Necessitem imperiosament l’unitat del valencianisme politic (2/2)

dv190106.0

Cal una aliança de concentracio nacional front a aquells que estan desmantellant Valencia. Tenim un Estatut que més que tal es una carta colonial, el PHN derogat, el AVE que pot arribar al 2020, el boicot a la Copa America, el deficit fiscal, l’endeutament massiu de la Generalitat i l’empobriment galopant de la societat, la falta d’una Agencia Tributaria propia, el catala en les escoles i mijos de comunicacio…Si Coalicio Valenciana i Unio Valenciana no s’unixen front a l’enemic comu, Valencia sera borrada del mapa. Mos juguem ser o no ser.

Formules s’han barallat moltes. L’absorcio de UV dins de CV, la disolucio dels dos partits per a fusionar-se en un nou que contaria en una nova estructura juridica, una coalicio dels dos grups a l’estil de Convergencia i Unio (CIU), o fins i tot es podria fer una especie d’Entesa “a la valenciana”, a on un sol paraigües incloguera a UV, CV, Accio Nacionalista Valenciana (ANV), etc. i que dixara les portes obertes a noves incorporacions. Yo no sé quina sera la millor formula, yo lo unic que sé és que cal l’unitat del valencianisme politic i cal ya.

El fet de que les forces politiques valencianistes estiguen dividides frena les aspiracions del valencianisme. Hi ha molta gent que s’animaria a votar per una candidatura unificada dels dos, o que fins i tot s’afiliaria. Pero clar, el fet de que vagen per separat els tira cap arrere. I estic convençut de que si estigueren units a hores d’ara el PP ya hauria perdut la majoria absoluta en les Corts Valencianes puix hauria precipitat el desembarc de carrecs peperos en les files de la candidatura unida, seguint l’ estela de Francesc Tomas Puchol, diputat de CV.

Hui decenes de mils de valencians esperem com mana caigut del cel la tan anhelada unitat del valencianisme politic. Sentandreu i Ballester són bons homens, que han fet un bon paper i que quan s’equivoquen no ho fan de mala fe. Pero als dos els recordaria lo que mos deia el meu mestre: cal eixercitar el punt T, el del trellat. Que negocien, que cedixquen els dos un poc. Si la candidatura unica al final no qualla, els potencials votants de segur que li tiraran en cara als dos dirigents no haver ficat suficient de la seua part per a juntar a Coalicio i Unio.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 31-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament l’unitat del valencianisme politic (1/2)

dv190705

Tenía yo en l’institut un professor que mos deya que haviem d’eixercitar el punt T. Mosatros mos pensavem que haviem oit malament, i que es referia al famos punt G de les dònes. Pero no, es referia al punt T. Deya el meu mentor que el punt T era el del trellat i que estava dins del cap. Tot ve a colacio del continu anar i vindre de reproches dels dirigents de Coalicio Valenciana (CV) i d’Unio Valenciana (UV), dos partits condenats a entendre’s que no obstant estan donant de cara a la societat i als votants potencials una image que és prou grisa.

Joan García Sentandreu ha fet un grandissim paper. Ha retornat l’ilusio i l’esperança en un moment en que tot pareixia perdut. ¿Vos enrecordeu com estaven les coses abans de que Sentandreu creara un partit politic? Josep Maria Chiquillo, el Segon Pacte del Pollastre, transfuguisme, fracassos electorals, mentires, servilisme al PP… La gent critíca molt a Sentandreu, pero ya ningu se’n recorda de com estaven les coses fa sols dos anys. Ara mateix, CV ya té representacio autonomica i el PP es troba molt acollonat. Qui ho diria fa sols dos anys.

Chimo Ballester ha conseguit reestructurar un partit a la deriva i ficar orde dins de les seues files. Actualment té la responsabilitat historica de ser el primer president de UV integre, honrat i valencianiste, cosa que no ha segut ni Vicent González Lizondo ni Hector Villalba ni Josep Maria Chiquillo ni Juli Chanzà, que han portat a un partit que arribà a ser la tercera força valenciana (i en ocasions la segona) a una debacle. Ballester deu tallar en la trista dicotomia que ha portat en l’ultima decada a UV a convertir-se en un simple apendix del PP.

A Sentandreu li diria que tinga més mà esquerra, que siga més moderat quan hi haja que ser-ho, que se cacen més mosques en una gota de mel que un barril de vinagre. I a Ballester li diria que per damunt de lliderages o de personalismes, està la tan necessaria unitat del valencianisme politic. Als de CV els diria que l’enemic no es UV i als de UV que l’enemic no és CV. L’enemic dels valencians es diu PP, PSOE, Entesa, BNC, CIU, ERC… Pense que Valencia està massa sobrada d’enemics com per a que anem mosatros tirant-mos pedres al cap.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 30-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Mira, te lo digo en castellano que me aclaro más.

158

Abans deyem “mosatros”, ara diuen “nosaltres”.
Abans deyem “en”, ara diuen “amb”.
Abans deyem “vore”, ara diuen “veure”.
Abans deyem “furtar”, ara diuen “robar”.
Abans deyem “furt”, ara diuen “robatori”.
Abans deyem “fusta”, ara diuen “madera”.
Abans deyem “esvarar”, ara diuen “relliscar”.
Abans deyem “alçar”, ara diuen “aixecar”.
Abans deyem “herba”, ara diuen “gespa”.
Abans deyem “eme”, ara diuen “ema”.
Abans deyem “baloma”, ara diuen “handbol”.
Abans deyem “bebe”, ara diuen “nado”.
Abans deyem “joguet”, ara diuen “joguina”.
Abans deyem “bascoll”, ara diuen “clatell”.
Abans deyem “bona vesprada”, ara diuen “bona tarda”
Abans deyem “eixir”, ara diuen “sortir”.
Abans deyem “lo”, ara diuen “el”.
Abans deyem “en sa casa”, ara diuen “en casa seva”.
Etc., etc., etc.

Lo que eufemisticament s’ha denominat normalisacio llingüistica no és sino una substitucio llingüistica a on poc a poc totes les paraules valencianes, considerades vulgars pel sol fet de ser valencianes, són desplaçades, anulades i substituides per paraules barcelonines, considerades cientifiques pel sol fet de ser barcelonines. Lo que diuen normalització no és una atra cosa que parlar i escriure en catala i despres dir que és Valencià. Com sona. Ah, i tot aixo en nom de la cultura, de la ciencia i de l’elegancia. I qui diga que no, puix és de fasciste cap a dalt.

Els fruits enverinats de la subnormalització fa anys que els estem collint: des de que es dona catala en l’escola, el numero de valenciaparlants cau en picat i el d’hispanoparlants creix exponencialment. ¿Potser per qué troben que el “valencià” (catala) que han depres en l’escola és estrany i no s’identifiquen en ell? Que ningu s’escandalise si cada dia més valencians, en un intent de millorar, fan l’esforç de dialogar en Valencià en un valenciaparlant pero al remat acaben pronunciant la consabuda frase magica que li dona titul ad este text.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 8-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Els valencians som catalans o no ho som?

157 erc eta

Els catalanufos constantment insistixen en que els valencians som catalans, que Valencia forma part integral d’un poble i d’una nacio que no és una atra que la “Nacio Catalana”. Ara be, pels seus fets pareix que a voltes mos consideren catalans i unes atres voltes no. Per tant ¿per a Catalunya els valencians som catalans o no ho som? Puix depen. A voltes sí i a voltes no. Aixo depen de les circumstancies. Per a lo que els conve, resulta que els valencians sí que som catalans. Pero per a lo que no els conve, els valencians dixem de ser catalans del Sur.

¿Casos en que sí som catalans? Per a que el Segle d’Or de les Lletres Valencianes siga el Segle d’Or de la Lliteratura Catalana, sí som catalans. Per a que Ausias March es considere un poeta catala naixcut en Gandia sí som catalans. Per a que la Llonja es classifique com a estil gotic catala sí som catalans. Per a que el Vilarreal C.F. siga un club dels Països Catalans sí som catalans. Per a que les figures de Lladro siguen considerades ceramica catalana sí som catalans. Per a que Valencia estiga dins l’Eurorregio sí som catalans, etc.

Pero per a que es respecte la Llengua Valenciana en Valencia no som catalans. Per a que es faça un transvas de l’Ebre als “germans valencians” com mos diuen en el Nort, no som catalans. Per a que Valencia siga la sèu de la Copa America (recordem que els catalans digueren que preferien a Napols), no som catalans. Per a ampliar el port de Valencia capital, no som catalans. Per a que es respecte la denominacio de Regne de Valencia, no som catalans. Per a estendre la treva del Protectorat Etarra de Catalunya a terres valencianes no som catalans, etc.

O soc estupit o esta germanor em recorda a la d’una metropolis en una colonia. Per als britanics els indis tambe eren britanics quan es tractava d’espoliar les seues riquees, pero en el moment en que Londres començà a rebre immigrants de l’India en busca de treball, els indis automaticament dixaven de ser britanics. No entenc per qué els valencians deuriem federar-mos en sis millons d’antivalencians. Valencia i Catalunya no són pobles germans, sino simplement veïns. Perque, en fi… en germans com els catalans, millor ser fill unic.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 7-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El problema no és el nom.

119 no es el nom.1

Recorde en perspicuïtat que quan anava a l’institut una cosa em cridava molt l’atencio. I era que els mestres quan havien de parlar de la Llengua Valenciana, evitaven sempre este nom. Aixina és que li dien de mil i una formes distintes. El terme més escoltat era “la nostra llengua”. El repetien a totes les hores. Que si “la nostra llengua” per aci, que si “la nostra llengua” per alla. I yo sempre em preguntava a mi mateix: “Si la nostra llengua és la Llengua Valenciana, ¿per qué no ho diuen obertament sense voler amagar el nom com si fora pecat?”

La denominacio de la llengua que parlen els valencians s’havia convertit en un estigma: era una llengua sense nom. Aixina és que hui en dia encara hi ha molta gent que parla de “la llengua”. Yo em pregunte: “¿quína? ¿la russa, la lituana?” Hi ha uns atres que parlen de “la llengua comuna”. I yo, que soc tot candor i ingenuïtat, suponc que es referixen a l’espanyol… Perque no sé quina atra llengua tenim en comu els valencians en uns atres pobles. Tot lo món té por de dir el nom de la llengua. És una llengua innomenable. ¡Si la cites segur que s’apareix Satan!

Ha hagut molts intents de colar-mos-la. Que si “cavaba”, “cavabes”, “cavabanic”… tots ells han compartit la sort de l’esperanto. Ara volen dir-li “catala-valencià”, invent que recorda molt a l’intent servi d’anexionar-se la llengua croata, parle de l’utopic idioma servo-croat. L’Academia de Zaplana (AZ) parla de “una llengua que pertany al mateix sistema llingüistic que la dels atres pobles de l’antiga Corona d’Arago”. Dit aixina, pareix que parlen del sistema occita. Pero la qüestio és que mos volen clavar el catala per la força i ya no saben ni com.

Els catalanufos s’enganyen: el conflicte llingüistic no és una qüestio de simples nomenclatures. Ells es creuen que els valencians acceptem que parlem catala pero que mos neguem a dir-li catala per raons historiques. Pero no es tracta de parlar catala i dir-li “valencià”. Es tracta de que el Valencià i el catala són dos idiomes distints (aixina ho considera el 70% de valencians segons el CIS de 2004). I és que per molt que s’encaboten estem parlant de dos llengües i no d’una. I aixo no ho dic yo, sino que ya ho dia Fra Antoni Canals en el segle XIV.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 15-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Valencià i andalus: el joc de les 7 diferencies.

GEMELOS1cas

Molt a sovint, en un alardo d’ignorancia, de manipulacio o d’abdos coses, es soste la següent tesis: “el Valencià és la mateixa llengua que el catala, considerar el Valencià com una llengua distinta de la catalana sería com si considerarem a l’andalus un idioma distint del castellà”. Pero ¿realment és aixina? ¿Els casos del Valencià i de l’andalus són identics? Al llector li proponc un joc, el de les 7 diferencies; a vore si pot trobar-les.

1) La societat andalusa considera que l’andalus i l’espanyol són la mateixa llengua. La societat valenciana afirma que Valencià i catala són dos idiomes distints (concretament, el 70% dels valencians segons el CIS de 2004).

2) Parlant de lliteratura, Andalusia no ha tingut mai un Segle d’Or. Valencia va tindre el primer Segle d’Or de totes les llengües neollatines –el segle XV-, segles abans de que naixquera Catalunya. És ben significatiu aixo.

3) Els escritors andalusos sempre han afirmat escriure en espanyol o castella. Per contra, cap autor del Segle d’Or afirmà MAI escriure en catala o que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua. Torne a repetir-ho: CAP.

4) En Andalusia no hi ha texts seculars d’autors andalusos que diferencien entre andalus i castellà. Pero en Valencia sí existixen. De fet, Fra Antoni Canals, en 1395 afirmà: “(…) el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana”. Més claret aigua ¿no?

5) En Andalusia sempre s’ha utilisat la denominacio “espanyol o castellà” per a referir-se a la seua llengua. I en l’actualitat  -llevat de casos excepcionals- ningu contradiu eixa nomenclatura. En Valencia tota la vida s’ha afirmat parlar en Valencià, i nomes des de temps historics recents hi ha un intent de dir-li catala a la llengua dels valencians, concretament des del naiximent del nacionalisme expansioniste catala, datat a finals del segle XIX.

6) Andalusia no existia abans que Espanya. Per contra, Valencia existia segles abans del naiximent de Catalunya. Ho dic més que res perque els llocs geografics són els que otorguen el nom a un idioma ¿vitat que sí?

7) No hi ha autors espanyols (significatius) que reconeguen l’andalus com idioma distint del castellà. Pero sí  hi ha de catalans que admeten que Valencià i catala no són la mateixa llengua: Pompeu Fabra, Antoni Badia Margarit, Antoni Rubió i Lluch, Manuel Montoliu, Francesc Carreras i Candi, Francesc Pi i Margall, etc.

CONCLUSIO: Sense eixir de la Peninsula, trobem tambe el cas del gallec i el portugues, dos llengües bessones que s’entenen entre sí i que oficialment són dos idiomes independents. En eixe model és en el que de veritat encaixa el cas valencià-catala (i no en el cas andalus-castellà com torticerament volen fer creure). Pero clar, si el Valencià es compara en el gallec (i no en l’andalus com volen) tota la pseudociencia catalanufa se vindria abaix.

 

FONT: Valéncia hui. 6-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Llengua Valenciana i dialecte catala.

115 ruc

Els catalanufos sostenen la tesis de que a partir de la reconquista en Valencia es parla el catala i que si ara el poble valencià no ho vol reconeixer és perque ha segut manipulat per la dreta espanyolera que vol dividir-mos. A continuacio ne ficare dos cites, una d’un autor valencià i una atra d’un catala, per a comprovar si aixo és cert o no.

1) «E com, entrels altres hystorials qui han tractat dels fets virtuosos de Roma, en compendios o breus stil e molt sentenciosos, sia valeri, lo qual vos, Senyor, hauets singularment per mans, qui, designants quels homens qui no son gramatichs entenguen lo dit Valeri perfectament, lo qual es peregri e poch comunicat per lo regne d’ Arago, e aço per lo estret estil que serua en sa ordinacio: per que yo, a manament de vostra senyoria, el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana».

FRA ANTONI CANALS. Valencià. Sacerdot, escritor i traductor.
FONT: Prolec de l’obra Fets i dits memorables de Valeri Maxim. 1395.
NOTA: ¿Secessionisme en el segle XIV? Esta és una cita de valor incalculable puix demostra que ya en el segle XIV es diferenciava clarament entre Valencià i catala i que no existia consciencia de que el Valencià fora un dialecte del catala.

2) «No és el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent».

ANTONI BADIA MARGARIT. Catala. Rector de l’Universitat de Barcelona. Academic de la RAE i del IEC. Catedratic de Gramatica Historica de la Llengua Espanyola i de Gramatica Historica Catalana en l’Universitat de Barcelona. President d’honor de la Societat de Llingüistica Romanica.
FONT: Gramatica historica catalana d’Antoni Badia Margarit. 1952.

PREGUNTA: ¿Cóm pot ser el Valencià dialecte del catala si el Valencià es considerava idioma independent ya en el segle XIV mentres que el catala encara a principis de segle XX era un dialecte del provençal? ¿No sera més be que l’independencia de la Llengua Valenciana nomes comença a qüestionar-se a partir del naiximent del nacionalisme expansioniste catala a finals de segle XIX? ¿A la llum d’estes dos cites no resulta més coherent pensar que una volta que els catalans decidixen a començaments de segle XX independisar el dialecte catala de la llengua provençal decidixen tambe reduir la Llengua Valenciana a mera variant dialectal del recent naixcut idioma catala per anexionar-se la seua lliteratura classica del Segle d’Or? ¿Acas té dret el catala de ser un idioma independent pero el Valencià no? ¿No sera que lo que t’han contat en l’escola podria ser fals?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 29-6-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una pagina-web de lliteratura en valencià?

104 ausias9

No cap dubte de que el panorama editorial en Normes d’El Puig és ben depriment. La falta d’ajudes oficials, la pessima distribucio, la falta d’editorials potents i sobretot la persecucio politica de PP i PSPC han fet que hui publicar un llibre siga quasi impossible. Per aço que potser caldria crear una serie de webs que fomentaren la lliteratura en Llengua Valenciana. En est aspecte, fa una llabor impagable www.llenguavalencianasi.com pero no dixa de ser un portal generalista de tematica diversa i la lliteratura mereix un lloc propi al marge de tot.

Lo primer sería crear una pagina-web –una revista electronica- a on es pugueren publicar texts de tot tipo. Molt bones en este sentit son www.elcuento.com o www.ficticia.com , de les quals podriem prendre eixemple. Un disseny atractiu resulta imprescindible i uns bons continguts tambe. En este cas considere que una web d’esta classe deuria donar cabuda tant a autors consagrats (Josep Esteve Rico, Xavier Casp…) com a novells, i que no deuria llimitar-se tan sols als contes i relats; deuriem poder llegir tambe novela, poesia, teatre, ensaig, etc.

Lo segon sería crear una revista-e que tocara el tema de la lliteratura en reportages, articuls, entrevistes, etc. D’esta classe tenim en format de paper el Lletraferit i Revers, encara que lo ideal sería una revista en la xarcia. Hi ha casos de publicacions de solera i en un alt rigor intelectual. A falta d’eixemples en la nostra dolça llengua, de nou em referire a l’espanyol. Destaque en este cas www.letralia.com , una web veneçolana dedicada a la lliteratura hispana. En esta web tambe es publiquen relats i ensajos, pero predomina l’informacio aci.

El tercer pas sería construir una editorial electronica en internet que publicaria llibres en Normes d’El Puig. En els ultims anys ha proliferat este tipo d’editors a la malla maxima mundial i encara que el format no és del tot comodo per a llegir, a mida que passe el temps i es desenrrolle la tecnologia, els llibres-e tindran gran futur. El cas de www.virtualibro.com és un atre eixemple de com es podrien fer les coses. Nomes en proyectes com estos garantisarem la supervivencia de les Normes d’El Puig en estos temps foscs que s’acosten al païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Josep Maria Guinot, filolec, erudit i patriota (1907-2005).

103 guinot1

Els ultims temps són tragics per al valencianisme. Fa poc ha faltat Josep Maria Guinot i Galan, un erudit al servici de la Llengua Valenciana. Doctor en Teologia i en Filologia Romanica, Catedratic de Religio i Llati, docent, traductor, escritor, articuliste… Home de vasta cultura, Guinot parlava espanyol, Valencià, catala, llati, grec, angles, alema… El guardonaren en el segon Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1999.

Fon el fundador i el president de la valencianista Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello, i autor d’una serie d’obres imprescindibles per a la codificacio de la llengua com Fonetica de la Llengua valenciana , Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana , La llengua Valenciana, hui, Valencia i catala comparats, etc. Academic de la RACV, fon un artifexs de la creacio del bisbat Sogorp-Castello, en les comarques del Nort.

A lo llarc de sa vida compaginà les seues dos grans passions: el sacerdoci i la docencia. Des de ben menut es va interessar per la Llengua Valenciana –a pesar de la prohibicio expressa del seu yayo de no parlar-la-. De fet, ya escrivia en Llengua Valenciana molt abans fins i tot de firmar-se les Normes del 32. Orfe de pare, salvà la vida de milacre en la Guerra Civil –per la persecucio religiosa de l’epoca- i sempre lluità contra la pena de mort.

Sempre he dit que els millors valencianistes són els naixcuts en les comarques del Nort i del Sur, precisament per la dificultat afegida de ser-ho en estos territoris, més afectats pel provincianisme. I Josep Maria Guinot fon un patriota de cap a peus, un home de conviccions i d’una fe profunda. Fe en Deu, en la Llengua Valenciana i en la seua patria. La fe que precisament li falta al poble valencià per a tornar a ser la gran nacio que una volta fon.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 5-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Xavier Casp, el poeta (1915-2004).

101 casp

La mort del poeta Xavier Casp ha devingut en una de les més tragiques perdues per a la cultura del nostre païs. Natural de Carlet, Casp ha segut un dels poetes valencians més destacats del segle XX i juntament en l’erudit Miquel Adlert, l’estandart del valencianisme cultural en la segona mitat de la centuria. La seua obra ha segut traduida a diversos idiomes i rebe el primer Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1994.

L’incomparable dolçor i musicalitat dels seus versos, l’amor que profesa cap a Deu, la patria i la seua esposa i el sentiment de les seues paraules fan de Casp un dels poetes valencians mes grans. Obres com D’amar-te, amor, Goig, ¿A on vaig Senyor? o Els 7 d’Octubre, i… són historia viva de la poesia nacional. I és que no és per casualitat que els nostres germans del Nort el tilden de “poeta catala”. Si no fora excels, no el voldrien fer seu.

Xavier Casp ha defes la Llengua Valenciana inclus baix el franquisme. Durant molts anys fon deca de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) i encara que podria haver-se conreat més fama d’haver escrit en catala o en espanyol, ell preferi escriure en la seua amada Llengua Valenciana. I encara que va cometre d’erros i equivocs, de dubtes i titubejos, resultaria injust negar que Casp fon un patriota que donà la vida pel seu païs.

En l’hivern de sa vida presidi l’Academia de Zaplana (AZ). L’acusaren de traïdor, de venut al catalanisme. Yo pense que Casp pecà d’ingenuitat, que si es clavà en aquell merder fon per tractar de salvar alguna cosa -per poc que fora-, per a l’Idioma Valencià. Al cap d’un temps dimiti, gest que l’ honra. Tingue ombres pero em quede en les llums d’un home que tant si volia com si no volia, era valencià. I sí que volia ser valencià. I tant.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes