¿Per a quan un turisme de sol i plaja sostenible?

08 Jun 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

modelo-sol-y-playa

Que el turisme és la principal font de riquea de la nostra nacio no ho discutix ningu. Que els antiprogressistes de l’esquerra i els ecologistes volen destruir-lo no és tampoc cap secret. Ad ells els molesta que en Valencia s’haja creat un gran imperi turistic que done treball al poble. Estan empenyats en exterminar el turisme de sol i plaja, potser perque el seu model de progressisme és el d’eixos extremenys o turolencs que nomes naixer ya ho fan en la maleta baix del braç. No s’enten d’una atra forma que reneguen d’un negoci que dona treball a tanta gent.

Yo mai defendré que es creme un bosc per a construir chalets. Mai. Ara be, no entenc quin és el problema perque en una terra erma i esteril a on no hi ha arbres i que no aprofita per a res es construixca un hotel o un camp de golf. Els pseudoprogressistes continuament parlen de “desenrroll sostenible”, de que el turisme de sol i plaja està sobresaturat, etc, etc. Que havent ciutats de 10 millons d’habitants com Nova York, mos queixem de que el model de Benidorm resulta insostenible perque tinga 100.000 habitants en estiu és per a morir-se de risa.

És cert que el turisme de sol i plaja patix problemes en Valencia. I que és un model que pot ser insostenible en un futur. Ara be, la solucio no passa per dinamitar el turisme de costa, ni tampoc per impedir que es facen hotels que generen puestos de treball i milloren l’oferta i la competencia, o per boicotejar els camps de golf, que, contra lo que molts es pensen, consumixen relativament poca aigua i resulten increïblement productius. La solucio passa per millorar els servicis paulatinament per a adequar-los a les necessitats d’una poblacio que creix.

La solucio passa per: 1) Construir aparcaments publics, per a que aparcar no siga una odissea. 2) Millorar els accessos de les localitats costaneres, que és lo que es fa en una ciutat que creix per a evitar atascs, accidents de transit i embotellaments. 3) Garantisar el suministre d’aigua, puix la solucio no és dixar de duchar-se sino que l’aigua que es pert en la mar l’aprofiten les persones. 4) Garantisar el suministre de la llum, invertint en energia solar, puix la solucio no és apagar el ventilador sino que les companyies electriques facen lo que cal fer.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-6-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Sabes qué es realmente una Universidad?

02 Jun 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

DSC03844

A menudo se entroniza a la Universidad como cúspide de la ciencia y el saber. Lo único que demuestra quien hace esto es que no ha ido nunca a una Universidad, de lo contrario sabría que se trata de un nido de pura y dura anticiencia. Sin embargo, muchos creen que cualquier sandez salida de una Universidad debe ser acatada como si fuera Palabra de Dios. ¿Pero qué es la Universidad realmente? Pues si no lo sabes, te lo voy a decir yo.

La Universidad es la institución que en su momento se mofó de Galileo Galilei, Albert Einstein, Charles Darwin, Thomas Alva Edison o Heinrich Schilemann, es la institución que expulsó a Salvador Dalí no en una sino en dos ocasiones y en la que Sigmund Freud tardó seis años en hacer una carrera de tres. La Universidad es eso que abandonó Bill Gates en el cuarto curso de carrera porque “no le estaba enseñando nada”.

La Universidad es esa institución anquilosada cuyo discurso metodológico no se ha renovado en centurias. Los planes de estudio son surrealistas, con asignaturas absurdas que nada tienen que ver con el oficio y cada día se ensancha más el abismo entre lo que ofrece la Universidad y lo que demanda la empresa y el mercado laboral. Además, hoy hasta el más zoquete puede acceder a la Universidad, basta simplemente con un 5 de nota.

La Universidad es donde las oposiciones están más amañadas que una escopeta de feria, a menudo hechas incluso a la medida, y para hacerte con la plaza se valora más una afiliación al PSOE o al Opus Dei que los méritos académicos del candidato. Y hay muchos profesores cuyo único interés por la ciencia es explorar bajo las sábanas la anatomía de sus alumnas. Determinados centros en vez de Facultades parecen picaderos más bien.

La Universidad es ese lugar en que los profesores no te enseñan a pensar sino que te enseñan qué pensar, así que muchas asignaturas son meras tapaderas de adoctrinamiento político. Lo que piensa el profesor es correcto, lo que pienses tú irrelevante. La respuesta correcta en el examen es siempre la opinión del profesor. Se bastardiza la libertad de cátedra al entenderla como el derecho del rector a mangonear, colocar amigotes, etc.

La historia nos revela que si el mundo ha progresado es a pesar de las Universidades y no gracias a ellas. Los profesores universitarios son los sofistas de nuestro tiempo. Así que ya estará bien de alabar la supuesta ciencia de una institución que no es sino un monumento a la ignorancia y la incultura. ¡Más mentes libres y menos lavados de cerebro! ¡Si los científicos de un país se encuentran en su Universidad… entonces pobre país!

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 2-6-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

¿Per a quan uns Jocs Olimpics en Valencia?

26 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

blackpower

Molts valencians somiem que la nostra terra puga acollir uns Jocs Olimpics algun dia. És un proyecte molt a llarc determini obviament, pero no cap dubte de que cal treballar de valent des de ya si volem que siga realitat. El primer pas deu ser la construccio del nou Mestalla, un estadi olimpic que tinga capacitat per a albergar uns Jocs. El segon prestigiar i potenciar la pilota valenciana per a que siga deport olimpic en un futur. I el tercer, fer un curriculum espectacular de cara a ser mereixedors d’organisar el maxim acontenyiment deportiu en el món.

Saint Louis, Atlanta, Estocolm, Helsinki, Amsterdam, Amberes, Melbourne… Totes són ciutats olimpiques a les que Valencia no té res que envejar per lo que soc optimiste sobre les nostres possibilitats reals. Aixo sí, és del tot imprescindible anar acumulant un palmares deportiu excelent si és que els valencians volem l’exit. Fins fa poc, sols mos hem llimitat a ser els convidats de pedra d’actes com el Mundial de Futbol d’Espanya 1982 (en la participacio del Mestalla) o els Jocs de Barcelona 1992, a on Alacant fon la subseu olimpica. Poc més.

Més recentment, el païs ha segut protagoniste en primera persona de grans proves deportives com el Mundial de Pilota Valenciana de 2000 celebrat en Valencia capital o les carreres dels Mundials de Motociclisme al Circuit Ricart Tormo de Chest, inaugurat en 1999. Ad eixos tornejos s’ha de sumar la Copa America de Vela de 2007 (que podria tornar a repetir-se en Valencia capital si venç el vigent campeo, el barco suïs Alinghi) aixina com els Mundials d’Atletisme de Pista Coberta que tindran lloc en el Velodrom Lluïs Puig en 2008.

El proxim exit en caure podria ser l’organisacio de carreres dels Mundials de Formula 1 en el Circuit de Chest. Pero cal continuar fent curriculum. Per eixemple, organisar uns mundials de natacio, d’atletisme a l’aire lliure, d’escacs, la final de la Copa Davis, etc. Acollir uns Jocs és molt complicat, hi ha una competencia atroç a nivell internacional. Fins i tot dins d’Espanya, i despres de Barcelona 1992, les candidatures de Madrit o Sevilla són més solides que l’aposta valenciana hui per hui. En materia de deures encara els tenim tots per fer.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 26-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Una nova nacio lliure està a punt de naixer.

23 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

metro220506foto7
I es dira Montenegro. L’Unio Europea (UE) exigia dos requisits per a validar la seua secessio de Servia. Que al manco el 51% del poble votara en el referendum d’autodeterminacio i que el Sí a l’independencia superara el 55%. Els dos s’han cumplit. 55,4% per al Sí i una participacio de més del 86%. Montenegro, un païs que té el tamany de Murcia, 670.000 habitants i Podgorica de capital, obte aixina la sobirania despres de que Eslovenia, Croacia, Bosnia-Herzegovina i Macedonia ho feren als 90. Montenegro fon sobirana entre 1878 i 1918.

Els montenegrins sempre han estat per l’unio en Servia. De fet, en 1992 votaren en referendum continuar units. Pero els permanents conflictes interns han multiplicat l’independentisme en l’opinio publica. El poble s’ha cansat de tants problemes i el primer ministre Milos Djukanovic -abans unioniste- s’ha convertit en el pare de la nacio. Es confirma la disolucio de Servia i Montenegro (hereua de Yugoslavia) i ara Servia, per autoritaria i centralista, es queda sola i sense eixida a la mar. Que prenga nota Madrit per lo que puga ocorrer aci.

El dret d’autodeterminacio és una cosa que no deu espantar a ningu. En els països del nostre entorn s’ha donat. De fet, en 1946 el poble feroes decidi en un plebiscit que les Illes Feroe s’independisaren de Dinamarca (encara que el govern danes anulà la votacio). Actualment, Dinamarca no es nega a l’independencia feroe. En Chipre es feu un referendum en 2004 per a vore si es reunificava l’illa. I arraïl de les negociacions del govern d’ Espanya en ETA es posa sobre la taula l’exigencia del dret d’autodeterminacio per a Euskadi i el poble vasc.

La ONU avala el dret d’autodeterminacio per al Sahara Occidental. Tal dret està expressament reconegut per les lleis per a l’illa de Bouganville (Papua-Nova Guinea) i per als estats federats que componen Etiopia. Una de les ultimes nacions en independisar-se en el planeta fon Timor Occidental, que es separà d’Indonesia arraïl del referendum de 1999. Quebec ha plantejat el seu proyecte d’estat lliure associat en les consultes de 1980 i 1995. I en el món hi ha un bon grapat d’estats “de fet”: Abjasia, Palestina, Taiwan, Somalilandia, Puntlandia, etc.

Si fem paralelismes entre Yugoslavia i Espanya, Eslovenia sería Euskadi i Croacia Catalunya. És dir, dos pobles que tenen molt clara sa identitat. Montenegro és més com Galicia o Valencia; un poble historicament fidel, lleal i partidari com el que més de l’unitat estatal pero que en el pas del temps comença a vore que no té sentit continuar en un païs-problema, que més val sol que mal acompanyat. Montenegro ha pegat un gir de 180º: d’unionistes a separatistes. Algo comença a canviar. El germen independentiste s’escampa i pot arribar aci.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 23-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Pactar en el diable o els michelins que mos sobren.

22 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

logobloc-logoUV

Pactar en el diable no és un negoci rendible. Primer de tot, perque ell està en una posicio de superioritat. Segon, perque per molt que ell et done (diners, sexe, poder…) el preu que es cobrarà sera molt major (la teua anima i la teua vida). I tercer, perque, precisament per tractar-se del dimoni, no tens cap garantia de que ell vaja a complir la seua part del tracte. És més, lo més provable és que t’enganye i que et quedes en un pam de nas.

¿A qué ve tot aço? A que trobe en alguns jovens valencianistes la voluntat de pactar en el diable. Parlen de que esta guerra d’identitats és estupida, una lluita esteril que no mos porta a cap lloc, etc. Busquen un consens entre totes les forces valencianistes (¡¡¡incloent aci a BNC o ERPV!!!) per a superar lo que és un conflicte esteril: si tots cediren un poc, s’acabaria la Batalla de Valencia i s’unificarien tots els bandos valencianistes en un sol.

Per eixemple, el consens podria passar perque els catalanistes acceptaren la Real Senyera i mosatros el terme Païs Valencià. O que els valencianistes acceptarem l’unitat de les llengües i els catalanufos com a unica o com a preferent denominacio per a la llengua el terme “valencià”. Total, que mos proponen una baixada de pantalons en tota regla, una rendicio a canvi d’unes miguetes, en pro d’un supost consens que no duria a cap lloc.

En els catalanufos no es pot negociar. Almenys no en el tema de la llengua, la cultura i els simbols. Ells no han cedit res en decades. Ells no s’han baixat del burro en res: continuen en el seu Païs Valencià en lloc de Valencia, Comunitat o Regne, Països Catalans en lloc de Valencia, marfega i peno de la rendicio en lloc de Senyera, Muixeranga en lloc de l’Himne Valencià, Joan Fuster en lloc del trellat, catala en lloc de Valencià, etc.

Yo soc un home de dialec. Parlar no fa mal a ningu. I es pot arribar a acorts en alguns temes (¿per qué no?) pero no en el de la llengua. La Llengua Valenciana no es negocia, no es pacta, no es consensua… ¡es defen! No es tracta de fomentar l’us i la normalisacio de la llengua sense més. Cal determinar primer quina llengua. A mi no m’és igual que hi haja llinia en Valencià o que la llinia siga en catala. El blanc és una cosa. El negre una atra.

En este consens que busquen els unics que cedirien serien els valencianistes, perque els catalanufos no cediran en res. Puix res han cedit en decenis. I a tots estos tercerviistes que estan travessant el pont cap a cap lloc, solament els diria la celebre frase de Xabier Arzalluz per a referir-se a un chicotet grapat de desertors de la seua formacio politica, el Partit Nacionaliste Vasc (PNV): “Estos són els michelins que mos sobren”. Puix aixo.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Gente bajo cero.

12 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

reyfadh

Tengo un amigo marroquí que como casi todos los marroquíes se llama Mohamed. El otro día me explicó un concepto muy curioso que yo desconocía desde mi óptica occidental: la “gente bajo cero”. Me explico, los reyes, sultanes, emires y demás multimillonarios de los países petroleros de Oriente suelen llevar en la cabeza un pañuelo junto con un anillo; ese anillo por su forma recuerda al número cero. Esto es, hay un cero y debajo del mismo se encuentra el jeque de turno. Se trata de una persona que está por debajo del cero, que vale menos que cero, un individuo que atesora una inmensa fortuna de petrodólares y sin embargo no sabe hacer nada de nada.

En Valencia no tenemos petróleo pero pese a ello abunda la gente bajo cero. Empezando por el presidente de la Generalitat Catalano-Valenciana, Paquito Camps, que gana más de 6.000 € al mes por leer Las Provincias y beber café. Paquito ha hecho que los valencianos seamos los primeros en todo. Somos los primeros en deuda per cápita (Valencia es la autonomía más hipotecada del Estado), los primeros en cuanto a aumento de paro, a cierre de las empresas y a caída de las exportaciones, los primeros en tener un estatuto de autonomía que nace tan obsoleto que ya se ha quedado desfasado con respecto al de otras autonomías. Nuestro país va de mal en peor.

Se puede afirmar con total rotundidad que Paquito Camps es el peor presidente de la historia valenciana. Nunca en siglos, un gobierno hizo una gestión tan despilfarradora y calamitosa como el Partido Popular (PP). Tan sólo un dato: el Ayuntamiento de Valencia no paga los recibos de la luz, el agua y el teléfono desde enero. Eso sí, dinero para los amigotes que no falte. Hay una cantidad enorme de cargos dispersos por doquier que por el solo hecho de ser “amigos de” cobran más de 3.000 euros al mes por tocarse los huevos. Y millones para toda suerte de viajes, privilegios y prebendas los hay a raudales. Ricos por no hacer nada. Gente bajo cero.

La deuda que atesora el pueblo valenciano es absolutamente astronómica. Estamos en la bancarrota. De hecho, si no fuera porque el PP está exprimiendo a Bancaixa y a la CAM como a dos limones, ni si quiera se podría pagar a los funcionarios. Endeudados hasta las cejas y ¿se ha logrado algo a cambio? En 12 años de gobierno pepero no ha llegado ni una gota de agua, el Parc Central lo prometen desde 1991, el AVE se prevé para 2020, las colas en la Seguridad Social se disparan, los niños estudian en barracones, el Terra Mitica en quiebra, nulo alcantarillado en Alicante, etc, etc. Tantísima deuda para nada. Partido Popular… gente bajo cero.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

V Encontre Mundial de les Families… ¿servirà per a algo?

09 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

habemus.0

Done per assentat que l’Esglesia Catolica és la més numerosa del món, que el Papa Joan Pau II fon un home de gran carisma i el seu successor Benet XVI un gran intelectual, que el V Encontre Mundial de les Families sera un acontenyiment de repercussio mundial i que situarà a la sèu acollidora, Valencia capital, en el mapa de tots els informatius del món. De tot aço no tinc cap dubte. Ara be, disculpe’m si opine que un acte tan costos no valdra per a evangelisar a ningu o per a acostar més gent al cristianisme. Sincerament dubte que vaja a ser util.

La prensa mos dira lo de sempre. Que este és el Papa dels jovens, la joventut vol al Papa, l’Esglesia rejovenix, etc. Res més llunt de la realitat. La riuada de jovens que vindrà a Valencia anirà a vore al Papa com qui va a vore a Alejandro Sanz o als Rolling Stones, és dir, a vore una celebritat més que ix per la TV. ¿A on se claven els dumenges tots eixos centenars de mils de jovens que assistiran a l’encontre de les families? En missa segur que no, perque en les parroquies nomes veus que ancians la mija d’edat dels quals és d’uns 65 anys.

Vivim un temps en que se li concedixen drets als simis (que me pareix be) mentres se li nega el més elemental dels drets, el de la vida, a decenes de mils d’embrions (de sers humans) que són abortats (assessinats) cada any. Vivim un temps en que les parelles desprecien el sacrament del matrimoni i fan vida de casats sense estar-ho, un temps en que segons totes les estadistiques l’immensa majoria dels jovens “passa de la religio” i “desconfia molt de l’Esglesia”, un temps en que venen cures i monges de Sudamerica per falta de vocacions aci.

Vivim un temps en que els partits d’esquerres consideren progressiste l’islam i una remora el cristianisme, i que impulsen un llaïcisme atroç que vol reduir la religio a una cosa d’anar per casa. I els politics dels partits de dreta que abans votaven contra la llei del divorç hui estan tots divorciats i tornats a casar en dònes 30 anys més jovens. I els que abans votaven en contra d’investigar en celules mare han segut els primers en autorisar-les. L’ateisme per l’esquerra i el fariseisme per la dreta volen estrangular al cristianisme i erradicar-lo poc a poc.

L’Esglesia Catolica pert fidels a favor del protestantisme en America, de l’ateisme en Europa i de l’islam en Africa. Esta és la cruda realitat i no la que mos contarà el Canal Noi. Per lo tant em pregunte ¿servirà d’algo este encontre? L’Esglesia deuria recapacitar i replantejar la seua estrategia si vol que les coses canvien. Un païs no pot ficar-se d’esquenes a Deu, negar la seua existencia o viure la vida com si no existira. Perque quan eixe dia aplega ya no hi ha cap diferencia entre un animal que te gruny quan t’acostes al seu menjar i un ser huma.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 9-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una carta otorgada de drets dels animals?

05 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

184 porc

“¿Qué és l’home sense els animals? Si tots els animals hagueren desaparegut, l’home moriria d’una gran soletat d’esperit. Perque tot lo que ocorre als animals pronte haurà d’ocorrer tambe a l’home. Totes les coses estan relacionades entre sí”.
Gran cap indi Seattle.

Espanya té la plusmarca d’Europa d’animals abandonats i de llebrers aforcats. És l’estat a on la tortura i la matança de bous és “festa nacional”. En nom de la “tradicio”, es llancen cabres des de lo alt dels campanaris. Ya tan sols queden 200 gats cervals iberics en el planeta (el 90% en Espanya) i la sifra continúa a la baixa… Les baralles de gossos (a mort i en apostes de per mig) són habituals en tot l’Estat. En les Illes Canaries les de galls són una mostra de “cultura”. En Navarra estan els Sant Fermins. I en Valencia els bous embolats i bous a la mar.

Ni cal dir que els nostres veïns europeus mos contemplen en els mateixos ulls en que mosatros contemplem el fet de que es lapide a una dòna per adulteri en Nigeria: és dir, mos contemplen com el païs barbar i medieval que en efecte mai hem dixat de ser. Em ve al cap ara mateix les sabies paraules del gran cap indi Seattle quan va dir allo de que tot lo que tot lo que ocorre als animals pronte haurà d’ocorrer tambe a l’home. Cada dia més i més especies animals s’estan extinguint… ¿quant de temps passarà abans de que mosatros seguim el seu desti?

Ara alguns politics es plantegen a nivell internacional la possibilitat de concedir alguns drets als grans simis, serien drets basics com el dret a la vida, a la dignitat, a no ser torturats, no ser assessinats innecesariament, etc. És una mida positiva pero insuficient. Soc partidari de crear una Carta otorgada de drets per a tots els animals, una serie de drets basics que anirien a recolzar el dret dels animals de ser tractats respectuosament i el deure de les persones (que som els amos del planeta) a protegir i cuidar als animals, els nostres germans menuts en el món.

¿Per qué s’ha de degollar a un porc en un matador i dixar que es dessagne durant mija hora entre bramits de dolor si en una simple descarrega li dones una mort immediata? ¿Per qué usar la mà d’un gorila de cendrer? ¿Per qué s’han de cosir les palpebres d’un bebe chimpanse i privar-lo de visio de per vida en un experiment inutil? El sers humans tenim dret a matar als animals i a experimentar en ells sempre que siga per necessitat, pero mai per plaer o sadisme. I totes les lleis que vagen per eixa senda, faran de l’home un ser més civilisat i huma.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 5-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (6).

04 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

182 carodnegre

¡Caga’t, loret! Lo que ve a continuacio és tan brutal que no afegire cap comentari. El cientific catala de torn es diu “Aimerich Despuig” i la seua (ehem) tesis, “Va ser la guerra civil una invasió de Catalunya per part d’Espanya?” fon publicada en el forum de http://www.racocatala.com/ el dia 28-3-2006. Els subrallats són cosa meua.

«És una coincidència que 2 dies abans de la guerra civil Catalunya s’hagués declarat independent? Ja sé que la guerra no es va montar en 2 dies, però segur que l’independència de Catalunya tampoc no es va decidir en un temps curt. Segur que era una cosa que es veia venir. Segur que en Franco tenia un especial odi envers els catalans. Segur que els espanyols quan venien a Catalunya se sentien totalment estrangers (en aquell temps la gran majoria dels habitants de Catalunya eren d’origen català). Segur que els molestava molt que a Catalunya tothom parlés català i que fos un català autèntic, no pas catanyol com ara, el qual devia sonar per a ells tan diferent com el francès. Segurament també tenien enveja del grau de desenvolupament de Catalunya (per exemple, de 24 tallers de fabricació de cotxes que hi havien a l’estat, 20 eren a Catalunya). Segur que els molestava molt que molts catalans tinguessin serioses sospites que Colom era català (en aquell temps hom no ho considerava una idea ridícula, com passa a molts catalans en l’actualitat) . Probablement aquest va ser un dels motius que es construís una estàtua en honor seu al port de Barcelona (és una hipòtesi meva, en realitat no en tinc ni idea). Segur que a molts espanyols els feia molta ràbia que simplement no fossim espanyols, tinguessim o no idees d’independència. Segur que els feia molta ràbia que els catalans portessim el fet de ser catalans com la cosa més normal del món, estiguessim polititzats o no, ja que simplement, erem catalans. Segur que els feia molta rabia que els catalans no tinguessim auto-odi, llavors.

Aquests, de fet, són els motius pels quals es van fer totes les altres guerres entre Castella i Catalunya. La guerra civil va ser una més d’aquestes. Els mateixos que la varen fer, tant d’un costat com de l’altre, podran dir que no, que ho feien per ideals de classe. I així va ser en part. Però allò que va fer que els catalans, valencians i balears ens unissim en el combat no va ser una idea de classe, sinó més aviat una idea de nació, i el fet que parlessim la mateixa llengua. Sí, madrid ere en el nostre bàndol. I? com ja he dit, en part era una qüestió d’ideals de classe, però en la major part, no.

Per què us negueu a acceptar aquest fet? Per què us negueu a acceptar que sou catalans? D’on ve l’auto-odi català? És realment un misteri. Per què tants catalans es resisteixen a creure’s que els catalans vàrem descobrir Amèrica quan està provadíssim per milers de proves tan concloents que es podrien fer servir en un judici i, en canvi, els encanta explicar històries de bascos que varen arribar a Amèrica, que, si bé és perfectament possible, com a màxim només hi ha algun indici que això passés?”

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 4-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (5).

03 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

181 burru

Hem trobat la prova cientifica definitiva de que els valencians som catalans. I es tracta ni més ni manco de la mona de Pasqua, un producte “autocton dels Països Catalans”. El mensage, titulat “Les mones de Pasqua” del dia 18-4-2006, el podeu trobar en el forum de http://www.valencianisme.com/ . L’autor s’autodenomina “Un valencià al Principat” (no sabem si el de Monaco o el d’Asturies). El text no té desperdici. Ciencia en estat pur.

“Hola, no sé si sabieu que les mones de Pasqua són un producte autòcton dels Països Catalans. Ho és, tot i que aquest producte es diferencia molt depenent d’on es faça… Us passe un breu article que hem publicat a http://www.unvalencianetalprincipat.com/ (donem claus per millorar l’enteniment entre valencians i catalans del Principat)….

—————–

Les mones de Pasqua: una altra de les tradicions que uneixen els valencians i catalans. Uns dolços característiques d’aquesta data que, tot i tenir el mateix nom, presenten maneres molt diferenciades de fer-se en aquests dos territoris. I si no que els ho pregunten a alguns gironins que quedaren bocabadats en veure el que era una mona «valenciana».
Si no tinc mal entés (i així m’ho confirmen diverses fonts) la mona de Pasqua tradicional és una mena de pastís en forma de coca rodona adornada amb ous durs que es regalava als infants. Explica la tradició que els ous solien tenir la closca pintada i que era costum posar-ne tants com anys tenia el xiquet a qui se li regalava. Normalment eren les madrines qui feien aquest present al seu fillol fins que complien els dotze anys, època en que se celebrava la seua primera comunió.
Però els catalans del Principat sembla que han abandonat aquesta tradició, ja que actualment anomenen mona a unes despersonalitzades figures de xocolata que, no obstant això, cada cop estan més elaborades i presenten les més estranyes i complicades formes. Autèntiques escultures en forma de xocolata. Els valencians, en canvi, sembla que per un cop hem sabut conservar millor les nostres arrels i hem mantingut en gran mesura la manera d’elaborar la mona, que continua essent aquest pastís de tipus «biscuit» amb un ou dur enmig i que fins i tot ha derivat en cocodrils o altres ninots elaborats, malgrat tot, amb la mateixa massa i sense que mai falte el seu ingredient clàssic: l’ou dur.
I així és que els valencians tenim la costum (un tant agressiva, tot s’ha de dir) de trencar-nos aquests ous al cap amb una misteriosa fórmula màgica: ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona… i ací et trenque l’ou!”.

Lo dit, la mona de Pasqua, una prova irrefutable de l’unitat dels Països Catalans. Be, a banda d’aixo podriem afegir que en Italia mengen macarrons (com en Catalunya), en Estats Units pizza (en Catalunya tambe) i molta carn en Argentina (s’han copiat de Catalunya). Per lo tant yo em pregunte ¿fins a on arriba Catalunya? Yo ho tinc clar, canviem el nom de planeta Terra per planeta Catalunya i ya està. Ho avalen totes les universitats del món.

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes