Josué Ferrer.

De tots els partits, el més maquiavelic és Conveniencia i Unio (CIU), que fica veles a Deu i al diable per igual. No ho dic sols per la seua capacitat mercenaria de pactar en PP o PSOE sense que importe l’ideologia i segons quina siga l’oferta més sucosa (com a bons catalans tenen el cor en la cartera i la pela és la pela), o per a colonisar autonomies a on no té cap representacio (com Valencia o Balears) sino tambe per a defenestrar a figures politiques relevants de partits rivals segons quin siga l’interes de Conveniencia i Unio en el seu dia a dia.

La primera victima fon Aleix Vidal-Quadras, un catala moderat i brillant que va fer que el PP catala pujara com la bromera en Catalunya i que començara a furtar-li vots a CIU a un ritme escandalos. Quan José María Aznar i Jordi Pujol pactaren en 1996 que CIU recolzara al PP per a governar l’Estat una de les exigencies del nano de Les Rambles fon destruir a Vidal-Quadras. El substitut fon Josep Piqué, un home que ha fet del PP un partit nacionaliste catala que no conecta en el seu electorat i que s’afona en les eleccions. Just lo que volia CIU.

La segona fon Josep Lluïs Carod-Rovira, de ERC. En 2004 José Luis Rodríguez Zapatero consegui una més que apurada victoria en les eleccions estatals. Carod-Rovira es converti en el seu bastio i aprofità la debilitat de ZP per a fer-li chantage i actuar com si ell fora el president d’Espanya. Novament CIU feu una jugada mestra: Artur Mas oferi a ZP donar-li recolzament en Madrit i acceptar un Estatut Catala rebaixat a canvi de que expulsaren a ERC del tripartit i que en les proximes eleccions catalanes CIU torne al poder de nou.

La tercera és més recent, Pasqual Maragall. Pasqual I el breu ha fet lo impossible: trencar l’hegemonia politica de 23 anys de govern de CIU. ¿Cóm li ho ha recompensat ZP? Puix l’ha obligat a trencar el tripartit, a convocar eleccions, i a no presentar-se ad elles. El substitut serà José Montilla, un charnego naixcut en Cordova que dificilment pot ser president, si tenim en conte que hi ha una regla no escrita que diu que el president de la Generalitat ha de ser catala. Artur Mas ya se sap president i el seu principal competidor queda nugat i mort.

A la llum de tot aço em pregunte… Si algun dia Joan García Sentandreu pactara en Paquito Camps a canvi de la Conselleria de Cultura i Educacio i els mijos de comunicacio… ¿qué estaría dispost a fer Conveniencia i Unio per a defenestrar a Sentandreu? I si per contra, fora un tripartit d’esquerres qui governara Valencia l’any que ve ¿que sería capaç de fer Artur Mas en el bloquer Enric Morera si este no seguix les seues ordens al peu de la lletra? Per als valencians CIU és un perill molt major que ERC. El seu maquiavelisme calculador fa por.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!