¿Per a quan la comarcalisacio de la patria?

comarques

Una de les més nefastes desgracies ocorregudes en temps recents ha segut dividir la patria en tres provincies. Una catastrofe comparable a la Batalla d’Almansa o la Guerra Civil. La divisio provincial és artificial, arbitraria i aliena a la propia societat valenciana, a la que no es consultà mai. Ademes, fomenta la confrontacio entre els distints municipis, minva el sentiment de valenciania i sobretot alimenta un provincianisme extrem en les ciutats d’Alacant i de Castello de la Plana. La provincialisacio ha dividit al nostre poble encara més si cap.

Propugne eliminar les tres provincies i ficar comarques com a uniques divisions administratives. Aixo permetria una major agilisacio de la burocracia i una optimisacio dels recursos, al resoldre un ciutada les seues gestions en la capital de comarca i no en la de provincia com ocorre ara. A banda d’aixo, eliminaria el provincianisme i, clar, contribuiria a l’unitat nacional valenciana i a la vertebracio del nostre poble. Fixem-nos en Suïssa, ab el seu cantonalisme, o en Irlanda, dividida en comtats. Aporten cohesio nacional, eficacia administrativa i són utils.

Els inconvenients són que les despeces en concepte d’administracio aumentarien (encara que no en exces) i, de fet, es poden sufragar molt be en una bona planificacio economica, i que per a participar en el Senat Espanyol s’hauria de buscar una nova formula que fera possible la nostra representacio –comarcal en este cas- en la Camara Alta. Es poden suprimir totes les administracions intermiges (diputacions, etc.) i unir tots els pobles lindants (com Manuel i L’Enova, Benifayo i Almussafes, etc.) per a abaratir la gestio publica i les despeces en el païs.

No mos podem permetre tindre trentaquatre comarques com ara, pero sí les reduïm a quinze o vint és prou. Cal tindre en conte que moltes de les actuals, per sa toponimia, son facilment fusionables (La Plana Alta i la Baixa podrien combinar-se en una unica Plana i lo mateix en casos com El Maestrat, L’Horta, El Vinalopo, etc.). La comarcalisacio obediria a criteris historics, geografics, economics, llingüistics, socials, demografics… Al remat, suprimir les provincies i substituir-les per comarques sería per als valencians una benediccio de Deu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan democracia directa?

122 ano05017a

Sóc dels qui pensa que els politics estan per a servir a la gent i no la gent per a servir als politics, que estan per a resoldre els problemes de la societat i no per a crear-ne de nous. La democracia és molt més que votar una volta cada quatre anys; la democracia és el govern del poble i per tant deu ser el poble qui detente el poder. En Suïssa la gent és la que té sempre l’ultima paraula puix pot convocar un referendum per a acceptar o tombar una hipotetica llei. El govern, encara que tinga una majoria superabsoluta, està obligat a acatar lo que el poble diu.

La democracia directa contempla tres tipos distints de referendums en la Confederacio Helvetica. El primer quan un parlament pren una decisio (sancionant una llei o canviant la Constitucio) i despres la gent la vota. I el segon és l’iniciativa popular, originada fòra del sistema politic i que busca una cosa nova que politics i govern no volen. Tambe hi ha un tercer cas: que siga l’estat el que convoque el referendum. Hi ha tres etapes, la discussio previa (s’informa a la gent), la votacio i la situacio posterior (l’eixecutiu obeïx a la ciutadania i punt).

El referendum en Suïssa: 1) Es du a terme en tots els nivells de govern (municipal, cantonal i confederal). 2) Les barreres per a impulsar-lo són baixes; si es modifica la Constitucio és obligatori, si el govern o parlament sancionen lleis es preveu un referendum opcional que requerix un 1% de firmes. L’iniciativa popular directa el 2%. 3) El referendum és usat intensivament. 4) Els resultats són vinculants, el govern acata lo que diga el poble. 5) Els referendums en Suïssa es poden convocar -sense excepcions ni restriccions-, sobre qualsevol tema.

La democracia és més que votar cada cert temps. Es el govern del poble, que es faça la voluntat majoritaria del poble. Sempre. I en el nostre païs no vivim en democracia, sino en una dictadura disfrassada. I la prova és que el catala és la llengua oficial en Valencia, quan el poble la rebuja. Aposte perque Valencia siga una democracia directa en que la Generalitat no necessite el vist i plau de Madrit per a convocar un referendum si este no afecta a la Constitucio Espanyola de 1978. Valencia deuria aspirar a ser la nacio més democratica de tot lo món.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 14-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’Estat Lliure Associat de Valencia?

MF3-A006

La supervivencia de la nostra llengua, de la nostra etnia i el nostre poble depen de tindre o no un estat. Un estat lliure associat és la millor de les opcions per a Valencia. Seriem oficialment un estat, en veu i vot en Europa i en el món i podriem fer lo que creguerem convenient, sense sumissions a Madrit i Barcelona, com ara. Ademes, mos beneficiariem de compartir la defensa en Espanya i el mercat en l’Unio Europea (UE), per lo que Valencia no es resentiria gens ni economica ni militarment. Valencia es relacionaria aixina en Espanya de tu a tu.

En la meua opinio, fer de Valencia un estat lliure associat a Espanya i Europa té plena cabuda constitucional puix tal proyecte no planteja l’independencia sino una semi-independencia, ni la sobirania sino la cosobirania. No és la balcanisacio d’Espanya sino el canvi d’un model d’estat centralista i uniformisador per un atre model d’estat plurinacional. Com tambe té cabuda en la UE, que de fet accepta l’estatus de colonia de l’Ulster i tampoc fica cap inconvenient a un proyecte de cosobirania per a Gibraltar. Llavors… un estat lliure associat ¿per qué no?

El païs deu recuperar els Furs. Ademes, la sobirania deu recaure en el poble valencià –i no en el poble espanyol- tal i com passa en Gran Bretanya, a on és el poble escoces –no el britanic- qui detenta la sobirania d’Escocia. L’Estat Lliure Associat de Valencia s’investirà de plens poders llegislatius, eixecutius i judicials. El president de la Generalitat –i demes politics- deu ser obligatoriament naixcut en territori valencià i el Rei d’Espanya sería el cap d’Estat de Valencia, a l’igual que la Regina d’Anglaterra és la regina tambe d’Australia, Canada, etc.

No cal ficar el crit en el cel davant d’esta proposta. Puerto Rico és un estat lliure associat a Estats Units, les Illes Cook a Nova Zelanda, el Quebec ho sera en respecte al Canada i fins i tot l’Unio Europea (UE) es podria interpretar com una unio d’estats lliures associats. Este model s’entronca en la tradicio foral d’Espanya, la qual fon en el passat una suma d’estats associats: Castella, Arago, Navarra, Valencia, Mallorca, Lleo, etc. Si els valencians disponguerem d’un estat propi els catalans ya no podrien fer-nos mal. Al fi mos dixarien en pau.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 12-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la Ciutat de la Llum?

120 ficiuluz

El cine és un dels negocis més fructifers que existixen. Dos són els grans estudis cinematografics que dominen el món. El primer és Bollywood, en Bombay, una enorme industria que produïx més de 1.000 pelicules a l’any i que resulta la més productiva del planeta en el seu sector. L’atre és el famos Hollywood, en Los Angeles, que és el negoci que més riquea crea en California, el qual si fora un estat independent sería el quint païs més ric del món, per davant de Gran Bretanya, Italia o Canada. Son mils de millons de dolars els que mou el sector de l’oci.

La qüestio és que en Alacant es vol fer realitat La Ciutat de la Llum, uns estudis cinematografics que seran els més grans de tot el continent i que aspiren a convertir-se en el Hollywood europeu. Valencia conta en una tradicio cinematografica de solera; destaca una productora com Cifesa (que contà en les grans estrelles estatals de l’epoca) i un director com Lluïs García Berlanga, qui al remat fon un dels millors cineastes del segle XX. Ademes la llum encegadora i el clima mediterraneu fan d’Alacant l’enclau perfecte per a rodar infinitut de films.

La Ciutat de la Llum dispondra de 10 estudis (dos enormes de 2.400 m2 i els atres de 1.700 m2), capacitat de rodage en exteriors (22 hectarees), un area independent per a rodar en ambient aquatic, tot tipo d’almagasems per a decorats, vestuari i uns atres utensilis, taller d’efectes especials i de manteniment de les camares, tres edificis de recolzament a la produccio, oficines, sales per a conferencies, etc. I tot computerisat. En fi, que pot ser un motor per al creiximent de l’economia i la cultura que faça del municipi d’Alacant una nova meca del cine.

Ara be, no tot és tan bonico. Els estudis naixen entre un desert de productores. Per lo que caldrà promocionar-ho per a que les grans industries fixen els seus ulls en La ciutat de la Llum per a filmar cine espanyol, europeu i estadounidenc. I si pot ser, que les productores es relocalisen en Alacant. Ara be, de poc servirà tot aço si en un futur els valencians no conseguim dotar-mos d’una o dos productores propies fortes, si no es promou la creacio audiovisual valenciana i en Valencià, i si no contem en cap festival de cine de renom ubicat en el nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 7-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El problema no és el nom.

119 no es el nom.1

Recorde en perspicuïtat que quan anava a l’institut una cosa em cridava molt l’atencio. I era que els mestres quan havien de parlar de la Llengua Valenciana, evitaven sempre este nom. Aixina és que li dien de mil i una formes distintes. El terme més escoltat era “la nostra llengua”. El repetien a totes les hores. Que si “la nostra llengua” per aci, que si “la nostra llengua” per alla. I yo sempre em preguntava a mi mateix: “Si la nostra llengua és la Llengua Valenciana, ¿per qué no ho diuen obertament sense voler amagar el nom com si fora pecat?”

La denominacio de la llengua que parlen els valencians s’havia convertit en un estigma: era una llengua sense nom. Aixina és que hui en dia encara hi ha molta gent que parla de “la llengua”. Yo em pregunte: “¿quína? ¿la russa, la lituana?” Hi ha uns atres que parlen de “la llengua comuna”. I yo, que soc tot candor i ingenuïtat, suponc que es referixen a l’espanyol… Perque no sé quina atra llengua tenim en comu els valencians en uns atres pobles. Tot lo món té por de dir el nom de la llengua. És una llengua innomenable. ¡Si la cites segur que s’apareix Satan!

Ha hagut molts intents de colar-mos-la. Que si “cavaba”, “cavabes”, “cavabanic”… tots ells han compartit la sort de l’esperanto. Ara volen dir-li “catala-valencià”, invent que recorda molt a l’intent servi d’anexionar-se la llengua croata, parle de l’utopic idioma servo-croat. L’Academia de Zaplana (AZ) parla de “una llengua que pertany al mateix sistema llingüistic que la dels atres pobles de l’antiga Corona d’Arago”. Dit aixina, pareix que parlen del sistema occita. Pero la qüestio és que mos volen clavar el catala per la força i ya no saben ni com.

Els catalanufos s’enganyen: el conflicte llingüistic no és una qüestio de simples nomenclatures. Ells es creuen que els valencians acceptem que parlem catala pero que mos neguem a dir-li catala per raons historiques. Pero no es tracta de parlar catala i dir-li “valencià”. Es tracta de que el Valencià i el catala són dos idiomes distints (aixina ho considera el 70% de valencians segons el CIS de 2004). I és que per molt que s’encaboten estem parlant de dos llengües i no d’una. I aixo no ho dic yo, sino que ya ho dia Fra Antoni Canals en el segle XIV.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La vostra llengua.

118 llengua3

Em sorpren que els catalanufos valencians parlen de “la nostra llengua” per a referir-se a l’idioma que parlem els valencians, que, segons ells, és el catala. Pel que es veu, tant els catalanufos com els espanyoleros estan molt contents de que Valencia no tinga una llengua ni cultura propia. Perque aixo és lo que significa que el Valencià siga un dialecte del catala i no una llengua propia naixcuda i conreada en terres valencianes. No sé a que ve aixo de “la nostra llengua”, eufemisme per a referir-se a una llengua –el catala- que no és nostra sino d’ells.

Seguint la tesis catalanufa si en Valencia parlem catala no hi ha per qué identificar-ho en “la nostra llengua” puix no és una llengua propiament nostra. El castellà prove de Castella i el catala dels comtats precatans / Catalunya per lo tant abdos són llengües foranees, estrangeres, cap de les dos ha naixcut propiament en Valencia, sino que foren importades com ho fon el llati en els romans o l’arap en els al-andalusis. Si resulta que en Valencia tenim dos llengües i les dos les han portat de fòra ¿cóm puc dir “nostra llengua” a una de les dos?

¿Per qué he de sentir com “nostra” la llengua catalana? ¿Al cap i a la fi no ve de fòra igual que el castellà? ¿Per qué hauria de sentir com a propia una de les dos llengües i com estrangera i aliena una atra? Al remat, les dos venen de fòra segons els catalanufos ¿no? En principi tan estrangera és l’una com l’atra, i per tant tan nostra pot ser l’una com l’atra. Una atra cosa sería que el Valencià haguera naixcut en Valencia pero com eixa tesis la rebugen visceralment els catalanufos resulta que els valencians no tenim cap llengua “nostra” propiament dita.

Yo tinc clar que el Valencià és una llengua que naixque en terres valencianes, i que és una llengua independent i distinta de la catalana. Per aixo sent el Valencià com una llengua nostra propiament dita. I els valencians no sentim com a propia una llengua estrangera –la catalana- que no és la nostra sino que és la vostra llengua, la dels catalanufos, pero que no és la dels valencians. Si el catala és un idioma de filolecs i cientifics que el parlen ells, yo preferixc la Llengua Valenciana, eixa en la que el gran Joanot Martorell assegurà escriure sa obra.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 13-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Madrit 2012.

117 jjoo.0

M’he alegrat molt de que haja perdut la candidatura de Madrit per als Jocs Olimpics de 2012. Ho reconec. Pero no nomes yo. Molta gent pertot de l’Estat Espanyol es troba ara d’enhorabona. I no parle sols dels nacionalistes separatistes que tots tenim en ment. Sino tambe de gent que se sent espanyola pero que està fins als collons de tant de centralisme, de que la Meseta acapare totes les infraestructures quan es marginen a unes atres terres, fins als collons d’un estat a on nomes conten madrilenys, vascs i catalans i ya no conta ningu més.

Madrit no era una bona candidatura. Conta en greus deficiencies en quant a capacitat hotelera i de seguritat, com ha quedat pales en l’atentat terroriste de ETA a poc més d’una semana per a l’eleccio de la vencedora. I encara que la meua preferida era Nova York, ya que no em pareix just que urbs com Paris, Londres o Moscou hagen celebrat varis Jocs Olimpics a lo llarc de l’historia quan unes atres grans ciutats no els han acollit mai, no dixe de congratular-me per la derrota madrilenya. Admet que volia que vencera qualsevol ciutat excepte la de Madrit.

Despres del boicot a la Copa America de Valencia 2007, despres del menyspreu total als Jocs Mediterraneus d’Almeria 2005, lo ultim que podria haver soportat és que els madrilenys s’hagueren eixit en la seua. Que despres de que mos neguen l’aigua, la llengua, les infraestructures i tot, els valencians haguerem d’haver pagat en els nostres imposts els Jocs Olimpics d’una ciutat que despectivament mos diu “Llevant” era massa. No m’importaria uns Jocs per eixemple en Sevilla, pero en la Meseta… ¡Gracies a Deu, ha segut que no!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Valencià i andalus: el joc de les 7 diferencies.

GEMELOS1cas

Molt a sovint, en un alardo d’ignorancia, de manipulacio o d’abdos coses, es soste la següent tesis: “el Valencià és la mateixa llengua que el catala, considerar el Valencià com una llengua distinta de la catalana sería com si considerarem a l’andalus un idioma distint del castellà”. Pero ¿realment és aixina? ¿Els casos del Valencià i de l’andalus són identics? Al llector li proponc un joc, el de les 7 diferencies; a vore si pot trobar-les.

1) La societat andalusa considera que l’andalus i l’espanyol són la mateixa llengua. La societat valenciana afirma que Valencià i catala són dos idiomes distints (concretament, el 70% dels valencians segons el CIS de 2004).

2) Parlant de lliteratura, Andalusia no ha tingut mai un Segle d’Or. Valencia va tindre el primer Segle d’Or de totes les llengües neollatines –el segle XV-, segles abans de que naixquera Catalunya. És ben significatiu aixo.

3) Els escritors andalusos sempre han afirmat escriure en espanyol o castella. Per contra, cap autor del Segle d’Or afirmà MAI escriure en catala o que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua. Torne a repetir-ho: CAP.

4) En Andalusia no hi ha texts seculars d’autors andalusos que diferencien entre andalus i castellà. Pero en Valencia sí existixen. De fet, Fra Antoni Canals, en 1395 afirmà: “(…) el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana”. Més claret aigua ¿no?

5) En Andalusia sempre s’ha utilisat la denominacio “espanyol o castellà” per a referir-se a la seua llengua. I en l’actualitat  -llevat de casos excepcionals- ningu contradiu eixa nomenclatura. En Valencia tota la vida s’ha afirmat parlar en Valencià, i nomes des de temps historics recents hi ha un intent de dir-li catala a la llengua dels valencians, concretament des del naiximent del nacionalisme expansioniste catala, datat a finals del segle XIX.

6) Andalusia no existia abans que Espanya. Per contra, Valencia existia segles abans del naiximent de Catalunya. Ho dic més que res perque els llocs geografics són els que otorguen el nom a un idioma ¿vitat que sí?

7) No hi ha autors espanyols (significatius) que reconeguen l’andalus com idioma distint del castellà. Pero sí  hi ha de catalans que admeten que Valencià i catala no són la mateixa llengua: Pompeu Fabra, Antoni Badia Margarit, Antoni Rubió i Lluch, Manuel Montoliu, Francesc Carreras i Candi, Francesc Pi i Margall, etc.

CONCLUSIO: Sense eixir de la Peninsula, trobem tambe el cas del gallec i el portugues, dos llengües bessones que s’entenen entre sí i que oficialment són dos idiomes independents. En eixe model és en el que de veritat encaixa el cas valencià-catala (i no en el cas andalus-castellà com torticerament volen fer creure). Pero clar, si el Valencià es compara en el gallec (i no en l’andalus com volen) tota la pseudociencia catalanufa se vindria abaix.

 

FONT: Valéncia hui. 6-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Llengua Valenciana i dialecte catala.

115 ruc

Els catalanufos sostenen la tesis de que a partir de la reconquista en Valencia es parla el catala i que si ara el poble valencià no ho vol reconeixer és perque ha segut manipulat per la dreta espanyolera que vol dividir-mos. A continuacio ne ficare dos cites, una d’un autor valencià i una atra d’un catala, per a comprovar si aixo és cert o no.

1) «E com, entrels altres hystorials qui han tractat dels fets virtuosos de Roma, en compendios o breus stil e molt sentenciosos, sia valeri, lo qual vos, Senyor, hauets singularment per mans, qui, designants quels homens qui no son gramatichs entenguen lo dit Valeri perfectament, lo qual es peregri e poch comunicat per lo regne d’ Arago, e aço per lo estret estil que serua en sa ordinacio: per que yo, a manament de vostra senyoria, el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana».

FRA ANTONI CANALS. Valencià. Sacerdot, escritor i traductor.
FONT: Prolec de l’obra Fets i dits memorables de Valeri Maxim. 1395.
NOTA: ¿Secessionisme en el segle XIV? Esta és una cita de valor incalculable puix demostra que ya en el segle XIV es diferenciava clarament entre Valencià i catala i que no existia consciencia de que el Valencià fora un dialecte del catala.

2) «No és el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent».

ANTONI BADIA MARGARIT. Catala. Rector de l’Universitat de Barcelona. Academic de la RAE i del IEC. Catedratic de Gramatica Historica de la Llengua Espanyola i de Gramatica Historica Catalana en l’Universitat de Barcelona. President d’honor de la Societat de Llingüistica Romanica.
FONT: Gramatica historica catalana d’Antoni Badia Margarit. 1952.

PREGUNTA: ¿Cóm pot ser el Valencià dialecte del catala si el Valencià es considerava idioma independent ya en el segle XIV mentres que el catala encara a principis de segle XX era un dialecte del provençal? ¿No sera més be que l’independencia de la Llengua Valenciana nomes comença a qüestionar-se a partir del naiximent del nacionalisme expansioniste catala a finals de segle XIX? ¿A la llum d’estes dos cites no resulta més coherent pensar que una volta que els catalans decidixen a començaments de segle XX independisar el dialecte catala de la llengua provençal decidixen tambe reduir la Llengua Valenciana a mera variant dialectal del recent naixcut idioma catala per anexionar-se la seua lliteratura classica del Segle d’Or? ¿Acas té dret el catala de ser un idioma independent pero el Valencià no? ¿No sera que lo que t’han contat en l’escola podria ser fals?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 29-6-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Secessionistes catalans contra l’unitat de la llengua.

114 reg_occ2

«No és el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent».

ANTONI BADIA MARGARIT. Catala. Rector de l’Universitat de Barcelona. Academic de la RAE i del IEC. Catedratic de Gramatica Historica de la Llengua Espanyola i de Gramatica Historica Catalana en l’Universitat de Barcelona. President d’honor de la Societat de Llingüistica Romanica.
FONT: Gramatica historica catalana d’Antoni Badia Margarit. 1952.

Que siguen precisament els catalanufos qui mos tilden de secessionistes als valencianistes resulta ben ironic. Perque el catala fon un dialecte de l’occita fins a principis del segle XX, quan, per motius politics, els catalans decidiren secessionar-se de la llengua mare per a elevar l’estatus del catala de dialecte a idioma. I aço no ho dic yo sino que ho diu Badia Margarit, rector de l’Universitat de Barcelona i catala per a més senyes. Si els catalanufos realment volen unitat de la llengua deurien predicar en l’eixemple i acceptar que el catala és un dialecte de l’occita. ¿Acas no s’entenen catalans i occitans? A vore si tenen collons de dir que no entenen aço:

«L’occitan e lo catalan son doas lengas neolatinas bessonas que divergisson subretot pels sons i las diftongacions. Entre occitans e catalans, i a diferéncias, mas tanben se tròban una enorme quantitat de semblanças coma non se tròban en pas cap altres pobles. L’afinitat culturala e lingüistica de las nacions occitanas e catalanas non ten pas cap altre parallèl semblant al mond».

 

¿Acas no sabeu els catalanufos que lo que es parla en Occitania s’enten quasi a la perfeccio en el catala? ¿ O és que no sabeu que la llengua occitana –fa segles coneguda com llemosina- arribà a lo que hui és Catalunya des del Nort durant la Reconquista? ¿ No sabeu que la Marca Hispanica es poblà de gent de terres occitanes? ¿Cal recordar que Jaume I era el senyor de Montpellier i que lo que es parlava alli és lo mateix que es parlava en els comtats precatalans? Pero si catala, Valencià, balear, aragones oriental, gasco, aranes, provençal, llemosi, occita, auvernes, llenguadocia, etcetera, és tot la mateixa llengua ¿no? ¿Per qué els catalans volen secessionar-se?

Si volen unitat de la llengua: unitat de la llengua occitana. Si volen unitat nacional: Països Occitans. Lo que és ridicul és dir que Valencià i catala són la mateixa llengua perque s’entenen i són molt similars i despres dir que el catala i l’occita són dos llengües distintes quan les dos compartixen un 90% de similituts. O és tot lo mateix o tot són llengües bessones pero independents… Ara be, si els catalans volen defendre que el catala és una llengua distinta de l’occita, per la mateixa regla de tres valencians i balears tambe tenim dret a defendre que parlem llengües distintes del catala. Perque una atra cosa sería la llei de l’embut. I no és gens cientific aço.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 25-6-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes