¿Qué pot voler significar la frase «Soc valencià i escric en valencià»?

033 tirantloblanch

“…me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar…”

JOANOT MARTORELL. Valencià. Escritor.
Joanot Martorell és un classic del Segle d’Or de les
Lletres Valencianes i el millor lliterat valencià de l’historia.

Autor del Tirant lo Blanch.
FONT: Dedicatoria del Tirant lo Blanch. 1490.

Els catalanufos, obsessionats per inventar i reescriure l’historia, afirmen que Joanot Martorell en esta frase vol dir-mos que es valencià i que escriu en catala. És ben curios aixo; sobretot perque en el segle XV tot lo món acceptava de forma generalisada que el Valencià era una llengua independent i el catala un dialecte de l’occita. Pero sigam serios, si el dramaturc William Shakespeare firma del seu propi puny i lletra “Escric en angles”… ¿Qué pot voler significar eixa frase? Puix que escriu en angles, ¿no? Dic yo. Lo que sería ridicul és que algu vinguera cinccents anys despres i diguera: “Lo que realment volia dir Shakespeare és que escrivia en alema”. ¡Sigam serios, per favor! ¡U vol dir lo que v ol dir! I si Martorell dixà firmat que escrivia en Valencià vol dir aixo; que escrivia en Valencià. ¿O van a dir-me que era tan tonto que escrivia en catala i no ho sabia ni ell?

Lo cert és que Martorell mai de la vida afirmà escriure en catala. Mai. I llavors és quan el catalanufo de torn et diu: “És veritat, pero tampoc ho negà mai”. És cert. Joanot Martorell no negà mai escriure en catala, com no negà mai tampoc escriure en chinenc o ser un extraterrestre provinent d’Orio. Aço no ho negà mai tampoc. I yo no he negat mai tindre huit braços. Pero que no se negue una cosa no vol dir que s’estiga d’acort en ella. Les coses no funcionen aixina. Les coses es demostren en base al principi d’afirmacio i no al de negacio. Aixo tot lo món ho sap. I si nos basem en el principi d’afirmacio ¿qué es lo que trobem? ¿Afirmà Martorell ser valencià? Sí. ¿Afirmà Martorell escriure en Valencià? Sí. ¿Afirmà Martorell ser catala? Mai. ¿Afirmà Martorell escriure en catala? Mai. ¿Afirmà Martorell que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua? Mai. Més claret, aigua, ¿no?

FONT: Llengua Valenciana Sí. 23-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A la memoria de Joan Fuster.

028 joanfusterfalange

Tots els morts mereixen respecte. Ara be, no tots mereixen el mateix grau de respecte, igual que ocorre en els vius. Yo mai m’alegrare de que una persona muiga. Més be, al contrari. Pero hi ha casos excepcionals en els que una mort representa per a mi un motiu d’alegria, no per la mort en sí –que aixo mai m’alegra- sino més be pel descans que determinades morts dixen entre aquells que permaneixen vius –que aixo sí m’alegra-. En est aspecte m’alegre de la mort d’Adolf Hitler, Benito Mussolini, Francisco Franco o Josip Stalin. Igual que m’alegraré quan muiguen Augusto Pinochet o Fidel Castro (entre uns atres). Enguany es cumplixen dotze anys des de que faltà Joan Fuster, alla per 1992. És una bona excusa per a dedicar un poema a la memoria del mort.

Titul: OBITUARI EN HURRES.
Autor: Mario Benedetti.
Font: Nocio de patria.
Traduccio: Ferrer.

 

Anem a festejar-ho
vinguen tots
els inocents
els damnificats
els que criden de nit
els que somien de dia
els que patixen el cos
els que estagen fantasmes
els que chafen descalços
els que blasfemen i ardixen
els pobres congelats
els que volen a algu
els que mai s’obliden
anem a festejar-ho
el crapula s’ha mort
s’acabà l’anima negra
el lladre
el gorri
s’acabà per a sempre
hurra
que vinguen tots
anem a festejar-ho
a no dir
la mort
sempre ho borra tot
tot ho purifica
qualsevol dia
la mort
no borra res
queden
sempre les cicatrius
hurra
mori el creti
anem a festejar-ho
a no plorar de vici
que ploren els seus iguals
i que s’engolixquen les seues llagrimes
s’acabà el monstruo procer
s’acabà per a sempre
anem a festejar-ho
a no posar-nos tebeus
a no creure que este
és un mort qualsevol
anem a festejar-ho
a no tornar-nos fluixos
a no oblidar que este
és un mort de merda

 

FONT: El Palleter. 28-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡Ni Lliga ni Copa ni Lliga de campeons!

022 vcfweb2
Ab el desastre de l’Armada Invencible, l’emperador Felip II declarà no haver enviat a les flotes a lluitar contra els elements. El Valencia s’ha proclamat campeo de Lliga i UEFA a base de bregar cada dia contra arbits que li atracaven a cada partit i contra una prensa mesetera desestabilisadora. El Valencia ha vençut a Madrit, Barça, Marsella… i als elements. Campeo de Lliga per sexta volta i de UEFA per tercera… Encara que els galactics siguen uns atres. L’entrenador Rafa Benítez –que per culpa dels inutils de la directiva se n’ha anat- fon el maxim artifex del doblet. Santiago Cañizares -que s’ha fet en el seu quart Zamora-, Roberto Fabián Ayala i Vicent Rodríguez s’han consagrat en les seues respectives posicions com els millors jugadors del món.

No m’oblide tampoc de l’excelsa temporada que ha fet el Vilarreal. Ha arribat a les semifinals de la UEFA. Yo volia que el Vilarreal guanyara la UEFA i el Valencia la Lliga… ¡Per a repartir-ho tot com bons germans! Més que res perque el Valencia ya havia vençut en dos edicions i perque sería bo per al païs tindre un segon club valencià en tituls, a banda del Valencia. Pero no ha pogut ser. En qualsevol cas, dixa molt bon sabor de boca el submari groc, al que ya tilden de “nou Parma” i que pot conquistar trofeus en un futur proxim, si Deu vol. Per a acabar de completar la festa, el Llevant ha pujat a primera. La temporada vinent hi haura tres clubs del nostre païs a la categoria d’or. I a vore si al proxim eixercici té sort l’Elig i en són quatre en l’ajuda de Deu.

Ho sent per Manu Sánchez i els imparcials informatius d’Antena 3. Per la prensa espanyola, sempre atacant al club che quan despunta. I per Manuel Díaz Vega, l’home que més tituls ha fer guanyar al Real Madrit, més inclus que Hugo Sánchez o Alfredo Di Stéfano. Ho sent per eixos espanyols que venen a estiuejar aci i mos bramen : “¡Ei tu, a mi parla’m en cristia!”. Per Raúl i Figo, que de res els valgue tirar-se a la piscina a cada partit. I per Roberto Carlos i el seu complex de superioritat. Ho sent pels qui pensen que els diners pesen més que el treball, pels qui creuen que Davit no pot en Goliat, pels merengues del PP i pels cules del BNC. ¡Antivalencians: ni Lliga ni Copa ni Lliga de Campeons! Valencia dos, Confederacio Catalano-Espanyolera zero.

FONT: El Palleter. 7-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Carta oberta a Chimo Lanuza.

018 chimo21

Benvolgut Chimo:

Sé be que estas cremat, que s’han portat malament en tu. Són molts anys de lluita i pocs els fruits collits. Pero ya saps que la del valencianisme és una guerra llarga, en la que cal molta paciencia. “Treballar, persistir, esperar”. Este lema acunyat per eixe gran bibliofil i prohome que fon Nicolau Primitiu ha esdevingut en el de tot el valencianisme. T’has entregat en cos i anima a ta patria. Has escrit llibres fabulosos que han desmontat les mentires del catalanofascisme, que han obligat a pensar, que han desfet molts rentats de cervell. I aixo et fa gran.

¿I cóm t’ho han pagat? Molt mal, ho sé. Has hagut d’aguantar que et tildaren de venut pels qui s’han venut al PP, que t’acusaren de lladre els qui usaren la politica per a lucrar-se, de radical els qui caminen per terceres vies que no conduixen a cap lloc. “Aci n’hi ha molta puta i molt de fill de puta” que escrigue el poeta Miquel Hernández. Pero recorda lo que deya Winston Churchill: “Les grans nacions són desagraïdes”. I lo que deya John Fitzgerald Kennedy: “No penses en lo que el teu païs pot fer per tu sino en lo que tu pots fer pel teu païs”.

I sobretot tin present que la gent valencianista –la bona, la de veritat- et vol. No has de demostrar res a ningu. Són moltes les vegades que t’has sacrificat per Valencia. Pero, aixina i tot, he de demanar-te un sacrifici més. I és el de que encapçales un partit nacionaliste valencià i de progrés que plante cara al catalanoespanyolisme, un partit que ilusione a tots eixos jovens que usen un llinage, el teu llinage, per a definir-se a sí mateixos. No els pots defraudar, Chimo. No pots. Has segut i eres un eixemple per a molta gent. ¡Torna a ser-ho una volta més!

Sé que pots tindre dubtes, indecisions… Al cap i a la fi, dubtar és huma. Pero tin molt en conte que la gent et vol, Chimo. ¿Acas no sents una mà invisible que es posa sobre el teu muscle i et diu: “Avant. No tingues por, no estas a soles. Estem esperant a que dones el pas»? Necessitem a algu que encapçale el nacionalisme valencià per a combatre a tota eixa banda de fascistes i de fills de puta, eixos saquejadors que es repartixen com a buitres el nostre païs. Et volem, et llegim, et respectem i t’admirem. I a partir d’ara tambe volem votar-te.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament un partit nacionaliste valencià i de progrés.

015 germansalfront

Despres de la desfeta d’Unio Valenciana (UV) en les autonomiques de 2003 i del Segon Pacte del Pollastre, el valencianisme politic s’està rearmant per a començar de nou, pero ara en la lliço depresa dels erros del passat. Un eixemple és el naiximent de Nou Valencianisme (NV), en Joan García Sentandreu al capdavant, un partit que es definix com a foraliste, conservador, social i valencianiste. Sentandreu té els collons ben posats i NV es un partit, o una coalicio de partits, que de moment ya ha tornat l’ilusio a moltissima gent en el nostre païs.

Pero no tots els valencianistes es senten plenament representats en una opcio foralista i conservadora. Hi ha cada dia més jovens valencianistes que es definixen com a nacionalistes i progressistes. I ells no tenen a cap partit que votar. Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) es troba hivernant, el Bloc Nacionaliste Catala (BNC) és regionaliste catalanufo i els escindits de UV –l’Opcio Nacionalista Valenciana (ONV) d’Hector Villalba– pareixen seguir la vella senda de transfuguisme iniciada per l’ex–unioniste i actual bloquero Vicent Flor.

Ho dire ben clar: Necessitem imperiosament un partit nacionaliste valencià i de progrés. Es cert que NV oferta una defensa dels valors cristians i del foralisme que són més que interessants. Pero tambe mos cal un partit valencianiste d’esquerres que parle obertament de la nacio que és Valencia, que amplie més els drets civils, que defenga a les families treballadores i el sistema del benestar, i que faça una politica social “a l’holandesa” per eixemple en la llegalisacio de la prostitucio i de les drogues, algo que sería més que aplaudit entre la gent jove.

Proponc que el cap d’este nou partit siga el filolec i escritor Chimo Lanuza. No vaig a ser yo qui descobrixca ara els merits culturals de l’autor de Valencià ¿llengua o dialecte? ni la rectitut de qui ha demostrat tindre una honestitat a prova de bomba. Pero, com el propi Sentandreu digue d’ell, “Chimo és un dels caps morals del valencianisme”. De fet, té molt d’estiro entre la joventut, que sol qualificar-se de “lanuzista”. Una coalicio de Nou Valencianisme de Sentandreu i del partit de Lanuza mos representaria i mos ilusionaria absolutament a tots.

FONT: El Palleter. 21-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Qué és el lanuzisme?

012 somvalencians

Des de Jesus de Nazareth a David Beckham, des del cristianisme fins a la beckhammania tots els –ismes de l’historia que s’han basat en el nom d’una persona revelen que eixe és un individu singular en un aspecte o atre.

Tots sabem que la realitat és més complexa que la visio simplista i unineuronal de “Si soc de dretes vullc una Llengua Valenciana independent, si soc d’esquerres vullc un dialecte valencià supeditat al catala”. Aço és com dir que els negres han de votar als democrates quan hi ha republicans com Colin Powell o Condolezza Rice, o que els rics voten a PP i els pobres a PSOE, quan sempre existi l’esquerra caviar i els obrers de dretes. Pero per als pancatalanufos els 6.000 millons d’habitants de la Terra es dividixen en dos inmensos grups. Sols en dos. Els pancatalanufos i els fascistes. O eres lo un o lo atre. No hi ha més. ¿Pero fins a quin punt és cert aço?

Cada dia em trobe en més i més gent jove que es declara obertament “lanuzista”. Per tant descriuré el lanuzisme basant-me no en les qualitats del lliterat Chimo Lanuza sino en les dels qui diuen identificar-se en ell. Es tracta de gent jove, valencianista, que anhela una Llengua Valenciana independent de la catalana i un Estat Valencià independent d’Espanya i de Catalunya (encara que la majoria de lanuzistes és conscient de la tristissima realitat valenciana i al final del dia tampoc espera la lluna ni utopies). Els lanuzistes solen ser jovens nacionalistes valencians, esquerrans, progressistes, be ateus o be llaics, jovens que ya estan més que farts del catalanoespanyolisme, gent que vol una Nacio Valenciana lliure i sobirana, que preferix que li diguen fill de puta a que li diguen catala o espanyol, perque aixo són dos insults moltissim pijors, com tot lo món sap be.

No soc yo un lanuziste en el sentit estricte de la paraula puix sempre fiu un cas a banda, un inclassificable que no encaixa be en cap de puesto. Pero he de dir que em sent proxim al lanuzisme, perque és un sentiment de patriotisme valencià (i nomes valencià) basat en la dignitat i la coherencia, un crit de llibertat. Els lanuzistes, els verdaders lanuzistes, són hereus del cami iniciat pel difunt autor Federic Feases (que Deu el tinga en el cel), gent que, com Chimo Lanuza, no es ven per un premi de merda ni per un sillo en una academia de merda. Es tracta de patriotes valencians, de gent honrada i sincera disposta a treballar pel seu païs. I cada dia en són més.

FONT: El Palleter. 14-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El nostre 11-M de cada dia.

011 small_109_0980

Des de 2001 estem lluitant en una encarnissada Tercera Guerra Mundial. Pero no és una guerra convencional; no combatem contra eixercits sino contra celules terroristes en una gran creuada internacional contra el terror. El fanatic Osama Bin Laden ya demostrà quant mos odia el 11-S en més de 3.000 inocents assessinats en Nova York, i el 11-M en més de 200 victimes en Madrit. Que ningu s’alegre de lo que passà en Nova York o en Madrit, perque una matança pijor podria perpetrar-se en qualsevol de les localitats de Valencia, el nostre païs.

Molta gent es pensa que el retorn de les tropes espanyoles de l’Iraq és una vacuna contra Al-Qaeda. Pero aixo no és cert: els extremistes islamics no mos odien perque l’Estat Espanyol desplegara tropes a l’Iraq sino per ser occidentals. Per ad ells solament som simples infidels i si no fora per Iraq ficarien una atra excusa per a atacar-mos: que hi ha soldats a l’Afganistan o que Espanya no vol cedir Ceuta, Melilla, Canaries, Perejil i Chafarines al Marroc o que no fiquem una assignatura de religio islamica en l’escola o que cal reconquistar Al-Andalus, etc.

Des de fa molt els valencians patim en les nostres carns un 11-M diari. És un terrorisme cultural que inculca als nostres fills en les escoles un complex d’inferioritat cap a Catalunya, que parlen catala, que són catalans, que els valencians no tenim llengua ni cultura propia… Dins de poc el Regne de Valencia mai haura existit, sera borrat dels llibres d’historia. Yo maleïxc als terroristes –espanyols i catalans- que han fet de Valencia un camp d’extermini de llengües i cultures, a aquells que mos assessinen dia a dia sense que a ningu li importe res.

FONT: El Palleter. 13-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Felacions a sis euros.

chiquillotrai1

¡Unio Valenciana (UV) està a la venda! ¡Són les rebaixes! ¡Aprofiten senyors per emportar-se lo que vullguen! ¡Tot a un euro! ¡L’escritori, un euro! ¡Aquell despaig, un euro! ¡La sèu local, per un euro! ¡La dignitat per sols un euro! Diu un amic meu que si ell fora dòna sería una puta. “¡Pero una de les de lux ¿eh?, que mamant-la per 6 € no vas a cap de lloc!” -aclarix el tros d’animal-. En la cupula de UV hi ha molta puta, pero de les de 6 €. Ya ho demostrà l’orangutanot del secretari general de UV, Valer Eustaquio, quan feu el “Pacte de la Dipu”, pel que UV recolzà al PP en la Diputacio de Valencia a canvi d’un salari per a Eustaquio, qui passaria aixina a eixercir el flamant control de la fotocopiadora. “¡Per a omplir la Diputacio de més valenciania encara, si cap!” -afirmà Eustaquio, referint-se al pacte en la dreta espanyolera del PP-. Lo dit, tot completet per tan sols 6 €.

Independentment de que el llector simpatise o no en UV i lo que representa, no em negarà lo trist i lo patetic de la debacle d’un grup que és un cadaver picotejat pels buitres. Un partit com UV que arribà a ser el tercer de la nacio, ara es troba a la venda, a preu de saldo, per practicament una almoina. ¡Qué patetic vore als seus dirigents suplicant un puesto en les files del PP (Josep María Chiquillo, Valer Eustaquio, Juli Chanzà…) o del BNC (Héctor Villalba, Lorena Ferrandis, Davit Marchuet…), els mateixos partits que han fet tot lo possible per afonar UV! Tots ells estan tan morts de fam que recorden a l’autor Manuel Sanchis Guarner, qui sent valencianiste de sempre (defensor d’una Llengua Valenciana i balear independents) en els anys sixanta passà a ser catalanufo per un premi que li donaren. ¡Es vengue per un plat de fessols! ¡Mira si estava mort de fam!

¡Tot lo món a terra, que venen els nostres! –esta és la situacio que viu UV-. Els caps unionistes estan entregant-se al PP i desmantellant UV per un entrepa de mortadela. El 50% dels afiliats s’ha donat de baixa. I a aquells que com l’ortodox Joan Culla s’atrevixen a denunciar la corrupcio de la directiva puix se’ls expulsa i punt. Pero de poc els valdra la seua traïcio a estes putes de 6 €. Joan Culla, en el lletrat Joan García Sentandreu, ha denunciat a Chanzà i Eustaquio font a la justicia, els juges acosen -ab l’ estat de dret- als cacics, l’ acort PP-UV podria ser anulat per no haver respectat el Consell Nacional la decisio dels compromisaris i el Segon Pacte del Pollastre no dona els seus fruits perque no s’ha produït l’esperada fuga de vots de UV al PP, lo que evidencia la necessitat de construir un gran partit valencianiste que cobrixca l’espai que no cobrix ni BNC ni UV.

FONT: El Palleter. 5-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

25 d’Abril: «¡Gora ETA, ETA vine i mata’ls!».

etacat1

¿S’imaginen una manifestacio de ciutadans francesos en la Castellana clamant per l’anexio d’Espanya a mans de França? ¿S’imaginen que els marroquins es manifestaren en Ceuta i Melilla al crit de “¡Puta Espanya! ¡Ceuta i Melilla marroquines!”? ¿No, veritat? Una concentracio aixina mai sería tolerada per les autoritats espanyoles. Pero en Valencia tot cobra un matis diferent. Aixina és que cada 25 d’Abril cal aguantar que vinguen a insultar-nos a la nostra propia casa uns catalanofascistes malparits que diuen que la Llengua Valenciana no existix, que Valencia és una provincia de Catalunya, que catalans i valencians som germans pero l’aigua de l’Ebre es pert a la mar abans que cedir-nos una gota, que cremen les nostres Senyeres i que clamen que som catalans del Sur.

Lo més fort és que conten en el recolzament de l’esquerra (anti)valenciana (han assistit Josep Ignaci Pastor (PSPC), Gloria Marcos (EUPC), Enric Morera (BNC), Joan Francesc Peris (Esquerra Verda), Toni Cucarella (ERPC), Toni Roderic (Els Verts), Josep Guia (PSAN) i Victor Baeta (Esquerra Catalana)), i en el silenci compliç i covart de la Generalitat, el PP i UV. Pero la gran estrela fon Carod-Rovira (ERC), el mateix que ha fet de Catalunya un protectorat de ETA i que li importa un pet si els etarres assessinen a qualsevol dels tararots valencians que li feyen el joc ad ell i els seus Païsus Imaginaris. Tot ben organisat per Eliseu Climent (ACPC), catalanufo que presumix d’antisistema pero que viu de subvencions i de parar la mà.

Per sort, a la manifestacio nomes participen quatre gats que caben tots en un taxi i sobra puesto. Sols 3.000 assistents segons la policia. I d’eixos, tres quartes parts han vingut en autobusos fletats des de Catalunya. Pero no es tracta de ser pocs o molts. ¿Per qué hem d’aguantar la cremada de Senyeres Valencianes, els cantics de “blavero bo, el blavero mort”, la destrossa de mobiliari urba, les pintades i els tipics brams de “Gora ETA, ETA vine i matal’s!”? Els tribunals han demostrat que els pancatalanufos són els tontos utils que donen soport llogistic a ETA en Valencia. No entenc com si la lluita contra el terrorisme és la prioritat numero 1 de la nacio, es consentixen manifestacions com esta. Alli havia més filoterroristes i colaboradors de ETA per m2 que mai.

FONT: El Palleter. 26-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La passio de Crist.

criscreu

La passio de Crist, la polemica obra mestra de l’ultracatolic director de cine Mel Gibson, és un fabulos film. Gibson portava madurant este proyecte des de fa més de dotze anys i és una aposta personal arriscada puix l’ha produït en diners de sa propia bojaca i està rodat en llati i en arameu (encara que té subtituls). La pelicula, que ningu volia distribuir, s’ha convertit en un arrollador exit de critica i public. Se li acusa d’haver fet un film antisemita (aixo és com dir que La llista de Schindler és una pelicula antialemana) i violent (més que violent és realiste, lo irreal és eixe Jesus galà d’ulls blaus que no patix dolor al que estavem acostumats fins ara).

Jesus supon el canvi del Deu iracunt i venjatiu de l’Antic Testament a un Deu redentor dispost a perdonar-nos els pecats quantes voltes calga i a salvar-nos a traves de la fe i l’arrepenediment, un Deu capaç de sacrificar al seu propi fill per a salvar a l’humanitat. Hi ha qui pensa que el cristianisme és anacronic, obsolet. Res més llunt de la realitat; quan veus l’odi del terrorisme islamic i etarra, el d’Estats Units que li declara la guerra a Iraq sols per a furtar-li el petroleu o l’opressio catalanoespanyolera sobre el poble valencià (que recorda a l’opressio romana sobre Israel) et dones conte de que el revolucionari mensage de Crist no ha segut entes encara hui.

El valencianisme deu apostar fermament pel cristianisme per a dotar-se d’una cohesio moral, etica i humana. Al cap i a la fi el nostre poble entrà en decadencia precisament per la falta de fe (en Deu i en ell mateix). Molts valencians pensen que no valem per a res, que som un poble inferior que nomes servix per a ser tutelat des de fòra, que Valencia deu ser l’apendix de Catalunya o el d’Espanya perque som incapaços de fer res de bo per mosatros mateixos. Yo no estic d’acort. Crec que un dia els valencians forem molt grans i que si vullguerem podriem tornar a ser-ho. Hui més que mai recobrem la fe en el poble valencià que és el nostre i en Deu.

FONT: El Palleter. 23-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes