No al transvàs de l’Ebre al Regne de Valéncia.

Fa uns dies la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha autorisat un transvàs d’aigua únicament per a municipis catalans. És dir, que tots aquells agricultors que se manifestaven en contra del transvàs perque dien que si li passaven aigua al Regne de Valéncia l’Ebre es secaria i es moriria, ara estan a favor del transvàs pero si és només per ad ells. O dit d’una atra manera, si l’aigua ve a Valéncia l’Ebre es mor pero si l’aigua va a Catalunya no li passa res al riu, o si el transvàs se fa a la nostra terra és un proyecte fasciste i especulador mentres que si se fa a terres catalanes en eixe cas és solidari i progressiste. Lo més curiós és que després estos fills de sa mare són els mateixos que diuen que valencians i catalans som pobles germans… Germans per a furtar-mos el nostre Segle d’Or i tota la nostra cultura pero no per a donar-mos l’aigua que els sobra i que anualment es pert en la mar.

Fa uns anys yo era un fervorós partidari del Pla Hidrològic Nacional (PHN), que contemplava passar part dels quantiosos excedents de l’Ebre a Aragó, Catalunya, Valéncia, Murcia i Almeria. Pero estava equivocat. El transvàs seria una opció viable si Espanya fora un estat normal, pero no ho és; de fet, només des de l’anormalitat nacional es pot contemplar que hi haja gent que preferixca que l’aigua que li sobra se perga en la mar i que se la beguen els peixets de la mar a compartir-la en els seus veïns. Fer un transvàs de l’Ebre a Valéncia seria un greu erro estratègic; dixariem el nostre sustent hídric en mans dels nostre pijors enemics: els catalanistes. ¿A quins chantages mos sometrien baix l’amenaça constant de tancar l’aixeta? ¿Exigirien la màrfega en Valéncia o si no, no hi ha aigua? Arreglem-nos en les desaladores o com siga, pero no depengam per a res d’esta mala gent.

Contra l’intervencionisme catala.

Als companyers catalans:

Mireu volia dir-vos que yo tinc clar les següents coses. 1) Els catalans que volen els Païsus Imaginaris són una minoria. 2) Que en Catalunya, com en qualsevol atre lloc del planeta, hi ha gent de totes les classes. No es pot ficar dins d’un mateix sac a sis millons de persones per lo que diguen o facen alguns. 3) Que no tinc res en contra de Catalunya ni dels catalans sino d’alguns catalans que volen apropiar-se de lo nostre. Fins ahi tot be.

Pero tambe vos dic que colonialisme no és nomes impulsar els Països Catalans sino tambe voler impondre un idioma estranger (el catala) en Valencia i voler apropiar-se de la cultura valenciana. Els catalans continuament vos claveu en camisa d’onze vares, cometeu ingerencies en Valencia i Balears, vos queixeu del centralisme de l’Estat Espanyol pero despres pequeu d’un intervencionisme frenetic i fiqueu els nassos en els assunts dels veïns.

Els valencians som d’atra forma. A mi m’és igual si els catalans voleu ser una regio, una nacio, una CCAA, un Estat federat, un Estat lliure associat o un païs independent. Entenc que són assunts interns vostres i no em clave. Vosatres voreu lo que més vos interesse. Tampoc em clave si els catalans voleu parlar espanyol, catala o aranes. O si considereu que el catala és un idioma independent o un dialecte del provenzal. M’és igual qué feu.

En reciprocitat desijaria que els catalans no cometereu ingerencies en Valencia. Si els valencians considerem que parlem un idioma distint del catala… ¿Que més vos dona? ¿Acas no decidireu vosatros que parlaveu un idioma distint de l’occita? Si el poble valencià insistix en que vol una llengua propia… ¿per qué continuar en eixe imperialisme llingüistic i cultural? Nomes esteu conseguint que els valencians parlen en espanyol cada dia més.

Catalunya, Valencia i Balears deuen tindre bones relacions entre ells. Be siga dins d’Espanya (be per a poder fer contrapes a Madrit) o fòra d’ella (com tres Estats independents tipo Benelux o Països Baltics). Els catalans sou incapaços d’entendre que sense igualtat no és possible la germanor. Que la germanor és dona entre iguals que es relacionen de tu a tu, no entre pobles que ordenen i atres que obedixen. Aixo no és germanor… És atra cosa.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 2-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿És Catalunya nacio?

Alguns catalanufos es pregunten en un to ironic quines són les traces culturals (a banda de la paella i les Falles) que distinguixen la Nacio Valenciana de la catalana. Per ad ells tan sols existix una cultura i una nacio: la seua, i clar, els resulta ridicul que algu ni tan sols s’atrevixca a plantejar que Valencia pot ser algo més que un mer apendix de Catalunya. Ara be, yo els tornaria la pregunta: “¿En qué es basen ells per a dir que Catalunya és nacio?”

1) ¿Té Catalunya una historia important? No. El Regne de Valencia ya existia quatrecents anys abans de que la propia Catalunya naixquera com a tal. Perque els comtats precatalans (Bercelona, Girona…) eren entitats anteriors a la formacio de Catalunya i per tant no equivalents ad ella. El Regne de Valencia tenía monarques en la vida real… Catalunya s’inventà allo tan comic de lo del principat sense cap princip conegut. Quin riure, tu.

2) ¿Té Catalunya un passat sobira? No. De fet, mai ha segut un Estat sobirà. Sempre ha depes d’Arago, de França o d’Espanya. Per lo tant no es pot dir que Catalunya siga una nacio almenys en el sentit politic. Per contra, Valencia sí que fon un Estat independent entre 1238 i 1707. Arago, Mallorca i Valencia eren tres Estats sobirans i independents en un sol cap d’Estat (Jaume I el Conquistador). ¿Pero quan fon regne Catalunya? Mai.

3) ¿Té Catalunya una cultura propia destacable? No. I la prova d’aixo és que s’instistix en tildar de catalans a autors que no ho són com Ausias March o Joanot Martorell. Per contra, els valencians hem tengut el primer Sigle d’Or de totes les llengües neollatines… Ah, i aixo sense necessitat de catalogar de valencians a Josep Pla o a Ramon Llull, que a mosatros no mos cal furtar-li la cultura a ningu. En la nostra en tenim prou, gracies a Deu.

4) ¿Té Catalunya una llengua propia? Sí. Pero nomes des de començaments de segle XX que fon els catalans varen decidir que volien que el catala fora una llengua distinta del provenzal. Fins a aquell moment, tan sols era un dialecte del catala, segons Antoni Badia Margarit. Per contra, Fra Antoni Canals ya en ple segle XIV diu ben clar que el Valencià és un idioma distint del catala. I el franquisme i la UCD no existien al sigle XIV.

En resum, que una nacio és Arago, Balears, Valencia, Castella, Lleo, Navarra, etc. Pero Catalunya és una regio. Que ses úniques traces culturals per a presumir de nacio són la butifarra i el pa en tomaca. I poc més. Per contra, Valencia és un una nacio des del seu naiximent, no perque ho diga yo, sino perque el rei Jaume I s’encabotà en crear un nou païs, en Furs i administració propies, i no en fer un apendix que és a lo que ara volen reduir-mos.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-3-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Els valencians som catalans o no ho som?

157 erc eta

Els catalanufos constantment insistixen en que els valencians som catalans, que Valencia forma part integral d’un poble i d’una nacio que no és una atra que la “Nacio Catalana”. Ara be, pels seus fets pareix que a voltes mos consideren catalans i unes atres voltes no. Per tant ¿per a Catalunya els valencians som catalans o no ho som? Puix depen. A voltes sí i a voltes no. Aixo depen de les circumstancies. Per a lo que els conve, resulta que els valencians sí que som catalans. Pero per a lo que no els conve, els valencians dixem de ser catalans del Sur.

¿Casos en que sí som catalans? Per a que el Segle d’Or de les Lletres Valencianes siga el Segle d’Or de la Lliteratura Catalana, sí som catalans. Per a que Ausias March es considere un poeta catala naixcut en Gandia sí som catalans. Per a que la Llonja es classifique com a estil gotic catala sí som catalans. Per a que el Vilarreal C.F. siga un club dels Països Catalans sí som catalans. Per a que les figures de Lladro siguen considerades ceramica catalana sí som catalans. Per a que Valencia estiga dins l’Eurorregio sí som catalans, etc.

Pero per a que es respecte la Llengua Valenciana en Valencia no som catalans. Per a que es faça un transvas de l’Ebre als “germans valencians” com mos diuen en el Nort, no som catalans. Per a que Valencia siga la sèu de la Copa America (recordem que els catalans digueren que preferien a Napols), no som catalans. Per a ampliar el port de Valencia capital, no som catalans. Per a que es respecte la denominacio de Regne de Valencia, no som catalans. Per a estendre la treva del Protectorat Etarra de Catalunya a terres valencianes no som catalans, etc.

O soc estupit o esta germanor em recorda a la d’una metropolis en una colonia. Per als britanics els indis tambe eren britanics quan es tractava d’espoliar les seues riquees, pero en el moment en que Londres començà a rebre immigrants de l’India en busca de treball, els indis automaticament dixaven de ser britanics. No entenc per qué els valencians deuriem federar-mos en sis millons d’antivalencians. Valencia i Catalunya no són pobles germans, sino simplement veïns. Perque, en fi… en germans com els catalans, millor ser fill unic.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 7-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Junt a Valencia no hi ha independencia.

zproviretxe

Un dels crits de guerra més famosos del catalanofascisme de les decades dels 70 i 80 era el de “Sense Valencia no hi ha independencia”. Aço vol dir ni més ni manco que Catalunya per sí a soles no tenía suficient pes com per a poder obtindre l’independencia d’Espanya i que necessitava de l’ajuda de Valencia i Balears si volia atenyer este objectiu. Es tractava de construir una especie de Portugal de l’Est (els Païsus Imaginaris) que en este cas sí, contarien en la suficient força demografica com per a lliberar-se al fi de Castella i del seu jou.

Pero la realitat és precisament la contraria. Si Catalunya s’anexionara Valencia no tindria cap possibilitat d’atenyer un estat independent. Perque no es tracta simplement de sumar més poblacio per que sí, sino de sumar més poblacio independentista (la qual sería la clau en un referendum d’autodeterminacio) i és un fet que els valencians se senten a gust dins d’Espanya. Aixo podra agradar o no no, es podra estar d’acort o no, podra considerar-se una benediccio o una malediccio, pero lo que no pot negar ningu és que és la veritat. Agrade o no.

Ara m’estic enrecordant d’una enquesta que feren fa temps. Es tractava d’analisar el grau d’espanyolitat que hi havia autonomia per autonomia. Els més espanyolistes de tota Espanya eren els balears, els segons n’eren els valencians, tercers navarresos i quarts madrilenys. Lo de Madrit més o manco s’enten –és la capital de l’Estat-, ara be, no dixa de ser curios que els tres pobles més espanyolistes de tota Espanya tinguen els tres una cosa en comu: que se senten amenaçats d’anexio per atres pobles veïns… Aço deuria fer reflexionar a més d’u.

En Catalunya la poblacio que és favorable a independisar-se d’Espanya és aproximadament d’un 30% (és dir, els votants de ERC i una part dels votants de CIU). Pero el percentage d’independentistes en Valencia deu ser d’un 5 o 6% com a molt. Aixo significa que si Catalunya s’anexionara Valencia, s’estaria anexionant una terra a on quatre millons de persones es senten espanyoles en major o menor grau. ¿Cóm podria guanyar-se un supost referendum d’autodeterminacio als Païsus Imaginaris en una cantitat tan gran de botiflers com diuen ells?

Lo cert és que els catalans mai podrien independisar-se d’Espanya si contaren en una carrega aixina. Si yo fora un independentiste catala lo primer que faria seria oblidar-me de Valencia i Balears, dos pobles que en el fondo no serien sino un obstacul insalvable per a l’independencia de Catalunya. Els valencians i els balears sols serien un llastre del que cal lliberar-se lo més pronte possible si és que els catalans volen mamprendre el vol. Sense Valencia sí hi ha independencia. Pero junt ad ella no. La microscopica Andorra és bona prova d’aixo.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 3-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ni Països Catalans ni Països Valencians.

155 risk

La gran diferencia que hi ha entre els valencians i els catalans és que els catalans volen que els valencians sigam catalans del Sur a tota costa, mentres que els valencians mai de la vida consentiriem que els catalans foren valencians del Nort, ni encara que mos ho pregaren agenollats. No és que els valencians no vullgam que Valencia es convertixca en una provincia de Catalunya per a combregar en les rodes de moli pancatalanufes, és que si un dia els catalans mos propongueren que Catalunya es convertira en una provincia de Valencia, que tots junts formarem un estat nomenat Països Valencians, que tinguera la capital en el Cap i Casal, a on tots els seus habitants foren nacionalment valencians i a on es parlara la Llengua Valenciana en Normes d’El Puig (en lloc del catala), si algun dia els catalans mos propongueren aço –insistixc- els valencians contestariem que no. Els catalans volen que sigam catalans, pero mosatros en cap cas volem que siguen valencians. Aço vol dir algo.

Tot aço no ho dic en un sentit pijoratiu o de despreci, sino més be en el sentit de “cadascu en sa casa i Deu en la de tots”. A ningu se li ocorre anar al pis dels veïns i plantejar-los que podrien ajuntar-se les dos families en un sol pis i viure juntetes. Que vixquen en un pis o en l’atre és lo de menys, la qüestio és que ningu que estiga en els seus cinc sentits acceptaria aixo perque per tots és sabut que dos families vivint en un sol pis, conflicte segur. Puix a nivell de nacions passa igual. Els catalans tenen el seu pis (Catalunya) i mosatros el nostre (Valencia) i ni tenim intencio de mudar-mos al d’ells ni tampoc desigem que ells vinguen a instalar-se al nostre. Cadascu en sa casa i Deu en la de tots. I més encara si tenim en conte que Catalunya i Valencia no tenen bona relacio, que no som pobles germans sino simplement veïns, i que ajuntar als dos pobles en una mateixa nacio sería com ajuntar a hutus i tutsis, a servis i croats, a israelians i palestins o a marroquins i saharauis. 2 + 2 no sempre son 4.

Catalunya viu de llengües inventades i de nacions impossibles. ¿En quín món viviu els catalanufos? ¿Pero en serio penseu que els Païsus Imaginaris són viables? ¿Acas penseu que ERPV guanyarà les eleccions en Valencia alguna volta? ¿O que els tancs francesos es quedaran quets contemplant-vos mentres vosatres vos feu en la vostra anhelada Catalunya Nort (que per cert, en el món real es diu Occitania)? Els Païsus Imaginaris no se faran mai de la vida, pero si se feren, anirien a la guerra civil al dia següent de naixer. ¿No vos doneu conte de que sería un estat inviable que s’autodestruiria? Checoslovaquia, URSS, Yugoslavia… Els estats que se fan de la nit al mati i en els quals els seus ciutadans no s’identifiquen acaben per desapareixer. I voleu que l’historia es repetixca una volta més. En serio, més vos valdria dedicar-vos a resoldre els vostres problemes (vivenda a preu impossible, tancament d’empreses, immigracio illegal…) en lloc de perdre el temps jugant al Risk.

 

FONT: Llengua Valenciana Si. 1-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Boicot als productes catalans: qui sembra vents recull tempestats.

133 alcampo1
El politic de ERC Josep Huguet ha montat en colera pel boicot als productes catalans. Diu que és comparable a la persecucio dels judeus a mans dels nazis. Pero realment… ¿quí ha començat este boicot? ¿Quí boicoteja a quí?

1) En quant es produï el canvi electoral en 2004, a ERC li faltà el temps per a pressionar a José Luis Rodríguez Zapatero per a derogar el PHN. Pensarien: “¡Ni una gota d’aigua per als nostres germans del Sur!”.

2) Quan Barcelona quedà descalificada en el concurs per acollir la Copa America de Vela 2007, el seu alcalde, Joan Clos, afirmà que ell preferia que Napols s’adjudicara el torneig en lloc de Valencia capital… Ya ne van dos.

3) A proposit de la candidatura de Madrit per als Jocs Olimpics, Josep Lluïs Carod-Rovira, inicià una dura i polemica campanya de boicot contra ella … Tot aixo, a pesar de que Madrit recolzà a Barcelona en els Jocs del 92.

4) En la cistella de Nadal que sorteja entre els seus clients, La Caixa retirà tots els productes no catalans (com els torrons de Xixona). I aixo a pesar de que la majoria de la clientela de La Caixa es troba fora del seu menut païs.

5) La Generalitat Catalana subvenciona des de fa anys webs que promouen els boicot als productes espanyols. Lo curios és que s’irrite si despres els consumidors espanyols diuen de no volen cava catala pero si d’uns atres llocs.

6) En la Pasarela Gaudi han decidit que no deixaran participar a dissenyadors no catalans. Despres, quan puge com la bromera Cibeles i la Pasarela del Carmen, sempre els quedarà el recurs d’acusar-los de catalanofobia, etc.

7) Per a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, la Generalitat Catalana volia que en l’espai dedicat als lliterats catalans no aparegueren els qui escriuen en espanyol. De no ser per la negativa de la Fira, el boicot hauria eixit avant.

I aixina podriem afegir un infinit etcetera. Ara circula en internet una molt copiosa llista de productes catalans als que boicotejar. I mentres el cava catala cau en picat, les vendes del cava valencià han creixcut més del 400%.

Tiren la pedra i despres amaguen la mà. Catalunya no pot tractar en despotisme als seus clients i despres ficar el crit en cel si no li compren res. El boicot als productes catalans se l’han fet els mateixos catalans ells a soles.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Prejuïns dels catalans cap a Valencia.

112 polaco

Lo bo de ficar el correu-e a disposicio dels llectors és que m’escriuen i opinen sobre els meus articuls. Un dels llectors, un chic molt educat de Girona, em mostra que els catalans tenen prejuïns cap a Valencia. I si destaque estos prejuïns és més que res perque pense que són comuns a molts catalans, no sols a aquell chic.

¿PER QUÉ MOS ODIEN?
Hi ha molts catalans que no entenen el sentiment d’odi que hi ha en Valencia cap a Catalunya. Diuen que no mos han fet res per a que els odiem. A mi em recorda molt a eixa actitut de molts estadounidencs que en tota perplexitat es pregunten a sí mateixos per qué hi ha tant d’antiamericanisme en el món. “¿Per qué mos odien en Iraq? ¡Pero si hem anat a lliberar-los! ¿I cóm mos ho paguen? ¡Intentant assessinar-mos! ¡No entenc per qué eixe odi!”. No parlem d’odi irracional sino de que tant Estats Units com Catalunya són pobles imperialistes que volen quedar-se en lo que no és seu. Per aço Catalunya és odiada pels pobles veïns i Estats Units per tot lo món.

ENVEJA DE CATALUNYA.
Uns atres diuen que en Valencia hi ha tant d’anticatalanisme perque els valencians tenim enveja de Catalunya. Yo pense que el valencià és un poble que no destaca per ser envejos pero ficats a ser-ho dic yo que sería més llogic tindre cels d’Estats Units, Alemanya, Italia o Japo abans que de Catalunya. ¿O és que Catalunya és ara un païs tan important a nivell mundial com per a que tots li tingam enveja? Els catalans no tenen la renda per capita de Luxemburc, ni la democracia directa de Suïssa, ni el petroleu de Veneçuela, ni el tamany de Canada, ni la tecnologia punta de Japo… En tots els respectes… No es pot tindre enveja d’un païs que no destaca en res.

VALENCIA, POBLE FACHA.
Als valencians se mos considera un poble facha, carca, pepero, de l’Opus, folcloric, envejos, acomplexat, oixos, espanyolero, botifler i un llarc etcetera. Lo que em pregunte és… Si tant d’oix fem ¿per qué insistixen, erre que erre, en federar-se en mosatros? No ho entenc. Perque si a mi no em cau be el meu veï no li proponc que se’n vinga a viure al meu pis. Lo ben cert és que darrere de la suposta germanor de valencians i catalans sols hi ha una intencio d’expansionisme colonialista, un proyecte -el de la Gran Catalunya- que recorda massa al de la Gran Servia de Slobodan Milosevic o a la Gran Alemanya d’Adolf Hitler. I com diu el lema: ¡nazis no!

Per lo tant, amics catalans, ni odis oligofrenics ni rancies enveges ni ultradretes neofraquistes. Tot aixo és el fruit dels prejuïns. Els valencians lo unic que volem és viure tranquilament, sense ingerencies de fòra, sense Eurorregions, ni Comunitats Nacionals Catalanes, ni països catalans. Nomes volem que mos dixeu viure en pau.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 7-6-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

25 d’Abril: l’enemic no és Catalunya.

100 homenage

El 25 d’Abril es commemora la derrota en la Batalla d’Almansa i es reivindiquen les llibertats nacionals… És un dia significat per als valencians. Tots sabem lo que va ocorrer, la guerra, l’abolicio dels Furs, la repressio politica, la persecucio de la Llengua Valenciana… Pero hui és absurt culpabilisar de la desfeta a este o aquell puix, com és evident, ningu és responsable dels actes dels seus antepassats. Ya fa moltissim de temps de tot allo.

El problema radica en que, com en 1707, Espanya continúa humillant al poble valencià en 2005. ¿Eixemples? El president del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente, a favor d’incloure a Valencia en la Comunitat Nacional Catalana. Un nou canal panca –Info TV– ya emet la seua propaganda en el païs. El Canal Eurorregio sera una realitat als proxims anys. La policia nacional dete a un chic per parlar en Valencià. I la cosa no acaba aci.

La Biblioteca Nacional –d’Espanya- cataloga els llibres escrits en Valencià com a lliteratura en catala. La Real Academia Espanyola (RAE) publica un diccionari a on diu que el Valencià és un dialecte del catala (abans deya que era una llengua) i el seu director, Victor García de la Concha, mos ho restrega per la cara. Els politics valencians –per orde de Zapatero i de Mariano Rajoy– promouen la paulatina catalanisacio del païs.

PP i PSOE –partits espanyols- d’acort en fer oficial el catala en l’Estatut. Els aragonesos, als quals paguem les seues pensions, es manifesten contra el transvas de l’Ebre. I ara els manchecs es neguen tambe a fer un transvas del Tajo. Les Escoles Oficials d’Idiomes acorden que el Valencià no existix. ZP es nega a acceptar el Valencià en el seu memorandum de les llengües. Derogacio del PHN i marginacio pel que fa a infraestructures, etc.

Tots els eixemples que he citat ades –absolutament tots- són humillacions que provenen… ¿De Catalunya? ¡No! ¡D’Espanya! No sigam ingenus… els nacionalistes catalans no podrien fer-mos cap mal si Madrit no vullguera que mos el feren. Són els partits espanyols (PP i PSOE) els disposts a regalar a Valencia als catalans. La traïcio, el perill, l’amenaça, l’ultrage… mos arriben d’Espanya. El mal ve d’Almansa. Hui, igual que en 1707.

No, l’enemic no és Catalunya. L’enemic és Espanya, perque és la que permet que el catalanofascisme s’estiga menjant a Valencia. Hui en dia el catalanisme no prove de Barcelona, sino de Madrit. Al cap i a la fi, els que tracten a Valencia com si fora una prostituta que es ven al millor postor són els partits estatals (PP i PSOE). ¿Val la pena oferir noves glories a un estat (Espanya) que mos diu als valencians que som catalans del Sur?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 28-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Protectorat Etarra de Catalunya.

091 terralliure

Als catalans els agrada inventar-se tituls. Tal és el cas del Principat de Catalunya, principat de faula i contes de fades que no existix precisament per carir de princip. Perque que yo sapia el principat és Asturies. Si ne volen un titul de ben pompos podrien aplicar-se el de Protectorat Etarra de Catalunya. I és que gracies a Josep Lluïs Carod-Rovira, ETA pot assessinar en qualsevol part del món exceptuant en Catalunya. ¡Que be que ha de viure u quan sap que el seu territori es troba totalment a salvo d’extorsions, raptes, coches bomba i tirs en la nuca!

Per contra, aci patim l’assot terroriste de la banda assessina. Per a ETA Valencia és un objectiu preferent. Els molt canalles cada dos per tres explosionen artefactes bomba en el païs, generalment contra interessos turistics en les comarques del Sur. Per sort no sol haver morts, gracies a Deu, pero no dixa de sorprendre que Carod-Rovira que diu que els valencians som catalans i Valencia una regio de Catalunya no estenga el protectorat etarra a la Catalunya Sud, és dir, a Valencia. Curios. Per a lo que volen som catalans, pero per a aço no ho som.

I despres encara hi haura gent –benintencionada, segur- que diga que els catalans són els nostres germans. Pero no mos enganyem. Si Catalunya no esten el protectorat etarra a Valencia –a la que considera catalana- és per la mateixa rao per la que es nega a fer un transvas de l’Ebre als germans del Sur, o per la que boicotegen la Copa America. Per la senzilla rao de que ells no mos consideren germans, sino una mera colonia. ¿Quín germa digne de tal nom pactaria en un terroriste per a que mate al seu germa a canvi de que ad ell no li faça cap de mal?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 6-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes