Forasters vindran que de casa mos trauran (2/2).

259 eto.1

Quan u mira a França (el païs de la Revolucio Francesa, en la nacio humillada per Adolf Hitler) es pregunta cóm és possible que el fasciste Front Nacional de Jean Marie Le Pen siga la segona força politica. Despres, quan te diuen que els immigrants musulmans de Marsella –per la sola rao de ser molts- volen constituir la Republica Islamica de Marsella, entens per que precisament alli es que es troba el major graner de vots de Le Pen.

No sé si aço mos toca molt de llunt o de prop. Si parle d’Al-Andalus, possiblement li vejam les orelles al llop. Els musulmans són possiblement els més reacis a integrar-se. Pensen que som mosatros els qui mos hem d’adaptar ad ells. Ya hi ha els qui exigixen la llegalisacio de la poligamia o la prohibicio de la festa de Moros i Cristians. Sincerament, si tan maravellos es viure en una teocracia medieval, no sé per que se’n venen a viure aci.

Que molts d’estos immigrants no entenguen que la democracia, la llibertat d’expressio i els drets humans són uns principis innegogiables de la nostra civilisacio, produix un choc cultural de dimensions catedralicies. Mos ha costat massa llevar-mos de damunt l’integrisme catolic com per a abraçar el musulma. Que m’amenacen en assessinar-me pel sol fet de criticar l’islam colma la meua paciencia. ¡Fins ahi podriem arribar! ¡Ya n’hi ha prou!

La multiculturalitat –aplaudida pels bovos- és una estafa. En una nacio deu haber una cultura; la local, la dels natius. I qui vinga de fora l’ha de respectar. Multiculturalitat no, integracio sí. Quan he anat a l’estranger he fet tot lo possible per interessar-me per les costums locals i tractar de ser un més des del primer dia. D’igual forma els forasters s’han d’adaptar als nacionals i no mosatros ad ells. I qui no estiga d’acort que se’n vaja fòra.

Res tinc contra l’immigracio (un fet social que és beneficios i necessari) pero sí del descontrol, l’anarquia i l’injusticia de les que adolixen les politiques del govern d’esta materia, que provoquen uns agravis comparatius molt dificils d’entendre per la classe obrera i que necessariament alimentaran el racisme i la xenofobia en este païs. O se regula com cal els fluxos migratoris o la nostra societat acabarà explotant d’odi d’aci a uns pocs anys.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 16-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Forasters vindran que de casa mos trauran (1/2).

258 fotofalsa

Si no en tinguerem prou en els immigrants espanyols de tota la vida (eixos que han vingut morts de fam en la maleta baix del braç i que el seu agraïment a mosatros per acollir-los i donar-los treball ha consistit en bramar que el Valencià deuria estar prohibit) ara arriben a les nostres fronteres immigrants d’America Llatina, Africa, Europa, Asia, etc. que estan assentant les bases d’una bomba de rellongeria que ha d’esclatar en els proxims anys.

Si vaig a la farmacia, per determinats medicaments he de pagar el 40% del seu valor. Eixos mateixos farmacs els tenen gratis els nouvinguts. ¿És just aixo? ¿M’he de nacionalisar equatorià per a que m’atenguen en igualtat de condicions? No entenc tampoc com els immigrants sense papers –més de 200.000 en la nostra autonomia- poden tindre la targeta sanitaria i un acces gratuit a la sanitat si despres resulta que no cotisen per a sostindre-la.

Hi ha persones que apunten que els nacionals deuriem ser primer. És dir, que a l’hora de repartir ajudes, l’estat benefactor atenga primer als nacionals, i al final de tot, als estrangers. Yo no defenc aço sino que tots estigam en un pla d’igualtat a l’hora de beneficiar-mos de les ajudes. I aci, tal i com estan plantejades les lleis un Dumistrescu qualsevol té més drets que un Ferrer o un Pla. Una llei que permet aço és una llei mal feta.

L’immigracio és una anarquia. Aci lo mateix entra qui té antecedents penals que qui no en té, qui ve en SIDA que qui està sa, la romanesa que ve a viure de demanar almoina que el senegales que treballarà en l’obra, el mafios lituà que blanqueja diners que la cristiana veneçolana, qui és analfabet o qui és una eminencia, qui vol integrar-se que el qui espera que els demes s’adapten ad ell. Cal separar el gra de la palla. No podem seguir aixina.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 13-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

9 d’Octubre: l’afonament d’una nacio.

257 red4

Este 9 d’Octubre l’he vixcut des de la tristor de vore l’afonament d’una patria. Mentres que la mija de deute de l’Estat és del 40% del nostre presupost, en el cas de l’autonomia de Valencia ascendix al 89%. Aixo vol dir que dels 11.000 millons d’euros de presupost, destinem 10.000 a pagar interessos. El bloqueig economic del govern central socialiste i el balafiament del govern autonomic popular està afonant en la miseria al nostre païs.

Des de l’entrada en vigor de l’euro tots mos hem empobrit. Els preus estan pels nuvols. La gent no parla d’una atra cosa que no siga lo cara que està la vida. Els jovens estan cobrant un sous indecents de fa una decada mentres que la complicitat mafiosa de constructors i politics fa que el cost de la vivenda creixca un 15% cada any. Cada volta és més dificil arribar a final de mes, més dificil comprar-se un pis, més dificil poder tindre un fill…

El model sanitari que s’està imponent és el de l’Hospital de la Ribera (Alzira), és dir, titularitat publica i gestio privada que estan fent de la salut publica un negoci privat. El deute és tan galopant que ya casi no es construïxen nous coleges ni instituts, per lo que els jovens professors valencians han d’emigrar a Catalunya per a donar classes. Pareix mentira, pero despres d’emigrar a França i Alemanya en el passat, toca fer maletes de nou.

L’industria tradicional està sent desmantellada per complet. El calcer, el textil, els joguets… en pocs anys mos podem trobar en que tota l’ industria manufacturera de les comarques del Sur pot haver desaparegut del mapa. L’inversio estrangera ha caigut, les empreses es deslocalisen, no tenim AVE, Aeroport de Castello, Parc Central, autopistes ni una fiscalitat foral que pose fre a tot aço. La nula competitivitat mos du explotacio i paro.

L’agricultura té els dies contats. Als nostres ports arriben taronges marroquines i egipcies a les que posen l’etiqueta de “Comunitat Valenciana” i són exportades a Europa com si foren fruites valencianes. I tot aço en l’autorisacio i beneplacit d’una classe politica que té por dels aranzels i condena el camp a la destruccio. Els nostres agricultors li paguen la pensio a uns aragonesos i castellans que no mos volen donar ni una gota d’aigua.

A banda tenim els multiples casos de corrupcio que estan emergent de baix de les pedres com si foren bolets. El cas IVEX, el cas Julio Iglesias, el cas Eduardo Zaplana, Carles Fabra, Luis Díaz Alperi, Terra Mitica, Oriola, Torrevella, etc, etc, etc. S’estan unflant a furtar (a mosatros) i la gent ho be ho ignora tot i és feliç de la vida, o inclus li és indiferent en cas de saber lo que està passant. És una societat encanallada compliç del crim.

Tenim una classe politica que no es mereix ni el dret a respirar i que per contra mos està governant. ¡Ah, i en cap moment he parlat del tema llingüistic o cultural! Aço és lo que n’hi ha. Valencia fa aigües per tots els costats com el Titanic, Valencia s’afona mentres que mosatros continuem parlant de futbol o prenent el solet en la plaja. Vivim en el païs de les maraveles. La millor terreta del món. No passa res. En Valencia mai passa res.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 9-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una politica d’immigracio restrictiva, seriosa i responsable?

256 darrerki1.0

Valencia està rebent onades d’immigrants pel seu desenrroll economic i perque historicament Espanya ha segut un pont entre Europa i Africa, i Europa i America. No podem evitar la proximitat geografica i cultural en el Tercer Món, ni tampoc desigem finiquitar el nostre benestar social, pero sí que cal acabar en una politica de portes obertes si volem que molts dels millons de immigrants que volen vindre a Espanya s’ho pensen dos voltes i finalment decidixquen anar a un atre estat (Estats Units, Portugal, França, Italia…) en lloc de vindre aci.

Aço és un colador, entra tot lo món i no expulsen a ningu, encara que no tingues papers et pots quedar a viure tranquilament, tens dret a una sanitat i educacio debades encara que sigues illegal i no cotises, si t’empadrones en l’Ajuntament i no tens els papers este en lloc de denunciar-ho a la policia, t’encobrix front a ella, de tant en tant es fan regularisacions massives, ara parlen de donar-li dret a vot a tots els estrangers llegals, i per si fora poc la justicia és una broma; si furtes un coche i et captura la policia estaras en el carrer en tan sols 24 hores. ¡Prou!

Sense caure en postures racistes o xenofobes –que són incompatibles en l’humanisme cristia en el qual crec- no dixa de ser una obvietat que no poden vindre a viure 600 millons d’africans a Valencia; no en tenim treball per a tots ni tan sols espai fisic. És palés que l’immigracio és un fet que serà constant en les proximes decades pero deuria fer-se politica de mà dura si volem impedir que vinguen molts. Es tracta de crear mijant la politica un efecte muralla en lloc d’un efecte crida que és lo que han fomentat els irresponsables governs de PSOE i PP.

Els immigrants indocumentats deuen ser repatriats, la sanitat deu ser accesible per als illegals pero pagant per ella, el dret de vot deu estar a l’abast sols dels nacionals i front a la multiculturalitat lo que cal és l’integracio dels immigrants en les llengües, cultura i costums de la terra d’acollida. Ademes, per a adquirir els papers de residencia els nouvinguts deurien aprovar un examen de llengua (espanyola i Valenciana) i cultura autoctona, i un examen d’integracio civica a on els quede palés quines són les lleis i principis basics acceptats en el nostre païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Sentandreu: algunes impressions des de la sinceritat.

DSC02790.6

Corria l’any 2003 quan Joan Romero anunciava a un grup de valencianistes que Joan Garcia Sentandreu volia fer un partit politic. Per a ser sincer, la meua primera impressio fon negativa; “Erem pocs i pari la burra, a dividir el vot valencianiste, etc.” No obstant, en el meu forum intern sabia que algo aixina era necessari ya que Unio Valenciana (UV) estava totalment venuda al Partido Popular (PP) –en aixo no ha canviat gens- i que despres de tantes traïcions, desilusions i fracasos electorals potser calia començar a explorar uns atres punts de vista.

Despres pensi que tal volta el partit de Sentandreu podria eixercir una pressio per a reconduir a UV pel bon cami –i aixo estaria be- pero que quan ho conseguira deuria desapareixer per a integrar-se en UV. En febrer de 2004 es feu la presentacio en la sèu del GAV. Ani per simple curiositat i me n’ani encorajat d’alli. Joan García volia fer una coalicio de dos partits, un regionaliste de dretes encapçalat per ell i atre nacionaliste d’esquerres dirigit per Chimo Lanuza. L’idea era brillant pero Chimo, cremat de la politica, no se sumà al carro.

Al principi CV no m’acabava de convencer. Li deya a Romero: “Joan, en CV li pegueu molta canya als rojos pero teniu la mà massa blaneta en el PP i eixos són molt pijors que els socialistes”. Quan a finals de 2005 el diputat Francesc Xavier Tomas Puchol dixava el PP fart de corrupcio i ingressava en CV li vaig dir: “Retire lo dit anteriorment. Aixina m’agrada, que li pegueu hosties a PP i PSOE per igual”. Sentandreu ha demostrat tindre unes dots per a la politica i per a convocar actes i manifestacions que han fet que el veja en molt bons ulls.

Hi ha qui acusa a Sentandreu de tindre un passat politic turbi. Pero lo cert es que cap dels qui argumenta aço critíca a Cipria Ciscar, Ferran Giner o Manuel Fraga. Hi ha qui acusa a Sentandreu de ser regionaliste. Pero la realitat es que el debat de si Valencia és una nacio o regio resulta esteril puix la pura veritat és que no som ni una cosa ni l’atra; som una colonia (dels catalans). Hi ha qui acusa a Joan García de ser de dreta pero poc importa aço ara puix no mos juguem ser dretans o esquerrans; mos juguem ser valencians o catalans del Sur.

Diuen que rectificar és de sabis. I llunt de la cabuderia d’uns atres politics, Joan García ha comés erros que ha sabut solventar sobre la marcha. I aixo el fa gran. La meua valoracio particular de Sentandreu ha creixcut dia a dia i crec sincerament que hui per hui CV és el vot util per a salvar la Llengua Valenciana. Ell té diners i podria viure una vida comoda sense ficar-se en estos mals de cap i no obstant lluita per la seua patria. Ara lo que hem de fer és ajudar-lo lo maxim entre tots per a que esta embarcacio valencianista puga arribar a bon port.

Joan Garcia s’ha clavat en politica sense vocacio nata. I ho ha fet per la mateixa rao per la que ho fan tots els homens honrats: perque la politica és massa important com per a dixar-la nomes en mans dels politics. Si Joan haguera vullgut vendre’s als peperos ya ho haguera fet fa anys. CV està plena de gent honesta que fugi de UV farta de que es venguera als peperos per un plat de lentilles. Sentandreu a banda de valencianiste és un home honrat i coherent, i aixo és algo tan dificil de trobar en politica que sols per aço ya es mereix el nostre vot.

Sentandreu s’escriu en S de Superman. Joan és un autentic superheroe que està fent una tasca colosal. No sols ha resucitat al valencianisme de les seues cendres sino que a mes ho ha fet quan tot ho te en contra. El silenci mediatic, els insults facils i injustificats, la por de la dreta i de l’esquerra… Sentandreu està bregant contra vent i marea, i en esta autentica lluita contra els elements que està duent a terme per a salvar la nostra patria del cancer catalaniste, l’hem d’ajudar tots. En les eleccions de 2007… ¡Coalicio és la solucio! ¡Sentandreu, avant!

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Saben los propalestinos cómo son los palestinos?

253 omnji2268-00443

1) ISRAEL.
Durante milenios Palestina estuvo tradicionalmente sometida por superpotencias extranjeras (persas, romanos, árabes, otomanos, británicos, etc.) y no pudo gozar de soberanía. En 1947 la ONU aprobó por 33 votos a favor y 13 en contra la creación de un estado judío y uno palestino. Los israelíes siempre exigieron no sólo un estado para ellos sino también un estado soberano e independiente para los palestinos, colonizados en aquella era.

-¿Cómo agradecerieron los palestinos a Israel su voluntad de crear un estado palestino independiente?
Negando a Israel su derecho a existir y declarándole una guerra sin cuartel durante decenios que perdura aún hoy.

2) LÍBANO.
Los cristianos hicieron del Líbano “el París de Oriente Medio”. Líbano sintonizó con los palestinos, los ayudó a luchar contra Israel, los acogió en sus fronteras y les dio amplia libertad de actuación y movimientos en el país.

-¿Cómo agradecieron los palestinos al Gobierno libanés su apoyo militar?
Declarándoles la guerra, ayudando a derrocarlo y apoyando a los rebeldes en la Guerra Civil Libanesa en 1978.

3) SÁHARA OCCIDENTAL.
El pueblo saharaui siempre se ha solidarizado con Palestina. Quizás porque los saharauis también han sido colonia (de España y Marruecos) y porque comparten con los palestinos el sueño de ser independientes algún día.

-¿Cómo agradecieron los palestinos al Sáhara Occidental su apoyo incondicional?
Yaser Arafat convenció a Nelson Mandela para que no reconociera al Sáhara y apoyó la marroquinidad del país.

4) KUWAIT.
Kuwait durante decenios donó millones de petrodólares a la causa palestina, acogió en sus fronteras a miles de refugiados palestinos que huían de la guerra con Israel con el rabo entre las piernas y ofreció empleo a todos ellos.

-¿Cómo agradecieron los palestinos que Kuwait les ofreciera dinero, refugio y trabajo?
Haciendo una fiesta y saltando de alegría el día que el dictador iraquí Saddam Hussein invadió Kuwait en 1991.

5) ESPAÑA.
El español es sin duda el estado occidental más propalestino del mundo. La izquierda política y una base social amplia se solidarizan con la causa palestina. Madrid acogió la Conferencia Internacional de Paz para Oriente Medio en 1991 con el sueño de resolver la crisis. Su política exterior siempre ha tratado de mediar allá.

-¿Cómo agradecieron los palestinos al pueblo español su esfuerzo por ayudarle?
Pues reaccionando con indiferencia o incluso gozo a los atentados terroristas de Madrid del 11 de marzo de 2004.

PREGUNTA INGENUA.
A vosotros, jóvenes que lucís el pañuelo palestino, la bandera palestina, que acudís a las manifestaciones… ¿Qué recompensa pensáis obtener? ¿La gratitud… o la traición? ¿El abrazo o una cuchillada por la espalda?

 

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 26-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡Ceuta y Melilla existen!

zfgzagh

A pesar de ser valenciano, o quizás precisamente por serlo, no puedo dejar de solidarizarme con otros pueblos del Estado Español que saben bien, como los valencianos, lo que es ser usados como moneda de cambio. Dos de los pueblos que más alto cotizan en mi escala de simpatías ibéricas son Ceuta y Melilla. Todo el mundo las ningunea y desprecia, es como si no existieran. Los políticos a menudo hablan de que no podemos tener 17 administraciones de justicia o 17 haciendas cuando realmente el número de autonomías españolas es 19 y no 17.

Quizás esto se deba a que ambas se declararon ciudades autónomas y no comunidades autónomas. Y es que estos dos pueblos son muy sosegados, nunca protestan por nada a pesar del desprecio que reciben de España. Si yo fuera ceutí o melillense no dudaría en exigir el estatus de comunidad autónoma para ambas localidades así como el nacimiento de una coalición regionalista que se llamara “Ceuta y Melilla Existen” y que estuviera aglutinada por partidos políticos de las dos regiones. Por poco que hiciera, sería más que lo que hace PSOE o PP.

Ceuta y Melilla se parecen a Valencia. Los tres aman masoquistamente a España a pesar del continuo maltrato que reciben de ella. Los tres son discriminados en materia de inversiones e infraestructuras. Los tres son usados como moneda de cambio por Madrid para contentar las ambiciones de Marruecos o de Cataluña según sea el caso. Los tres acogen solidariamente a unos inmigrantes que en el fondo desprecian, insultan y odian a las tierras que les dan el pan (el caso de los marroquíes en las dos ciudades y de los manchegos en nuestro país).

Lo de estos cachitos de Europa en África es vergonzante. Los dos se encuentran absolutamente desbordados por la inmigración y a pesar de que ceutíes y melillenses viven con orgullo su furibunda españolidad el Rey de España nunca les ha visitado, no sabemos si porque se avergüenza de ellas o por no incomodar al tirano de Rabat. Lo peor de todo es que ahora se baraja la posibilidad de una cosoberanía hispanomarroquí para estos dos olvidados pueblos. Ceuta y Melilla, como Valencia, son usadas como eterna moneda de cambio una y otra vez.

Yo creo que ya está bien de humillar a estas autonomías. Ceuta y Melilla son españolas desde antes incluso de que existiera el estado marroquí y a diferencia de Gibraltar o Sáhara Occidental, no son consideradas colonias por la comunidad internacional. Las quieren hacer marroquíes cuando nunca lo han sido. Sin ser melillense ni ceutí me siento insultado. ¡Ya está bien! ¡No pueden tratar a esos dos pueblos como quien negocia con un kilo de bananas! ¡Ceuta y Melilla existen! Yo creo que ya es hora de que alguien se ponga en pie y lo grite bien alto.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 21-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El maquiavelisme fret i calculador de Conveniencia i Unio.

pujol-tinglado-1

De tots els partits, el més maquiavelic és Conveniencia i Unio (CIU), que fica veles a Deu i al diable per igual. No ho dic sols per la seua capacitat mercenaria de pactar en PP o PSOE sense que importe l’ideologia i segons quina siga l’oferta més sucosa (com a bons catalans tenen el cor en la cartera i la pela és la pela), o per a colonisar autonomies a on no té cap representacio (com Valencia o Balears) sino tambe per a defenestrar a figures politiques relevants de partits rivals segons quin siga l’interes de Conveniencia i Unio en el seu dia a dia.

La primera victima fon Aleix Vidal-Quadras, un catala moderat i brillant que va fer que el PP catala pujara com la bromera en Catalunya i que començara a furtar-li vots a CIU a un ritme escandalos. Quan José María Aznar i Jordi Pujol pactaren en 1996 que CIU recolzara al PP per a governar l’Estat una de les exigencies del nano de Les Rambles fon destruir a Vidal-Quadras. El substitut fon Josep Piqué, un home que ha fet del PP un partit nacionaliste catala que no conecta en el seu electorat i que s’afona en les eleccions. Just lo que volia CIU.

La segona fon Josep Lluïs Carod-Rovira, de ERC. En 2004 José Luis Rodríguez Zapatero consegui una més que apurada victoria en les eleccions estatals. Carod-Rovira es converti en el seu bastio i aprofità la debilitat de ZP per a fer-li chantage i actuar com si ell fora el president d’Espanya. Novament CIU feu una jugada mestra: Artur Mas oferi a ZP donar-li recolzament en Madrit i acceptar un Estatut Catala rebaixat a canvi de que expulsaren a ERC del tripartit i que en les proximes eleccions catalanes CIU torne al poder de nou.

La tercera és més recent, Pasqual Maragall. Pasqual I el breu ha fet lo impossible: trencar l’hegemonia politica de 23 anys de govern de CIU. ¿Cóm li ho ha recompensat ZP? Puix l’ha obligat a trencar el tripartit, a convocar eleccions, i a no presentar-se ad elles. El substitut serà José Montilla, un charnego naixcut en Cordova que dificilment pot ser president, si tenim en conte que hi ha una regla no escrita que diu que el president de la Generalitat ha de ser catala. Artur Mas ya se sap president i el seu principal competidor queda nugat i mort.

A la llum de tot aço em pregunte… Si algun dia Joan García Sentandreu pactara en Paquito Camps a canvi de la Conselleria de Cultura i Educacio i els mijos de comunicacio… ¿qué estaría dispost a fer Conveniencia i Unio per a defenestrar a Sentandreu? I si per contra, fora un tripartit d’esquerres qui governara Valencia l’any que ve ¿que sería capaç de fer Artur Mas en el bloquer Enric Morera si este no seguix les seues ordens al peu de la lletra? Per als valencians CIU és un perill molt major que ERC. El seu maquiavelisme calculador fa por.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Proxima parada: Tercer Pacte del Pollastre.

dinero

Tot fa pensar que els mercenaris de la Unión Popular (de valenciana no té res) s’han venut una atra vegada. Tot augura uns negres presagis per a l’unitat del valencianisme. En els proxims mesos es podria escenificar un teatre de cara a l’opinio publica. S’orquestaria una taula de negociacions per a teoricament unir-se a Coalicio Valenciana, una mera representacio teatral ya que la UP ya hauria firmat en el Partido Popular (PP). Al final de tot dirien que no han pogut arribar a un acort en Sentandreu, perque és un radical i un intransigent. D’una atra banda ya tenen l’excusa preparada per a anar de la mà del PP; no és una atra que evitar un tripartit d’esquerres en el païs.

Repassem els indicis:

1) Durant més d’un any la UP ha estat marejant la perdiu en CV per al final no arribar a res.
2) Joaquim Ballester no expulsà als artifexs del Segon Pacte del Pollastre: Valer Eustaquio, Juli Chanzà, etc.
3) S’incorpora a l’eixecutiva a Vicent González-Lizondo fill, com a submari infiltrat del PP.
4) El pepero Esteban González Pons parla de la possibilitat de que PP i UP es presenten juntes en 2007 i de que l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana “no supondria un obstacul per a eixe acort”.
5) Josep Manuel Miralles passa de ser un desconegut a convertir-se en home de palla de Lizondo.
6) Lluïs Melero impedix a la llista de Chimo Galcerà presentar-se a les eleccions a la presidencia de la UP.
7) No content en aço, Miralles s’autoproclama president sense ni tan sols efectuar votacions puix a pesar de no tindre cap contrincant podria haver-se donat la situacio de rebre més vots blancs o nuls que al seu favor.

No sé vosatros, pero a mi m’arriba al nas olor de pollastre rostit. La Unión Popular s’hauria venut una vegada més, aixo sí, a canvi d’un carrec per a Miralles, Lizondo i potser per a algun atre panchacontent. Sols caldria saber si la UP definitivament es disol per a integrar-se en el PP o si per contra hi haura un acort preelectoral a on es mostren de forma ben visible les dos sigles. Els mercenaris de la UP podrien anar de la mà dels panques del PP, eixos valencianistes que han creat l’Academia Valenciana de la Llengua Catalanana i oficialisat el catala en Valencia. Aço serviria per a neutralisar a CV per una banda i per a fer front a les esquerres per una atra.

En la meua opinio Paquito Camps torna a equivocar-se d’estrategia. Errà quan decidi mantindre la barrera del 5%. Perque si l’haguera ficat en el 3% és possible que l’Entesa s’haguera deslligat en dos o tres partits, i el BNC, que hauria entrat a les Corts ell sol, podria pactar en Camps a canvi de dos o tres conselleries. Ara lo unic que ha conseguit és provocar la colera de tots els partits d’esquerra, que finalment s’uniran contra el PP. Com que Camps s’olora un tripartit a la catalana, ara llança una nova OPA amistosa a la UP, per a deglutitar-la. Pero és que ara, en el Tercer Pacte del Pollastre que ve, Paquito erra els calculs i pot tornar a cagar-la de nou.

I la cagarà perque la UP té suficients vots potencials com per a ajudar a Sentandreu a entrar a les Corts, pero ni de conya per a espentar al PP a obtindre una absoluta que el propi PP ha ficat massa cara (50 diputats). Tembe perque quan els votants potencials de la UP vegen que el seu partit els ha traïcionat de nou passaran a votar enrabiats a Sentandreu, per lo que el PP apenes aprofitarà el vot unioniste. La cagarà ademes perque Coalicio té força suficient per entrar en les Corts sense Miralles. Pero si al final no entra, Camps l’haura cagat de totes formes puix haura dixat fora de les Corts a l’unic partit que de veritat pot impedir un tripartit en el païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 26-6-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Eleccions a la gallega.

218 manuelfraga.0

Despres de dotze anys de govern pepero en Valencia, el Partido Popular (PP) pot trobar-se al final d’un cicle. El president de Coalicio Valenciana (CV) Joan Garcia Sentandreu vaticina que en Valencia es pot repetir lo de Galicia, a on l’inclit mandatari Manuel Fraga es va quedar a un sol escany de la majoria absoluta i pergue la presidencia, en unir-se contra ell tant els socialistes com els nacionalistes de Bloc Nacionaliste Gallec (BNG).

Qué haguera donat Fraga per tindre un partit frontiça sobre el que recolzar-se per a perpetuar-se en el poder. Pero el PP estava sol. Algo semblant va ocorrer tambe en Balears en 1999. El Partido Popular no va atenyer la majoria absoluta i al final es creà un un pentapartit que es feu en el poder en ses illes (Partit Socialiste de les Illes Balears, Partit Socialiste de Mallorca, Esquerra Unida, Els Verts i Unio Mallorquina). Tots units contra el PP.

El PP juga en foc. Vol amalgamar a tota la dreta en un sol bloc, des de la moderada fins a l’extrema passant per la democristiana, lliberal o regionalista. I per a aixo s’ha dedicat a triturar als partits de dreta en els que ha pactat (Partit Nacionaliste Vasc (PNV), Partit Aragones Regionaliste (PAR), Partit Regionaliste Cantabro (PRC), Unio Valenciana (UV)…) Esta estrategia equivocada i suïcida ha abocat al PP a trobar-se absolutament sol.

En unes atres paraules, el PP o trau majoria absoluta o no governa. Perque en que es quede a un sol escany de l’absoluta, tots els demes partits s’uniran contra ell per a impedir que governe, com passà en Galicia o Balears. En el nou Estatut Catalano-Valencià, les Corts Valencianes es compondran de 99 diputats. L’absoluta ne són 50. I despres de 12 anys de desgast, de corrupcio i de lluites internes el PP ni de conya podra atenyer eixa sifra.

¿Que passarà llavors? Com Sentandreu, tambe Eliseu Climent parla d’“eleccions a la gallega” i apela a l’unitat de PSPV, Entesa, BNC i ERPC per a desbancar al PP. Si volem impedir un tetrapartit de socialistes, comunistes, nacionalistes catalans, ecologistes, feministes, rojos cremaesglesies, okupes i demes flora i fauna sols mos resta una sola opcio: que Coalicio supere la barrera del 5% i tinga la clau de la governabilitat en les Corts.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 20-6-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes