¿Per a quan un referendum per la Llengua Valenciana?

099 llengua1

A mida que s’acosta la cita de les eleccions autonomiques de 2007 es fan cabales sobre resultats, pactes, etc. És molt provable que Coalicio Valenciana (CV) entre en les Corts i siga un partit frontiça. El president de CV, Joan García Sentandreu, ya ha dit més d’una volta que, en cas de tindre la clau de la governabilitat, donarà el seu recolzament al PP, pero que aixo no li eixiria gratis al president de la Generalitat Paco Camps, puix el pacte passaria necessariament per eliminar el catala i fer oficial la Llengua Valenciana. Per cert, ya aniria sent hora.

No es pot tornar a caure en l’erro de 1995. El president d’Unio Valenciana (UV), Vicent González Lizondo, va tindre l’oportunitat d’erradicar el catala i no li donà la gana. Preferi cobrar i callar, traïcionar als votants. És imprescindible fer-se en el control de la Conselleria de Cultura i Educacio, dels mijos de comunicacio i de les Universitats. Aixina com tambe ho és derogar l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), i crear una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV) i descatalanisar i valencianisar l’escola, l’administracio, els mijos, etc.

I cal reformar l’Estatut per a que dixe assentat i sense dubtes que el Valencià és un idioma independent i distint del catala. Ara be, res tot lo anterior valdra per a res si no es fa un referendum (o consulta popular en el seu cas) a on el poble ratifique tot aço. Puix sense referendum el dia que el PP torne a governar en majoria absoluta o governe un tripartit d’esquerres, ho desfaran tot i el cancer catala tornarà. No calen solucions per a quatre anys sino solucions per a sempre. I un referendum ho és. Cap govern futur s’atreviria a llegislar contra ell.

Cal utilisar els mijos de comunicacio per a calfar l’ambient de cara a votar dos referendums:

1) “¿Accepta voste que en l’Estatut Valencià figure que el Valencià és una llengua independent i distinta de la catalana i de qualsevol atra, que funciona en les Normes d’El Puig i que l’ent regulador és la ALLV?”

2) “¿Desija voste que el nacionalisme catala desistixca del seu intent d’incloure a Valencia en el seu proyecte de països catalans i que dixe en pau al poble valencià d’una volta per totes i per a sempre?”.

A vore el poble qué és lo que mos diu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan el requisit llingüistic?

082 09102004
A proposit del requisit llingüistic molta gent especula sobre si no resulta exagerat que un titul de Valencià que en un moment donat puga dispensar l’administracio valga més punts que una tesis doctoral o la publicacio d’un llibre a l’ hora de fer unes oposicions. Per a mi el requisit llingüistic deu ser imprescindible. Els tituls que valida la Junta Qualificadora de Coneiximents del “valencià” (JQCV), són obviament de catala –lo qual em repugna profundissimament-, ara be si estos foren de Llengua Valenciana, els consideraria absolutament vitals.

Deu haver una discriminacio positiva cap a la Llengua Valenciana. La majoria d’immigrants (i lo que és pijor, de valencians) no es molesta en deprendre el Valencià perque no és imprescindible, perque no li pareix util, puix sap que en l’espanyol hi ha prou i de sobra per a viure i desenrollar-se laboralment. Estudiar Valenciano es una gilipollez, no vale para nada, si acaso inglés que es más útil. ¿Li sona? A mi sí. Cal deprendre de Suïssa i Belgica, a on dominar la llengua respectiva es convertix per a cadascuna de les comunitats etniques en algo vital.

Ningu imagina que un valencià, sense saber espanyol, puguera ser juge, professor o funcionari. Lo mateix deu ocorrer en la Llengua Valenciana. Saber Valencià deu ser obligatori de cara a aprovar unes oposicions i no sols meritori com és ara. No es tracta de que et donen uns punts extra per saber Valencià sino de que resulte del tot impossible ser funcionari sense saber Valencià (com de fet es impossible sense l’espanyol). I si algu pensa que aço és de nacionalisme excloent, dire que el requisit llingüistic s’aplica en la Galicia de Manuel Fraga.

Cal exigir el requisit llingüistic per a treballar en l’administracio i fer de la llengua algo util, que valga la pena, els coneiximents de Valencià deurien ser imprescindibles per a viure i treballar aci i no sols meritoris. El Valencià deu ser igual d’important que l’espanyol, puix les dos llengües són igual d’oficials. En el segle XV a Valencia el 75% del poble parlava Valencià i el 25% espanyol. En el segle XXI el 100% del poble parla espanyol i el 50% del poble parla Valencià. ¿Quant més ha de retrocedir la Llengua Valenciana per a que algu faça algo?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una Academia de la Llengua Valenciana?

081 mani27n

L’intent de soterrar el conflicte llingüistic en la creacio d’una Academia Valenciana de la Llengua (catalana, s’enten) (AVLL), que no és sino una delegacio de comissaris politics fruit dels acorts a tres bandes de José María Aznar, Jordi Pujol i Eduardo Zaplana, ha segut un espectacular fracas. L’Academia de Zaplana (AZ) és un ent que tan sols aporta crispacio, que carix de tota llegitimitat etica, moral i cientifica, que és la mera filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que ha oficialisat el catala en contra de la voluntat majoritaria del poble.

La AZ és un organisme viciat de naiximent i que es supera dia a dia en descredit. Cal derogar este cavall de Troya catalanufo i constituir una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV), en academics valencianistes que oficialisen les Normes d’El Puig i reconeguen l’independencia de la Llengua Valenciana. L’ent deuria naixer en 21 academics i a partir d’ahi que foren ells mateixos els qui democraticament –i sense ingerencies dels politics- votaren per a incorporar nous membres que cobrixquen les baixes que vagen causant-se poc a poc.

Gent qualificada i de pes intelectual ne tenim de sobra. Podrien formar part de la ALLV Josep Maria Guinot, Anfos Ramon, Chimo Lanuza, Toni Fontelles, Leopolt Penyarroja, Manolo Gimeno, Josep Esteve Rico Sogorb, Joan Batiste Sancho i Gea, Jesualt Masià, Joan Comes i Nacher, Laura Garcia, Miquel Castellano, Albert Quadrado, Antje Voss, Hans-Josef Niederehe, Josep Angeles Castello, Just Llorca, Ricart García Moya, Vicent Lluïs Simo Santonja, Joan Costa i Catala, Antoni Atienza, Josep Puchades, etc.

La constitucio de la ALLV deuria fer-se en molt de dialec, per a acostar a tots els sectors valencianistes en pro de l’unitat. A partir d’ahi caldria organisar un III Congres de la Llengua Valenciana, a on s’escenificara l’unio del valencianisme i es marcaren les directrius llingüistiques per als proxims anys. La ALLV –que hauria de ser ratificada en un referendum pel poble valencià- deuria conformar el punt de partida per a resucitar la carrera de Filologia Valenciana, descatalanisar totes les aules i recuperar la Llengua Valenciana, hui ferida de mort.

 

FONT: Llengua Valenciana Si. 31-1-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

10 raons per a votar NO a la Constitucio Eurocatalanufa.

076 voto

1) Si eres valencià vota NO. Perque la Constitucio Europea no admet el Valencià com a idioma de treball. I en acabant de que els nacionalistes catalans junt en els sociates hagen humiliat l’Idioma Valencià, sols cal votar no.

2) Si eres espanyol vota NO. Perque la Constitucio Europea resta influencia a Espanya. En el Tractat de Niza, l’Estat contava en prou més poder, per lo que podia defendre millor els seus interessos. Ara, no hi ha res d’aixo.

3) Si eres europeiste vota NO. Perque la Constitucio Europea otorga un poder excessiu a Alemanya i a França. Es tracta de participar tots no de que quan dos estats donen les ordes als demes mos toque obeir-les sense més…

4) Si eres nacionaliste vota NO. Perque la Constitucio Europea no reconeix l’existencia de les nacions sense estat (com Valencia) ni la plurinacionalitat dels estats europeus. Enaltix als estats pero a les nacions i pobles no.

5) Si eres cristia vota NO. Perque la Constitucio Europea és anticristiana i nega les arraïls cristianes d’Europa. No reconeix –ni tan sols simbolicament- els vinculs entre Europa i el cristianisme ni fa una mencio expressa a Deu.

6) Si eres democrata vota NO. Perque la Constitucio Europea proclama un sistema caciquil i dictatorial a on els ciutadans no poden elegir al president de tots els europeus. Es consolidarà una dictadura. No mereix un atre nom.

7) Si eres de dretes vota NO. Perque la Constitucio Europea consagra un Parlament d’opereta, una institucio de parasits sense cap poder real, una elit de burrocrates que chuplen del nostres imposts i no aprofiten per a res.

8) Si eres d’esquerres vota NO. Perque la Constitucio Europea se centra en el repartiment del poder, dixa en un segon pla als ciutadans pero otorga la preeminencia de la construccio europea als interessos economics, etc.

9) Si eres inteligent vota NO. Perque la Constitucio Europea és un insult a l’inteligencia ya que votarém una Carta Magna que els politics ni s’han esforçat en donar-la a coneixer llevat d’en programes de la televisio fem.

10) Si eres inconformiste vota NO. Perque la Constitucio Europea és insuficient ademes d’un empastre. Si ara els ciutadans la tombem els politics s’esforçaran en oferir-nos una atra Constitucio molt millor, una com nos cal.

 

FONT: Llengua Valenciana Si. 28-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

27-11-2004: 600.000 patriotes es manifesten per la Llengua Valenciana.

mani27n

El 27 de Novembre de 2004 passarà a l’historia. Algun dia els chiquets valencians estudiaran en els llibres de text que el poble valencià patí un genocidi cultural durant molt de temps, que l’imperialisme catalanufo –en la connivencia dels politics valencians- tractà d’exterminar la Llengua Valenciana i impondre el catala en el nostre païs. I estudiaran que el 27-11-2004 el poble es llançà als carrers a dir prou de tant de fascisme catala i prou de ser una moneda de canvi entre Espanya i Catalunya. Els malintencionats diuen que la llengua ya no interessa a la gent, que el conflicte està superat, pero més de 600.000 patriotes han acodit en defensa de l’identitat. 600.000 goles clamant: “¡Llengua Valenciana, mai catalana!”. Glorios. Apoteosic. El cel deu ser molt paregut a aço.

El Partido Popular (PP) ha tractat de boicotejar la manifestacio a tota costa. Primer, minimisà la seua incidencia a través de la manipulacio en Canal Noi i Radio Noi. Segon, ha tractat de desactivar-la a través del manifest Broseta, un document redactat en catala que demana la defensa del nom de la llengua, que no de la llengua en sí (és dir, en la practica diu que els valencians parlem catala pero que cal dir-li Valencià). Tercer, la policia local –controlada pel Partido Popular– ha rebaixat les sifres d’assistencia a 30.000 participants. Una senya tan fiable com Pinocho i que es desmonta facilment; quan l’inici de la manifestacio ya havia arribat a la Plaça America el final de la manifestacio (que es trobava més o manco per la FNAC) encara no havia donat ni un pas.

Pero a pesar de tots els obstàculs la movilisacio del 27-N ha segut multitudinaria, exit rotunt i sense paliatius i cal donar l’enhorabona als seus promotors, la Federacio Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia i Coalicio Valenciana (CV) en Joan García Sentandreu al capdavant de tots ells. Ha segut tal l’exit de la manifestacio que el PP tremola i a Paquito Camps li cau la merda pel camal. Este acte ha servit per a fer vore que el poble no és tan meninfot, que està fart de catalanofascisme i que vol Idioma Valencià, i per a fer renaixer el valencianisme politic qual Au Fenix. En este cas de la mà de CV que ya prepara 60 seus locals, i candidatures per a la Generalitat i 300 ajuntaments. Si Deu vol, el catalanisme pot tindre data de caducitat en 2007.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 29-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

La cultura elitista, la cultura popular i la pseudocultura.

053 upb

El de cultura és un concepte complex. Hi ha tantes definicions de cultura com persones, i els debats en torn a ella són continus. En la meua opinio, cultura hi ha de dos tipos: la cultura elitista i la popular. L’elitista és Miquel Angel Buonarroti, Ludwig Van Beethoven, Ausias March… És dir, la cultura en mayuscules… I despres està la cultura popular que és la del poble: les festes, les costums, les tradicions… La cultura popular és molt ampla i abarca des dels tebeos de Batman fins a la religio cristiana passant per les Fogueres de Sant Joan.

Tambe convivim en un tercer tipo de cultura que no ho és en absolut… La podriem denominar com cultura fem, incultura o millor encara: pseudocultura. Parlem de coses com el Forum de les Cultures de Barcelona 2004, la Fura dels Baus, la Bienal de Valencia, el IVAM o l’art abstracte. I és que quan u va al teatre i se troba en una banda de borinots ballant en pilotes com aborigens de Papua-Nova Guinea o si un va a un museu i es troba en una peixera plena de tornells sap que en el fondo aixo ni és art ni cultura; tan sols és una presa de pèl.

Per a mi, la popular és una cultura superior a l’elitista. A pesar de que la fama i el prestigi acompanyen a l’elit. A sovint es desprecia a la cultura popular, per ser la del poble, la de gent plana, honesta, decent i senzilla. Yo preferixc estar del costat d’eixe poble al que alguns desprecien que del costat de mediocres intelectuals de salo que viuen de subvencions i de parar la mà, que es creuen algu per tindre un premi, tan remilgats i repipis ells que pareix com si algu els haguera introduit un carabassi pel cul, i que gosen parlar de tot quan no saben de res.

La cultura popular és la més important perque és el ADN d’un poble, la radiografia d’una societat, és l’identitat i l’estil de vida d’una nacio, el DNI d’una patria i aixo és més important que la Capilla Sixtina, En Quixot o La 5ª sinfonia. Per aixo, quan alguns analfabets –partidaris clars de la cultura elitista- afirmen que “totes les universitats del món diuen que tal o qual” yo responc lo que diu el meu poble: que el Valencià és una llengua i no un dialecte. Perque que yo sapia la llengua, i la cultura, són patrimoni del poble. I de ningu més.

 

FONT: El Palleter. 5-10-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Qué pot voler significar la frase «Soc valencià i escric en valencià»?

033 tirantloblanch

“…me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar…”

JOANOT MARTORELL. Valencià. Escritor.
Joanot Martorell és un classic del Segle d’Or de les
Lletres Valencianes i el millor lliterat valencià de l’historia.

Autor del Tirant lo Blanch.
FONT: Dedicatoria del Tirant lo Blanch. 1490.

Els catalanufos, obsessionats per inventar i reescriure l’historia, afirmen que Joanot Martorell en esta frase vol dir-mos que es valencià i que escriu en catala. És ben curios aixo; sobretot perque en el segle XV tot lo món acceptava de forma generalisada que el Valencià era una llengua independent i el catala un dialecte de l’occita. Pero sigam serios, si el dramaturc William Shakespeare firma del seu propi puny i lletra “Escric en angles”… ¿Qué pot voler significar eixa frase? Puix que escriu en angles, ¿no? Dic yo. Lo que sería ridicul és que algu vinguera cinccents anys despres i diguera: “Lo que realment volia dir Shakespeare és que escrivia en alema”. ¡Sigam serios, per favor! ¡U vol dir lo que v ol dir! I si Martorell dixà firmat que escrivia en Valencià vol dir aixo; que escrivia en Valencià. ¿O van a dir-me que era tan tonto que escrivia en catala i no ho sabia ni ell?

Lo cert és que Martorell mai de la vida afirmà escriure en catala. Mai. I llavors és quan el catalanufo de torn et diu: “És veritat, pero tampoc ho negà mai”. És cert. Joanot Martorell no negà mai escriure en catala, com no negà mai tampoc escriure en chinenc o ser un extraterrestre provinent d’Orio. Aço no ho negà mai tampoc. I yo no he negat mai tindre huit braços. Pero que no se negue una cosa no vol dir que s’estiga d’acort en ella. Les coses no funcionen aixina. Les coses es demostren en base al principi d’afirmacio i no al de negacio. Aixo tot lo món ho sap. I si nos basem en el principi d’afirmacio ¿qué es lo que trobem? ¿Afirmà Martorell ser valencià? Sí. ¿Afirmà Martorell escriure en Valencià? Sí. ¿Afirmà Martorell ser catala? Mai. ¿Afirmà Martorell escriure en catala? Mai. ¿Afirmà Martorell que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua? Mai. Més claret, aigua, ¿no?

FONT: Llengua Valenciana Sí. 23-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quín és el resultat d’inocular el catala en les escoles valencianes? (2/2)

nicastellanicatala

Aixo de que la reivindicacio d’una Llengua Valenciana independent és un invent de la dreta espanyolera per a impedir la recuperacio del Valencià ya no cola. Sobretot si tenim en conte que José María Aznar “parla catala en l’intimitat”, que precisament la dreta espanyolera (Partido Popular) ha fet oficial el catala en Valencia, creat l’Academia de Zaplana (AZ) i obert més llinies en “valencià” (catala) que el regim sociata de Joan Lerma. ¿I quín es el resultat? L’us del Valencià ha caigut un 30% des de 1995, segons un estudi de la AZ.

A la puta dreta espanyolera li interessa posar el catala en Valencia per a espanyolisar-la i que no es recupere el Valencià. El Partido Popular pensa: “Fiquem el catala en les escoles valencianes, aixina els jovens valencians voran que és un idioma estrany i ho estudiaran com qui estudia matematiques: una volta aprovat l’examen ya no ho usaran mai més. En la practica els valencians seran monolingües (espanyols) i Valencia un gran bastio de l’espanyolisme a on mai podra quallar un quart nacionalisme que poguera desestabilisar definitivament l’Estat”.

Donar catala en les escoles obliga als jovens a passar-se a l’espanyol. Un companyer de Facultat estudià en l’institut en llinia en “valencià” (catala). Hui parla sempre en espanyol. Es diu “efecte bumerang”. La gent no s’identifica en els aquest, mirall, robatori, amb, clatell del professor pero sí en els este, espill, furt, en, bascoll de la gent real. No parle ya de les Normes del 32; una ortografia barcelonina ella i extremadament complicada que imposibilita l’us generalisat del “valencià” (catala). És esta una ortografia del segle XV feta en el segle XX.

Potser aumente l’ “us virtual” del “valencià” (catala): el que diu que ara hi ha més rotuls en catala o que els jovens es trauen titulets per la Junta Qualificadora que despres mai més tornaran a usar. Pero tots sabem que l’us real del Valencià recula perillosament des de fa 25 anys. Nomes si es dona a les escoles un Idioma Valencià independent que de veritat siga el que parla el poble, farem cami. Si no, dins de cent anys el Valencià nomes sera un fossil residual com el lleones, idioma majoritari de Lleo a principi del segle XX i a proxim a l’extincio hui.

Per desgracia, cada dia som més espanyols i menys valencians. Aquells que somiaven en els Païsus Imaginaris que s’hi vajen oblidant; gracies precisament al seu delirant imperialisme pancatalanufo els valencians mos precipitem cap als Països Castellans. I anem en turbo i l’accelerador chafat al maxim. El “valencià” és cada dia més una llengua estrangera i peregrina per als propis valencians. Seguim aixina, i dins de 50 anys n’hi hauran tres Castelles a l’Estat; Castella-Lleo, Castella La Mancha i la Castella Valenciana, és clar.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quín és el resultat d’inocular el catala en les escoles valencianes? (1/2)

octavilla_05

Tots els estudis i totes les estadistiques ho confirmen: l’us del Valencià està caiguent en picat. El descens de l’us real de la llengua nacional dels valencians és realment espectacular i alarmant. Un dels ultims estudis ha vingut a carrec de l’Academia de Zaplana (AZ) que recentment ha publicat unes sifres ben aborronadores: des de l’any 1995 els valencians que entenen el Valencià han descendit en un 13% i els que ho utilisen en casa en un 30%. A aixo se li hauria de sumar la trayectoria descendent que portava el Valencià abans ya de 1995.

¿A qué es pot deure tot aço? En part a l’immigracio, cada volta més numerosa. Pero aixina i tot, este no és un factor que puga explicar un descens tan brusc de l’us en les domicilis com és eixe brutal 30%. En la meua opinio este és el resultat de posar catala en les escoles, de fer estudiar als nostres chiquets un idioma estranger en el que no s’identifiquen i que acaben abandonant per a engrossar el jagant espanyol. Estos són els fruits de 25 anys de subnormalització llingüistica, d’ensenyar el catala en els coleges ab l’eufemisme de “valencià”, etc.

És curios lo que ocorre en les escoles: els jovens estudien l’assignatura de “valencià” (catala) com qui estudia angles o frances, és dir, com un idioma foraneu més. Estudien catala per a fer unes oposicions o per a tindre una llinia més en el curriculum, pero despres no ho usen en el dia a dia puix no ho identifiquen en el Valencià en que els parlen els seus pares. Yo domine l’angles correctament pero no per aixo vaig a parlar en angles en la meua familia, en els meus amics o en la meua novia. Ni vaig a preguntar en angles quant costa una barra de pa.

Una chica de la Facultat, valenciana de les comarques del Sur, valenciaparlant i filla de valenciaparlants, em digue un dia: “El Valencià este és molt rar, és com si fora un idioma estranger, com si estudiarem vasc o algo aixina”. Es referia a l’assignatura de “valencià” (ella ignorava que era catala). Per increïble que puga pareixer, els estudiants hispanoparlants trauen millors notes en l’assignatura de “valencià” (catala) que els alumnes valenciaparlants, que troben dificultats per a aprovar l’examen d’un idioma que no és el que parlen en la seua casa.

Pero despres els hispanoparlants continuaran usant l’espanyol mentres que els valenciaparlants es dividixen entre els qui continuen en el Valencià oral dels seus pares i els qui es passen a l’espanyol, unica llengua escolar que senten com a propia, ya que ni s’identifiquen en el catala ni en l’angles. I és que el 90% dels valencians pensa que el Valencià és una llengua independent i distinta del catala. I si no, fem un referendum i eixim de dubtes. Pero aixo millor que no ¿veritat?, no siga que el gueto catalanufo el perga per dotze gols a zero.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Mensage de benvinguda.

manifestacion2
¡Benvinguts tots! Esta és una web destinada a ofrenar noves glories a Valencia i a la Llengua Valenciana.
En ella ficare els distints articuls que he anat publicant en internet; texts que es trobaven desperdigats en la xarcia i que m’he propost reunir en un sol lloc. Per aço, he aprofitat la moda creixent de les bitacores d’internet. Si fins ara no havia creat una és perque solc combregar en eixa actitut tan anglesa que constistix en «esperar i vore». En la bitacora anire posant poc a poc els articuls, començant pels primers que foren publicats originariament en 2004, en l’intencio de que al cap d’un temps pugam arribar als que son més recents, més moderns, més actuals.
És possible que en un futur tambe fique articuls d’uns atres autors, sempre que els trobe interessants.
Els drets de propietat intelectual de les fotografies i articuls corresponen als seus respectius autors.
Els meus articuls els podeu reproduir alla a on vullgau en la condicio de que citeu l’autor i la font de procedencia.  Sigau de la forma de pensar que sigau, sou tots benviguts a esta web, si ho feu en respecte. Lo dit: benvinguts.

Siguiente Entradas recientes