat de Valencia?

MF3-A006

La supervivencia de la nostra llengua, de la nostra etnia i el nostre poble depen de tindre o no un estat. Un estat lliure associat és la millor de les opcions per a Valencia. Seriem oficialment un estat, en veu i vot en Europa i en el món i podriem fer lo que creguerem convenient, sense sumissions a Madrit i Barcelona, com ara. Ademes, mos beneficiariem de compartir la defensa en Espanya i el mercat en l’Unio Europea (UE), per lo que Valencia no es resentiria gens ni economica ni militarment. Valencia es relacionaria aixina en Espanya de tu a tu.

En la meua opinio, fer de Valencia un estat lliure associat a Espanya i Europa té plena cabuda constitucional puix tal proyecte no planteja l’independencia sino una semi-independencia, ni la sobirania sino la cosobirania. No és la balcanisacio d’Espanya sino el canvi d’un model d’estat centralista i uniformisador per un atre model d’estat plurinacional. Com tambe té cabuda en la UE, que de fet accepta l’estatus de colonia de l’Ulster i tampoc fica cap inconvenient a un proyecte de cosobirania per a Gibraltar. Llavors… un estat lliure associat ¿per qué no?

El païs deu recuperar els Furs. Ademes, la sobirania deu recaure en el poble valencià –i no en el poble espanyol- tal i com passa en Gran Bretanya, a on és el poble escoces –no el britanic- qui detenta la sobirania d’Escocia. L’Estat Lliure Associat de Valencia s’investirà de plens poders llegislatius, eixecutius i judicials. El president de la Generalitat –i demes politics- deu ser obligatoriament naixcut en territori valencià i el Rei d’Espanya sería el cap d’Estat de Valencia, a l’igual que la Regina d’Anglaterra és la regina tambe d’Australia, Canada, etc.

No cal ficar el crit en el cel davant d’esta proposta. Puerto Rico és un estat lliure associat a Estats Units, les Illes Cook a Nova Zelanda, el Quebec ho sera en respecte al Canada i fins i tot l’Unio Europea (UE) es podria interpretar com una unio d’estats lliures associats. Este model s’entronca en la tradicio foral d’Espanya, la qual fon en el passat una suma d’estats associats: Castella, Arago, Navarra, Valencia, Mallorca, Lleo, etc. Si els valencians disponguerem d’un estat propi els catalans ya no podrien fer-nos mal. Al fi mos dixarien en pau.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 12-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Les mil i una ventages de ser espanyol.

109 elstempscanvien

1) La primera i fonamental és que ofrenem noves glories a un estat que diu que els valencians parlem catala.
2) Valencia aporta l’11% de la riquea total de l’Estat pero tan sols rep el 5%.
3) Com a premi per la nostra solidaritat, els aragonesos mos bramen: “¡Ni una gota d’aigua als valencians!”.
4) Els forasters (madrilenys, etc.) en la nostra propia terra mos diuen: “¡Eh tu, a mi em parles en cristia!”.
5) Els nostres diners servixen per a construir infraestructures en la Meseta i Catalunya.
6) En 2002 el port de Barcelona rebe cinc voltes més diners que el de Valencia.
7) En 2003 l’ampliacio de Barajas s’emportà el triple de lo pressupostat per a tota l’autonomia de Valencia.
8) ¿PHN, AVE, Parc Central, Parc Industrial de Sagunt…? ¡No passa res, la copa a l’any que ve!
9) José María Aznar, Eduardo Zaplana i Jordi Pujol acordaren fer oficial el catala en Valencia.
10) PP, PSOE i EU –els tres són partits espanyols- van a ficar el catala dins de l’Estatut Valencià.
11) ETA mos fica bombes per ser Valencia territori espanyol.
12) El memorandum de llengües de ZP sols parla de castella, gallec, vasc i catala… ¿I el Valencià qué?
13) El Valencià no és una llengua oficial en l’Unio Europea (UE) perque no som un estat independent.
14) Les taronges marroquines inunden Valencia cada volta que Espanya vol quedar be en Marroc.
15) Els futbolistes valencians juguen en una seleccio –l’espanyola- que sempre cau en octaus de final.
16) Ni Expo ni JJOO ni Capital Cultural Europea ni res de res. Damunt, ¡boicot a la Copa America!
17) La Biblioteca Nacional –d’Espanya- califica els llibres en Valencià dins de l’epigraf de CAT.
18) El diccionari de la RAE diu des de 1970 –abans no- que el Valencià és una variant del catala.
19) Si forem un estat independent, no vindrien a manifestar-se cada 25 d’Abril a favor dels PPCC.
20) En les Escoles Oficials d’Idiomes –dependents d’Espanya- s’ensenya “Valencià-Catala”.
21) El president del Consell d’Estat (Espanyol) inclou a Valencia en la Comunitat Nacional Catalana.
22) La Policia Estatal Espanyola et dete simplement per identificar-te en Valencià.
23) La Policia Estatal Espanyola et nega la possibilitat de fer una denuncia si és en Valencià.
24) TV3 emet la seua propaganda panca en terres valencianes.
25) La festa de la Geperudeta –patrona dels valencians- no ix en cap mig de comunicacio estatal.

Etc.
Etc.
Etc.

¡Ale, a ofrenar noves glories a Espanya!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 19-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿En Espanya ya teniu coches o encara aneu montats en ruc?

108 franco rei

Molts espanyoleros argumenten que si Valencia fora un estat independent sería un estat insignificant sense cap pes en el món, que un estat tan chicotet no podria defendre be els seus interessos i que ningu el sabria situar en el mapa. Per als interessos valencians lo més convenient és estar dins d’Espanya –segons els espanyoleros- puix és este un estat que conta en un relatiu prestigi, influencia, poder i força a escala internacional. Pero ¿és cert aço?

El governador de Florida, Jeb Bush, presentà en el seu dia a José María Aznar no com a president del govern del Regne d’Espanya, que és lo que era llavors, sino com “el primer ministre de la Republica Espanyola” quan el de primer ministre és un carrec que no existix en l’Estat i des de 1939 Espanya ya no és una republica. El president d’Estats Units, George W. Bush, preguntà “si la Moncloa era el rancho d’Aznar”. En aixo està dit tot.

En la foto de les Açores sols els diaris espanyols retrataren als tres mosqueters. En l’estranger, publicaren la foto de Bush i del primer ministre britanic Tony Blair i retallaren la cara d’un president trivial (Aznar) d’un estat insignificant (Espanya). Si vas a Estats Units i dius que vens d’Espanya, es pensen que eres mexicà i et pregunten si en Espanya la gent té duches o si es banya en el riu, si dispon de coches o si encara va montada en ruc.

Recorde un programa de Caiga qui caiga en que u dels periodistes es traslladà a Estats Units i abordà a la gent en mig del carrer: “Per favor, situe Espanya en este mapa d’Europa”. El primer va senyalar França, el segon Finlandia i nomes el tercer situà correctament Espanya. Potser alguns diran que aço es deu a que el poble estadounidenc és ignorant en general i no sap a on es troba Espanya perque ni sap d’Espanya ni sap de res.

Pero Espanya és ningunejada en tot lo món. En 2003 tenistes espanyols acodiren a Australia per a disputar un partit i alli sonà l’himne de la Republica Espanyola… ¡Ignoren inclus quin és l’himne de l’Estat! En la prensa internacional apenes es parla d’Espanya, en la boda del Princip Felip hi hague un rosari d’absencies de caps d’estat, i ni tan sols America Llatina considera important hui per hui a Espanya, ¡i aixo que parlem del Tercer Món!

Esta és la proyeccio internacional d’Espanya. Est és l’orgull i el prestigi internacional de ser espanyol. És per lo tant que yo em pregunte: Ya que ni dins d’Espanya ni tampoc fòra d’ella, van a saber en l’estranger a on està situada Valencia ¿per qué no optem per una Nacio Valenciana lliure i sobirana en lloc d’argumentar una inexistent força i prestigi internacionals com grans ventages de permaneixer en un Estat sense cap pes en el món?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 18-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Nacionalismes en Europa: un incendi provocat.

106 nacionalismes

Hi ha un parell de teories interessants sobre els nacionalismes en Europa. La primera és del filosof Fernando Savater. Diu que a l’igual que Espanya fon un camp d’experimentacio en els anys 30 a on esclatà una guerra que despres es traslladà al continent per efecte contagi, ara podria tornar a repetir-se l’historia pero en el fenomen nacionaliste. Si Euskadi conseguix l’independencia podria produir-se un efecte domino en Europa que afectaria a unes atres nacions sense estat (Escocia, Corsega…) per lo que passariem a l’Europa de les tribus i sería el fi de l’Unio Europea (UE). Em pareix una visio massa apocaliptica; no crec que la UE desapareguera, de fet l’Europa dels pobles podria gojar inclus de molt més acomodo i estabilitat que la dels estats que tenim ara.

L’atra teoria li la he sentit varies voltes als comunistes. Asseguren que l’auge de nacionalismes que hi ha en tota Europa no és casual; es tracta d’un “incendi provocat”. Algu es trobaria molt interessat en que una serie de pobles s’independisaren (Galicia, Euskadi, Catalunya, Bretanya, Corsega, Gals, Escocia, Veneto, Padania, etc.) i per tant estaria fomentant estos moviments de lliberacio nacional i finançant-los des de les ombres. Tal incendi provocat sería obra d’un piroman: Alemanya. De fet, si conseguira el desmembrament d’Espanya, França, Italia i Gran Bretanya, Alemanya sería l’unic estat fort de la UE i els atres estats menuts serien els satelits que orbitarien en torn a l’astre-rei alema. A canvi, tots estos pobles conseguirien l’independencia per fi.

La teoria és verosimil per les següents raons:

1) Alemanya és l’unic estat dels cinc forts de la UE que no té cap problema de nacionalismes.

2) S’ha descobert que darrere de la desintegracio de Yugoslavia, estava la mà allargada d’Alemanya, que promogue l’independencia d’Eslovenia per a aumentar la seua area d’influencia.

3) Alemanya fon el primer estat en reconeixer la sobirania dels nou-nats Eslovenia, Croacia, Macedonia, etc. i podria estar tractant de repetir la mateixa jugada en l’Estat Espanyol.

4) Alemanya podria consolidar la seua hegemonia comercial i economica sobre la UE si no existiren grans estats que li feren front de tu a tu.

De ser cert tot aço, el valencianisme podria tindre en Alemanya una sucosa font de finançacio, un manà caigut del cel.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 16-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El Pla Ibarretxe i les miseries del periodisme.

090 ibarretxe--200x260

En est articul vaig a referir-me a la manipulacio mediatica que els periodistes fan quan parlen de la proposta d’estat lliure associat de Juan José Ibarretxe, president d’Euskadi. No vaig a detindre’m per tant en valorar si tal proposta és convenient o no. En aixo ya caldria analisar si és una prioritat de la societat vasca o no, si acabarà en ETA o no, si es pot produir un efecte contagi en unes atres autonomies o no… En tot cas, soc dels qui pensa que qualsevol idea pot defendre’s en democracia sempre, aixo sí, seguint les corresponents regles del joc.

1) Del pla es diu que és secessioniste, que vol balcanisar Espanya i atomisar-la en un grapat d’estats menuts com de fet ya ocorregue en Yugoslavia. Pero els periodistes mentixen al dir aço. Perque un estat lliure associat no és un estat independent. Si Euskadi se constituira com estat lliure associat continuaría sent territori espanyol, i el cap d’estat sería el Rei d’Espanya, igual que l’Estat Lliure Associat de Puerto Rico és territori estadounidenc. Els de Puerto Rico són tan estadounidencs com els de Ohio o Nebraska. Exactament igual passaria en el Païs Vasc.

2) Del Pla Ibarretxe es diu que és sobiraniste, independentiste pero és cosobiraniste i semiindependentiste. El pla lo que reclama és una cosobirania vasca i espanyola. I encara que reclamara nomes la sobirania vasca aixo no vol dir necessariament que estiga reivindicant l’independencia politica d’Euskadi. De fet, la sobirania d’Escocia recau en el poble escoces (no en el poble britanic) i no per aixo el Regne Unit dixa d’estar-ho. En este tipo de qüestions moltes voltes parlem més de matisos i de les formes que d’alterar la propia essencia en sí.

3) Diuen del Pla Ibarretxe que és inconstitucional i efectivament ho és. Pero no per atentar contra l’articul 2 de la Constitucio (en tant que un estat lliure associat no trenca l’indisoluble unitat de la Nacio Espanyola) sino per reclamar l’adhesio de Navarra (lo qual està prohibit per l’articul 145.1 que en cap cas permet que dos autonomies es federen). 4) Diuen del Pla Ibarretxe que no és democratic pero la realitat és que este ha segut aprovat per majoria absoluta del parlament vasc i que es preten sometre dit pla a referendum a la societat vasca.

En resum, no cal pensar en el Pla Ibarretxe com en l’independencia sino com un autogovern més apli, més be. De fet, en el Quebec s’ha somes a referendum dos voltes exactament lo mateix que vol Ibarretxe: en este cas concret la possibilitat de que Quebec es constituixca com un estat lliure associat a Canada. I el govern de Canada li ho permet perque sap que en cas de que guanye el sí, Quebec continuaria formant part integral de Canada. Per cert, en els dos referendums que es feren en Quebec (1980 i 1995), en les dos ocasions guanyà el no.

 

FONT: Critica Social. 2-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan seleccions nacionals valencianes?

seleccio

Aixo de viure en una nacio sense estat com és Valencia té molts inconvenients. Un d’ells és careixer de seleccions nacionals propies més alla d’una de futbol que juga un partit amistos a l’any el dia dels inocents. Espanya és un estat opressor de pobles, una carcel de nacions, un camp d’extermini de llengües i cultures, i per un minim de coherencia passe d’animar a la seleccio d’un estat (Espanya) que em diu que parle catala. Al contrari, cada volta que Espanya juga yo vaig de la mà del rival, i si pert m’alegre. ¡Gracies Corea del Sur per tot!

Al careixer de seleccio nacional he de buscar-me unes atres que em representen millor de lo que fa Espanya (per a lo qual no cal massa: basta en que no siga la d’un estat antivalencià com ho és l’Espanyol). Aixina és que vaig en Servia i Montenegro en el balocistella, en Canada per al hockey i en Veneçuela per als concursos de bellea. En el futbol tinc el cor més dividit i recolze a Holanda en l’Eurocopa, a Uruguay en la Copa America i per supostissim a Argentina en el mundial. Pero el problema és que, en el fondo, cap d’elles és la del meu païs.

¿Quan tindrem seleccions nacionals propies? Algunes nacions sense estat tenen i no per aixo s’acaba el mon. És més, els va be: Gales i Escocia són potencies en el rugby, Anglaterra campeona del món de futbol i Puerto Rico ha conquistat varies corones en el Miss Univers. Palestina i Taiwan tambe tenen seleccions. Els vascs ya fa temps que les reclamen i els catalans ya reivindiquen que les seleccions catalanes de patinage (entre elles hockey patins) puguen disputar competicions internacionals baix bandera de la marfega. Pero… ¿i Valencia quan?

No cal subestimar el potencial dels nostres deportistes. De fet, la Seleccio Valenciana de Pilota és campeona d’Europa i del món. En la de balocistella tindriem a Nacho Rodilla i en la de futbol a Josep Molina, Andreu Palop, Davit Albelda, Francesc Farinos, Vicent Rodríguez, Xavi Moreno… ¿T’imagines que en un mundial la Seleccio Nacional de Valencia eliminara a la de Catalunya en semifinals i que derrotara a la d’Espanya en la finalissima en gol de penalti injust chiulat en l’ultim minut? ¡Aixo sería un orgasme! ¡Puix no em riuria yo ni res!

 

FONT: Critica Social. 1-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Carod-Rovira i Hitler: pareguts raonables.

carodiadolf

¿En qué es pareix el despota alema Adolf Hitler i l’ultranacionaliste catala Josep Lluïs Carod-Rovira?

1) Els dos obeixen a un fort sentiment d’autoodi. Adolf Hiler massacrà als judeus (a pesar de tindre ascendencia judeua) mentres que Josep Lluïs Carod-Rovira odia als espanyols als qui tilda de charnegos. Lo qual sorpren si tenim en conte que el pare de Carod és aragones i Guardia Civil i que treballà per al regim franquiste. Carod considera charnego a son pare, de qui s’avergonyix.

2) Tant Carod com Hitler són uns imperialistes. Hitler deya: “En els Sudets parlen alema, són alemans”. En eixa excusa acabà invadint un païs a on es parlava chec. Carod diu: “En Andorra es parla catala, són catalans”. En eixa excusa vol anexionar-se un païs a on és parla Valencià.

3) Els dos tenen vinculs en la violencia; Hitler tenía a l’eixercit nazi, Carod se sent de lo més a gust en manifestacions a on clamen a favor de Terra Lliure o reunint-se en els seus amics de ETA.

4) Hitler era raciste, creïa en la raça superior (l’aria), Carod és etniciste; creu en l’etnia superior (la catalana).

5) Tant Hitler com Carod aboguen per un nacionalisme expansioniste, excloent i delirant que els otorga el dret d’aplastar, humillar i anexionar-se al restant de pobles.

6) Per a Hitler tot el qui no pensara igual que ell era el seu enemic, per a Carod tot el qui no pense igual que ell és un fasciste, i per lo tant enemic.

7) Els dos obeixen a un moviment nacional-socialiste, en el cas de Hitler, més de nomenclatura que una atra cosa, en el cas de Carod de fet.

8) Tant Hitler com Carod reinventen el passat, el reescriuen a la seua conveniencia, en tot tipo de falacies i mits.

9) Els dos fan servir el chantage; Hitler reclamava anexionar-se nacions si no volien que s’enfadara, Carod amenaça en boicotejar els presuposts de no exterminar el Valencià.

10) La politica de cedir no valgue en Hitler, ni tampoc en Carod, són insaciables i sempre volen més, l’unica forma de detindre’ls és plantar-los cara.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 28-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quí pert el temps?

eliseucliment (1)

Anem a vore, catalanufos… ¿Pero és que no vos heu enterat encara que el poble valencià ha dixat molt ben claret en repetides ocasions que no és ni vol ser catala? ¿Per qué esteu donant-li voltes eternament a este tema? ¿Qué és lo que guanyeu? ¿De qué vos aprofiten estes discusions esterils? ¿Quína paradeta voleu mantindre en peu? ¿Per qué no eixiu del bunquer barretina d’una vegada i comencem a treballar per que els valencians mos sentim més valencians i més valencianistes, l’unica identitat real com a alternativa a l’espanyola? ¿Per qué insistiu en imperialismes trasnoctats? ¿Per qué parleu sempre en nom del poble valencià quan no l’escolteu mai?

¿És que no vos doneu conte de que perdeu el temps i els diners? No pareu d’enviar millons des de Catalunya per a colonisar Valencia i haveu obtingut uns resultats tendents a zero. El Bloc Nacionaliste Catala (BNC), 25 anys d’extraparlamentarisme. Esquerra Republicana del Païs Catala (ERPC), 15.000 vots el millor registre. Totes les enquestes fetes sols a valencians diuen que la gent considera que Valencià i catala són dos idiomes. 25 anys d’inocular el catala en les escoles i nomes haveu conseguit que es dispare l’us de l’espanyol. ¿Serà perque els jovens valencians no s’identifiquen en el catala rar, artificial i de laboratori que els ensenyen dia a dia?

Si roïna és la situacio de la lliteratura en general (la joventut cada volta llig menys) pijor és lo de la lliteratura catalana en Valencia. Teniu tots els premis, subvencions i ajudes oficials. I lo unic que haveu conseguit és que els chiquets avorrixquen llegir el catala. Nomes lligen en catala els escolars i bachillers –perque els obliguen- pero troben que les noveles estan en un catala tan ortopedic i distint del Valencià que parlen els pares i que parla la gent en la vida real, que una volta acaben l’escola –i ya no hi ha un professor darrere que els examine ni coaccione- no tornen a llegir un llibre en catala en la vida. Fracas rotunt sense paliatius. Reflexioneu un poc.

Els valencians se senten espanyolistes de forma abrumadora, aixo és un fet. Hem d’explicar pedagogicament que resulta un mal negoci per als valencians dependre de Madrit, que viuriem millor si mos autogovernarem mosatros, si tinguerem veu i vot a Europa… Pero no cal explicar que no som catalans, perque els valencians ya sabem que no ho som. El valencianisme, l’autentic valencianisme, passa per defendre tot lo valencià, per ser més valencians i més valencianistes cada dia, no per canviar d’amo o per defendre lo del veï en lloc de lo de casa, que aço ultim no és de ser progressiste sino de ser suro. Catalanufos, penseu. ¿Quí està perdent el temps aci?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 14-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

9 d’Octubre: «¡Que vullguen, que no, Valencia és nacio!»

055 somnacio

Este 9 d’Octubre no ha segut un dia qualsevol. Acostumat a que el dia nacional de tots els valencians siga una cita depriment, m’he sorpres gratament al vore que al fi comencem a substituir el folclor per la reivindicacio. Tradicionalment, el 9 d’Octubre és patetic. És tristissim vore que les festes patronals d’inclus la més menuda vila del païs són celebracions majors que les que es fan en el dia de la patria. Sincerament no m’interessa gens la provesso civica ni les mascletades (no parlem ya de l’himne espanyol) puix si no venen acompanyats d’un esperit reivindicatiu sols es queden en folclor i un patriotisme de pandereta que de res val. La meua idea de fer valencianisme no es resum en “¡Falles, traques i bunyols!” precisament. Per a mi fer valencianisme és una atra cosa.

Per a mi valencianisme és lo que s’ha fet enguany. Valencianisme és que els nacionalistes valencians s’hagen fet notar més que mai, tots ells en les Senyeres i cantant un atronador “¡Que vullguen, que no, Valencia és nacio!” que s’ha filtrat a traves del Canal Nueve. Valencianisme és la manifestacio dels foralistes valencians i Coalicio Valenciana (CV), aperitiu de la gran manifestacio valencianista que tindra lloc en Madrit este dia 15. Valencianisme és vore que més gent que mai ha tildat de traidors, catalanufos i venuts a la classe politica valenciana, que tracta a Valencia com a una bagassa que es ven al millor postor. Valencianisme és els chiulits a l’himne espanyol; un himne que està de sobra el dia 9 si tenim en conte que l’himne valencià no sona el dia 12.

I sobretot valencianisme és l’eixemple de Rosa Monedero, una patriota valenciana que s’ha clavat en mig de la manifestacio pancatalanufa i per desplegar la Real Senyera i cridar: “¡Esta és nostra Senyera i esta és nostra terra, mai nos fareu catalans!” ha segut apalisada per trenta catalanufos. Trenta homens contra una dòna sola. ¡Que valents! Rosa és l’heroina de la jornada i ha demostrat tindre més collons que tots els homens valencians. Yo tan sols espere que este cas de violencia junt a les filmacions de manifestants catalanufos fent apologia del terrorisme front a les camares del Canal Nueve, servixca per a prohibir estes manifestacions que sols venen a provocar. Tan sols un desig: que l’any vivent foralistes i nacionalistes vagen tots junts, colze a colze, mà a mà.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Per qué Valencia sí és nacionalitat historica i Catalunya no.

049 catalunyanazi

En Catalunya hi ha un millo de pobres en una societat d’un total de sis millons, jovens barcelonesos s’han de marchar a 50 km de distancia de la seua Barcelona natal per a poder comprar-se un pis (algo més a prop és del tot impossible pel preu prohibitiu de la vivenda), dònes maltractades que són apalissades pels seus homens, un Forum Barcelona 2004 que ha especulat en més de 3.000 millons d’euros… I davant estos problemes ¿quína és la prioritat d’un govern que s’autoproclama socialiste, progressiste, d’esquerres i republicà? Puix discutir al voltant de si Catalunya és “nacionalitat historica” o de si és “comunitat nacional”. Per a cagar-se i no torcar-se.

Mentres les empreses tanquen i dixen a les families obreres sense pa, el tripartit discutix sobre la quadratura del circul en un debat d’intelectuals de salo. Catalunya, Nacio Catalana, Nacionalitat de Catalunya, Principat de Catalunya (sense princip conegut), Comunitat Nacional Catalana… Ha d’apareixer algun nom que siga encara més rupturiste, algo que cap atra autonomia puga copiar mai. Yo, si fora Pasqual Margall, convocaria un concurs d’ idees. ¿Qué tal “Catalunya, mare de totes les nacions, patries i pobles de la Terra”? No estaria mal. Pero lo cert és que quan Margall afirma que Catalunya és una “nacionalitat historica” mentix puix aço és fals.

¿Qué és una “nacionalitat historica”? Uns diuen que els territoris que en 1936 tenien un Estatut d’ Autonomia (Galicia, Euskadi i Catalunya). La veritat és que este és un criteri ben ridicul… ¿Per qué no tirem més arrere en l’historia quan Valencia tenía els seus Furs propis i ni Galicia ni Euskadi ni Catalunya existien? Uns atres diuen que nacionalitat historica és un territori en llengua propia. En tot cas aixo sería una “nacionalitat llingüistica” i en cas que fora historica, la Vall d’Aran -a on es parla l’idioma aranes (reconegut com a tal per la Generalitat, abans deyen que era un dialecte del catala) sería una “nacionalitat historica” pero al marge de Catalunya, és clar.

Tots podem jugar a inventar significats estrambotics que adeqüen un concepte als nostres interessos. Pero sigam serios, ¿qué pot significar el terme “nacionalitat historica”? El propi nom ho diu. Es tracta d’un territori que historicament és o ha segut nacio. Aixina de clar. Nacionalitats historiques són Castella, Lleo, Navarra, Arago, Balears, Valencia… Totes elles foren nacions sobiranes en algun moment de l’historia, pero lamente dir-li a Margall que si Valencia fon un Regne independent en el passat, Catalunya no fon nacio independent mai. Per esta rao Valencia sí es una nacionalitat historica mentres que els catalans no passen de comtat de mig pèl.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes