Fa falta un partit valencianiste.

06 Abr 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

DSC06059

És evident que la valenciana no és una societat nacionalista com la vasca o la catalana, per a que enganyar-mos. En Euskadi hi ha actualment quatre forces vasquistes en el Parlament (PNV, EA, PCTV i Aralar) a la qual podriem efegir una quinta (EB-IU). El PNV porta governant durant decenis i a pesar d’aixo continúa tenint més força que PP i PSOE junts. En Catalunya ha governat durant dos decenis CIU i en els ultims anys ERC ha multiplicat la seua força electoral. Pero és més, en Catalunya fins i tot els partits teoricament espanyolistes són tambe en major o menor mida pancatalanufos (PSC, PP i IC-Verts). A sovint els valencians diuen que els catalans i vascs sí que tiren cap a la seua terra i confessen per lo baix que ad ells els va molt millor que a mosatros. Lo sorprenent és que reconeguen que votar per partits nacionalistes dona moltes ventages (més diners, més influencia…) pero que despres en Valencia voten arrolladorament pels partits de Madrit, PSOE i PP.

Ara be, si la realitat social de Valencia no és comparable a la vasca o la catalana (aixina de be els va ad ells i de mal a mosatros), sí que podria tindre més similituts en unes atres comunitat autonomes. Pero fins i tot aixina, mos trauen els colors als valencians. En Galicia el BNG ha passat de ser un partit microscopic a ser la segona força per davant dels socialistes i s’ha convertit en futura alternativa de govern. El Partit Aragones (PAR) ha tingut dos presidents autonomics. En Navarra la força hegemonica es l’Unio del Poble Navarres (UPN) mentres que Convergencia Democrata de Navarra (CDN) és ya el tercer en discordia. Coalicio Canaria (CC) és invencible en les illes en els ultims anys. Pero potser el cas més sorprenent és el de Cantabria a on no un sino dos partits regionalistes han governat l’autonomia, l’Unio per al Progrés de Cantabria (UPCA) i el Partit Regionaliste Cantabre (PRC). Fins i tot Coalicio per Melilla (CPM) mos guanya la partida. Aixo ho diu tot.

A qui li digues que una societat com la valenciana, on el 70% dels valencians considera que Valencià i catala són dos idiomes distints, haja d’engolir en uns politics que imponen el catala sense apenes oposicio, no s’ho creu. I certament que els valencians voten sistematicament per partits que li neguen inclus una gota d’aigua pareix digne d’una novela de Franz Kafka. Ara be, este estrepitos fracas deuria convidar a la reflexio i a l’autocritica al valencianisme politic. Perque si en Cantabria –sense ser cap nacionalitat historica- han governat dos partits de tall regionaliste i en Valencia –antiga nacio independent- els partits intitulats valencianistes són del tot incapaços de superar una patetica barrera del 5% de vots, és que el valencianisme politic ha fet les coses mal. O be tots els partits valencianistes fan autocritica i dissenyen una estrategia de futur que ilusione a la ciutadania com ocorre en unes atres autonomies o be, de lo contrari, el poble valencià sera aniquilat i reduit al no res.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 6-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la recuperacio del dret foral valencià?

04 Abr 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

167 escrt03

La Guerra de Successio (1700-1714) i la conseqüent derrota de les tropes valencianes en la batalla d’Almansa fa trescents anys portà conseqüencies per a la nostra terra que s’arrosseguen fins i tot encara hui. El Decret de Nova Planta de Felip V significà la desaparicio del Regne de Valencia com a poble sobirà, la supressio dels Furs Valencians per “just dret de conquista”, l’instauracio d’una Espanya borbonica, uniforme i centralista, i dins del capitul que aci mos afecta, l’abolicio del dret foral i la substitucio pel dret castellà per tot el païs.

Ara l’Estatut preten recuperar el dret foral valencià, vorem si de modo efectiu o merament ornamental. Aixo sí, en decades de retart respecte al dret aragones, catala, balear, vasc, navarres… El dret foral valencià deu ser el que predomine en territori valencià, per damunt de l’estatal, que deu ser supletori. El Tribunal Superior de Justicia de Valencia deu ser l’ultima instancia judicial en materia de dret foral, el qual deu regir a tots els ciutadans que tinguen el veïnat civil valencià, inclus a aquells que siguen estrangers o de l’Unio Europea (UE).

El dret foral valencià introduirà novetats que afectaran als actes quotidians de la nostra vida. Per eixemple, en les separacions i divorços la separacio de bens sera la formula predeterminada, no com fins ara que era la de bens de guany, propia del dret castellà. Pel que fa a les herencies, en cas de que muiga el marit sense testar, els bens passaran a l’esposa, i viceversa. En el dret castellà la transmissio era vertical i passava de pares a fills, per lo que es donava la paradoxa de que al morir un espos, la seua dòna de tota la vida es quedava sense res.

Ara be, l’autentica recuperacio del dret foral passa no tant per sa reinstauracio sino de forma molt especial per dotar-lo de contingut d’acort als nous temps. No podem pretendre que el dret valencià de 1707 siga valit hui en dia sense una necessaria actualisacio, modernisacio i adequacio als nous temps, aixina com el reconeiximent dels nous drets adquirits a lo llarc de tres centuries. El dret valencià no pot quedar-se en un mer florer simbolic buit de continguts, aixo sería tant com donar-li la rao als botiflers que aplastaren Valencia en 1707.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 4-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Marianico Rompe-Españas.

22 Mar 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

collell-20040215

Si Vizcaya, Guipúzcoa, Álava y Navarra tienen una agencia tributaria propia es plenamente constitucional. Pero si planteamos que sea Valencia la que tenga agencia tributaria propia, ¿qué pasa entonces, Marianico?
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el PP pone el mapa de los Països Catalans en los libros de texto de los escolares de Valencia y Baleares está haciendo clara referencia a un hecho científico defendido por todas las universidades de la galaxia. Pero si ese mismo mapa aparece en versión gigante en el Nou Camp ¿qué es lo que pasa entonces, Marianico?
– Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el PP gobierna de la mano del CIU de Jordi Pujol i el PNV de Xabier Arzalluz ¿qué pasa? Ná. ¿Qué va a pasar? Pero si es el PSOE el que gobierna de la mano de IU y ERC… Ilumínanos, ¿qué sucede Marianico?
– Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el PP pacta con CIU gobernar España a cambio de catalanizar Valencia es una cuestión de estado, un acto de lealtad institucional. Pero si es el PSOE el que pacta con ERC lo mismito de antes ¿qué ocurre, Marianico?
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si José María Aznar negocia con ETA es porque busca la paz ¿pero qué pasa cuando es José Luis Rodríguez Zapatero quien hace lo mismo que José María Aznar? Venga, dinos, Marianico.
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Si el Museo Sorolla se instala en Madrizzz en lugar de en Valencia es porque su arte es un patrimonio cultural de todos los españoles, pero si se reclama que la Dama de Elche esté en Elche… Algo grave pasa, Marianico…
-Marianico Rompe-Españas: ¡¡¡¡QUE SE ROMPE ESPAÑAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Marianico Rompe-Españas es un estadista de nivel mundial, una mente preclara avanzada a su tiempo. Y sobre todo, es un hombre coherente que no se contradice a sí mismo nunca. Valencia necesita más hombres así.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Junt a Valencia no hi ha independencia.

03 Mar 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

zproviretxe

Un dels crits de guerra més famosos del catalanofascisme de les decades dels 70 i 80 era el de “Sense Valencia no hi ha independencia”. Aço vol dir ni més ni manco que Catalunya per sí a soles no tenía suficient pes com per a poder obtindre l’independencia d’Espanya i que necessitava de l’ajuda de Valencia i Balears si volia atenyer este objectiu. Es tractava de construir una especie de Portugal de l’Est (els Païsus Imaginaris) que en este cas sí, contarien en la suficient força demografica com per a lliberar-se al fi de Castella i del seu jou.

Pero la realitat és precisament la contraria. Si Catalunya s’anexionara Valencia no tindria cap possibilitat d’atenyer un estat independent. Perque no es tracta simplement de sumar més poblacio per que sí, sino de sumar més poblacio independentista (la qual sería la clau en un referendum d’autodeterminacio) i és un fet que els valencians se senten a gust dins d’Espanya. Aixo podra agradar o no no, es podra estar d’acort o no, podra considerar-se una benediccio o una malediccio, pero lo que no pot negar ningu és que és la veritat. Agrade o no.

Ara m’estic enrecordant d’una enquesta que feren fa temps. Es tractava d’analisar el grau d’espanyolitat que hi havia autonomia per autonomia. Els més espanyolistes de tota Espanya eren els balears, els segons n’eren els valencians, tercers navarresos i quarts madrilenys. Lo de Madrit més o manco s’enten –és la capital de l’Estat-, ara be, no dixa de ser curios que els tres pobles més espanyolistes de tota Espanya tinguen els tres una cosa en comu: que se senten amenaçats d’anexio per atres pobles veïns… Aço deuria fer reflexionar a més d’u.

En Catalunya la poblacio que és favorable a independisar-se d’Espanya és aproximadament d’un 30% (és dir, els votants de ERC i una part dels votants de CIU). Pero el percentage d’independentistes en Valencia deu ser d’un 5 o 6% com a molt. Aixo significa que si Catalunya s’anexionara Valencia, s’estaria anexionant una terra a on quatre millons de persones es senten espanyoles en major o menor grau. ¿Cóm podria guanyar-se un supost referendum d’autodeterminacio als Païsus Imaginaris en una cantitat tan gran de botiflers com diuen ells?

Lo cert és que els catalans mai podrien independisar-se d’Espanya si contaren en una carrega aixina. Si yo fora un independentiste catala lo primer que faria seria oblidar-me de Valencia i Balears, dos pobles que en el fondo no serien sino un obstacul insalvable per a l’independencia de Catalunya. Els valencians i els balears sols serien un llastre del que cal lliberar-se lo més pronte possible si és que els catalans volen mamprendre el vol. Sense Valencia sí hi ha independencia. Pero junt ad ella no. La microscopica Andorra és bona prova d’aixo.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 3-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ni Països Catalans ni Països Valencians.

01 Mar 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

155 risk

La gran diferencia que hi ha entre els valencians i els catalans és que els catalans volen que els valencians sigam catalans del Sur a tota costa, mentres que els valencians mai de la vida consentiriem que els catalans foren valencians del Nort, ni encara que mos ho pregaren agenollats. No és que els valencians no vullgam que Valencia es convertixca en una provincia de Catalunya per a combregar en les rodes de moli pancatalanufes, és que si un dia els catalans mos propongueren que Catalunya es convertira en una provincia de Valencia, que tots junts formarem un estat nomenat Països Valencians, que tinguera la capital en el Cap i Casal, a on tots els seus habitants foren nacionalment valencians i a on es parlara la Llengua Valenciana en Normes d’El Puig (en lloc del catala), si algun dia els catalans mos propongueren aço –insistixc- els valencians contestariem que no. Els catalans volen que sigam catalans, pero mosatros en cap cas volem que siguen valencians. Aço vol dir algo.

Tot aço no ho dic en un sentit pijoratiu o de despreci, sino més be en el sentit de “cadascu en sa casa i Deu en la de tots”. A ningu se li ocorre anar al pis dels veïns i plantejar-los que podrien ajuntar-se les dos families en un sol pis i viure juntetes. Que vixquen en un pis o en l’atre és lo de menys, la qüestio és que ningu que estiga en els seus cinc sentits acceptaria aixo perque per tots és sabut que dos families vivint en un sol pis, conflicte segur. Puix a nivell de nacions passa igual. Els catalans tenen el seu pis (Catalunya) i mosatros el nostre (Valencia) i ni tenim intencio de mudar-mos al d’ells ni tampoc desigem que ells vinguen a instalar-se al nostre. Cadascu en sa casa i Deu en la de tots. I més encara si tenim en conte que Catalunya i Valencia no tenen bona relacio, que no som pobles germans sino simplement veïns, i que ajuntar als dos pobles en una mateixa nacio sería com ajuntar a hutus i tutsis, a servis i croats, a israelians i palestins o a marroquins i saharauis. 2 + 2 no sempre son 4.

Catalunya viu de llengües inventades i de nacions impossibles. ¿En quín món viviu els catalanufos? ¿Pero en serio penseu que els Païsus Imaginaris són viables? ¿Acas penseu que ERPV guanyarà les eleccions en Valencia alguna volta? ¿O que els tancs francesos es quedaran quets contemplant-vos mentres vosatres vos feu en la vostra anhelada Catalunya Nort (que per cert, en el món real es diu Occitania)? Els Païsus Imaginaris no se faran mai de la vida, pero si se feren, anirien a la guerra civil al dia següent de naixer. ¿No vos doneu conte de que sería un estat inviable que s’autodestruiria? Checoslovaquia, URSS, Yugoslavia… Els estats que se fan de la nit al mati i en els quals els seus ciutadans no s’identifiquen acaben per desapareixer. I voleu que l’historia es repetixca una volta més. En serio, més vos valdria dedicar-vos a resoldre els vostres problemes (vivenda a preu impossible, tancament d’empreses, immigracio illegal…) en lloc de perdre el temps jugant al Risk.

 

FONT: Llengua Valenciana Si. 1-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (4).

17 Ene 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

139 mascatala3qg

A continuacio reproduïxc lo que diu l’amic “Patriota” en un mensage del dia 16-7-2005 titulat “Fins on arriba Catalunya?” en el forum del Raco Catala. Mos dona una més que magistral lliço de geografia. ¡Prengau nota!

«L´altre dia vaig estar per la zona sudest de la comunitat andalusa, a Castell de Ferro, on vaig fer unes fotos amb una estelada i una Creu de Sant Jordi ben maques.

Tota la zona d´Almeria i part de Granada i Jaen, és plena de toponímia catalana. Aprop de Sevilla existeix un poble que es diu La Roda de Andalucia. A la costa granadina tenim Castell de Ferro, amb les restes d´un castell possiblement català, car he llegit que és possible que aquell poble costaner fos base militar de la flota catalana; a l´escut de la localitat hi apareix la senyera, tot i que li han tret un pal vermell. A Almeria, la bandera local és la Creu de Sant Jordi. Per la província, n´hi han tot de «rambles», i encara es conserva vocabulari català (embolicar, «boria» (per «boira»…). Per la zona de Granada tenim noms de pobles tals com Castell de Ferro, Colomera, Las Gabias….

Jo penso que la província d´Almeria i, com a mínim fins a Castell de Ferro, caldria incloure´ls en una regió juntament amb Múrcia, i que junts foren la regió sud de la Nació Catalana. Ben és cert que no hi ha gent, que jo sàpiga, que es tingui per catalana (tot i que fa temps, vaig llegir una lletra a El Temps d´un home d´Almeria resident a Mallorca que reivindicava Almeria com a part dels Països Catalans), però també és cert que pocs es tenen per catalans al sud del País Valencià, i ningú per la franja valenciana de ponent, tocant a Castella.

Ni que sigui per respecte als nostres compatriotes morts en aqueixes terres… Almeria catalana!».

Mante, ad este pas en dos dies vos claveu en Ceuta i Melilla. Si vols més arguments cientifics per a aumentar el vostre imperi, pots dir que en Argentina hi ha descendents d’emigrants catalans. ¡Argentina catalana! Tambe pots afirmar que tots enteneu a Manuel Fraga quan parla gallec, i si l’enteneu és perque el gallec deu ser un dialecte del catala. ¡Galicia catalana! Pero ¿per qué detindre’s ahí? El missioner Vicent Ferrer, naixcut en Barcelona, està des de fa molts anys treballant pels desfavorits en l’India. Ya en teniu 1.000 millons més de catalanoparlants. ¡India catalana! ¿De Salses a Guardamar i de Fraga a Mao? ¡No, home! ¡Fins a Bagdad i més alla!

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 17-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (3).

16 Ene 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

138 eixemplar de burro catala

El catalanufo “Guillermot” expressa en un mensage del 31-7-2005 al forum del Raco Catala titulat “Una estratègia per al País Valencià” que lo ideal per als valencians sería que Barcelona fora la capital del nostre païs:

«És cosa sabuda que la influència social i política circula sobretot de les capitals cap als pobles.

grans capitals —-> ciutats mitjanes ——> pobles

És cert que les noves tecnologies estan igualant la capacitat d’influència dels individus i dels territoris, però sembla clar que de moment és poc probable que una tendència nascuda en els pobles petits o fins i tot en ciutats mitjanes pugui imposar-se.

Tots sabem que les ciutats grans del País valencià estan fortament espanyolitzades i que, per tant, la tendència actual és a una espanyolització total del territori, mitjançant el camí que he apuntat a dalt. La idea que fa tant de temps que voltava per l’independentisme de que «les comarques salvaran el país» no té fonament per si sola. Les comarques només podran «salvar» el país si, i només si, aconsegueixen reconquerir les capitals per a la nació.

Doncs bé, hi ha una altra alternativa per reconquerir les grans ciutats valencianes i és la següent: fer tombar el País Valencià per fer-lo abandonar l’òrbita de Madrid i fer-lo caure sota la influència de Barcelona. Barcelona està més catalanitzada que la ciutat de València i té més possibilitats de recatalanitzar-se totalment en un futur pròxim. Per tant cal considerar aquesta possibilitat. Un cop Barcelona influint fortament sobre les grans ciutats valencianes, molt probablement aquestes començarien a girar cap a la seva cultura pròpia, enlloc de seguir la de Madrid, com fins ara. Naturalment, alguns matisos de la «valencianitat» podrien «barcelonitzar-se» en el procés.

Doncs bé, la pregunta que us faig és: quina de les dues opcions creieu que és més factible si es vol «renacionalitzar » les ciutats grans el País Valencià?

La que prescindeix de lideratge barceloní o la que pren Barcelona com a gran capital?

Compte!!! No demano quina us agrada més, quina és més «respectuosa» amb no sé quines idiosincràsies o quina és estèticament més formosa. El que demano és quina us sembla més convenient tenint en compte que l’objectiu de tots nosaltres és que el País Valencià torni a la seva cultura genuïna.

PD: Una altra discussió fóra si Barcelona voldria exercir aquest lideratge o en té capacitat, però això deixem-ho per un altre fil».

O siga, Guillermot, que lo millor per als valencians, lo millor per a recuperar la nostra independencia (¿?) i la nostra cultura (¿?) sería passar del centralisme madrileny al centralisme barceloni. Que altruistes els catalans, ¿no?

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 16-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

9 d’Octubre: Quan la prensa ya no pot ocultar la realitat.

10 Oct 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

DSC06391

A tots mos agrada sentir paraules positives. ¿A quí no li agrada que li diguen que el seu fill es el més guapo del món? (Encara que eixe fill tinga unes orelles com les de Dumbo) ¿A quí no li agrada que li diguen que som rics i prospers? (Encara que dispongam d’un sou de merda i l’hipoteca no mos permeta arribar a final de mes). Sí, amics, a voltes la teoria és una i la dura realitat una atra molt distinta. Esta és la tecnica que han usat Paquito Camps i Rita Barberà: un discurs autocomplaent. Valencia va be, som l’octava maravella del món, tot lo món és alt, guapo i ric i el que no ho és sera perque no vol. Els patans del Canal Nueve una volta més han tractat de silenciar, manipular i ocultar la realitat i canviar-la per una ficcio al servici del Partido Popular (PP).

1) Retransmetien imagens des d’anguls impossibles per a que no es vera la pancarta de Coalicio Valenciana (CV), encara que la Real Senyera apareguera en un lateral de l’image de forma forçada i poc natural.

2) Donaven pas rapidament a una atra camera situada en un atre lloc en el moment en que, de seguir retransmitint des de les mateixa videocamera, apareixeria en l’image els globos o la pancarta de CV.

3) Requadraven en la image en primers plans del peperos, retallant inclus a la verdadera protagonista de l’acte, la Real Senyera, per tal de que els espectadors no veren darrere la pancarta de CV.

4) Aixo sí, dixaven d’enfocar als peperos quan el public els insultava i els tirava monedes com els Judes que són.

5) Les camares casualment no estaven presents per a registrar els aplaudiments de la gent al pas de CV.

6) Mostraven les images desde dalt, de forma que sols es vea un rogle menut de l’entorn de la Real Senyera.

7) Els globos taronja de CV es veen pero des de llunt, per a que els espectadors no els identificaren.

8) Feen lo possible per ocultar les banderes estelades dels nacionalistes valencians, mostrant-les des de lo alt.

9) Aumentaven la veu dels comentaristes i reduïen el so ambient pera que no se distinguiren els crits de “Llengua Valenciana, mai catalana”, “No mos fareu catalans” i “Derogacio de l’ AVLL Catalana”.

10) S’escolten els chiulits a l’himne espanyol i el comentariste diu que són moments d’emocio.

11) Quan se sentia prop de la catedral el cantic “¡Llengua Valenciana…” de sobte tallen el so ambient i el locutor es posa a parlar per a que no es puga escoltar el “…mai catalana!”.

12) Entrevisten a una dòna del public i un home de darrere mostrava a camara una pegatina de CV. El camara movia lleugerament la camara per a que no exira, l’home canviava la pegatina de lloc, i el camara es movia de nou.

La realitat que no poden ocultar els inutils del Canal Noi és que Paquito Camps cada volta enganya a menys gent, que mentres que Eliseu Climent fa les seues manifes per la vesprada per a que el numero de persones del public que li insulta siga menor, Joan García Sentandreu va arreplegant aplaudiments per alli per a on va. La realitat és que el valencianisme s’està rejovenint, que cada volta es veuen més banderes estelades, que l’himne espanyol està de sobra en un dia com este. La realitat -i no el món de fabula que mos ven Canal Noi-, és que el poble valencià continúa sentint com a valenciana la seua llengua. La realitat és que este 9 d’Octubre, dia nacional dels valencians, ha segut el millor en molt de temps. Tenim motius per a mirar en optimisme al futur.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 10-10-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan el punt val?

26 Sep 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

valencianet

Els catalans ya han conseguit el seu punt cat (.cat). I els felicite. Com sol ser habitual, ells van per davant. I ara que ells ya ho tenen i veem que ni ha arribat l’Apocalipsis ni s’ha trencat Espanya ni han caigut sobre el món les sèt plagues bibliques com auguraven els més agorers em pregunte a mi mateix ¿per a quan el .val? Si no volem que s’incloga a Valencia com una regio catalana més, ¿a qué esperem per a demanar el .val? ¿Quína millor manera de demostrar al món que Valencia existix al marge de Catalunya que fent-se visible per a tot lo món?

No hi ha que ser alarmistes en este tema ni fer una montanya d’un granet d’arena. L’existencia del .cat no té res a vore en separatismes, ni en independencies ni en anticonstitucionalismes ni res paregut. Ni tampoc té res a vore en l’existencia d’una suposta “nacio cultural” ni en el reconeiximent internacional d’una llengua. No. El .cat fa referencia exclusivament a una mera procedencia geografica, a un lloc (és dir, Catalunya). Abogue per l’existencia d’un .val. Sería molt util per a trobar en més celeritat les pagines valencianes que hi ha en la xarcia.

I ficare un eixemple real. Fa poc una universitaria belga m’escrigue al meu correu-e dient-me que estava fent una tesis doctoral de l’arquitectura valenciana i que si per favor li podia recomanar algunes pagines sobre el tema. Ni cal dir té que si existira el .val ella podria haver localisat més rapidament este tipo d’informacio, ya que a la belga no li interessava l’arquitectura canaria, madrilenya o riojana, sols la valenciana. I precisament quan busques una informacio molt concreta d’una zona molt concreta del món, este tipo de dominis poden ser utils.

Si estic fent un treball sobre les festes, costums i tradicions d’Andalusia em facilitaria molt la faena un .and. I d’igual forma, si busque informacio exclusiva de l’Estat de Nova York o de l’historia del Regne de Napols potser un .nys o un .nap podrien ajudar-me a localisar l’informacio mes rapidament. En fi, que m’agradaria molt que existira en este tipo de dominis en internet no sols per a Espanya sino per a tot lo món. No és per res, pero, dixant qüestions politiques i culturals a banda, com a usuari d’internet tal iniciativa sería util per a tot lo món.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la comarcalisacio de la patria?

15 Sep 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

comarques

Una de les més nefastes desgracies ocorregudes en temps recents ha segut dividir la patria en tres provincies. Una catastrofe comparable a la Batalla d’Almansa o la Guerra Civil. La divisio provincial és artificial, arbitraria i aliena a la propia societat valenciana, a la que no es consultà mai. Ademes, fomenta la confrontacio entre els distints municipis, minva el sentiment de valenciania i sobretot alimenta un provincianisme extrem en les ciutats d’Alacant i de Castello de la Plana. La provincialisacio ha dividit al nostre poble encara més si cap.

Propugne eliminar les tres provincies i ficar comarques com a uniques divisions administratives. Aixo permetria una major agilisacio de la burocracia i una optimisacio dels recursos, al resoldre un ciutada les seues gestions en la capital de comarca i no en la de provincia com ocorre ara. A banda d’aixo, eliminaria el provincianisme i, clar, contribuiria a l’unitat nacional valenciana i a la vertebracio del nostre poble. Fixem-nos en Suïssa, ab el seu cantonalisme, o en Irlanda, dividida en comtats. Aporten cohesio nacional, eficacia administrativa i són utils.

Els inconvenients són que les despeces en concepte d’administracio aumentarien (encara que no en exces) i, de fet, es poden sufragar molt be en una bona planificacio economica, i que per a participar en el Senat Espanyol s’hauria de buscar una nova formula que fera possible la nostra representacio –comarcal en este cas- en la Camara Alta. Es poden suprimir totes les administracions intermiges (diputacions, etc.) i unir tots els pobles lindants (com Manuel i L’Enova, Benifayo i Almussafes, etc.) per a abaratir la gestio publica i les despeces en el païs.

No mos podem permetre tindre trentaquatre comarques com ara, pero sí les reduïm a quinze o vint és prou. Cal tindre en conte que moltes de les actuals, per sa toponimia, son facilment fusionables (La Plana Alta i la Baixa podrien combinar-se en una unica Plana i lo mateix en casos com El Maestrat, L’Horta, El Vinalopo, etc.). La comarcalisacio obediria a criteris historics, geografics, economics, llingüistics, socials, demografics… Al remat, suprimir les provincies i substituir-les per comarques sería per als valencians una benediccio de Deu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes