Realitat virtual catalanufa.

045 pe28

Si el llector ha vist la pelicula “La Matriu (The Matrix)” sabra que tracta d’uns individus que viuen aventures en un món de realitat virtual… Ells les viuen intensament, quasi com si fora el món real… Pero no ho és. És sols una ficcio. Algo aixina passa en els catalanufos, que construixen la seua realitat virtual particular, creada i dissenyada al seu gust i –com en Matrix– acaben pensant que la seua fantasia es corresponen en el món real. Molts confonen cóm els agradaria que fora la societat valenciana (segons ells) en cóm és esta realment. De fet, hi ha alguns casos de negacio de la realitat tan alucinants que deurien ser tractats per psiquiatres o psicolecs. Analisem ara els arguments d’un tal “Vinaros”, catalanufo habitual dels forums valencianistes, i vejam qué diu.

Sobre el seu propi poble, el catalanufo “Vinaros” mos comenta: “Vinaros està en el centre dels Països Catalans, i tant se’n fot dir-se catala o valencià, sols és una paraula”. No content en situar a Vinaros en un païs que no existix, este autentic taliba del catalanofascisme mos continúa ilustrant. Sobre la bandera valenciana mos diu: “Tot el Regne no la va assumir, ya que no arribà mes alla de Valencia ciutat i prou. El Regne de Valencia s’identifica en la quatribarrada i el blau és un insignificant que té la bandera. Parle a nivell de poble ras. Degut a les confusions en el per què del blau, als valencians mos dona igual el blau o no, pero som fidels a les quatre barres. I no parle per Vinaros nomes”. Caram, nomes li ha faltat acabar en un sonor “ ¡Cataluña, una, grande y libre!

O siga, que per a “Vinaros” resulta que el seu poble es troba en el centre dels Païsus Imaginaris, que als vinarossencs els és igual ser valencians o catalans, que la Real Senyera no és la bandera de tota la nacio sino nomes la de la capital i que els valencians nos identifiquem en la bandera de Catalunya. Aixo és lo que es diu realitat virtual. Desgraciadament per ad ell en el món real Vinaros està en Valencia, els Païsus Imaginaris sols existixen en la ment delirant de quatre gats, els valencians no volem ser catalans ni de broma, la Real Senyera és la bandera de tots els valencians i aixina la sentim. Gent aixina que no fa sino negar la realitat en els seus deliris és digna de llastima. Pero d’ilusio tambe se viu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 3-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Coalicio Valenciana: un proyecte ilusionant.

043 cv

Des de fa mesos els valencianistes hem recobrat l’ilusio gracies a Coalicio Valenciana (CV), en Joan García Sentandreu al capdavant. Joan treballa sense pressa pero sense pausa per a construir un partit valencianiste fort que opte a les Corts en 2007. En sols uns mesos ha unit al valencianisme politic, social i cultural en torn al seu proyecte: un partit foraliste, conservador, valencianiste i social que combata el pancatalanisme i el centralisme de la Meseta, que defenga la nostra Llengua Valenciana, les nostres senyes d’identitat i la nostra terra.

Joan és un batallador infatigable contra el catalanisme i -a pesar de les adversitats- demostra tindre moltes aptituts per a la politica. No és just que hi haja gent que diga que lo unic que vol és chuplar del pot com Josep Maria Chiquillo o Vicent González Lizondo. Si d’algo no se li pot acusar es de deshonest, incoherent o fals. ¿O és que ya no s’enrecorda la gent de que Sentandreu fon un dels qui més implacablement criticà la venda de UV al PP? Yo, de moment, li done el meu vot de confiança a l’espera de que no es desvie del bon cami.

Crec que hi ha raons que conviden a l’optimisme. CV està rebent finançacio per part de l’empresariat, en uns mesos tindrà 60 seus locals i comarcals, cada volta més valencians s’estan afiliant, els descontents de PP, PSOE i UV la veuen en bons ulls i el partit està eixint en els mijos de comunicacio en les seues moltes iniciatives ciutadanes. El valencianisme no està mort. UV arribà a ser quasi la primera força en el Cap i Casal (¿per qué no pot ser-ho CV?) i més tart o pronte l’actual barrera del 5% per a entrar a les Corts es rebaixarà al 3%.

CV vol aglutinar l’unio de tot el valencianisme baix d’un gran paraigües. Partits com IRV i PRCV pareixen disposts a sumar forces. Qui sap si en un futur pot ser que tambe UV, ONV i ENV. Pero ¿per qué parar ahí? Es podrien sumar uns atres grups com Familia i Vida, Comunio Tradicionalista Carlista, Unio de Centro Lliberal, Partit Cannabis o partits locals que tinguen estiro en els seus respectius municipis. Poc importa aci ser de dretes o d’esquerres, puix tots poden mantindre un nexe d’ unio: una Llengua Valenciana independent per al païs.

No mos hem d’espantar perque CV pacte en PP, PSOE o en Satan si fa falta… Sempre que siga a canvi d’una Llengua Valenciana independent. ¡I si no es conseguix, puix a l’oposicio i a pegar canya contra el govern de torn! CV deuria fer-li la vida impossible en una pressio asfixiant: votar contra totes les iniciatives del govern, fins i tot boicotejar els presuposts… És tanta la codicia i fam de poder de Paco Camps i Joan Ignaci Pla que –si necessitaren de CV per a governar- són capaços de renunciar als ideals catalanufos per tal d’assentar-se en el sillo.

 

FONT: El Palleter. 1-9-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Horiso 2007: Tots units contra el PP.

7forapp

El PP està profundament acomplexat i pels seus complexos ha rebut hosties espectaculars i més que ne rebrà. ¿Recordeu a l’ex–president d’ Espanya José María Aznar tractant de fer-se amic de l’ex-president catala, Jordi Pujol? ¿Qué deu pensar mireusté ara que els seus aliats de CIU s’han fet tan amics del PSOE? ¿Pero qué deu pensar ell, l’adalit de l’unitat d’Espanya, al vore a CIU demanar un estat lliure associat? Che, José Mari, tu parlant catala en l’intimitat i estos de CIU volent trencar Espanya. ¡¡¡¡Uiiiiiiii!!!! ¡De desagraïts el món està ple!

Millor encara ha estat la llei sobre les parelles de fet que trague avant el PP “per a contentar als progres que tanta llanda donen”. ¿I cóm mostren la seua gratitut? El colectiu homosexual votant en massa per PSOE i EU. ¿I qué dir de la gran amistat del Govern del PP i el Grup Prisa? Li han dixat a Prisa que amassara una quantitat de mijos de comunicacio tan gran que inclus pot vulnerar la llei. “¡Aixina no nos criticaran!” -pensaven els peperos-. ¿I cóm li ho han pagat? ¡La SER els ha tirat de la Moncloa d’una patada en el cul! ¡Uiii, pero que desagraïïïïïïïïïts, tu!

I el PP valencià seguix acomplexadet. Primer oficialisa el catala a Valencia ab l’Academia de Zaplana (AZ). Ara pensen fins i tot en ficar la AZ en l’Estatut. “A vore si aixina es contenten els rojos i nos dixen en pau”. ¿I cóm li ho agraïxen? Preparant una coalicio pseudoprogre i pancatalanufa per a desterrar al PP de la Generalitat en les proximes votades nacionals a tota costa (Horiso 2007). PSPC, EUPC, BNC, Esquerra Verda, ERPC, Els Verts, PSAN i Esquerra Catalana tots units contra el partit que feu oficial el catala. ¡És per a pixar-se de tant de riure!

Proponc que els valencianistes tambe nos afegim a eixe proyecte batejat com Horiso 2007. Pero no sumant-nos a la coalicio pancatalanufa sino creant una gran coalicio de partits valencianistes de totes les sensibilitats (CV, ENV, ONV, UV, IRV, PRCV, UCL…) per a obtindre representacio en les Corts i influir en el futur Govern. Unim-nos tots els valencianistes per crear un tercer espai entre els franquistes del PP i la coalicio pseudoprogre. Arribà l’hora de dinamitar el govern facha i catalanoespanyolero del PP. ¡En 2007 cal triturar-lo!

FONT: El Palleter. 31-8-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

15-10-2004: Més de 100.000 firmes a favor de la Llengua Valenciana.

056 madrit1

El 15 d’Octubre de 2004 passarà a l’historia de la lluita dels valencians per la reivindicacio de sa identitat. En este dia 15 un centenar d’autobusos ha traslladat a uns 5.000 valencians a Madrit per a manifestar-se a favor dels interessos dels valencians: a favor de les infraestructures (AVE, PHN, Copa America, ampliacio dels ports de Valencia i Alacant…) i de la Llengua Valenciana i en contra de l’imposicio de la llengua catalana en Valencia, del proyecte imperialiste dels Països Catalans (ara rebatejat eufemisticament com Eurorregio) i del boicot al que el Govern d’Espanya i de Catalunya someten al poble valencià, per a cercenar el seu progrés. Mils de valencians s’han manifestat en Madrit, a pesar de ser la convocatoria divendres, dia llavorable en el païs.

Pero lo més destacat d’esta iniciativa duta a terme per Coalicio Valenciana (CV) i Joan García Sentandreu –per damunt del numero de manifestants- és que hui Sentandreu ha entregat en el Congres dels Diputats més de 100.000 firmes de valencians recolzant este proyecte intitulat Manifest per lo valencià. Més de 100.000 firmes a favor dels interessos valencians. ¡¡¡Més de 100.000 firmes a favor de l’autentica Llengua Valenciana!!! I és que si els catalanufos reunixen a 2.000 manifestants en Gandia en un dia festiu –el 50% dels quals arriba en autobusos des de Catalunya-, els valencianistes reunixen a 5.000 manifestants a Madrit en dia llavorable ademes de 100.000 firmes llargues per la Llengua Valenciana. ¡Ah, i sense subvencions publiques ni ajudes de cap tipo!

¿Imagines 100.000 valencians firmant a favor del catala, els Païsus Imaginaris i el catalanisme? En una novela d’Isaac Asimov potser. En el món real, impossible. Este 15 d’Octubre de 2004 passarà als anals de l’historia del valencianisme, junt a la manifestacio del 9 d’Octubre de 1977, quan un millo de valencians eixi als carrers per a reclamar l’autogovern o el 13 de Juny de 1997, quan més de 500.000 valencians es manifestaren a favor de l’Idioma Valencià i contra el catalanofascisme. Esta iniciativa –junt a les 15.000 firmes que Sentandreu arreplegà per a reclamar l’oficialitat del Valencià en l’Unio Europea (UE)- ha segut una bona pedra de toc per a Coalicio Valenciana. Que el valencianisme politic torne a tindre representacio en les Corts és més factible que mai.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 18-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Estats Units contra China: ¿la Tercera Guerra Mundial?

041 tsquare2

El contencios de Taiwan -una illa del tamany de Catalunya en 23 millons d’animes- podria desencadenar una gran conflagracio entre Estats Units i China. Pekin considera Taiwan com una mera provincia revolucionaria quan la majoria de la societat taiwanesa veu en bon ulls l’independencia. Cas d’anunciar-la, China invadiria a Taiwan d’immediat, i este reclamaria l’intervencio militar d’Estats Units, païs que ha estat proveint-lo d’armes durant decenis i en el qual té firmat un tractat de defensa mutua en cas d’una hipotetica guerra Taiwan-China.

El conflicte arranca en la revolucio comunista; ya que prou disidents chinesos s’exiliaren a Taiwan per a crear un estat paralel. Durant molts anys Taiwan s’autoproclamà l’hereua de la China nacionalista i finalment tractà de constituir-se com un estat independent i secessionat de la China comunista. Actualment Taiwan és un païs independent en la practica i una provincia china en teoria, és un estat de fet, que no de dret. Mentres, China la reclama com part integrant del seu territori nacional i amenanaça d’aniquilar l’illa si intenta separar-se.

L’actual president taiwanes, Chen Shiu-bian, és independentiste. De fet, anuncià per a 2004 un referendum d’autodeterminacio per a independisar Taiwan oficialment. Al final, ha hagut de retirar les seues pretensions per la seriosa advertencia de China d’invadir Taiwan en cas de que este anuncie l’independencia formal. Pero els nuvols de guerra no cessen; China –que encara manté colonisat Tibet- envia bucs de guerra a l’illa cada volta que alli celebren eleccions per a disuadir-la d’un sentiment independentiste que ha creixcut molt en el païs.

Personalment no crec que arribe la sanc al riu. China pesa molt politica, economica i militarment com per a que Estats Units buscara una confrontacio belica en ella; lo més provable és que abandonara a la seua sort al seu aliat Taiwan. Pel que fa a est ultim encara que acumula un armament nuclear temible dificilment és prou per a disuadir a China d’una invasio, per lo que per ara jugarà a mantindre el seu estatus de quasi-estat. El dia que caiga el comunisme en China, pot arribar la reconciliacio nacional, l’independencia o inclus la guerra, qui sap.

 

FONT: Critica Social. 11-8-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La crisis nuclear de Corea del Nort.

040 bush-hitler1

En el pas del temps, i en la mida que s’ha evidenciat la descomunal ruïna politica, economica, moral i humana que ha significat la Tercera Guerra del Golf Persic, pareix que la maldat de l’eix del mal (Iran-Iraq-Corea del Nort) ya no és tanta i que els vents de guerra s’allunten. I es que aixo d’encadenar una guerra darrere atra –en la sagnia economica que comporten- és un destarifo propi d’un geni com el president George W. Bush.

Nomes aplastar a Iraq, Bush amenaçà a Siria en l’excusa de que esta ocultava les armes quimiques del seu veï. Pero en la Casa Blanca s’ho degueren pensar millor. “¿Invadir Siria? ¡Pero si no té petroleu…!” I desafiar Iran, un païs en més extensio, poblacio, armament, eixercit i cohesio nacional que Iraq pero menys petroleu que este, no pareix tampoc massa rendible. Un os massa dur de rossegar per a la poca molla que li trauries ¿eh Bush?

Potser en Corea del Nort la gent es muiga de fam, pero l’estat conta en 1.200.000 soldats regulars, 4.000.000 de paramilitars, armes atomiques i capacitat tecnologica suficient per a que els seus missils impacten en la Costa Oest d’Estats Units. Si a aixo sumes una poblacio de més de 23 millons d’habitants, que l’estat asiatic no té conexions en el terrorisme internacional i que careix de petroleu… ¿quín profit es trau en invadir eixe païs?

El que Corea del Nort desenrolle armes atomiques em preocupa pero no més que si fora un atre païs. És hipocrita ficar el crit en el cel per Corea quan ningu demana conters a Estats Units, Israel, França, Gran Bretanya, Russia, China, India, Pakistan… És com si les bombes sols foren perilloses si les tenen una serie d’estats i inocues si les tenen uns atres estats que clamen contra les armes de destruccio massiva quan no paren de rearmar-se.

Si be Corea del Nort és una dictadura comunista a on la prosperitat i els drets humans brillen per la seua absencia, a nivell nuclear és una potencia. I potser s’estiga rearmant pero ¿quí no ho faria tenint un contencios en el seu veï, Corea del Sur, i l’amenaça d’invasio americana? Lo rar sería no fer-ho. El comerç enriquix les nacions i la guerra les arruïna, en paraules d’Adam Smith. Pero Estats Units i Corea del Nort continuen sense enterar-se.

 

FONT: Critica Social. 7-8-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ara els tituls d’historiador els sortegen en la tombola.

038

Yo pensava que u obtenia la llicenciatura en la Facultat, pero ara em done conte de que no. Que ara els tituls d’historiador es regalen en pots de detergent o enviant un mensage de movil a algun concurs de la tele. No sé quin sera el rigor i professionalitat dels historiadors en l’estranger pero done fe de que en Valencia i Espanya són uns embusters que s’inventen l’historia i que es mereixen el mateix respecte i fiabilitat que una escopeta de fira.

La serie Memories d’ Espanya de TVE mostrà Espanya com una realitat més alla del temps i de l’espai, i tildà d’espanyols a habitants de l’Imperi de Roma o Al-Andalus. En els coleges s’estudia l’historia de països de ciencia-ficcio com el “Principat de Catalunya” o la “Confederacio Catalano-Aragonesa”. Yo mai negare l’existencia del Comtat de Barcelona i el Regne d’Arago pero d’ahi a fabular principats sense princip dista un món.

En els llibres de text es conta que en la Reconquista els catalans poblaren el Regne de Valencia… Puix deurien fer-ho ab una maquina del temps perque en 1238 Catalunya no existia. Una atra cosa són els comtats precatalans, que són anteriors a Catalunya i per extensio mai sinonims d’ella. Alguns llibres validen el “Regne Medieval de Catalunya” i els “Països Catalans”. D’ahi a parlar cientificament del “País de Nunca Jamás” va sols un pas.

L’Editorial Bromera publicà Curial i Güelfa, un classic valencià del segle XV. En esta versio, a cura de Salvador Vendrell, apareixen països com Alemanya, Italia o Catalunya (inexistents en el segle XV). Aixo és com si llegires en En Quixot de la Mancha que el Quixot era el cavaller més valent de tota l’Unio Europea (UE). Estic fart de sentir que Plato era grec i Miquel Angel Buonarroti italia quan tals estats són posteriors ad ells.

Ara hi ha una corrent que diu que la Guerra Civil fon un conflicte de fascistes contra comunistes (quan ho fon de fascistes contra democrates), que la guerra fon iniciada pels republicans (!!!), que estos volien instaurar un estat comuniste (Espanya ni tan sols tenía relacio diplomatica en la URSS abans de la guerra), i que de no ser pel general Francisco Franco aço ara sería com Europa de l’Est (quan la Republica pretenia imitar a França), etc.

En este tipo d’animalades anticientifiques i barbarismes anacronics els historiadors lo unic que fan és el ridicul i desprestigiar una professio que es mereix el mateix credit que adivins com Rappel o la pitonisa Lola. En l’alt rigor i prestigi demostrats pels historiadors, el sol fet de que diguen que el Valencià es un dialecte del catala constituix una prova per a estar segurs al 100% de que és un idioma independent del catala i distint d’ell.

FONT: Llengua Valenciana Sí. 30-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Zaplana, l’Anti-Mides, convertix en merda tot lo que toca.

037 camps1

Amics llectors, si un dia vos trobeu en l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana pel carrer, fugiu a tota pressa. Està malait, és un Anti-Mides i convertix automaticament en merda tot lo que toquen les seues mans. Tots els negocis que inicia són maquines de perdre diners, dixa deutes alla a on va. Si Edu tocara en la mà a Microsoft, aniria a la bancarrota en una semana. A Edu, si li dixen, és capaç de matar a la gallina dels ous d’or.

Quan arribà al poder, RTVV tenía una programacio acceptable (que no bona) i un deficit minuscul. El PSPC feu una gestio economica decent de RTTV. Pero Zaplana introdui una programacio fem per a fer-la comercial, feu del Canal Nueve la seua televisio personal i el resultat fon la multiplicacio per cinquanta del deficit en set anys i el descens vertiginos d’anunciants, ingressos i audiencia (sobretot a Radio Nueve, que ningu sent ya).

Com que el deficit començava a ser titanic, pensà Edu en pseudoprivatisar la gestio del Canal Nueve. Aplicaria el mateix sistema de pseudoprivatisacio de la sanitat que ha fet en l’Hospital de la Ribera d’Alzira, que es resum lliterament en “Si hi ha beneficis són per a l’empresari, si hi ha perdues les paga el poble”. Este nou sistema no nomes ha demostrat resultar deficitari sino que ademes ha empijorat l’atencio medica als pacients, etc.

El seu somi més faronic, Terra Mitica (un parc tematic ubicat en la capital mundial del turisme, Benidorm), era, s’agarrara per a on s’agarrara, la gallina dels ous d’or. Aixo no podia perdre diners de cap de les maneres. Pero en quant Edu tocà Terra Mitica en les seues mans magiques, de sobte un maremot de merda es precipità sobre l’empresa: quatre anys consecutius de perdues des del naiximent i suspensio de pagaments. ¿Quí dona més?

En acabant de que durant anys mos prometera proyectes molt ambiciosos al temps que necessaris i que cap d’ells es concretara (Parc Central, AVE, PHN…) i de que balafiara el capital public en faraonismes com Terra Mitica o la Ciutat de les Arts i les Ciencies (empreses que deurien haver correspost a l’iniciativa privada) mos trobem en que les arques publiques estan buides i que no queda ni un centim per a construir res de lo que realment mos cal.

FONT: Critica Social. 30-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ruïna Mitica.

036 vamos-a-mas

Pareix obvi que algo ha fallat en la pessima gestio de Terra Mitica, quan esta ha arribat fins i tot a la suspensio de pagaments. El gran proyecte faraonic de l’ex–president Eduardo Zaplana es creà en 2000 i a lo llarc de quatre anys no ha fet sino acumular perdues. Teoricament construir un parc tematic en una ciutat tan turistica com Benidorm pareixia una bona oportunitat de negoci –i en principi ho era- de no haver segut per la gestio d’Edu, un home que dixa deutes alla a on va i que pot afonar els més suculents negocis en el sol toc de la seua mà.

¿Per qué este fracas? 1) Una iniciativa com esta deuria ser privada. No és llogic que els principals accionistes de l’empresa siguen tots ells publics (Generalitat Valenciana, Bancaixa, CAM). 2) Nomes a partir de 2001 es contà en un inversor privat com Paramount, que ademes firmà un contrat pel que no es comprometia a res i del qual s’ha derivat un cada volta més apremiant descens de visitants. 3) No es feu un estudi de mercat precis ya que s’esperava a més de tres millons de visitants anuals quan en els ultims mesos dificilment s’arribava al millo.

4) No ha rebut ajuda per part de l’Estat a l’hora de facilitar el transport al parc tematic. Aixina és que mentres que hi ha proyectat un AVE que arribe fins a Port Aventura, no hi ha cap iniciativa d’alta velocitat per a Terra Mitica. 5) La practica totalitat dels espectaculs oferits són puerils, lo qual atrau el turisme familiar, pero no el d’adults propiament dit, puix no n’hi ha atraccions adultes com bars o discoteques. 6) Deuria haver-se buscat el consens en l’oposicio per a evitar aixina una actitut carronyera per part de PSPC, EUPC, i els seus mijos afins.

7) Es feu una previsio de costs poc realista. Hi hague sobrecosts en la construccio: s’estimava que anava a valdre 45.000 millons de pessetes, i al final foren 70.000 millons. 8) Les presses i el sobredimensionament varen ser els que causaren els sobrecosts i la falta d’un soci tecnologic adeqüat des d’un principi. En resum, que lo que podria ser una excelent oportunitat de negoci s’ha convertit en una factoria de perdre diners, gracies a un gestor patetic com Zaplana, qui -com si d’un Anti-Mides es tractara- convertix en merda tot lo que toca la seua mà.

FONT: El Palleter. 26-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

L’Eurorregio: l’ultima palla mental de Maragall.

035 eurorregio

El president catala Pasqual Maragall és un home molt poc pragmatic. Per a fer tertulietes en intelectuals de salo val una mina pero com a politic cero patatero, mireusté. És una vergonya que en un païs com Catalunya a on els jovens barcelonesos han de radicar-se a 50 km. de distancia de la seua ciutat per culpa de la carestia de la vivenda, Maragall tinga entre les seues prioritats construir una eurorregio-macroaragonesa-economica-catalana o com li vullga dir en lloc de resoldre els problemes reals de la gent que és per a lo que li paguen, per cert.

Arc Mediterraneu, Eurorregio… Estos pancatalanufos ya no saben ni quin eufemisme inventar per a impondre els seus Païsus Imaginaris sense que la gent s’escarote. Pero si a l’atre costat dels Pirineus es descollonen de riure en les ocurrencies de Pasqui, els valencians hem d’estar alerta puix pareix que aço és algo més que una simple promesa electoral sociata per a guanyar-se el recolzament de ERC. ¡Pareix que esta volta s’ho creuen i tot!

Ya té collons que un partit que presumix de progressiste tinga per objectiu reconstruir un païs medieval com el Regne d’Arago (¡¡¡¿qué demanaran els conservadors!!!? ¡¡¡¿Tornar al Jurassic!!!?). Ya té collons que eixe fals Regne d’Arago vullga anexionar-se Montpellier, Andorra, Arago, Valencia i Balears (¿i per qué no Murcia, Napols, Sicilia, Sardenya, Neopatria i Jerusalem que tambe eren part del mateix?). Ya té collons que diguen que eixa sera una macrorregio economica (¿qué és llavors l’Unio Europea?). Ya té collons que diguen que cal enfortir els contactes i la cooperacio economica i que despres mos bramen que ni una gota d’aigua als valencians (és un bon principi de colaboracio, ¡fent amics, sí senyor!). Pero lo que més collons té és que s’insistixca en un delirant imperialisme pancatalufo quan Maragall sap be que els valencians ni volem ser catalans ni ho serem mai.

FONT: El Palleter. 26-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes