¿Sabías que Farinós es el futbolista valenciano que ha militado en un mayor número de conjuntos valencianos?

farinos2

Francesc Xavier Farinós (Valencia, 1978) fue un centrocampista valenciano de principios de siglo XXI. Destacó por su polivalencia, pues era capaz de jugar de mediocentro organizador, de mediapunta y escorado a la banda. Jugaba con desparpajo y era osado desde el punto de penalti. Destacó mucho en sus primeros años pero luego su progresión quedó estancada, por lo que algunos lo consideran una eterna promesa. Es el futbolista valenciano que ha militado en un mayor número de clubes valencianos de fútbol profesional (esto es, de primera y segunda división).

Jugó en cuatro clubes valencianos profesionales: Valencia CF (1996-2000), Villarreal (2003, 2012-2014), Hércules (2006-2011) y Levante UD (2011-2012). Sólo le faltó el Castellón y el Elche. A esto se ha de sumar un quinto: la Selección Valenciana, donde Farinós brilló con luz propia. Aparte, llevó la camiseta del Inter de Milán (2000-2003 y 2003-2004) y del Mallorca (2004-2006), así como la de la Selección Española. Farinós fue campeón de la Copa del Rey y de la Supercopa de España (1999) con el Valencia y de la Eurocopa Sub-21 con España (1998).

¿Per a quan seleccions nacionals valencianes?

seleccio

Aixo de viure en una nacio sense estat com és Valencia té molts inconvenients. Un d’ells és careixer de seleccions nacionals propies més alla d’una de futbol que juga un partit amistos a l’any el dia dels inocents. Espanya és un estat opressor de pobles, una carcel de nacions, un camp d’extermini de llengües i cultures, i per un minim de coherencia passe d’animar a la seleccio d’un estat (Espanya) que em diu que parle catala. Al contrari, cada volta que Espanya juga yo vaig de la mà del rival, i si pert m’alegre. ¡Gracies Corea del Sur per tot!

Al careixer de seleccio nacional he de buscar-me unes atres que em representen millor de lo que fa Espanya (per a lo qual no cal massa: basta en que no siga la d’un estat antivalencià com ho és l’Espanyol). Aixina és que vaig en Servia i Montenegro en el balocistella, en Canada per al hockey i en Veneçuela per als concursos de bellea. En el futbol tinc el cor més dividit i recolze a Holanda en l’Eurocopa, a Uruguay en la Copa America i per supostissim a Argentina en el mundial. Pero el problema és que, en el fondo, cap d’elles és la del meu païs.

¿Quan tindrem seleccions nacionals propies? Algunes nacions sense estat tenen i no per aixo s’acaba el mon. És més, els va be: Gales i Escocia són potencies en el rugby, Anglaterra campeona del món de futbol i Puerto Rico ha conquistat varies corones en el Miss Univers. Palestina i Taiwan tambe tenen seleccions. Els vascs ya fa temps que les reclamen i els catalans ya reivindiquen que les seleccions catalanes de patinage (entre elles hockey patins) puguen disputar competicions internacionals baix bandera de la marfega. Pero… ¿i Valencia quan?

No cal subestimar el potencial dels nostres deportistes. De fet, la Seleccio Valenciana de Pilota és campeona d’Europa i del món. En la de balocistella tindriem a Nacho Rodilla i en la de futbol a Josep Molina, Andreu Palop, Davit Albelda, Francesc Farinos, Vicent Rodríguez, Xavi Moreno… ¿T’imagines que en un mundial la Seleccio Nacional de Valencia eliminara a la de Catalunya en semifinals i que derrotara a la d’Espanya en la finalissima en gol de penalti injust chiulat en l’ultim minut? ¡Aixo sería un orgasme! ¡Puix no em riuria yo ni res!

 

FONT: Critica Social. 1-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: