La destruccio de les empreses valencianes.

173

La crisis creixent de les empreses valencianes no és de broma. A pesar del dinamisme dels nostres empresaris, les exportacions s’han reduit notablement per la fortalea de l’euro, la dura competencia dels estats en mà d’obra barata i la falta d’inversio en I + D en temps de suposta bonança. Tal és aixina que, en el més pessimiste dels casos, podriem passar de tindre un dels teixits empresarials més actius i dinamics d’Europa al tancament i la deslocalisacio constants i continus com un goteig de les empreses autoctones. Dixant a banda el turisme, els servicis i l’agricultura, mos podriem quedar sense apenes teixit empresarial sols en qüestio d’uns pocs anys.

El sector de la ceramica travessa uns moments dificils, Ford Almussafes ha amenaçat varies voltes en endur-se la seua produccio a CentroEuropa i la pijor part se l’emporta, en molta diferencia, les comarques del Sur en uns sectors com el del joguet, el textil, el calçat o el moble que en ser tots ells de mà d’obra poc qualificada podrien patir una deslocalisacio bestial i dixar a moltissimes families obreres sense pa per als seus fills. És el fruit d’este fals creiximent economic que hem vixcut als ultims anys i que no ha incrementat la productivitat, basat en la construccio, sous baixos i el consum intern, i no en l’inversio i les exportacions que és com deuria ser.

No podem pretendre competir en salaris baixos contra China, India, Eslovaquia, Brasil o Marroc. Aixina que calen unes atres formules com l’inversio en I+D, diversificacio i especialisacio en el servici, la promocio de la marca i l’image dels productes valencians en el món com un sinonim d’excelencia o, per qué no, tindre un regim fiscal foral “a la navarresa” per a gestionar millor els nostres recursos i sobretot una politica fiscal que faça ben atractiva Valencia per a atraure les inversions estrangeres, seguint l’eixemple de Utah o Irlanda. I és que solucions hi ha moltes. Voluntat politica per part del president de la Generalitat, Paco Camps, més be poca.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 13-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Navarra no es el hijo tonto de Euskadi.

euskadi

Si con un pueblo puede identificarse Valencia, además de con nuestros hermanos de Baleares, es con Navarra. Y es que así como Valencia y Baleares sufren en sus carnes el imperialismo catalanufo, también los navarros han de cargar su cruz con el leviatán vasco. Diré antes que nada que me parece justa la reivindicación vasca; es decir, que el pueblo vasco tiene derecho a decidir su propio futuro. Ahora bien, con dos condiciones. 1) Que ETA desaparezca. 2) Que los vascos no pueden decidir el futuro de quienes no lo son: Navarra, Iparralde, etc.

Que Euskadi, que existe desde la transición (antes, las provincias vascas iban por separado) le proponga a Navarra, con más de 1.000 años de historia, que renuncie a su identidad para convertirse en una mera región vasca es de risa. Que se hable de euskera cuando en la Edad Media ya se conocía como Lingua Navarrorum un insulto. Que digan que Euskadi (nunca independiente) es nación y Navarra –antiguo reino independiente- no lo es, me parece burla. Pero que además todo esto se imponga a base de bombas y tiros en la nuca, ya es la hostia.

Si yo fuera navarro, lo último que me apetecería en el mundo sería ser vasco. El pueblo navarro cuenta con su propia cultura, historia, costumbres, tradición e identidad. Y nunca en la vida consentirá que se le anexione ETA y el imperialismo vasco. Como es de sentido común, Navarra no consentirá en borrar una historia de más de un milenio para convertirse en el triste apéndice de un Euskadi que tan solamente existe desde los años 70. A los navarros les va estupendamente con su identidad foral diferenciadora y no necesitan a los vascos para nada.

¡Ni federaciones ni inventos! De ser coherentes con la realidad debería ser Euskadi la que decidiera reducirse a mera provincia de Navarra. Pero plantear lo contrario es, además de locura, un atentado contra la historia. Pero es que incluso así, los navarros estarían en contra. Es evidente que en la vida hay cosas más importantes que el número de kilómetros cuadrados o las simples estadísticas poblacionales. Una fusión vasco-navarra (dentro o fuera de España) daría lugar a un país de constantes convulsiones internas que estaría siempre en crisis.

Es por ello que no puedo comulgar con unos vasquistas que quieren hacer de Navarra el hijo tonto de Euskadi. El pueblo navarro tiene derecho a escoger qué es lo que quiere ser. Si se constituye en comunidad foral, estado libre asociado o país independiente es su derecho. La historia le asiste. Pero lo que os puedo asegurar es que los navarros nunca serán vascos. Entre otras cosas porque no pueden ni verlos. El pueblo navarro y la Nación de Navarra tienen identidad de sobra. Navarra nunca se arrodillará ante el imperialismo terrorista vasco. Nunca.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La encrucijada vasca.

171 Vineta4

Tras la declaración del alto el fuego permanente de ETA, el pueblo vasco se encamina a una encrucijada. ETA se encuentra cada vez más débil desde la muerte de Miguel Ángel Blanco y la nueva coyuntura internacional que supuso los atentados del 11-S. Dos sendas llevan a la paz, la de los halcones que no quieren negociar con los terroristas y apuestan exclusivamente por la vía policial para vencerles (aunque costaría mucho tiempo) , y la de las palomas que apuestan por una solución dialogada y razonable (lo cual acortaría los plazos para la paz).

A favor de las palomas cabría decir que si no se hubiese negociado, actualmente seguiría habiendo terrorismo en Irlanda, Quebec, Córcega o Italia. ETA está muy débil y anhela rendirse aunque no puede ya que tras 40 años de lucha armada sus directores no pueden dejar las armas sin obtener nada, puesto que sus bases sociales les echarían en cara esta rendición incondicional y les acusarían de alta traición. ETA necesita tener algo en las manos para mostrarlo como un trofeo a sus acólitos, algo que pudiera justificar poner fin a tantas décadas de lucha.

Se podría llegar a una solución intermedia y consensuada que satisficiera a todas las partes y diese lugar a la paz. Tal vez una mejora del autogobierno, un nuevo Estatuto vasco, el acercamiento de los presos a Euskadi, la amnistía para reos que no tengan las manos manchadas de sangre, etc. Términos inaceptables para el Estado Español y especialmente para las víctimas serían la excarcelación de los asesinos, la independencia de Euskadi o la anexión de Navarra y de Iparralde (en el Estado Francés) dentro de la actual Comunidad Autónoma Vasca.

A favor de los halcones destacaría la inmoralidad que supone negociar con los pistoleros. Si no se negocia con los mafiosos ni con los violadores ni con los estafadores… ¿por qué debiera ser diferente con los terroristas? El hecho de hacer concesiones o pagar precios políticos a cambio del fin de la violencia es de una ética dudosa. La sensación de impunidad podría crear una fractura social irreconciliable al estilo de la de las dos Españas, en la que el avasallamiento de los vencedores sobre los vencidos durante la dictadura alimenta el rencor aún hoy.

Además se corre el serio riesgo de que ésta sea una nueva tregua trampa o de que en caso de no serlo ETA se disuelva como banda terrorista pero se reconvierta a mafia dedicada al narcotráfico, las extorsiones, casinos… Y así como en Irlanda la entrega de armas del IRA ha sido poco transparente, seguramente ocurriría igual con ETA. Los halcones o las palomas, el estado de derecho o el diálogo, el camino largo o el corto. Ambos tienen sus ventajas y sus riesgos… Los vascos deben decidir ahora que senda tomar… El futuro y la paz les va en ello.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 11-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Diego Maradona és millor que Pelé.

Maradona.0

¿Quí és el millor futboliste de tots els temps? Hi ha qui apunta a Alfredo Di Stéfano, Johann Cruyff, Marco Van Vasten, Paolo Maldini… Per a gusts, els colors. Pero en esta agria polemica quasi tots els analistes venen a quedar-se en dos noms: Edson Arantes do Nascimiento Pelé i Diego Armando Maradona. No està gens clar qui dels dos és el millor i encara que per a molts siga Pelé, en la meua opinio Dieguito és el numero u.

1) És del tot innegable que Pelé conquistà molts més tituls que Diego. Ara be, el Santos en el que jugà tenía una bona plantilla. Per contra, Diego guanyà dos Lligues, una Copa d’Italia, una Supercopa d’Italia i una UEFA en un club (el Napols) que era Maradona i déu més. Se tirà tot un equip a les esquenes ell a soletes. A un club molt modest, que de fet actualment es troba en la serie C1, el mijapunta d’or el sabe portar a lo més alt.

2) El rei jugà la practica totalitat de sa carrera en la lliga paulista, que si be tenía més nivell que en l’actualitat no era tan forta com les grans d’Europa. Per contra, El Pelusa s’atrevi a eixir del seu païs i a jugar en les dos lligues més potents del món, com l’espanyola i l’italiana. I triumfà en una competicio en la que coincidi en els milanistes Paolo Maldini i Marco Van Basten, que eren respectivament el millor defensa i davanter del mon.

3) És cert que Pelé és un futboliste que ha conquistat tres mundials (1958, 1962, 1970), i u d’ells en tan sols 17 anys, lo qual és molt notable. I que Maradona nomes ne conquistà un (1986). Pero no mos equivoquem, aquell Brasil era una autentica constelacio d’estreles que en el fondo podia guanyar tituls inclus encara sense Pelé. Pero l’Argentina del Mundial 86 no tenía una plantilla tan gran i sense el 10 albicelest no haguera fet res.

4) Edson anotà més de 1.000 gols i fon pichichi 11 voltes en la lliga paulista. Pero en sa epoca el futbol era molt ofensiu i lo habitual era jugar en cinc davanters i en tres defenses. L’astre argenti era molt més complet. Fon 5 voltes pichichi en Argentina i 1 en Italia. Ademes, fea molts passes, dirigia el joc i anotava gols superbis, com la celeberrima “mà de Deu” o el sempre admirat gol contra Anglaterra en que regatejà a set jugadors ell sol.

5) Resulta més senzill substituir a El rei que a Diego Maradona, perque a un bon davanter si li fan bons passes de segur que clavarà molts gols. De fet, despres de retirar-se Pelé ha hagut grans golejadors en la seleccio brasilera com Zico, Romario da Souza, Ronaldo Nazario, etc. Ara be, la Seleccio Argentina i el Napols orbitaven en torn al joc de Dieguito, fins al punt de que cap dels dos equips funcionava be si un dia no jugava ell.

En fi, que a Pelé el comparen en un rei pero a Diego Maradona en un deu. I un deu sempre és més que un rei. He de confessar que m’haguera agradat que el mijapunta haguera militat en el Valencia C.F. Encara que tan sols haguera segut durant una temporada en l’ocas de la seua carrera deportiva, com en el seu pas pel Sevilla. Excessos a banda, no tinc cap de dubte de que l’astre argenti és el millor. Maradona, en el futbol, ho ha segut tot.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Fa falta un partit valencianiste.

DSC06059

És evident que la valenciana no és una societat nacionalista com la vasca o la catalana, per a que enganyar-mos. En Euskadi hi ha actualment quatre forces vasquistes en el Parlament (PNV, EA, PCTV i Aralar) a la qual podriem efegir una quinta (EB-IU). El PNV porta governant durant decenis i a pesar d’aixo continúa tenint més força que PP i PSOE junts. En Catalunya ha governat durant dos decenis CIU i en els ultims anys ERC ha multiplicat la seua força electoral. Pero és més, en Catalunya fins i tot els partits teoricament espanyolistes són tambe en major o menor mida pancatalanufos (PSC, PP i IC-Verts). A sovint els valencians diuen que els catalans i vascs sí que tiren cap a la seua terra i confessen per lo baix que ad ells els va molt millor que a mosatros. Lo sorprenent és que reconeguen que votar per partits nacionalistes dona moltes ventages (més diners, més influencia…) pero que despres en Valencia voten arrolladorament pels partits de Madrit, PSOE i PP.

Ara be, si la realitat social de Valencia no és comparable a la vasca o la catalana (aixina de be els va ad ells i de mal a mosatros), sí que podria tindre més similituts en unes atres comunitat autonomes. Pero fins i tot aixina, mos trauen els colors als valencians. En Galicia el BNG ha passat de ser un partit microscopic a ser la segona força per davant dels socialistes i s’ha convertit en futura alternativa de govern. El Partit Aragones (PAR) ha tingut dos presidents autonomics. En Navarra la força hegemonica es l’Unio del Poble Navarres (UPN) mentres que Convergencia Democrata de Navarra (CDN) és ya el tercer en discordia. Coalicio Canaria (CC) és invencible en les illes en els ultims anys. Pero potser el cas més sorprenent és el de Cantabria a on no un sino dos partits regionalistes han governat l’autonomia, l’Unio per al Progrés de Cantabria (UPCA) i el Partit Regionaliste Cantabre (PRC). Fins i tot Coalicio per Melilla (CPM) mos guanya la partida. Aixo ho diu tot.

A qui li digues que una societat com la valenciana, on el 70% dels valencians considera que Valencià i catala són dos idiomes distints, haja d’engolir en uns politics que imponen el catala sense apenes oposicio, no s’ho creu. I certament que els valencians voten sistematicament per partits que li neguen inclus una gota d’aigua pareix digne d’una novela de Franz Kafka. Ara be, este estrepitos fracas deuria convidar a la reflexio i a l’autocritica al valencianisme politic. Perque si en Cantabria –sense ser cap nacionalitat historica- han governat dos partits de tall regionaliste i en Valencia –antiga nacio independent- els partits intitulats valencianistes són del tot incapaços de superar una patetica barrera del 5% de vots, és que el valencianisme politic ha fet les coses mal. O be tots els partits valencianistes fan autocritica i dissenyen una estrategia de futur que ilusione a la ciutadania com ocorre en unes atres autonomies o be, de lo contrari, el poble valencià sera aniquilat i reduit al no res.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 6-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la recuperacio del dret foral valencià?

167 escrt03

La Guerra de Successio (1700-1714) i la conseqüent derrota de les tropes valencianes en la batalla d’Almansa fa trescents anys portà conseqüencies per a la nostra terra que s’arrosseguen fins i tot encara hui. El Decret de Nova Planta de Felip V significà la desaparicio del Regne de Valencia com a poble sobirà, la supressio dels Furs Valencians per “just dret de conquista”, l’instauracio d’una Espanya borbonica, uniforme i centralista, i dins del capitul que aci mos afecta, l’abolicio del dret foral i la substitucio pel dret castellà per tot el païs.

Ara l’Estatut preten recuperar el dret foral valencià, vorem si de modo efectiu o merament ornamental. Aixo sí, en decades de retart respecte al dret aragones, catala, balear, vasc, navarres… El dret foral valencià deu ser el que predomine en territori valencià, per damunt de l’estatal, que deu ser supletori. El Tribunal Superior de Justicia de Valencia deu ser l’ultima instancia judicial en materia de dret foral, el qual deu regir a tots els ciutadans que tinguen el veïnat civil valencià, inclus a aquells que siguen estrangers o de l’Unio Europea (UE).

El dret foral valencià introduirà novetats que afectaran als actes quotidians de la nostra vida. Per eixemple, en les separacions i divorços la separacio de bens sera la formula predeterminada, no com fins ara que era la de bens de guany, propia del dret castellà. Pel que fa a les herencies, en cas de que muiga el marit sense testar, els bens passaran a l’esposa, i viceversa. En el dret castellà la transmissio era vertical i passava de pares a fills, per lo que es donava la paradoxa de que al morir un espos, la seua dòna de tota la vida es quedava sense res.

Ara be, l’autentica recuperacio del dret foral passa no tant per sa reinstauracio sino de forma molt especial per dotar-lo de contingut d’acort als nous temps. No podem pretendre que el dret valencià de 1707 siga valit hui en dia sense una necessaria actualisacio, modernisacio i adequacio als nous temps, aixina com el reconeiximent dels nous drets adquirits a lo llarc de tres centuries. El dret valencià no pot quedar-se en un mer florer simbolic buit de continguts, aixo sería tant com donar-li la rao als botiflers que aplastaren Valencia en 1707.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 4-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament l’unitat del valencianisme politic (2/2)

dv190106.0

Cal una aliança de concentracio nacional front a aquells que estan desmantellant Valencia. Tenim un Estatut que més que tal es una carta colonial, el PHN derogat, el AVE que pot arribar al 2020, el boicot a la Copa America, el deficit fiscal, l’endeutament massiu de la Generalitat i l’empobriment galopant de la societat, la falta d’una Agencia Tributaria propia, el catala en les escoles i mijos de comunicacio…Si Coalicio Valenciana i Unio Valenciana no s’unixen front a l’enemic comu, Valencia sera borrada del mapa. Mos juguem ser o no ser.

Formules s’han barallat moltes. L’absorcio de UV dins de CV, la disolucio dels dos partits per a fusionar-se en un nou que contaria en una nova estructura juridica, una coalicio dels dos grups a l’estil de Convergencia i Unio (CIU), o fins i tot es podria fer una especie d’Entesa “a la valenciana”, a on un sol paraigües incloguera a UV, CV, Accio Nacionalista Valenciana (ANV), etc. i que dixara les portes obertes a noves incorporacions. Yo no sé quina sera la millor formula, yo lo unic que sé és que cal l’unitat del valencianisme politic i cal ya.

El fet de que les forces politiques valencianistes estiguen dividides frena les aspiracions del valencianisme. Hi ha molta gent que s’animaria a votar per una candidatura unificada dels dos, o que fins i tot s’afiliaria. Pero clar, el fet de que vagen per separat els tira cap arrere. I estic convençut de que si estigueren units a hores d’ara el PP ya hauria perdut la majoria absoluta en les Corts Valencianes puix hauria precipitat el desembarc de carrecs peperos en les files de la candidatura unida, seguint l’ estela de Francesc Tomas Puchol, diputat de CV.

Hui decenes de mils de valencians esperem com mana caigut del cel la tan anhelada unitat del valencianisme politic. Sentandreu i Ballester són bons homens, que han fet un bon paper i que quan s’equivoquen no ho fan de mala fe. Pero als dos els recordaria lo que mos deia el meu mestre: cal eixercitar el punt T, el del trellat. Que negocien, que cedixquen els dos un poc. Si la candidatura unica al final no qualla, els potencials votants de segur que li tiraran en cara als dos dirigents no haver ficat suficient de la seua part per a juntar a Coalicio i Unio.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 31-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament l’unitat del valencianisme politic (1/2)

dv190705

Tenía yo en l’institut un professor que mos deya que haviem d’eixercitar el punt T. Mosatros mos pensavem que haviem oit malament, i que es referia al famos punt G de les dònes. Pero no, es referia al punt T. Deya el meu mentor que el punt T era el del trellat i que estava dins del cap. Tot ve a colacio del continu anar i vindre de reproches dels dirigents de Coalicio Valenciana (CV) i d’Unio Valenciana (UV), dos partits condenats a entendre’s que no obstant estan donant de cara a la societat i als votants potencials una image que és prou grisa.

Joan García Sentandreu ha fet un grandissim paper. Ha retornat l’ilusio i l’esperança en un moment en que tot pareixia perdut. ¿Vos enrecordeu com estaven les coses abans de que Sentandreu creara un partit politic? Josep Maria Chiquillo, el Segon Pacte del Pollastre, transfuguisme, fracassos electorals, mentires, servilisme al PP… La gent critíca molt a Sentandreu, pero ya ningu se’n recorda de com estaven les coses fa sols dos anys. Ara mateix, CV ya té representacio autonomica i el PP es troba molt acollonat. Qui ho diria fa sols dos anys.

Chimo Ballester ha conseguit reestructurar un partit a la deriva i ficar orde dins de les seues files. Actualment té la responsabilitat historica de ser el primer president de UV integre, honrat i valencianiste, cosa que no ha segut ni Vicent González Lizondo ni Hector Villalba ni Josep Maria Chiquillo ni Juli Chanzà, que han portat a un partit que arribà a ser la tercera força valenciana (i en ocasions la segona) a una debacle. Ballester deu tallar en la trista dicotomia que ha portat en l’ultima decada a UV a convertir-se en un simple apendix del PP.

A Sentandreu li diria que tinga més mà esquerra, que siga més moderat quan hi haja que ser-ho, que se cacen més mosques en una gota de mel que un barril de vinagre. I a Ballester li diria que per damunt de lliderages o de personalismes, està la tan necessaria unitat del valencianisme politic. Als de CV els diria que l’enemic no es UV i als de UV que l’enemic no és CV. L’enemic dels valencians es diu PP, PSOE, Entesa, BNC, CIU, ERC… Pense que Valencia està massa sobrada d’enemics com per a que anem mosatros tirant-mos pedres al cap.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 30-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’Aeroport de Castello?

villarreal

Les comarques del Nort són l’unic territori del païs que no conta en un aeroport propi. I aixo menyscaba la seua competitivitat front a països veïns, llimita el desenrroll turistic i l’economia nortenya. Es preveu que l’Aeroport de Castello -que mai aplega- en el seu primer any d’activitat rebra més de 600.000 passagers i contarà en un moviment de més de 5.500 avions, sifres que s’incrementaran en anys successius… Hi ha qui qüestiona l’idoneïtat de fer una inversio d’esta talla. Pero la veritat és que un aeroport tindria ventages notables per al païs.

La primera és que esta infraestructura ajudaria a vertebrar prou més la nostra nacio ya que per fi dispondriem d’un aerodrom per cada territori, junt a L’Altet en el Sur i Manises en el Centro. La segona és que oferiria un bon servici als valencians de les comarques del Nort, que ara s’han de desplaçar fins a Manises. La tercera és que constribuiria a evitar l’agravi comparatiu que supon que les Comarques del Nort carixquen d’aeroport propi quan Navarra sí té (en la mateixa poblacio) o que Euskadi, en la mitat d’habitants que Valencia, tinga tres.

Pero la més important de totes és que podria ajudar al desenrroll turistic i al dinamisme economic del Nort. I fique un eixemple: Murcia es troba subdesenrrollada a nivell economic, urbanistic i turistic en comparacio en les Comarques del Sur, a pesar de que esta una al costat de l’atra i de que el clima mediterraneu és el mateix. ¿Per qué el turisme de sol i plaja ha triumfat espectacularment en un lloc i en l’atre no? Durant molts anys Murcia no tingue aeroport i els turistes estrangers sempre estiuegen abans en un puesto al que pots accedir per avio.

No obstant, aço presenta dos inconvenients. El primer, que vivim en un estat centralisat i radial a on tot orbita en torn a la Meseta i clar, els valencians són aeroports de joguet que sols aprofiten per a fer escala en Barajas. I el segon, una infraestructura d’este tipo costa molts millons i cal vore si l’inversio realment és necessaria. Pero si sopesem els pros i els contres, mos trobem en una sucosa oportunitat de desenrroll per al Nort que aixo sí, s’hauria de complementar en una oferta més rica d’aerodroms i d’heliports en distints punts del nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 24-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Marianico Rompe-Españas.

collell-20040215

Si Vizcaya, Guipúzcoa, Álava y Navarra tienen una agencia tributaria propia es plenamente constitucional. Pero si planteamos que sea Valencia la que tenga agencia tributaria propia, ¿qué pasa entonces, Marianico?
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el PP pone el mapa de los Països Catalans en los libros de texto de los escolares de Valencia y Baleares está haciendo clara referencia a un hecho científico defendido por todas las universidades de la galaxia. Pero si ese mismo mapa aparece en versión gigante en el Nou Camp ¿qué es lo que pasa entonces, Marianico?
– Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el PP gobierna de la mano del CIU de Jordi Pujol i el PNV de Xabier Arzalluz ¿qué pasa? Ná. ¿Qué va a pasar? Pero si es el PSOE el que gobierna de la mano de IU y ERC… Ilumínanos, ¿qué sucede Marianico?
– Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el PP pacta con CIU gobernar España a cambio de catalanizar Valencia es una cuestión de estado, un acto de lealtad institucional. Pero si es el PSOE el que pacta con ERC lo mismito de antes ¿qué ocurre, Marianico?
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si José María Aznar negocia con ETA es porque busca la paz ¿pero qué pasa cuando es José Luis Rodríguez Zapatero quien hace lo mismo que José María Aznar? Venga, dinos, Marianico.
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el Museo Sorolla se instala en Madrizzz en lugar de en Valencia es porque su arte es un patrimonio cultural de todos los españoles, pero si se reclama que la Dama de Elche esté en Elche… Algo grave pasa, Marianico…
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Marianico Rompe-Españas es un estadista de nivel mundial, una mente preclara avanzada a su tiempo. Y sobre todo, es un hombre coherente que no se contradice a sí mismo nunca. Valencia necesita más hombres así.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes