Josué Ferrer.

Anem a vore, catalanufos… ¿Pero és que no vos heu enterat encara que el poble valencià ha dixat molt ben claret en repetides ocasions que no és ni vol ser catala? ¿Per qué esteu donant-li voltes eternament a este tema? ¿Qué és lo que guanyeu? ¿De qué vos aprofiten estes discusions esterils? ¿Quína paradeta voleu mantindre en peu? ¿Per qué no eixiu del bunquer barretina d’una vegada i comencem a treballar per que els valencians mos sentim més valencians i més valencianistes, l’unica identitat real com a alternativa a l’espanyola? ¿Per qué insistiu en imperialismes trasnoctats? ¿Per qué parleu sempre en nom del poble valencià quan no l’escolteu mai?

¿És que no vos doneu conte de que perdeu el temps i els diners? No pareu d’enviar millons des de Catalunya per a colonisar Valencia i haveu obtingut uns resultats tendents a zero. El Bloc Nacionaliste Catala (BNC), 25 anys d’extraparlamentarisme. Esquerra Republicana del Païs Catala (ERPC), 15.000 vots el millor registre. Totes les enquestes fetes sols a valencians diuen que la gent considera que Valencià i catala són dos idiomes. 25 anys d’inocular el catala en les escoles i nomes haveu conseguit que es dispare l’us de l’espanyol. ¿Serà perque els jovens valencians no s’identifiquen en el catala rar, artificial i de laboratori que els ensenyen dia a dia?

Si roïna és la situacio de la lliteratura en general (la joventut cada volta llig menys) pijor és lo de la lliteratura catalana en Valencia. Teniu tots els premis, subvencions i ajudes oficials. I lo unic que haveu conseguit és que els chiquets avorrixquen llegir el catala. Nomes lligen en catala els escolars i bachillers –perque els obliguen- pero troben que les noveles estan en un catala tan ortopedic i distint del Valencià que parlen els pares i que parla la gent en la vida real, que una volta acaben l’escola –i ya no hi ha un professor darrere que els examine ni coaccione- no tornen a llegir un llibre en catala en la vida. Fracas rotunt sense paliatius. Reflexioneu un poc.

Els valencians se senten espanyolistes de forma abrumadora, aixo és un fet. Hem d’explicar pedagogicament que resulta un mal negoci per als valencians dependre de Madrit, que viuriem millor si mos autogovernarem mosatros, si tinguerem veu i vot a Europa… Pero no cal explicar que no som catalans, perque els valencians ya sabem que no ho som. El valencianisme, l’autentic valencianisme, passa per defendre tot lo valencià, per ser més valencians i més valencianistes cada dia, no per canviar d’amo o per defendre lo del veï en lloc de lo de casa, que aço ultim no és de ser progressiste sino de ser suro. Catalanufos, penseu. ¿Quí està perdent el temps aci?

FONT: Llengua Valenciana Sí. 14-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!