Parlar valencià és de mala educació.

El valenciano no vale para nada porque sólo se habla en Valéncia… el castellà en canvi és molt més útil perque et permet morir-te de fam en 22 països diferents. Es de mala educación responder en valenciano cuando te hablan en castellano… ¡puix deixa que inicie yo la conversació a vore qui és el maleducat! Hablar valenciano en Valéncia es de mala educación… i parlar castellà en Castella també. No vale la pena aprender el valenciano porque sólo es útil en Valéncia… i els qui es queixen d’açò solen viure en Alaska. Un andaluz no puede entender el valenciano después de estar veinte años viviendo en Valéncia…pero sí que entén als polítics que ixen per la TV parlant en gallec encara que mai haja posat un peu en Galícia. Los funcionarios castellanos no pueden opositar en Valéncia porque no saben valenciano… és que, pobrets, són discapacitats i no poden deprendre un idioma. Para perder el tiempo estudiando valenciano es preferible aprender inglés… ¡quína llàstima que els qui diuen açò no sàpien parlar ni lo un ni lo atre!

 

Anuncios

Bienvenidos a la Castilla Valenciana.

octaveta_11

La situacio de les llengües minoritaries ha millorat en Galicia, Euskadi i Catalunya. L’educacio en les aules ha segut un instrument clau. Pero en Valencia l’us del castella s’ha disparat precisament des de que es dona “valencià” en l’escola. La rao és que l’assignatura de Valencià no és tal, sino catala, i mentres que en Galicia, Euskadi i Catalunya s’ensenya la llengua propia d’alli, aci s’educa en un idioma en el qual no s’identifica ningu.

Si els valencians diuen “Mosatros estem aci jugant i botant en els chiquets” i en l’escola els obliguen a dir “Nosaltres estem aquí jugant i saltant amb els infants” algo falla. Perque quan tu i tot el teu voltant parleu d’una forma i en l’escola vos ensenyen una atra cosa que no coincidix en absolut, es crea un conflicte. Per lo tant, lo més senzill de tot és que els valencians acaben dient “Nosotros estamos aquí jugando y saltando con los niños”.

Molts catalanufos pensen que falta poc per a vencer la Batalla de Valencia. Ara be, yo pronostique que si els que defenem una Llengua Valenciana independent de la catalana perdem esta guerra, el bando catalanufo tampoc la guanyarà. Perque al final del dia lo unic que s’obtindra sera una castellanisacio massiva de Valencia en les proximes decades. Una castellanisacio massiva que de fet ya comença a ser realitat a hores d’ara.

En les quatre grans ciutats, en les comarques del Sur i de l’interior tot lo món parla ya en castellà. Pero és que en les comarques valenciaparlants la penetracio del castellà ya fa furor en la joventut. I faltava l’immigracio. En fi, que em pareix trist que en unes poques decades en Valencia es parle tant de Valencià com en Madrit. I tot per voler impondre una llengua aliena (el catala) com a instrument d’un colonialisme més propi del segle XIX.

Vint anys de donar catala en l’escola nomes ha servit per a que es dispare l’us del castella. Els valencians no mos identifiquem en una ortografia, gramatica i lexic que són totalment aliens a la nostra parla. Si es donara una autentica Llengua Valenciana en l’escola, encara estariem a temps de fer front a la castellanisacio. Pero si seguim en el catala pronte hi haura tres Castelles: Castella i Lleo, Castella La Mancha i la Castella Valenciana, clar.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 20-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Valencià i andalus: el joc de les 7 diferencies.

GEMELOS1cas

Molt a sovint, en un alardo d’ignorancia, de manipulacio o d’abdos coses, es soste la següent tesis: “el Valencià és la mateixa llengua que el catala, considerar el Valencià com una llengua distinta de la catalana sería com si considerarem a l’andalus un idioma distint del castellà”. Pero ¿realment és aixina? ¿Els casos del Valencià i de l’andalus són identics? Al llector li proponc un joc, el de les 7 diferencies; a vore si pot trobar-les.

1) La societat andalusa considera que l’andalus i l’espanyol són la mateixa llengua. La societat valenciana afirma que Valencià i catala són dos idiomes distints (concretament, el 70% dels valencians segons el CIS de 2004).

2) Parlant de lliteratura, Andalusia no ha tingut mai un Segle d’Or. Valencia va tindre el primer Segle d’Or de totes les llengües neollatines –el segle XV-, segles abans de que naixquera Catalunya. És ben significatiu aixo.

3) Els escritors andalusos sempre han afirmat escriure en espanyol o castella. Per contra, cap autor del Segle d’Or afirmà MAI escriure en catala o que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua. Torne a repetir-ho: CAP.

4) En Andalusia no hi ha texts seculars d’autors andalusos que diferencien entre andalus i castellà. Pero en Valencia sí existixen. De fet, Fra Antoni Canals, en 1395 afirmà: “(…) el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana”. Més claret aigua ¿no?

5) En Andalusia sempre s’ha utilisat la denominacio “espanyol o castellà” per a referir-se a la seua llengua. I en l’actualitat  -llevat de casos excepcionals- ningu contradiu eixa nomenclatura. En Valencia tota la vida s’ha afirmat parlar en Valencià, i nomes des de temps historics recents hi ha un intent de dir-li catala a la llengua dels valencians, concretament des del naiximent del nacionalisme expansioniste catala, datat a finals del segle XIX.

6) Andalusia no existia abans que Espanya. Per contra, Valencia existia segles abans del naiximent de Catalunya. Ho dic més que res perque els llocs geografics són els que otorguen el nom a un idioma ¿vitat que sí?

7) No hi ha autors espanyols (significatius) que reconeguen l’andalus com idioma distint del castellà. Pero sí  hi ha de catalans que admeten que Valencià i catala no són la mateixa llengua: Pompeu Fabra, Antoni Badia Margarit, Antoni Rubió i Lluch, Manuel Montoliu, Francesc Carreras i Candi, Francesc Pi i Margall, etc.

CONCLUSIO: Sense eixir de la Peninsula, trobem tambe el cas del gallec i el portugues, dos llengües bessones que s’entenen entre sí i que oficialment són dos idiomes independents. En eixe model és en el que de veritat encaixa el cas valencià-catala (i no en el cas andalus-castellà com torticerament volen fer creure). Pero clar, si el Valencià es compara en el gallec (i no en l’andalus com volen) tota la pseudociencia catalanufa se vindria abaix.

 

FONT: Valéncia hui. 6-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: